Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
Barca. Fantasma. Fe. Fill
de Déu. Por. Riba
(Dormir). “Sóc
jo”.
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 19. A.
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 19 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Primer Llibre dels Reis 19,9-13).
En aquells
dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu,
i passà la
nit en una cova.
El Senyor li
va fer sentir la seva paraula,
i li digué:
“Surt fora i
estigue’t a la muntanya,
a la
presència del Senyor que ara mateix passarà”.
Llavors
vingué una ventada,
tan forta
que esberlava les muntanyes
i esmicolava
les roques davant el Senyor.
però el
Senyor no hi era.
Tot seguit
vingué un terratrèmol,
però el
Senyor tampoc no hi era.
Després
vingué foc
i el Senyor
tampoc no era en el foc.
Finalment
vingué el so d’un aire suau.
Així que
Elies el sentí,
es cobrí la
cara amb el mantell,
sortí fora i
es quedà a l’entrada de la cova.
2ª LECTURA (Romans 9,1-5).
Germans,
us asseguro
per Crist que dic la veritat,
que no
menteixo.
La meva
consciència, guiada per l’Esperit Sant,
n’és també
testimoni:
sento una
gran tristesa
i un dolor
constant al fons del cor:
tant de bo
fos jo proscrit del Crist,
en lloc dels
meus germans, el poble del meu llinatge.
Com a
israelites, és d’ells la gràcia de fills,
la glòria de
la presència de Déu,
les
aliances,
la Llei,
el culte i
les promeses;
són d’ells
també els patriarques,
i finalment,
com a home, ha sortit d’ells el Crist,
que és Déu
per damunt de tot.
Sigui beneït
per sempre, amén.
EVANGELI. (Mateu 14,22-33).
Quan la gent
hagué menjat,
Jesús obligà
els deixebles a pujar tot seguit a la barca
i
avançar-se-li cap a l’altra riba,
mentre ell
acomiadava la gent.
Després
d’acomiadar tothom,
pujà tot sol
a la muntanya per pregar.
Al vespre
encara era allà tot sol.
La barca ja
s’havia allunyat bon tros de terra,
però les
ones la destorbaven d’avançar,
perquè el
vent era contrari.
Passades les
tres de la matinada,
Jesús hi anà
caminant sobre l’aigua.
Quan els
deixebles el veieren,
s’esveraren
pensant que era una fantasma
i cridaren
de por.
Però Jesús
els digué de seguida:
“No tingueu
por, que sóc jo”.
Pere li
digué: “Senyor, si sou vós,
maneu-me que
vingui caminant sobre l’aigua”.
Jesús
contestà: “Ja pots venir”.
Pere baixà
de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua
i anà on era
Jesús.
Però en
adonar-se del vent que feia, s’acovardí
i començà
d’enfonsar-se. Llavors cridà:
“Senyor,
salveu-me”.
A l’instant
Jesús li donà la mà i li digué:
“Quina poca
fe! Per què dubtaves?”
I quan
hagueren pujat a la barca, el vent amainà.
Els qui eren
a la barca es prosternaren
i deien:
“Realment sou Fill de Déu”.
LLENGUATGE.
1. Solem dir
que la vida és un camí.
Sobretot en
àmbits mariners, com són els voltants del “Mar de Galilea”, també sol dir-se
que la vida és una travessia. En aquest cas, l’èxit de la vida és
“aconseguir l’altra riba”.
2. Però els
pobles de marina saben, per dramàtica experiència, que el mar és cruel: sempre
hi ha la possibilitat de ser engolits pel
mar i no aconseguir l’altra riba. Per això el mar és també un símbol
de la mort. Com el mar, la mort també “engoleix” les nostres vides.
3. El centre
del relat d’avui és la figura suggeridora de l’Home-Jesús
caminant sobre les aigües. No es tracta d’una “exhibició de divinitat” per
demostrar que és “Fill de Déu”...
El relat va acompanyat d’una colla de detalls que ens porten a pensar en una visió
avançada del Ressuscitat.
En els Evangelis, Jesús només provoca por,
momentàniament, quan després de mort,
es presenta “vivent” als seus
deixebles, i ells el prenen per un
fantasma.
Evidentment, el primer que el Ressuscitat els diu sempre és: “No tingueu
por, que sóc jo” (Mateu 28,10. Lluc 24,37).
4. L’expressió
“sóc jo” té una doble intenció:
Sóc jo; és a
dir: sóc Jesús; el company que ha estat amb vosaltres, i que van matar, però
que no ha estat engolit per la Mort.
5. Però
l’expressió “Jo sóc” és també el nom propi de Déu (en hebreu “Jahvé”. Èxode 3,14). Jesús, que ha
passat per la Mort sense ser-hi engolit, s’ha situat a l’altra riba, a l’espai propi de Déu, que és Vida.
No és un “privilegi”
exclusiu de Jesús; és la crida que Déu fa a tots els humans.
Els deixebles ho han entès ja una mica (no del tot) i, per boca de Pere diuen a
Jesús: “Senyor, si sou vós, maneu-me que
vingui caminant sobre l’aigua”.
Podria semblar un caprici infantil... Però, no. És l’expressió de
l’anhel més viu del cor humà: no ser engolits pel Mar; no ser engolit
per la Mort; no ser engolits pel No-res; no ser engolits...!
Pere ho
aconsegueix, encara que no del tot perquè, de moment, “no té prou fe, a causa del vent contrari”.
Tres vegades
surt la paraula “vent” en aquest relat. És una manera de subratllar el gran significat
que hi té. És el vent contrari allò que impedeix la barca d’avançar; i
que fa perdre la confiança de Pere; i que desapareix quan Jesús està a la
“barca”.
6. També la barca és ben significativa. Quatre
vegades surt la paraula “barca”. La barca
és símbol de la comunitat que encara no ha arribat a l’altra riba. Jesús ja no necessita barca; els deixebles, sí. La barca els permet no ser engolits pel
mar, però no aconsegueixen vèncer el vent contrari.
D’on surt
aquest vent contrari?
7. L’escena
és continuació de la que podem llegir immediatament abans (Mateu 14:15, i que vam llegir
diumenge
passat): la de compartir els pans.
Cinc pans per a cinc mil “homes” és tot un èxit! I aquest èxit, que els deixebles no van saber pair,
és precisament el vent contrari que
els impedeix d’aconseguir l’altra riba.
No han entès el significat d’allò que ha passat amb la “multitud” que,
equivocadament “volien proclamar-lo rei” (Joan 6,15).
S’han “emborratxat d’èxit”, i Jesús els ha hagut d’obligar a marxar tot sols per fer una experiència profunda que els ajudi a ser “realistes” (Mateu 14:22).
El messianisme
de Jesús no va en la direcció que ells pensen. El llenguatge usat en aquest relat ens indica que és un moment clau,
delicat, que Jesús “supera” anant a la muntanya “a pregar tot sol”, com farà
també abans de la passió-resurreció,
a l’Hort de Getsemaní (Mateu
26:39).
(Es podria
comparar i completar la lectura de l’evangeli d’avui amb el mateix relat que es troba a l’Evangeli de Joan, capítol 6).
8. Amb cinc
pans i dos peixos no s’alimenten cinc mil homes!... Allà va haver-hi alguna cosa que els deixebles no van
saber descobrir; els pans partits i
repartits no són simples “pans”.
És la mateixa vida de
Jesús (i dels deixebles “adults”) la que es dóna i es reparteix: “El meu cos és pa... La meva sang (vida) és
beguda...” (Mateu 26,26).
9. Ara podem
entendre l’escena del Ressuscitat caminant
sobre les aigües. La “resurrecció” és la vida-donada que pren forma
de pa, d’aliment. Aquesta vida-donada no és engolida per la Mort
sinó que és acollida per les mans bondadoses del Pare. Això comporta
entrar en la vida mateixa de Déu. Realment Jesús, fet “pa” per als altres, pot dir “Sóc jo”, que és el nom de Déu.
Per això,
quan Jesús puja a la barca, el vent contrari amaina, i els deixebles es
prosternen i expressen la seva fe incipient: “Realment ets el Fill de Déu”.
10. La fe dels deixebles és només incipient,
no pas madura. Al moment de la veritat, al Calvari, no n’hi haurà cap d’ells.
En aquell moment la resposta de fe
serà expressada, ni més ni menys, que pel centurió romà, que no té “l'escapatòria” de pensar en
"miracles". (Mateu
27,54).
Però
finalment, gràcies al testimoni de les dones,
que mai no han tingut dificultat per entendre això de la “vida donada”, els deixebles veuran realment el ressuscitat
i renovaran, ja amb més maduresa, la seva
professió de fe en Ell (Mateu 28,17).
I podran rebre l’encàrrec d’anunciar l’Evangeli (= bona notícia), “batejant”
(fent sortir de l’aigua els qui hi estaven “engolits”).
11. En el bateig
es repeteix l’escena de l’evangeli d’avui: Pere s’enfonsa (mor, dóna la vida) en l’aigua, i ressuscita agafant-se a la mà que li allarga el ressuscitat.
MISSATGE.
12. Viure
és compartir.
Però compartir de debò vol dir compartir la pròpia vida.
Una vida
compartida no és engolida per la Mort. La mort es converteix en pas (pasqua), travessia, que ens porta a l’altra riba i ens introdueix
plenament al Regne de Déu, on som fills
en el Fill.
Aquesta és
la fe dels que estem a la “barca”:
“pescats” i “pescadors” a la
vegada.
RESPOSTA.
13. Hi ha
una gran diferència entre la “multitud” dels “cinc mil” que han menjat, i que
Jesús acomiada, i els deixebles que pugen a la barca per passar a
l’altra riba.
Els cinc mil, segons sembla, volien
aclamar Jesús com a messies-rei (Joan
6:15), amb poder suficient per alliberar el Poble de les
seves “necessitats”, utilitzades pels “Poderosos” per oprimir-los.
Aquesta manera equivocada d’entendre el messies
va provocar l’anticipació i la necessitat de la seva “mort”.
En canvi, els de la “barca” acullen Jesús i l’adoren com a Fill de Déu.
14. Des de
la multitud fins a la barca hi ha tot un camí: passar de la vida-tinguda,
necessitada d’alimentació permanent, a la vida-donada, no subjecta ni
tan sols a la Mort.
És
corprenedora la pau i la serenitat de la barca,
quan Jesús ja hi ha pujat! “No tingueu
por, que sóc jo”.
15. Vivim en
una societat que, almenys externament, va força atabalada. Hi ha massa fantasmes, i de moltes classes. També
n’hi ha de “religiosos”. Un bon servei al nostre món seria ser testimonis de la
pau i de la serenitat que ens ofereix el Ressuscitat,
que no és cap “fantasma” sinó el “primogènit” de molts germans (tots
els que ho vulguin) (Lluc 2:6,
Colossencs 1:18).
PREGUNTES per al diàleg.
1. La
trobada setmanal amb la comunitat, us ajuda a alimentar i fer créixer la vostra
Pau?
2. Sovint,
davant perills i fantasmes, es crea
un clima d’agitació col·lectiva, autoinduïda i mantinguda entre tots. Una
espècie d’histèria col·lectiva...
¿Feu alguna cosa, individualment o junts, per mantenir un clima de pau activa en les vostres trobades?
3. En les
vostres eucaristies, ¿els diferents serveis que fa cadascú, provoquen recels,
enveges o incomprensions entre vosaltres?
Us veieu
capaços de superar-ho?
