Presentació de Jesús al temple. (2 de febrer).

Aquest any 2020, coincidint la festa de la Presentació de Jesús al temple amb un diumenge, la preferència correspon a la festa del 2 de febrer. Amb tot podeu anar també als Apunts corresponents al 4rt. diumenge de l'any A.

Presentació de Jesús al temple (2 de febrer).

A. LECTURES.

1ª Lectura. Malaquies 3, 14

Això diu el Senyor:

Jo envio el meu missatger

perquè prepari el camí davant meu,

i tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu ,

l'àngel de l'aliança que desitgeu,

entrarà al seu temple.
Ja ve, diu el Senyor de l'univers.

¿Qui resistirà el dia de la seva arribada?

¿Qui es mantindrà dret quan ell aparegui?

Perquè serà com el foc del fonedor

i com el sabó de fer bugada:

s'asseurà a fondre i a depurar la plata,

purificarà els descendents de Leví,

els refinarà com la plata i l'or.

Des d'aleshores oferiran al Senyor una oblació digna,

i les oblacions de Judà i de Jerusalem

seran agradables al Senyor com ho eren abans,

com en els temps antics.

2ª Lectura. Hebreus 2, 14-18

Els fills d'una família són d'una mateixa sang.

Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres

per poder destituir amb la seva mort el diable,

que tenia el domini de la mort,

i així fer-nos lliures,

ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort,

érem esclaus tota la vida.
Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels,

sinó els descendents d'Abraham.
Per això calia que es fes en tot

semblant als germans,

i així pogués ser un gran sacerdot

compassiu i acreditat davant Déu

per expiar els pecats del poble.
Perquè,

després que ell mateix

ha passat la prova del sofriment,

pot confortar els altres que són provats.

EVANGELI. (Lluc 2,22-40).

Passats els dies que manava la Llei de Moisès

referent a la purificació,

els pares de Jesús el portaren a Jerusalem

per presentar-lo al Senyor,

complint el que prescriu la Llei,

que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor.

També havien d’oferir en sacrifici

«un parell de tórtores o dos colomins»,

com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem

un home que es deia Simeó.

Era un home just i pietós,

que esperava l’hora en què Israel seria consolat,

i tenia en ell l’Esperit Sant.

En una revelació,

l’Esperit Sant li havia promès

que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.

Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant,

i quan els pares entraven amb el nen Jesús,

per complir en ell el que era costum segons la Llei,

Simeó el prengué en braços

i beneí Déu dient:

«Ara, Senyor,

deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,

com li havíeu promès.

Els meus ulls han vist el Salvador

que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;

llum que es reveli a les nacions,

glòria d’Israel, el vostre poble.»

El seu pare i la seva mare estaven meravellats

d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los

i digué a Maria, la seva mare:

«Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel

i molts d’altres s’alcin;

serà una senyera combatuda,

i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;

així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa,

Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser.

Era d’edat molt avançada:

havia viscut set anys amb el seu marit,

però havia quedat vídua fins aleshores,

als vuitanta-quatre anys.

Mai no es movia del temple,

dedicada nit i dia al culte de Déu

amb dejunis i oracions.

Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,

donava gràcies a Déu

i parlava del nen a tots els qui esperaven

el temps en què Jerusalem seria redimida.

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor,

se’n tornaren a Galilea,

al seu poble de Natzaret.

El noi creixia i es feia fort,

era entenimentat

i Déu li havia donat el seu favor.

B. LLENGUATGE.

Nota.
Aquest evangeli també es llegeix en la Festa de la Sda. Família de l'any B. Allà hi podeu trobar més Apunts.

1. Aquest relat, exclusiu de l'Evangeli de Lluc i molt elaborat, ens presenta dos nous personatges que no tornaran a aparèixer en tot l'Evangeli. Dos personatges ancians que marquen l'acompliment de la missió del poble elegit (Israel) de mantenir la esperança en l'arribada de l'Home madur, i preparar el seu acolliment. Són Simeó, un home i Anna, una dona, perquè la seva representativitat sigui completa. Els dos −amb la seva presència en el Temple− fan una clara inclusió amb els dos personatges amb què comença l'Evangeli de Lluc: Zacaries i Elisabet (Lluc 1,5), també ancians, i pares del Precursor. Aquesta inclusió posa tots els passatges inclosos dintre el marc de la Llei.

2. De Simeó, no es diu pas explícitament que sigui sacerdot del Temple, però es suggereix quan acull Josep i Maria que porten el seu fill perquè sigui presentat a Déu, tal com manava la Llei del Senyor. Però en aquest cas, Simeó no va al temple per complir amb la seva feina sacerdotal sinó que hi va impulsat per l'Esperit Sant. I no ofereix a Déu el nen que li presenten Josep i Maria sinó que el rep (pren en braços) com un do de Déu als homes. En certa manera s'inverteixen els papers: no és el sacerdot qui ofereix el nen a Déu sinó que és Déu qui ofereix el nen a la Humanitat. Aquesta acull el “nen” a través del vell Simeó. Per això Simeó beneeix Déu pel do rebut, i beneeix els pares a través dels quals ens arriba.

3. I no solament això. Rebut el do de Déu, el Temple i els sacerdots han acabat la seva missió, que era precisament preparar aquest acolliment: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles.» L'arribada de Jesús completa la missió per a la qual havia estat elegit el poble d'Israel. Temple i sacerdots desapareixen. El poble elegit queda incorporat, amb honor, a TOTS ELS POBLES, ara també il·luminats.

4. Sorprèn la insistència del relat sobre el compliment de la Llei. Com a jueu, Jesús neix sota la Llei; però, com a home, ha nascut de l'Esperit (com Adam. Gènesi 2,7), i va més enllà de la Llei, perquè la Llei és incapaç de portar l'Home a la seva plenitud.

5. Aquesta insuficiència de la Llei queda visualitzada en la vida-història d'Anna, que per això és anomenada profetessa. Tot i haver estat casada durant set anys, ha viscut la major part de la seva vida com a viuda. Anna és una al·legoria del poble elegit que, durant els anys de desert, va fer l'experiència de la protecció de Déu ("els anys de matrimoni"). Arribat a la Terra Promesa, el Temple no ha estat capaç de representar la presència protectora de Déu. Tot i que "Anna" no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions, viu com a viuda. (L'evangeli de Joan dirà això mateix amb un altre llenguatge: a les noces de Canà "no tenen vi". Joan 2:3). La dona viuda era, en la mentalitat jueva, l'expressió de la infecunditat, de la debilitat, de la inseguretat i, fins i tot, del menyspreu. "Fins als 84 anys". 84 és el resultat de multiplicar 12 X 7. Dotze és la xifra d'Israel (per allò de les 12 tribus). Set és el número que indica la totalitat d'una acció o activitat (Els set dies de la Creació).
Aquesta trista situació d’Anna canvia de sobte: ... donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

6. Però aquest "nen" no serà alegria per a tothom. En la Humanitat, no tothom accepta el pas de la Llei a l'Esperit. Al contrari: Amb l'excusa de la Llei, els poderosos intenten matar l'Esperit que ens fa lliures. Simeó és lúcid, i anuncia que "aquest nen" serà una senyera; i una senyera combatuda. En el fons, només hi ha dues classes d'éssers humans: els que estan a favor de la Humanitat ajudant-la a construir-se en llibertat, i els qui estan contra la llibertat de la Humanitat fent servir com excusa les exigències de la Llei. Simeó anuncia la sentència que els sacerdots i mestres de la Llei dictaran contra Jesús: "Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei, aquest home ha de morir" (Joan 19:7).
L'Home és la senyera. La humanització és l'espasa que traspassa la Humanitat (aquí personificada en Maria) aclarint els "pensaments amagats" que hi ha al cor de molts.

C. MISSATGE.

Tots naixem sota la Llei, sigui la que sigui. També tots som cridats a anar més enllà de la Llei, sigui la que sigui. La Llei ha de ser com un mestre que ens prepara per a la Maduresa, on ja no és necessària la Llei. Però a la Maduresa només s'hi arriba per l'Esperit, que ens mou a fer Humanitat. I cada un de nosaltres ha de decidir si l'acull o s'hi tanca.

D. RESPOSTA.

En l'Església, la vinculació entre Religió i Imperi, ja als inicis del segle IV, va provocar la primacia del Poder. El resultat ha estat fatal: l'Església ha reproduït els mateixos vicis en què havien caigut els “regnes d’aquest món”.
El Concili Vaticà II va reconèixer la necessitat de conversió.
L'Esperit porta a la comunió; i la comunió es concreta en comunitats, reunides en el nom de Jesús (de l'Home).
Enmig d'una societat pretesament laica, però que ha sacralitzat les relacions de Poder, l'Església, prèviament convertida i recuperant el missatge alliberador de l’Evangeli, ha de ser testimoni visible de la possibilitat i de la bonesa de les relacions de Comunió entre els Humans i amb tots els vivents.
Les Comunitats cristianes tenim avui un gran repte: des de la pròpia conversió i amb la humilitat que imposa el nostre passat pecador, denunciar la inhumanitat inherent a qualsevol forma de domini d’uns sobre d’altres.

PREGUNTES per al diàleg.

1. ¿Quins canvis caldria fer en les nostres vides i en la societat perquè la "senyera" (el criteri de valoració) no fos ni la Llei ni el Diner, sinó l'Home?

2. ¿Permeteu, a nivell personal i comunitari, que "l'espasa" que discerneix els pensaments amagats us penetri l'ànima?

3. ¿La missa és per a vosaltres una trobada amb el Temple (i el sacerdot) o una trobada de germanor per celebrar, viure i difondre relacions de comunió?

VOCABULARI.  (> Índex general).

Anna (84 anys).Simeó (Senyera).   Esperit Sant.  Jerusalem.  Llei.  Messies.  Messies, El (des del Glossari).  Moisès.  Profetessa.    Temple.   

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Llei de Moisès.  Messies.  Profetessa.   Temple.  

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Presentació al temple.

Diumenge 4 de durant l'any A.

Nota:

Aquest any 2020, aquest diumenge cau el 2 de febrer, Festa de la Presentació de Jesús al temple. Aquesta Festa té preferència sobre el diumenge.

1ª LECTURA.  (Sofonies 2,3.3,12-13).

Busqueu el Senyor,

tots els humils del país

que compliu els seus preceptes;

busqueu la bondat,

busqueu la humilitat.

Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre.

La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor.

No faran injustícies ni mentiran,

no tindran una llengua enganyadora.

Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.

2ª LECTURA (Corintis 1,26-31).

Germans,

mireu qui sou els qui heu estat cridats:

als ulls dels homes, sou pocs els instruïts,

sou pocs els poderosos o de família noble.

Déu, per confondre els savis,

ha escollit els qui el món té per ignorants;

per confondre els forts,

ha escollit els qui el món té per dèbils

i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa,

gent de qui ningú no fa cas;

per destituir els qui són alguna cosa,

ha escollit els qui no valen per a res;

així ningú no pot gloriar-se davant Déu.

Però vosaltres, per obra de Déu,

teniu en Jesucrist tot el que sou,

ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa,

la nostra justícia,

la nostra santedat

i la nostra redempció,

perquè, tal com diu l’Escriptura:

«Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»

EVANGELI. (Mateu 5,1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya,

s’assegué

i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils:

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres

quan, per causa meva, us ofendran,

us perseguiran

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

LLENGUATGE.

Nota.

Les benaurances són també llegides en la festa de Tots Sants. Allà hi podeu trobar més comentaris.

1. Litúrgicament estem a l’any A, que té com a evangelista preferent Mateu.

L’evangeli de Mateu, segons els experts, va ser escrit en l’àmbit d’unes comunitats cristianes formades sobretot per jueus. Potser per això, la figura de Jesús hi és presentada com un nou Moisès, el promotor (en nom de Déu) d’Israel com a Poble Escollit. 

L’evangeli d’avui és el de les Benaurances, que són preàmbul del sermó de la muntanya.

En l’evangeli de Mateu les Benaurances ocupen el mateix lloc que ocupaven els 10 Manaments de Moisès per al Poble d’Israel. Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.

Hi ha, però, importants diferències entre Moisès i Jesús:

-Moisès puja tot sol a la muntanya per rebre de Déu les “taules de la Llei” (Èxode 19,20 i 20,18); en canvi Jesús puja a la muntanya “i els deixebles se li acostaren”.

-Moisès “baixa de la muntanya” després de rebre la Llei per donar-la al Poble que esperava a baix; en canvi Jesús “s’asseu a la muntanya” i dóna el seu Missatge a la multitud que, se suposa, està també a la muntanya.

-Sobretot canvia el llenguatge: ja no es tracta de “manaments” sinó de “benaurances”.

2. Cal reconèixer que les Benaurances usen un llenguatge contradictori ja que en el fons venen a dir: “Feliços els infeliços”.

No obstant, aquesta contradicció és la resposta a una altra contradicció; i així com, en matemàtiques, “dues negacions, afirmen”, també podem dir que “dues contradiccions, es complementen”. Aquí serveixen per anunciar amb més força una bona notícia.

3. El missatge de Jesús no va dirigit a una societat neutra, sinó a una societat contradictòria: està feta de pobres i de rics; d’esclaus i de dominadors; de persones “dignes” i de persones “indignes”; de bons i de dolents;... I la contradicció està en que, tot i haver-hi riqueses per a tothom, hi ha pobres perquè hi ha rics massa rics. Tot i que la llibertat és per a tots, alguns fan servir la seva llibertat per esclavitzar companys seus. Tot i que la dignitat pertany a tots els éssers humans, n’hi que són declarats indignes pels que estableixen criteris injustos de valoració.

És en aquest món contradictori que Jesús declara que Déu es mostra només entre els desafavorits.

I, és clar, amb el pes de Déu al platet dels insignificants, la balança es capgira. Com ens diu St. Pau en la segona Lectura: Déu “ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas, per destituir els qui són alguna cosa...” (Corintis 1,27). També Maria ho havia ja proclamat: “Derroca els poderosos del soli i exalta els humils” (Lluc 1,52).

I aquesta és el “bona notícia” de Jesús. És així com “funciona” el Regne que ell anuncia i fa present.

A les benaurances contradictòries, Mateu n’hi afegeix tres de normals (que no es troben en el text paral·lel de Lluc 6,20): Feliços els compassius... Feliços els nets de cor... Feliços els qui posen pau... Possiblement s’intenti així que el número de les Benaurances suggereixi millor el paral·lelisme buscat amb els 10 Manaments.  

4. Feliços els pobres en l’esperit...

L’expressió “pobres en l’esperit” es presta a interpretacions diverses. Potser aquí Mateu vol donar un toc de realisme: en un món dividit entre pobres i rics, pot passar que un pertanyi a la classe dels pobres, però cobejant ser ric. Serien pobres “amb esperit de rics”. En aquests casos, no es pot sentir la felicitat que Jesús proclama.

MISSATGE.

El missatge es podria resumir en una frase més o menys així: Feliços els infeliços, perquè, si l’accepten, tenen Déu de part seva.

RESPOSTA.

Acollir un missatge com aquest no és fàcil, ja que contradiu directament les nostres tendències més primàries. No obstant, ens obre horitzons engrescadors un cop hem descobert els projectes de Déu sobre la Humanitat. És impossible comportar-se com a fill quan encara un té esperit de servent. Però quan s’ha descobert i acceptat el do de la filiació, ja no es pot viure com a servent, i és fàcil i joiós ser fills en el Fill, encara que comporti ser feliços en un món contradictori. “Ser feliç i escampar felicitat” és la resposta lògica al fet de participar en la Felicitat de Déu.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Vius feliçment, d’acord amb la teva participació en la Felicitat de Déu?

2. Ben mirat, hi ha realment alguna cosa que ens pugui impedir de debò ser feliços i escampar felicitat? Quina cosa? Per què?

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Jesús) Assegut.   Deixebles.   Feliços.   Justos.   Multitud.    Muntanya.  Recompensa.   Regne de Déu (del Cel).

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Deixebles.  

Veure també Entrevistes amb Fid’ho.  4rt. diumenge de l’any A.

Diumenge 3. Any A

1ª LECTURA.  (Isaïes 8,23b-9,31).

En temps passat,

el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí,

però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.

El poble que avançava a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.

Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa;

s’alegren davant vostre com la gent a la sega,

com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava,

la barra que duia a l’espatlla

i l’agulló del qui l’arriava;

tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

2ª LECTURA (1Corintis 1,10-13.17).

Germans,

pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor,

us demano que aneu d’acord

i que no hi hagi divisions entre vosaltres;

estigueu ben units

en una sola manera de pensar i en un sol parer.

Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat

de les desavinences que hi ha entre vosaltres.

Vull dir que cadascú de vosaltres afirma:

«Jo sóc partidari de Pau»,

«Doncs jo, d’Apol·ló»,

«Jo, de Quefes»,

«Jo, de Crist».

Com és això? El Crist està dividit?

És que Pau ha estat crucificat per vosaltres

o heu estat batejats en el nom de Pau?

Crist no m’ha enviat a batejar,

sinó a anunciar l’evangeli,

i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis,

perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

EVANGELI. (Mateu 4,12-23).

(En blau allò que correspon a la Versió Llarga)

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,

se’n tornà a Galilea,

però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,

vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,

perquè s’havia de complir

allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:

El poble que vivia a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»

Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:

«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,

Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,

i els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Més enllà veié altres dos germans,

Jaume i Joan, fills de Zebedeu.

Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,

i Jesús els cridà.

Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,

i se n’anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,

predicant la bona nova del Regne

i guarint entre la gent tota malaltia.

LLENGUATGE.

1. L’evangeli d’avui té dues parts ben diferenciades (El Missal dóna opció a llegir només la primera  <versió curta>  o totes dues  <versió llarga>).

La PRIMERA PART és el final de la presentació que Mateu fa de Jesús. La identitat de Jesús ve assenyalada per la seva missió, i aquesta missió-identitat s’expressa sobretot amb el llenguatge dels llocs. Se’ns desvela qui és Jesús dient que va néixer a Betlem (Mateu 2,1), que va ser cridat d’Egipte (Mateu2,14s), que es va instal·lar a Natzaret (Mateu 2,23), que va anar al Jordà (Mateu 3,13) i al desert de Judea (Mateu 4,1); i sempre amb un comentari semblant a “perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta...”.

Aquest llenguatge dels llocs serveix per presentar un Jesús íntimament vinculat a la vida i a la història del seu Poble i de la Humanitat. És una manera ben eloqüent de presentar Jesús com a personificació de la Humanitat (“Fill de l’home”).

2. Les referències locals d’aquesta primera part resulten ben estranyes geogràficament parlant. Primer se’ns diu que, tot i tornar a Galilea, Jesús no s’instal·la al seu poble, Natzaret, sinó a Cafarnaüm perquè era “vora el llac” (literalment “vora el mar”) (Mateu 4,13). El “rebrot”  (“natzarè”) abandona l’àmbit de cultiu on havia crescut i es trasplanta vora el mar. Aquí "mar" significa horitzó obert. Jesús s’instal·la als límits: entre el Poble escollit i l’ampla Humanitat de l’altra banda del Jordà. El riu Jordà es fa servir per significar el límit entre Jueus i Pagans. És significativa la referència al País de Zabuló i Neftalí, que geogràficament estaven en aquesta banda del Jordà, però teològicament estan a l’altra banda, perquè són regions frontereres paganitzades (“Galilea del Pagans”). Jesús, situat entre Jueus i Pagans, serà per a tots llum que resplendeix...

3. Convertiu-vos...

“Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. Aquestes paraules coincideixen amb les que proclamava Joan Baptista, el precursor (Mateu 3,2). Les paraules són les mateixes, però el lloc és diferent. Joan les proclamava a Judea, per als Jueus; Jesús les proclama als límits, vora el mar obert, per a tothom.

4. Quan Joan havia estat empresonat...

Mateu “juga” amb la paraula empresonat. “Quan Joan havia estat empresonat” indica la situació en què es troba la Religió fonamentada en el Temple de Jerusalem, convertida en presó per als seus fidels, i presonera ella mateixa, reproduint l’esclavitud que el poble havia patit en l’antic Egipte. Mateu vol presentar-nos Jesús com un nou Moisès que inicia un nou Èxode. Els “beneficiaris” d’aquest nou Èxode ja no serà un poble determinat sinó tots els oprimits que busquin la llibertat.

5. La SEGONA PART de l’evangeli d’avui ens presenta el primer nucli que farà visible el Regne que arriba. Són “pescadors” cridats a ser pescadors d’homes. Dues parelles de germans. Mateu torna a jugar amb les paraules per indicar que el nou Regne estarà constituït per “germans”, i no pas per súbdits.

Possiblement també s’hi vol fer pensar en el número “5” (4 deixebles + Jesús), que és la xifra de l’Esperit i de la Universalitat, en contrast amb el “12”, xifra del Poble de les 12 tribus (Israel). Amb tot, aquest “Poble” també hi serà integrat a través dels 12 apòstols, perquè el nou Regne universal no exclou de cap manera el regne preparatori (Mateu 10,2).

6. Pescadors d’homes...

Aquesta expressió resulta sospitosa avui dia: són tants els grups que intenten pescar clients i fidelitzar-los! Però en els Evangelis aquesta expressió té un significat totalment diferent i, fins i tot contrari. En realitat “pescar homes” vol dir alliberar-los de la mar de servituds on s’ofeguen tants i tants éssers humans: servituds religioses, socials, econòmiques, familiars, burocràtiques, de protocol... El significat de “pescar homes” ve indicat per allò que es diu tot seguit: (Jesús) anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

7. I si continuéssim llegint, les paraules que segueixen són encara més explícites: “La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà” (Mateu 4:23). Aquests són els “homes pescats”.

Hi ha una gran Inclusió invertida entre les primeres paraules que Jesús dirigeix als seus deixebles i les últimes al final de tot l’evangeli de Mateu. Les primeres parlen de "pescar" (treure del mar de servituds). Les últimes parlen de “batejar” (literalment “submergir”). Submergir tots els pobles en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (Mateu 28,20).

Veiem més clarament els dos extrems d’aquesta inclusió invertida:

Primeres paraules de Jesús als deixebles:

a) Veniu amb mi,

b) i us faré pescadors d’homes”.

Últimes paraules de Jesús als deixebles:

b) Aneu a tots els pobles... batejant-los...

a) Jo sóc amb vosaltres...

Fent un joc de paraules, diríem: Som “pescats” del mar de les esclavituds per a ser “immergits” en el mar de la Vida divina.

8. Immediatament abandonaren les xarxes...

Sorprèn la promptitud de la resposta dels quatre primers “pescats”. És per posar de manifest l’anhel de ser pescats que hi havia en temps de Jesús (i sempre). Són tantes les servituds que ofeguen la nostra vida que, davant l’oferta de Jesús, la primera parella abandona immediatament les xarxes a la mar, i segueix Jesús.

També la segona parella. D’ells es diu que estaven repassant les xarxes. Per això no les abandonen. Aquestes xarxes són “repassades” i preparades per a la nova pesca. En canvi, abandonen la barca amb el pare. Aquí “el pare amb la barca” representa la vinculació amb el passat, amb la Tradició inhibidora del propi Poble. El Regne que formaran els “nous pescadors” i els “nous pescats” serà una realitat nova, una nova Humanitat amb Déu mateix per “pare”. I una nova barca on hi càpiga tothom.

MISSATGE.

9. El missatge ve directament expressat per les paraules de Jesús: “El Regne del cel és a prop”. El Regne del cel s’apropa quan la religió institucional se’ns torna presó. L’empresonament de Joan provoca que Jesús comenci a actuar. Joan anunciava l’acció de Jesús, però també la retardava, com el paternalisme pot retardar l’emancipació.

  

10. Sembla que avui hi ha una situació força semblant a la del temps de Jesús. Es respira en l’ambient l’anhel d’un Regne Nou. Les Religions (i altres Institucions clàssiques) se’ns han fet petites i ens oprimeixen com un vestit massa estret. La societat, a pesar de la seva gran capacitat per oferir tota classe de béns, s’està convertint per a molts en un mar que mareja i esclavitza, del qual necessitem ser alliberats.
Avui, amb tantes llibertats, però amb tan poca Llibertat! Amb tantes possibilitats de viure bé, però amb tantes agressions a la bona convivència!

RESPOSTA.

10. També la resposta ve directament indicada en les paraules de Jesús: “Convertiu-vos!”.

Convertir-nos? I això, què vol dir en la pràctica?

Cadascú ho haurà d’anar descobrint. Però, d'una manera o altra, comporta passar del “temps de Joan” al “temps de Jesús”. O dit d’una altra manera: d’una religió centrada en la Llei a una fe centrada en la Llibertat que fa possible l’AMOR. Possiblement això ens demani també repassar les xarxes i abandonar la barca, que ha quedat massa petita.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Aplicada al nostre ambient, què inclou i què exclou la frase de Jesús: “Us faré pescadors d’homes”?

2. Com us apliqueu  a vosaltres mateixos la resposta dels deixebles: “Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb Jesús”?

3. De Jesús es diu que “guaria tota malaltia”. Quina explicació de les següents us sembla més encertada?

- Era un metge extraordinari.

- Tenia poder sobre les persones i les seves malalties.

- Convencia els malalts de que ja estaven curats (suggestió).

- Il·luminava la vida. Així els “mals”, dins el conjunt de la vida, ja no eren mals.

- Una altra explicació.

VOCABULARI.  (> Índex general).

Barca.   Compliment.   Convertir-se (des de Fido, 3diumenge A).  Galilea.  Guarir.   Joan.   Natzaret.  Pescadors d’homes.   Regne de Déu.    Xarxa (de pescar).  

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Galilea.  Jordà.  Pagans. 

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 3er. A.