Diumenge 18 de durant
l’any.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Eclesiastès 1,2.2,21-23).
Vanitat
i més vanitat,
deia
el Portaveu-del-poble,
vanitat
i més vanitat,
tot
és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar
Després que un home s’ha esforçat a treballar
amb
coneixement, traça i eficàcia,
ho
ha de deixar tot a un altre
que
no s’hi ha esforçat per res.
També
això és en va,
i
és una gran dissort.
Perquè, de fet,
Perquè, de fet,
què
en treu l’home de tot esforç
i
de tot el neguit amb què treballa sota el sol?
Passa
els dies en el desfici
i
en les penes de la seva servitud,
i
de nit el seu cor no descansa.
També
això és en va.
2ª LECTURA (Colossencs 3,1-5.9-11).
Germans,
ja
que heu ressuscitat juntament amb el Crist,
cerqueu
allò que és de dalt,
on
hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu;
estimeu
allò que és de dalt,
no
allò que és de la terra.
Vosaltres
vau morir,
i
la vostra vida està amagada en Déu
juntament
amb el Crist.
Quan
es manifestarà el Crist, que és la vostra vida,
també
vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant,
Per tant,
feu
morir allò que us lliga a la terra:
fornicació,
impuresa, passions, mals desigs
i
l’amor al diner, que és una idolatria;
no
us enganyeu els uns als altres,
vosaltres
que us heu despullat
de
l’home antic i del seu estil d’obrar,
i
us heu revestit del nou,
que
es renova a imatge del seu Creador
i
avança cap al ple coneixement.
Aquí ja no compta ser grec o jueu,
Aquí ja no compta ser grec o jueu,
circumcís
o incircumcís,
bàrbar
o escita,
esclau
o lliure,
sinó
que Crist ho és tot, i és de tots.
EVANGELI. (Lluc 12,13-21).
En
aquell temps,
un
de la gent digué a Jesús:
«Mestre,
convenceu el meu germà
que
es parteixi amb mi l’herència.»
Jesús
li contestà:
«Bon
home, qui m’ha encomanat a mi
que
fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
Llavors
digué a tothom:
«Vigileu!
Guardeu-vos
de tota ambició de posseir riqueses,
perquè
ni que algú tingués diners de sobres,
els
seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola:
I els ho explicà amb una paràbola:
«Un
home ric va treure de les seves terres
unes
collites tan abundants que no tenia on guardar-les.
Tot
rumiant es va dir:
ja
sé què faré: tiraré a terra els meus graners,
en
construiré de més grans,
hi
guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves
i
em diré a mi mateix:
“Tens
reserves per a molts anys:
reposa,
menja, beu, diverteix-te.”
Però
Déu li digué:
“Vas
errat!
Aquesta
mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida
i
tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Així
passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix
i
no es fa ric als ulls de Déu”.»
B.
LLENGUATGE.
Nota: Una interpretació més tècnica d'aquest relat podeu trobar-la a TERTÚLIA en espiral.
1.
A primer cop d’ull podria semblar que el relat d’avui es refereix a una
casuística familiar, molt freqüent quan hi ha una herència pel mig. Però seria
molt estrany que l’evangelista perdés el temps presentant-nos un Jesús ocupat
en solucionar qüestions jurídiques sobre herències.
Però,
de fet, els “problemes d’herència”
eren i són tan freqüents que tothom els coneix molt bé; per això poden servir
de llenguatge per descriure una de les problemàtiques
més importants entre els membres (“germans”)
de la comunitat cristiana.
2.
El relat d’avui guarda una certa semblança amb el de fa dos diumenges sobre les
“dues germanes”. Entre elles, el
problema, individualitzat en Marta i
Maria, es referia a l’actitud de
servei. Aquí, el problema, en versió masculina i sense noms perquè pot
afectar tothom, es refereix a l’amor al
diner i a les riqueses. “Vigileu!
Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses”.
L’actitud de servei és el nucli de
la vida de comunitat. L’amor al diner n’és
el virus més perillós i destructiu.
3.
...digueu-li
que parteixi amb mi l’herència...
Recordem
que el marc d’aquest relat és el seguiment
a Jesús. També aquí, la clau per entendre aquest relat és la paraula germà. “Un de la gent digué a Jesús: Convenceu el meu germà que es
parteixi amb mi l’herència”. No es tracta de dos germans que s’han de repartir una herència. Això, en tot
cas, seria cosa del pare, o del jutge si algun no complia la voluntat del pare.
Aquí es tracta d’evitar un perill molt real: la utilització del sentiment de
ser “germans”, pròpia dels membres de la
Comunitat, com una manera d’adquirir riqueses.
4.
Convenceu el meu germà que es parteixi
amb mi l’herència. És possible que membres d’una comunitat cristiana tinguin
diferents béns, inclosos béns materials. Si hi ha una autèntica comunió entre
ells, aquests béns seran compartits, també els materials. I aquí apareix el
perill; el perill de formar part d’una comunitat
no pas per compartir sinó per aprofitar-se’n.
5.
És una qüestió d’actitud, que cadascú ha de tenir en compte. Vigileu!, se’ns diu. Perquè és cert que
els béns, també els materials, són per ser compartits i, per tant, són profitosos
a tots. Però, una cosa és l’actitud de qui compateix i es beneficia dels bens posats en comú, i una altra ben
diferent és l’actitud dels “aprofitats” que exigeixen com un dret
allò que només pot ser fruit de generositat. Una actitud així
acabaria destruint la comunió que dóna origen a la comunitat, d’una manera
semblant a com els problemes d’herència
destrueixen les famílies.
6.
El relat ens adverteix que aquesta equivocació és greu, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li
podrien assegurar la vida.
La
seguretat de la vida no es pot posar
en els bens posseïts sinó en els bens compartits; és a dir: la seguretat de la vida està en la comunió, únic camí que ens introdueix en
el corrent vital de la Vida
mateixa de Déu.
C.
MISSATGE.
7.
El missatge està resumit en les
mateixes paraules de Jesús: “Guardeu-vos
de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de
sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”.
D:
RESPOSTA.
8.
Diuen d’un home molt pobre que, un dia, li van donar 20€. Li feia tanta
il·lusió aquell bitllet, que va decidir comprar-se una cartera per guardar-lo.
La cartera li va costar 12€. Quan va comprovar que només li quedaven 8€, va
trobar ridícul guardar-los en una cartera. I, veient que de fet ja no la
necessitava, la va llençar.
Pot
semblar una historieta estúpida, però reflexa la realitat actual de l’Església
entre nosaltres: viu arruïnada a
causa de les pròpies propietats.
El
pobre no va ser estúpid quan va
llençar la cartera sinó quan la va comprar; però després va compensar la seva
estupidesa llençant aquella cartera que no necessitava.
“Vas errat”, li diu Déu al propietari de
les collites abundants que construïa
grans graners per a guardar-les. Repetim-ho una vegada més: les riqueses no són
per guardar sinó per compartir.
9.
En temps de Cristiandat, l’Església
va assumir moltes funcions de la Societat: religió, moral, cultura, llenguatge,
art, educació... i era rica en patrimoni. Però avui, sortosament, ja no estem
en situació de cristiandat, i
l’Església no necessita de res més que llibertat per enunciar el Missatge. Tota la resta ha esdevingut
una nosa. Sabrem desfer-nos-en?
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
Les propietats de les vostra
parròquia, començant pel mateix temple, us ajuden a viure la Bona Nova de Jesús, i a donar-ne
testimoni?
2.
Com reaccionaríeu si els responsables legals de l’Església, en un acte de
realisme, passessin a la Societat Civil els béns administrats en altres temps
per l’Església?
