Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en
el qual té el significat exposat).
Càtedra
(de Moisès). Mestre.
(Assegut). Pare.
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 31 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Malaquies 1,14b-2,2b.8-10).
Jo sóc el rei dels reis, diu el Senyor
de l’univers,
i tots els pobles reverencien el meu
nom.
I ara, sacerdots, us adverteixo que
si no feu cas de mi,
si no esteu atents a honorar el meu nom,
us trauré el poder de beneir.
Vosaltres heu abandonat el camí dret i,
en veure com jutjàveu,
molts s’han allunyat.
Heu violat l’aliança que jo havia fet
amb Leví,
diu el Senyor de l’univers.
Per això, jo faré que tot el poble
perdi l’estima i el respecte que us
tenia,
tal com vosaltres ho heu fet amb mi,
per no haver seguit els meus camins
i haver jutjat amb parcialitat.
No tenim tots un mateix pare?
No ens ha creat el mateix Déu?
Per què som deslleials els uns amb els
altres
i violem així l’aliança dels nostres
pares?
2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs 2,7b-9.13).
Germans,
entre vosaltres ens férem amables
com les mares quan acaronen els seus
fills.
Així, amb el desig de guanyar-vos,
no solament us volíem fer participar
de la bona nova de Déu,
sinó que us hauríem donat
fins i tot les nostres pròpies vides,
de tant que us vau fer estimar.
Ja recordeu, germans,
com era el nostre esforç i el nostre
cansament:
per no ser una càrrega a ningú,
treballàvem nit i dia,
mentre us anunciàvem la bona nova de
Déu.
I ara no deixem mai de donar gràcies a
Déu,
recordant que,
quan rebéreu de nosaltres la paraula de
Déu,
l’acollíreu com allò que és de veritat:
no paraula d’homes, sinó paraula de
Déu,
que treballa eficaçment en vosaltres,
els qui heu cregut.
EVANGELI (Mateu 23,1-12)
En aquell temps,
Jesús digué a la gent i als deixebles:
«Els mestres de la Llei i els fariseus
us parlen des de la càtedra de Moisès:
compliu i observeu tot el que us manen,
però no feu com ells, perquè diuen i no
fan.
Preparen farcells pesadíssims
i els carreguen a les espatlles dels
altres,
però ells no volen ni moure’ls amb el
dit.
En tot obren per fer-se veure de la
gent.
Per això es fan ben grosses les
filactèries,
i les borles, ben llargues;
els agrada d’ocupar els primers llocs a
taula
i els primers seients a les sinagogues,
i que la gent els saludi a les places
i els doni el nom de rabí, o sigui
‘mestre’.
Però vosaltres no us heu de fer dir
mestres,
perquè, de mestre, només en teniu un,
i tots vosaltres sou germans;
ni heu de donar a ningú el nom de pare
aquí a la terra,
perquè, de pare, només en teniu un, que
és el del cel;
ni us heu de fer dir guies,
perquè, de guia, només en teniu un, que
és el Crist.
El més important de vosaltres ha de ser
servidor vostre.
Tothom qui s’enaltirà serà humiliat,
però tothom qui s’humiliarà serà enaltit.»
LLENGUATGE.
1. Els Evangelis Sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) ens presenten
l’obra de Jesús com un viatge de
Galilea a Jerusalem. Jesús va a Jerusalem per “purificar” el Temple que els Poderosos havien convertit en una cova de lladres. L’enfrontament amb els
Grans Sacerdots serà directe, i portarà Jesús a ser condemnat a mort.
2. Però l’evangelista Mateu, abans de
començar el relat de la passió-mort-resurrecció,
posa en boca de Jesús una llarga sèrie de recomanacions per als seus
deixebles. Diríem que és com el seu testament
espiritual de Jesús.
Segurament aquestes recomanacions que
Mateu posa en boca de Jesús venen suggerides per la situació que vivien algunes
comunitats cristianes, sobretot
jueves.
L’Evangeli de Mateu va ser escrit després de l’any 70, quan els exèrcits de
Roma ja havien destruït Jerusalem, i del seu Temple no en quedava pedra sobre pedra (Mateu 24,1). Això va
provocar que alguns pensessin que les noves comunitats
cristianes havien de ser les “successores” de l’antic Judaisme. Això els portava a imitar, d’alguna manera, l’estil i les
maneres dels antics jerarques de
Jerusalem. És molt possible que haguessin aparegut ja en les comunitats cristianes els primers
intents de “jerarquització”.
3. Amb aquest relat, l’evangelista Mateu deslegitima radicalment aquest intent, posant
en boca de Jesús unes paraules directes i clares: “Entre vosaltres no ha pas
de ser així” (Mateu 20:26).
I, perquè no hi hagi possibilitat de malentesos, ho repeteix per activa i per
passiva, concretant al màxim: “No doneu a ningú...” (Mateu 23,9) i “Vosaltres
no us feu dir...” (Mateu 23,8).
Les comunitats cristianes no s’han de
jerarquitzar,
sinó que han de ser àmbits de comunió fraternal.
“Tots vosaltres sou germans”.
4. Hi ha, però, una cosa que s’ha de
tenir en compte: allò que ensenyen els Mestres
de la Llei i els Fariseus pot ser correcte, perquè ve de Moisès en forma de
“promesa” que demana un acompliment. Jesús no nega ni s’oposa a la Llei de Moisès. El mal d’ells està en la
manera de comportar-se, perquè diuen i no
fan. Per tant, “no feu com ells”
(Mateu 23,4).
MISSATGE.
5. El missatge de la Bíblia comença en
Moisès i pren forma de Llei amb una
“autoritat” que la interpreta. S’acompleix en Jesús prenent forma de Comunió fraternal entre
iguals.
En aquesta comunitat d’iguals, si algú s’enalteix serà humiliat;
igualment, si algú s’humilia, serà
enaltit (Mateu 23,12)
RESPOSTA.
6. Diverses vegades, en trobades de
diàleg, algú ha fet aquesta pregunta: És
que no llegeixen els Evangelis, els bisbes i el papa? La pregunta ve
provocada pel fet que, en les autoritats
eclesiàstiques, es contradiuen directament les paraules de Jesús.
Expressions com “Sant Pare”, “Excel·lència”, “director espiritual”,
“rector”,... aplicades als seguidors de
Jesús, són explícitament prohibides per ell. Com és, doncs, que continuen
tan vives?
7. Segurament que la forta crisi en què
ha entrat l’Església institucional no
és deguda tant al laïcisme de la
nostra societat com a la incongruència
de molta gent d’església entre el que diem i el que fem.
Una vegada més, l’Evangeli ens demana conversió;
no solament dels jerarques, sinó de
tots. Als jerarques se’ls diu: “No us feu
dir mestres...”; però també a tots se’ns mana: “A ningú doneu el nom de pare
aquí a la terra,...”.
PREGUNTES per al diàleg.
1. La comunió a què ens convida
l’Evangeli comporta viure amb alguna forma de comunitat. Les comunitats tendeixen a organitzar-se i a
jerarquitzar-se. ¿Com eviteu el perill de què ens adverteix l’Evangeli?
2. En les nostres societats laiques es
legitima el Poder en nom del Poble (“Demo-cràcia”). Considereu que
l’Església podria organitzar-se en forma de democràcia?
3. Com imagineu el futur de l’Església
si un dia s’arribés a superar el clericalisme?
