Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Casa. Defensor. Esperit. Jerusalem. Paraula. Pare. Pentecosta. Tots. Veritat.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Pentecosta.
→ Veure també: RELECTURES: Pentecosta.
A. LECTURES.
1ª LECTURA. (Fets dels Apòstols 2,1-11).
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta,
es trobaven tots junts en un mateix lloc
quan, de sobte, se sentí venir del cel un so
com si es girés una ventada violenta,
i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc,
que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant
i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,
tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos
provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.
Quan se sentí aquell so,
la gent hi anà i quedaren desconcertats,
perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
Estranyats i fora de si, deien:
«No són galileus, tots aquests que parlen?
Doncs, com és que cadascun de nosaltres
els sentim en la nostra llengua materna?
Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,
hi ha residents a Mesopotàmia,
al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia,
a Frígia i a Pamfília,
a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,
hi ha forasters de Roma,
hi ha jueus i prosèlits,
hi ha cretencs i àrabs,
però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu
en les nostres pròpies llengües.»
2ª LECTURA (Gàlates 5,16-25).
Germans, deixeu-vos guiar per l’Esperit,
i no satisfeu els capricis de la carn.
Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i
l’Esperit contra la carn.
Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre,
per no deixar-vos fer allò que voldríeu.
Però si us deixeu conduir per l’Esperit,
no esteu subjectes a la Llei.
És ben clar on porten els impulsos terrenals:
a la fornicació i a d’altres desordres,
a la idolatria, als maleficis, a les enemistats,
discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats,
divisions, sectarismes, enveges,
excés de beure, orgies i coses semblants.
Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara,
que ningú dels qui obren així
no podrà heretar el regne de Déu.
Però els fruits de l’Esperit són l’amor,
el goig, la pau, la paciència,
la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat.
La Llei no ha estat pas donada contra res d’això.
Els qui són de Jesucrist
han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals.
Ja que l’Esperit ens dóna la vida,
deixem-nos guiar per l’Esperit.
EVANGELI. (Joan 15,26-27; 16,12-15).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Quan vindrà el Defensor
que jo us enviaré quan seré amb el Pare,
l’Esperit de la veritat que prové del Pare
donarà testimoni de mi.
I vosaltres, que sou amb mi des del principi,
també en donareu testimoni.
Encara tinc moltes coses per dir-vos,
però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.
Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat,
us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera,
perquè ell no parlarà pel seu compte:
dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor.
Ell em donarà glòria,
perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu.
Tot el que és del Pare és meu;
per això dic que tot allò que us anunciarà,
ho rep d’allò que és meu.»
LLENGUATGE.
NOTA:
Aquest
diumenge, juntament amb el de l’Ascensió,
no té com a text inspirador un relat dels Evangelis
sinó de Fets dels Apòstols. Però, com que la Lectura de l’Evangeli
sempre és central en les trobades del diumenge, el llenguatge d’avui serà sobre les dues Lectures.
En relació a l’evangeli, diferent cada any, podeu veure
també els apunts per l’any
A, any
C (i també el Diumenge 6.C de pasqua).
Sobre
el relat de Fets dels Apòstols.
1. El llibre Fets (o Actes) dels Apòstols ens presenta la vinguda de l’esperit sant en el marc de
la festa jueva de Pentecosta, (d’una manera semblant a com els Evangelis
ens presenten la mort-resurrecciosa de Jesús en el marc de la festa
jueva de Pasqua).
Això vol dir que el relat que hem llegit no és la crònica
d’un fet objectiu sinó un relat simbòlic que, aprofitant el significat ja conegut d’aquesta festa,
la utilitza com a llenguatge per afegir-hi i explicitar-hi un nou significat .
Aquest nou significat vol ajudar-nos a entendre que, en Jesús, l’Obra de Déu
(el “Procés d’Humanització”) arriba a
la seva PLENITUD.
2. La festa jueva
de la Pentecosta és la festa dels
fruits o de la recol·lecció.
Els Jueus hi celebren també la Recepció
de la Llei (Aliança)
que els constitueix en “Poble de Déu”.
St. Lluc vol fer-nos adonar que la Recepció
de l’Esperit Sant és l’autèntic i definitiu “fruit” de l’Obra de Jesús.
O dit d’una altra manera: la vida de Jesús no s’ha d’entendre només com
una experiència individual sinó com
una experiència que es “projecta” sobre tota
la Humanitat, constituint-la en el “Poble
de Déu” definitiu.
3. “Pentecosta”
significa “50”. En el llenguatge popular, els números estan carregats de
simbolisme. “50” manifesta el nou
començament que segueix a una certa plenitud ja adquirida. És una
cosa semblant a allò que passa amb els fruits: quan arriben a la maduresa,
“recomencen” com a llavors.
El número “50”
suggereix la “continuació” de la plenitud
expressada pel número “7”. 7x7=49: és una forma de PLENITUD.
Després ve el “50”, que torna a
començar cap una nova PLENITUD.
Segons l’antiga Llei de Moisès, a Israel, cada
50 anys es celebrava l’Any jubilar, que era un any de renovació (Levític, 25,10).
En el relat de
fets dels apòstols, Israel, com a
“Poble Elegit”, arriba a la seva plenitud
en Jesucrist. Amb la nova
Pentecosta recomença com
a “Poble Elegit” universal i
definitiu.
4. La universalitat és una característica
destacada del nou Poble. Ve indicada pel simbolisme de
les llengües. “Residien a
Jerusalem jueus piadosos provinents de totes
les nacions que hi ha sota el cel”. Amb la recepció de l’Esperit Sant “tots s’entenen”.
Això anul·la
allò que la Humanitat havia experimentat prèviament quan els Humans, en el seu
afany de ser “com déu”, volien construir una torre “que arribés fins al cel”.
(Relat de la Torre de Babel →Gènesi 11,5. També →Gènesi 3,5).
La “Torre” simbolitza el “Poder”. El Poder sempre busca ser “més poderós”. Això el posa en “competència”
amb altres Poders, i més
concretament, segons aquest relat, amb la sobirania mateixa de Déu. Per això
Déu els dispersa fent que parlin llengües diferents i no s’entenguin. La Torre
de Babel és un relat mític per
expressar l’origen de les desavinences entre els Humans, ocasionades per
l’afany de Poder.
5. La nova Pentecosta capgira aquesta situació. Congrega tothom. Les llengües “de foc”, purificadores, es posen sobre cada persona de la nova Comunitat.
Gràcies a aquestes llengües tothom
s’entenia, i sentia “proclamar en les seves pròpies llengües les
grandeses de Déu”.
Allò que abans impedia d’entendre’s,
no era tant la varietat de llengües com
l’afany de Poder (simbolitzat en la
“torre”).
Quan l’Esperit Sant, superant les estructures de Poder, ens obre a l’Amor,
la varietat de llengües no impedeix d’entendre’s, sinó que mostra
l’extraordinària riquesa de les diferències.
Sobre el relat de l’Evangeli.
1. “Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de
Veritat...”
Si l’Esperit Sant és anomenat “Defensor” i “Esperit de Veritat”, podem
suposar que allò de què ens cal ser “defensats” és de la mentida.
Sovint hem aplicat els conceptes de veritat i mentida a les
Religions. Es parlava de la “vertadera
Religió” i de les “falses Religions”.
Però l’evangeli d’avui no va per aquí...
2. Jesús (“l’Home”) va ser declarat “culpable”, i aquesta
és la gran “mentida”.
¿Com ho sabem que la seva condemna
va ser la gran mentida? És que, potser, es va veure que les Lleis eren injustes?
No. Els grans sacerdots s’expressaren
amb claredat davant Pilat: “Nosaltres
tenim una Llei, i, segons aquesta Llei, aquest home ha de morir” (Joan 19,7). La “Llei” a què fan referència és, ni més ni
menys, que la “Llei de Déu”.
No. No van ser els especialistes
en lleis qui van arribar a la “conclusió” de que la “condemna de Jesús” va
ser una mentida. No va ser cap Tribunal
Superior, ni cap Tribunal
Constitucional qui va declarar que s’havien vulnerat els drets d’un home.
3. Però, quan algú “veu” que aquell que ha estat condemnat i mort,
és
vivent... és que passa alguna cosa...
Si aquell que ha sigut ajusticiat i mort,
es presenta i és vist com a vivent,
vol dir que la sentència a mort i la seva execució no són pas l’última paraula.
Qui té l’última paraula?
Qui decideix en últim terme i més
enllà de la Llei, allò que és veritat i allò que és mentida?
4. Per altra part, Jesús-mort
no es mostra pas vivent davant tothom sinó només davant uns testimonis escollits (Fets 10:41). Per a la
gran majoria, Jesús continuava essent
“aquell que fou condemnat i executat”.
Només uns quants van tenir l’experiència
de que era vivent, i que la seva condemna constituïa una gran mentida.
5. Per què només uns quants?
“Què és la Veritat?”, preguntava
Pilat sense esperar resposta (Joan
18,38). I, no obstant, aquesta és la pregunta clau. En el més
íntim de si mateix, cada ésser humà ha de decidir si, per a ell, la VERITAT és l’Home o és la Llei.
Si decideix que la Veritat
és l’Home, veurà el Ressuscitat i s’adonarà que tota Llei que vagi contra la realització d’un home, pertany al camp
de la mentida.
Però, si decideix que la Veritat
és la Llei, d’una manera o altra sempre acabarà condemnant l’Home, i quedarà incapacitat per “veure”
cap ressuscitat.
Jesús, condemnat i crucificat, encarna i personalitza la Veritat de l’Home. “Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré
quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare donarà
testimoni de mi.” (Joan
15,26).
6. És sobretot quan ens trobem amb un “crucificat” (o un turmentat, o menyspreat, o marginat,...) que
apareix davant nostre el gran dilema: L’Home
(“aquest” home) o la Llei?
Si ens decidim per a l’Home, de seguida ens adonarem que l’Esperit
de Jesús ha triomfat en nosaltres i ens defensa
de la mentida. Però, si ens
decidim per la Llei, ni tan sols ens adonarem de que estem “posseïts” per l’esperit maligne.
Només una nova trobada amb un “sofrent” ens oferirà de nou la possibilitat de “convertir-nos” a la VERITAT.
Cada sofrent amb qui ens trobem en el
camí de la vida, és per a nosaltres “la trobada amb el messies”. “Aquí teniu l’Home”
(Joan 19,5), va proclamar
solemnement Pilat, sense adonar-se que, amb aquesta sentència, estava
responent la pregunta que ell mateix s’havia fet: Què és la Veritat?
C.
MISSATGE.
7. “Si
us deixeu conduir per l’Esperit de Veritat no esteu sota el domini de la Llei”,
diu St. Pau en la 2ª lectura d’avui (Gàlates 5,18).
L’home, que ja és “creatura” de Déu, passa a ser “fill”
quan acull el seu Esperit. Així comença l’Església, entesa com la Comunitat Universal dels fills
de Déu. O més exactament: fills en el Fill (Marc 1,11).
El “Fill estimat” ha esdevingut Comunitat,
a la qual són incorporats tots els
Humans que acollin l’Esperit (de fills). I convertint, així, en vincles les
diferències de llengües, races, cultures, religions,... “Tots s’entenien”.
D:
RESPOSTA.
8. La mentida de la Llei
que condemna l’Home amaga el seu verí presentant-se amb boniques disfresses. En una societat religiosa, la Llei sol presentar-se, directament o indirecta, com a “Llei de Déu”. Actualment, en força
societats, sol presentar-se com a “Llei del Poble” (“Democràcia”). Tant se val!
Si acceptem ser portats per l’Esperit de Jesús, la nostra resposta
consistirà en detectar i corregir la mentida,
més o menys instal·lada en la nostra Societat.
9. Durant molt temps hi havia una espècie de pacte tàcit pel qual la “Moral” era considerada un afer de la
Religió. Els deures morals, la seva
exposició i defensa, es deixaven a la competència sobretot dels “mestres
religiosos”.
En una societat laica com la nostra, això
va canviant...
Ara l’Església es veu alliberada d’una “feina” que no era realment la
seva, i que resultava molt comprometedora pel gran perill d’acabar aliant-se
amb el Poder (fet Llei) proposant una “Moral” sovint molt ambigua.
Ara, més que mai, i amb més llibertat que mai, l’Església pot
dedicar-se a allò que és realment la seva
feina.
10. No correspon a l’Església dictaminar què està bé i què està
malament. Això pertany a la consciència de cada home, dintre la “comunitat” de
què se senti part.
La missió de l’Església és predicar,
amb paraules acompanyades de fets, la Bona
Nova de l’Evangeli.
Aquesta Bona Nova inclou una cosa realment alliberadora: La “Llei” i “l’ordre d’aquest món” no són l’última
paraula. Dit amb “llenguatge moral”:
No
és l’Home per la Llei sinó la Llei per a l’Home (Marc 2,27).
11. Aquest “principi moral”
pot resultar escandalós per a tots
els promotors de la Llei. A Jesús li
va costar la vida. Però, està al nucli mateix de l’Evangeli, i connecta amb el
més profund del cor humà.
En realitat no és tant un “principi
moral” com l’afirmació directa i absoluta de la dignitat inalienable de cada
ésser humà.
Sortosament per als Humans (i poden experimentar-ho sobretot els “condemnats”
pels “sobirans d’aquet món”), és Déu
qui té l’última paraula. I l’última
paraula de Déu sempre mira cap a la Vida.
I quan parlem de l’Home, cal entendre’l tant com a individu
que com a Poble.
En aquest sentit resulta sorprenent, escandalós i denunciable que en nom de la democràcia (“Poder del Poble”) s’estigui negant l’existència mateixa de tants Pobles
que no són “Estat”. També aquí cal
proclamar que “no és l’Home per a
Democràcia sinó la Democràcia per a l’Home”.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. ¿Diríeu que els Estats actuals, en alguns aspectes, poden ser
la manifestació més clara d’allò que l’Evangeli anomena la “Mentida”? Dit d’una altra manera: Penseu
que en la nostra societat, molts consideren que la Llei constitueix l’última
paraula?
2. En l’àmbit de l’Església, hi veieu situacions contràries a l’Esperit de Veritat? S’hi fan “lleis” que
condemnen l’home?
3. St. Pau, a la 2ª Lectura, ens diu: “Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei”.
Què vol dir, això, segons tu?
