Diada de Reis o de l'Epifania.
Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies
abans.
→ Vocabulari. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Betlem. Estrella. Jerusalem. Mags. Orient. Rei.
→ Del Vocabulari de la Bíblia Catalana Interconfessional
:
Grans
sacerdots. Herodes.
Jerusalem. Mestres
de la Llei.
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho: Festa de Reis.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 60,1-6).
Alça’t
radiant, Jerusalem,
que
arriba la teva llum
i
sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.
Mentre
les tenebres embolcallen la terra,
i
fosques nuvolades cobreixen les nacions,
sobre
teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria.
Els
pobles s’acosten a la teva llum,
els
reis busquen la claror de la teva albada.
Alça
els ulls i mira al teu entorn:
tots
aquests s’apleguen per venir cap a tu;
porten
de lluny els teus fills,
duen
als braços les teves filles.
Tota
radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat
com
aboquen damunt teu els tresors del mar
i
porten a casa teva la riquesa de les nacions.
Et
cobriran onades de camells,
dromedaris
de Madian i d’Efà;
tots
vénen de Sabà portant or i encens
i
cantant la grandesa del Senyor.
2ª LECTURA (Efesis 3,2-3a.5-6).
Germans,
segurament
heu sentit dir que Déu
m’ha
confiat la missió
de
comunicar-vos la seva gràcia:
per
una revelació he conegut el misteri secret,
que
els homes no havien conegut
en
les generacions passades
tal
com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit
als
sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest:
que
des d’ara, per l’evangeli,
tots
els pobles, en Jesucrist,
tenen
part en la mateixa herència,
formen
un mateix cos
i
comparteixen la mateixa promesa.
EVANGELI. (Mateu 2,1-12).
Quan
va néixer Jesús
a
Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes,
vingueren
d’Orient uns mags i,
en
arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On
és el rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem
vist com s’aixecava la seva estrella
i
venim a presentar-li el nostre homenatge.»
El
rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren
en sentir aquestes noves.
Herodes
convocà tots els grans sacerdots
amb
els lletrats del poble
i
els preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells
respongueren:
«A
Bet-Lèhem de Judea.
Així
ho escriu el profeta:
“Bet-Lèhem,
terra de Judà,
no
ets de cap manera la més petita
entre
les famílies de Judà,
perquè
de tu sortirà un príncep
que
pasturarà Israel, el meu poble”.»
Llavors
Herodes cridà secretament els mags
i
s’informà ben bé del moment
en
què s’havia aparegut l’estrella.
Després
els encaminà a Bet-Lèhem
amb
aquesta recomanació:
«Aneu,
busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i
quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que
jo també vull presentar-li el meu homenatge.»
Sortint
de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella
que
havien vist aixecar-se
anava
davant d’ells
fins
que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen.
La
seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren
tot seguit a la casa,
veieren
el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats
a terra, li prestaren el seu homenatge.
Van
obrir llavors les seves arquetes
per
oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
que
no anessin pas a veure Herodes,
se’n
tornaren al seu país per un altre camí.
B.
LLENGUATGE.
1. La Festa de la Epifania és, a Orient, la festa paral·lela del nostre Nadal a Occident.
Aquí
es pot veure la importància de les paraules.
Tot i que les paraules són creades
per nosaltres, un cop creades tenen la seva pròpia dinàmica, i ens impulsen a fer o pensar
d’acord amb les paraules que hem
creat o que ens han imposat.
Resulta
que, a la part occidental de l’antic
Imperi Romà, el solstici d’hivern
es celebrava amb una festa que se’n deia “Nadal del Sol invicte”. Per això, quan es va cristianitzar aquesta festa al s.IV, va convertir-se en el “Nadal de Jesús”, i les
celebracions es van centrar en el Naixement i la Infantesa de
Jesús, ja que “nadal” significa “natalici”.
En canvi, a la part oriental
de l’Imperi Romà, el solstici d’hivern
es celebrava amb una festa que se’n deia “Epifania del Sol”. “Epifania” significa “manifestació”. Quan es va cristianitzar, es va convertir en l’Epifania
de Jesús o l’Epifania del Senyor,
i no tenia res a veure amb el seu naixement
o infantesa sinó amb aquells relats
evangèlics en què s’hi manifestava
més clarament la divinitat de Jesús. En concret, l’evangeli propi del dia de l’Epifania, en les Esglésies orientals, era i és el del Baptisme de Jesús, posat pels evangelistes al començament de la
seva vida pública, quan Jesús tenia ja uns trenta anys (Lluc 3,23). Déu hi manifesta qui és realment Jesús: Una veu digué des del cel: “Aquest és el meu
Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mateu 3,17).
2. Transvasament de festes.
Aviat
el nadal occidental va passar a
l’Orient, i la festa oriental de l’epifania
va incorporar-se al nostre Nadal, però acomodant el seu significat al marc
de la Infantesa de Jesús. Per
això el relat del Baptisme de Jesús
va ser desplaçat al diumenge següent, i per al dia de l’Epifania es va
escollir el relat dels Mags d’Orient que pertany als relats
d’infantesa de l’Evangeli de Mateu (Mateu 2,1). Així, de l’Epifania, entre nosaltres, també se’n
diu festa dels Mags o dels Tres Reis.
3. El relat dels Mags.
L’evangeli
no parla ni de “reis” ni de “tres” sinó només de “uns mags”. Aquesta paraula és utilitzada
amb intenció, ja que els mags,
que sovint eren també astròlegs, eren
considerats, pels jueus, persones sospitoses
d’idolatria, perquè divinitzaven les estrelles.
En
el Relat dels Mags, Mateu estableix
un contrapunt entre els “mags” i els
“grans sacerdots i els Lletrats
d’Israel”. Aquests, tot i disposar de les Escriptures que parlen del Messies, no s’adonen de res ni estan al
cas del naixement de “el Rei dels jueus” (Mateu 2,5). En canvi, fora
d’Israel, on només comptaven amb el llenguatge
religiosament “sospitós” de les estrelles, l’han
conegut i hi responen amb generositat.
4.
Segons la mentalitat popular, cada persona té la seva estrella (és a dir: té el seu punt de connexió amb les realitats superiors). Evidentment, les
persones que tenen una missió més important, la “seva” estrella brilla més. Els Mags,
atents al llenguatge dels estels, han vist com s’hi alçava una estrella molt
important; tan important que decideixen anar a retre homenatge al seu
“propietari”.
Però
s’han equivocat en una cosa: han pensat que una persona important havia
de néixer en un lloc “important”: Jerusalem,
la capital del país. Però allà no en saben res de res...
Quan pregunten pel nounat Rei dels Jueus, primer “tota la ciutat”
s’esvera; després, buscant a les Escriptures, troben que el Messies “havia de néixer a Betlem”... (Mateu 2,5).
Els Mags, només quan surten de
Jerusalem, tornen a veure l’Estrella.
I senten una gran alegria perquè han descobert que el nen que van
a adorar no té res a veure amb els poders constituïts. Quan se’n tornin,
ja no passaran per Jerusalem, a pesar de les indicacions rebudes d’Herodes.
5.
Aquest relat resulta sorprenent entès
des de la nostra cultura actual, ja que hem perdut el llenguatge de les estrelles. La majoria de persones no les coneix
gens ni mica, ni s’ha parat mai a contemplar-les. És cert que força gent mira
els horòscops, i els astròlegs estan de moda... Però jo parlo
de mirar el cel i de contemplar els estels
reals, no de mirar... les pàgines dels diaris.
Amb
tot, no cal preguntar-se de quina estrella,
cometa o meteorit parla aquest relat
evangèlic. Els Evangelis no fan Astronomia (ni Astrologia!) sinó “Bona
Notícia”. És un relat confeccionat a partir del llenguatge popular d’aleshores,
enriquit amb “tradicions i promeses” extretes de la Bíblia (Nombres 24,17). Un relat
creat per a comunicar un missatge important.
6.
El Relat dels Mags, exclusiu de l’Evangeli
de Mateu, és molt diferent del Relat dels
Pastors, exclusiu de l’Evangeli de Lluc (Lluc 2,8). En els dos casos els
mags o els pastors són els únics que s’assabenten del Naixement de Jesús. Tenen en comú que vetllaven
de nit, estaven atents, i tenien un cor generós. També cal notar que
tant els mags com els pastors, en aquell moment, a Israel eren
persones marginades i sospitoses.
C.
MISSATGE.
8.
Déu se’ns manifesta en Jesús (Epifania),
i es manifesta a tots els homes (“estrella” visible des de tot arreu).
Els Mags representen tots els Pobles que, tot i no ser considerats Poble elegit, tenen la seva manera
d’estar atents, de conèixer i de respondre. Com hem llegit a la 2ª Lectura, “des d’ara, per l’evangeli, tots els
pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix
cos i comparteixen la mateixa promesa” (Efesis 3,5s).
No
compta ser fidel d’una religió o d’una altra (o de cap). Allò que compta és la resposta que donem a l’Home, que
s’ha convertit en “manifestació” de
Déu.
D:
RESPOSTA.
9.
La badoqueria dels Grans Sacerdots i
Lletrats ens ha de servir d’advertiment. Hi ha una tendència en cada Poble a considerar-se d’alguna manera “poble elegit”. També, en tota religió, hi ha la tendència a
considerar-se “la (única) vertadera
Religió”.
Però el relat d’avui ens deixa clar
que allò que compta és estar atents a “l’estrella”
de cada ésser humà i estar disposats a retre-li homenatge amb els nostres dons.
El viatge dels Mags és un viatge
espiritual que podem fer cada un de nosaltres: del culte a les
Estrelles a la veneració
de l’Home; de la religió amb els seus temples a l’amor a
l’Home, el qual s’ha convertit en el camí
indispensable per “trobar” Déu.
10.
La resposta contrària ve representada
per Herodes, el Poder antihumà. Per a ell, totes les persones que no estan sota el
seu control són rivals perillosos
que cal eliminar (Mateu 2,16).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. En altres èpoques havíem pensat que la nostra Religió era la única verdadera i, conseqüentment, les altres eren falses o menys verdaderes. Què en penseu, avui?
2.
En el nostre entorn, la Festa de Reis
genera molta il·lusió, però també molta desil·lusió. Quin
comentari us mereix tot plegat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada