1 de gener.
Solemnitat de la Mare de Déu.
Any A, B i C.
Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
→ Vocabulari. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Betlem. Circumcisió. Jesús. Maria. Menjadora. Nit. Nom. Pastors.
→ Vocabulari
de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Circumcisió. Nom.
→ Veure també Relectures: Mare
de Déu. Cap d’Any.
→ També: Entrevistes
amb Fid’ho: Santa
Maria, mare de Déu.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Nombres 6,22-27).
En
aquells dies, el Senyor digué a Moisès:
«Digues
a Aharon i als seus fills:
Beneïu
el poble d’Israel amb aquestes paraules:
“Que
el Senyor et beneeixi i et guardi,
que
el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada
i
s’apiadi de tu;
que
el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.”
Així
interposaran el meu nom
a
favor del poble d’Israel,
i
jo el beneiré.»
2ª LECTURA (Gàlates 4,4-7).
Germans,
quan
el temps arribà a la seva plenitud,
Déu
envià el seu Fill,
nascut
d’una dona, nascut sota la Llei,
per
rescatar els qui vivien sota la Llei,
perquè
obtinguéssim ja la condició de fills.
I
la prova que som fills de Déu és
que
l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat
crida
en els nostres cors: «Abbà, Pare!»
Per
tant, ja no ets esclau, sinó fill;
i
si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
EVANGELI. (Lluc 2,16-21).
En
aquell temps,
els
pastors anaren a Bet-Lèhem
i
trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.
Havent-ho
vist amb els propis ulls,
van
contar el que els havien dit d’aquell infant,
i
tothom qui ho sentia
es
meravellava del que deien els pastors.
Maria
conservava aquests records en el seu cor
i
els meditava.
Després els pastors se’n tornaren,
glorificant
Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;
tot
van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies,
quan
hagueren de circumcidar-lo;
li
posaren el nom de Jesús;
era
el nom que havia indicat l’àngel
abans
que el concebés la seva mare.
Dos comentaris:
(1) Sobre la festa i el significat de “Mare de Déu” i “Jesús”.
(2) Sobre l’Any Nou, i el text llegit.
= = = = = = = = = = = = = = = =
(1) Sobre la festa.
LLENGUATGE.
1. La Festa de Nadal, igual que la de Pasqua, litúrgicament dura tota una setmana. Va ser decisió del concili Vaticà II que la Festa de la Mare de Déu (que abans es celebrava l’11 d’octubre, dia en què el concili d’Efes va proclamar Maria com a Mare de Déu, l’any 431) estigués en relació directa amb el naixement de Jesús, constituint una mateixa celebració.
2. Donat que Maria és la mare de Jesús, i Jesús és Déu, podem dir que Maria és “Mare de Déu”.
No obstant, s’ha de reconèixer que, en una societat laica i plural com la nostra, aquest llenguatge és una expressió dura, i pot quedar, per a una gran majoria de gent, en un simple joc de paraules sense significat, suposant que no arribi a ser motiu d’escàndol.
3. És cert que, per als cristians, aquesta expressió, que ja ve del segle V, està plena de sentit i expressa amb força el nucli central de la nostra fe. Però també és cert que, donat que el llenguatge normalment és entre dues parts, no ha de servir només per expressar els propis pensaments sinó també per comunicar-los comprensiblement. Si a mi em parlen en xinès, per important i ben dit que sigui, jo no hi entendré res de res, i les paraules seran per a mi només fressa.
4. Jesús no és “un altre Déu”, ni una fotografia o fotocòpia de
Déu, ni una imatge separada de Déu,
ni un home que ens serveix de “model”
per imaginar Déu. És la vida mateixa de Déu que, en Jesús, pren forma humana
experimentable per als humans. La vida de Jesús és la mateixa vida
de Déu, com la vida de les sarments és la mateixa vida del cep; o com,
en una llanterna, la llum de la bombeta és la mateixa energia de la pila
que l’alimenta; o com l’aigua de les plantes de la riba és la mateixa que corre
pel riu que les fa verdejar.
5. No hi ha “dos Déus” sinó un sol Déu que es dóna. Déu ha decidit donar-se, vessar-se en la Humanitat, i fer-se’ns visible en la vida plenament donada de Jesús i en la vida donada de cada un dels humans. Per això Maria el posa en una “menjadora”.
6. Quan venerem Maria com a mare de Déu estem venerant tota la Humanitat passada que, fent-se permeable a la Vida de Déu, ha arribat a engendrar un “fill” plenament home i plenament Déu.
7. Cada un de nosaltres som, a la vegada, “fills” de la Humanitat que
ens ha precedit, i “pares-mares”
de la Humanitat futura. Hem
rebut, en la mesura que ens hi obrim, la força de l’Esperit (Vida) de Déu que ens porta a rebre humanitat i a engendrar Humanitat.
En la Humanitat, Déu, únic, hi va prenent la forma de “Déu engendrat” (Joan 1,18). Per
això l’expressió: “Maria, mare de Déu” significa també “Humanitat, mare
de Déu-engendrat”. En Maria celebrem
la fecunditat de la Humanitat per obra de l’Esperit Sant.
La “virginitat” de Maria no exclou Josep en l’infantament de Jesús. Exclou el domini
del baró sobre la dona; exclou el Poder sobre els altres com a forma
de generar Humanitat.
8. Però aquest llenguatge, correcte en un àmbit cristià, en
una societat com l’actual es converteix en un llenguatge dur i molt equívoc.
Per això, quan es vol parlar de Maria, potser seria millor fer servir
l’expressió: “Maria, mare de Jesús”.
Una altra cosa és quan es parla de llocs, santuaris o festes que
ja inclouen des de fa temps l’expressió “Mare de Déu”, com Mare de Déu de Núria; Mare de Déu de
Montserrat,...
Li posaren el nom de “Jesús”.
9. En la Bíblia, el nom fa la cosa. “Posar el nom” indica autoritat per orientar la vida de qui rep el nom. En el relat de Lluc se’ns diu que Maria ha de posar el nom, però un nom indicat prèviament per Déu (Lluc 1,31). De fet, no era mai la mare sinó el pare qui posava el nom (recordem que aquella societat era masclista). També aquí és el “pare” (Déu) qui imposa el nom (“Fill de l’Altíssim”), però ho fa a través de Maria. I, per tant, a través de la (història de la) Humanitat.
10. Notem que en el relat de l’Evangeli de Mateu, també es fa servir el simbolisme de la “imposició del nom”, però amb un significat diferent. En el relat de Mateu és Josep qui ha de “posar el nom” que li ha estat indicat en el somni (Mateu 1,21).
Si en Lluc es vol ressaltar la idea de “Jesús fill de l’Home i fill de Déu”, en Mateu es vol ressaltar sobretot la idea de “Jesús descendent d’Abraham, i hereu de les promeses a ell fetes”. Per això, en el relat de Mateu, s’hi destaca el “protagonisme genealògic” de Josep.
11. Potser us preguntareu: ¿així, doncs, qui va posar realment el nom: Josep o Maria?
Aquesta pregunta no té resposta des dels Evangelis. Recordem: els Evangelis no són ni volen ser “biografies”. Si la curiositat ens pica i volem trobar alguna resposta, haurem d’intentar conèixer els costums i normes d’aquell temps, a Palestina. Els Evangelis no són “biografies”, si bé són “documents d’aquella època”, i juntament amb altres documents, relats, monuments, excavacions,... ens poden ajudar a conèixer algunes coses d’aquell temps i arribar a algunes conclusions sempre provisionals. Provisionals, perquè, en Història antiga, qualsevol nova troballa pot canviar-ho tot.
12. “Jesús”, forma grega del nom hebreu “Josuà o Josué”, significa “Déu salva”.
Tot i que “Jesús” era un nom molt freqüent, la insistència dels Evangelis en el nom, vol dir que aprofiten el fet objectiu del nom de Jesús per posar de manifest la seva missió.
Segurament també volen fer-nos pensar en Josué. Josué va ser qui realment va portar a terme l’obra iniciada
per Moisès. Moisès no va poder fer entrar el seu poble a la Terra Promesa (Nombres
20,12). Ho va fer Josué (Josué 3,1ss). No
obstant, vistos els resultats, els Evangelis ens venen a dir que el Poble Elegit no havia entrat de debò a
la Terra Promesa (Terra de Llibertat)
ja que continuava esclau dels seus propis jerarques. Per això, sobretot
l’Evangeli de Mateu, ens presenta Jesús com un nou Moisès; o millor, com l’autèntic i definitiu “Josué”, que guiarà el seu Poble cap a l’autèntica Llibertat.
C. MISSATGE.
13. Maria personifica la Humanitat, com Jesús personifica la Nova Humanitat o Humanitat adulta.
Com a “fills de la Humanitat”, nosaltres som hereus també de l’Esperit de Déu que la fecunda.
Com a “membres de la
Humanitat” som invitats a col·laborar en la gestació de l’Home Nou,
que va esdevenint “Déu engendrat”, expressió humana de la VIDA mateixa del Pare.
D: RESPOSTA.
14. Davant el missatge de la festa d’avui, i de tot el
Nadal, segurament la reacció més espontània sigui dir: “Massa gran perquè sigui veritat”! O, com diu el Rabadà de la cançó: “No serà tant!”.
Però, aquest és
precisament el missatge rebut. Per acollir-lo com cal, ens serveix l’exemple
de Maria, que conservava aquests records
en el seu cor i els meditava.
Per tres vegades el Relat d’infància de Lluc ens diu això de Maria (Lluc 1,29; 2,19; 2,51).
15. La societat actual ens empeny cap una vida accelerada. Però, “quan es va a cent per hora no es veuen les flors de camí”.
Maria, quan rep l’anunci de ser mare, se’n va ràpidament a ajudar Elisabet que estava de sis mesos (Lluc 1,39). Però quan ja és mare, Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. No és una actitud passiva; tot el contrari: allò que té entre mans és tan important que demana d’ella estar atenta a qualsevol detall.
16. En serem conscients o no, però estem parint una Nova Humanitat.
Podem deixar-nos portar per la inèrcia accelerada del món actual o podem “fer
silenci dins nostre per escoltar els impulsos de l’Esperit”. Estem al volant del nostre cotxe i ens toca decidir.
El resultat serà una Humanitat més adulta o més alienada.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. En la pietat popular sovint es contraposa la dolcesa de Maria a la justícia de Déu. Què en penseu?
2. Maria és representada amb una gran varietat d’imatges: Mare asseguda amb el Nen, Mare dreta amb el Nen, dreta sense el Nen, la Puríssima, la Dolorosa,... ¿Totes les imatges són igualment coherents amb el missatge de l’Evangeli? Si no, quines ho són més, segons vosaltres?
3. La festa d’avui coincideix amb l’inici d’un Nou Any.
¿Com interpreteu les paraules de la 2ª Lectura: “Quan el temps arribà a la seva plenitud”?
= = = = = = = = = =
(2). Sobre l’Any Nou i el text llegit.
LLENGUATGE.
1.
Any Nou.
A
part de la festa de la mare de déu,
avui es celebra l’entrada a l’Any Nou. Sobre aquest punt és especialment
il·luminadora la 2ª lectura. És
curta però densa. Cal llegir-la a poc a poc.
La
idea de la plenitud del temps és important en la Bíblia. Abans d’arribar a
la plenitud, hi ha el camí
que va des de “nascuts sota la Llei” fins a “esdevenir fills” (Gàlates 4,4s).
També
els cristians, tot i estar cridats a ser fills, normalment comencem “sota la
Llei”, encara que no sigui la “Llei de Moisès” sinó del mateix Evangeli entès d’una manera legalista.
“Després
de Crist”, la Llei ja no està en el missatge,
però pot trobar-se incrustada al cor
fins que no ens obrim a l’Esperit que ens fa fills. Com ens diu St. Pau :” Mentre
l'hereu d'una casa és menor d'edat, no es diferencia gens d'un esclau, per bé
que és amo de tot” (Gàlates 4,1s).
2.
L’Evangeli insisteix en donar relleu a la “menjadora”. És allò que identifica Jesús. Jesús és aliment, i per això el lloc per trobar-lo és a la menjadora.
Es
fa notar que els pastors troben Jesús
amb Maria i Josep. Són ells qui ens l’ofereixen en una menjadora, posant així de manifest la
seva realitat més profunda: viure la vida donant-la. L’aliment és el signe més clàssic d’una vida-que-es-dóna.
3.
“Maria amb Josep i el nen a la menjadora”
és com una diapositiva estàtica que els pastors
poden contemplar. Sorprèn que en aquesta escena siguin precisament els pastors els únics que es mouen,
parlen i provoquen admiració. Això és
sorprenent perquè, segons els entesos, els Pastors
en aquell temps, com a classe social, eren considerats gentussa vulgar,
lladregota i mentidera. Però van ser els únics (en el relat de Lluc) que van
rebre el missatge, perquè estaven vetllant
de nit (Lluc
2,8).
Amb
ells ha començat la gran “inversió”
(capgirament). “Dispersa els homes de cor
altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils”, com havia
celebrat Maria en el Magníficat (Lluc 1,51)
4.
Quan
hagueren de circumcidar-lo...
A
través del ritual de la Circumcisió, els
nois entraven a formar part del seu Poble. Jesús és jueu. Per més que els
Evangelis ens presentin Jesús com a “l’home-mostra”, també insisteixen en que
és una persona concreta, fill d’uns pares concrets, membre d’un Poble concret.
Els
Evangelis no són relats teòrics sobre l’ésser humà. En realitat,
no existeixen “éssers humans” com a classe, sinó persones concretes de carn i
ossos, amb nom propi, i també amb vincles concrets amb una col·lectivitat
concreta. Cada ésser humà és únic i sagrat en si mateix, però no és un
solitari. És fill de la Mare-Terra, que l’ha engendrat a través de la vida d’un
Poble concret en una Família determinada.
MISSATGE.
5. Vivim
en el temps. Millor dit: som “temporals”.
El
temps és una idea que ens hem creat
els humans per poder mesurar els canvis.
Els canvis poden ser només quantitatius,
però també poden arribar a ser qualitatius. Un ansat d’aigua posat al
foc va canviant de temperatura quantitativament fins als 100 graus. A
partir d’aquí l’aigua fa un canvi qualitatiu:
es torna vapor, i ja respon a unes altres lleis
físiques.
Tots
nosaltres comencem petits i anem creixent, fins que deixem de ser petits. Ser adults ja és tota una
altra cosa.
RESPOSTA.
Naixem
i creixem seguint les lleis de la biologia (i de la sociologia). Però per ser
realment humanament adults ens cal
la decisió lliure i conscient (i valenta) d’acceptar el do de Déu: la filiació.
1.
Per la Circumcisió, els nens
s’incorporaven al seu Poble. ¿Com veieu això de ser “Poble” en una societat
globalitzada? ¿Podem considerar justa la Societat actual on només són
reconeguts com a “poble” els Estats (que, quasi tots, són la conseqüència d’una
guerra)?
2.
¿Feu servir a vagades l’expressió “la
gent” per referir-vos a persones concretes?
3.
Solem dir: “Any nou, vida nova”. Però sembla que, de fet, la vida es torna
vella. ¿Quines “novetats” descobriu en la vostra vellesa o en la vellesa
dels qui us envolten?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada