1ª LECTURA. (Isaïes 6,1-2a,3-8).
L’any que morí el rei Ozies
vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i
prominent.
Els plecs del seu mantell omplien el temple.
L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un
a l’altre:
«Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers,
tota la terra és plena de la seva glòria.»
Aquell crit feia estremir els muntants de les
portes
i l’edifici s’omplia de fum.
Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar!
Jo que sóc un home de llavis impurs
i visc enmig d’un poble de llavis impurs,
he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de
l’univers.»
Llavors un dels serafins volà cap a mi
duent amb uns molls una brasa que havia pres de
l’altar.
Em tocà els llavis amb aquella brasa
i em digué:
«Això t’ha tocat els llavis:
ja ha desaparegut la teva culpa,
el teu pecat ja ha estat esborrat.»
Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
«Qui enviaré? Qui ens hi anirà?»
Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»
2ª LECTURA (1Corintis 15,1-11).
NOTA:
En blau, allò que correspon a la versió
llarga.
Germans,
us recordo la bona nova que us vaig
anunciar
i que vosaltres acollíreu;
fins ara us hi manteniu ferms
i per ella obteniu la salvació.
No crec pas que us convertíssiu en va a
la fe.
Per tant, si encara ho reteniu,
recordeu amb quines paraules
us vaig anunciar la bona nova.
Primer de tot us vaig transmetre
el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut,
és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures,
morí pels nostres pecats,
que fou sepultat
i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures,
ressuscità.
Que després s’aparegué a Quefes i després als
dotze.
Després s’aparegué
a més de cinc-cents germans a la vegada;
molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són
morts.
Després s’aparegué a Jaume,
i més tard a tots els apòstols.
Finalment, el darrer de tots,
com un que neix fora de temps,
se m’aparegué fins i tot a mi.
Perquè jo sóc el més petit dels apòstols
Perquè jo sóc el més petit dels apòstols
i ni tan sols mereixo que em diguin
apòstol,
perquè vaig perseguir l’Església de Déu.
Però per gràcia de Déu sóc el que sóc,
i la gràcia que ell m’ha donat
no ha estat infructuosa.
Al contrari, he treballat més que tots,
no jo, sinó la gràcia de Déu que ha
treballat amb mi.
Però, què hi fa?
Tant si sóc jo com si són ells,
Tant si sóc jo com si són ells,
això és el que vosaltres heu cregut.
EVANGELI. (Lluc 5,1-11).
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús
per escoltar la paraula de Déu.
Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret,
veié dues barques a la platja.
Els pescadors n’havien baixat
i rentaven les xarxes.
Pujà en una de les barques, que era de Simó,
li demanà que l’apartés una mica de terra,
s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
«Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.»
Simó li respongué:
«Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit
i no hem pescat res,
però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»
Així que ho feren agafaren tant de peix
que les xarxes s’esquinçaven.
Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca
que vinguessin a ajudar-los.
Ells hi anaren,
i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure això,
es llançà als genolls de Jesús i li deia:
«Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.»
Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell
no se sabien avenir d’una pesca com aquella.
Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu,
que eren socis de Simó.
Però Jesús digué a Simó:
«No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»
Llavors tornaren a terra les barques,
ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.
B.
LLENGUATGE.
1. Dues barques...
Als ports
pesquers d’un gran llac sol haver-hi moltes barques. L’evangeli d’avui ens
parla de dues, una de les
quals és de Simó, amb els seus socis
Jaume i Joan. De l’altra només se’ns diu que era allà i que va ajudar a
recollir l’abundosa pesca.
2. Era
habitual representar les Comunitats cristianes com una “barca” que ens permet
travessar les aigües de la vida
salvant-nos dels seus perills. Segurament les dues barques siguin una referència a les dues classes de Comunitats cristianes: les formades per deixebles
que provenien del Judaisme i les formades per deixebles no-jueus. Sobretot als
inicis dels Cristianisme, i especialment a Palestina, aquestes dues Comunitats eren força distintes i,
a vegades, amb unes relacions una mica conflictives. L’evangelista vol
destacar-ne la mútua col·laboració.
De la barca de Simó, amb els seus socis Jaume
i Joan, fills de Zebedeu, es diu que
no havien pescat res la nit anterior. Però la paraula de Jesús (el qual era cent per cent jueu) fa que s’ompli totalment i desbordi fins a omplir també
totalment l’altra barca.
3. Pot
semblar una mica incongruent que el relat d’avui comenci presentant-nos la
multitud “aglomerada sobre Jesús per
escoltar la paraula de Déu” i, en canvi, no se’ns digui res d’allò tan
interessant que Jesús els deia. Però es tracta d’una “tècnica” del llenguatge.
L’evangelista ens vol indicar que les paraules de Jesús no són només paraules. Les paraules de Jesús
continuen l’obra creadora de Déu en relació a l’Home. La Bíblia ens
presenta Déu com aquell que “diu” i “es fa”. Per exemple, al començament de la
Creació: “Déu digué: Que existeixi la
llum. I la llum va existir.” (Gènesi 1,3). També Jesús “diu, i es fa”.
L’evangelista no ens repeteix les paraules
de Jesús però ens mostra els seus resultats: dues barques plenes de
peixos pescats. És a dir: Dues Comunitats que fan visible la multitud dels salvats. La barca de Simó és la iniciadora. L’altra
és la que permet que la de Simó no
quedi col·lapsada i s’enfonsi.
4. En
relació a Simó, els evangelis sovint
l’anomenen “Pere” (que significa pedra,
“cap de roc” o “cap dur”). Normalment l’afegitó “Pere” vol indicar que la
intervenció o el comportament de Simó està en poca sintonia amb Jesús a causa
del seu enduriment en una mentalitat
tancada que no acaba d’acceptar la novetat de Jesús en relació a la vocació del
Poble Elegit (Israel).
5. En el
relat d’avui s’hi adjunta “Pere” quan Simó interpreta malament l’abundància
de la pesca. “Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un
pecador”, com si la carència de pesca la nit anterior fos a causa del seu
“pecat” i, en canvi, els bons resultats d’ara fossin deguts a la “santedat” de
Jesús.
Jesús el corregeix amablement (com farà tantes
altres vegades!): “No tinguis por: des
d’ara seràs pescador d’homes”. El fracàs de la pesca anterior no és per
culpa del pecat de Pere, que hauria
posat en evidència la bona pesca
d’ara. Al contrari: la bona pesca
d’ara és el signe de que Déu, per Jesús, crida (s’acosta) a tots
els homes perdonant els seus pecats (com explica Lluc en els relats que
segueixen). I precisament Simó-Pere i
els seus socis (que no han pescat res
la nit anterior) són els primers cridats a col·laborar en aquesta abundosa pesca feta en nom de Jesús. “Llavors tornaren a terra les barques, ho
deixaren tot i se n’anaren amb ell”.
C.
MISSATGE.
6.
L’escena és fàcil d’imaginar: Jesús, per separar-se de la multitud que
l’anul·la amb tanta pressió, aprofita la barca
de Simó per parlar-nos, assegut, des
de les aigües. Aquesta acció, juntament amb el nom de “Senyor” que
Simó-Pere dóna a Jesús, té un simbolisme profund: la mort resurreccional de Jesús, la qual es continua en els peixos pescats que, al seu torn,
simbolitzen la Humanitat salvada.
D’aquí
podríem deduir les paraules de Jesús quan ensenyava
“des de la barca”. Podrien ser més o menys aquestes: “Forma part del designi
creador-humanitzador de Déu que tots aquells que es converteixen a una vida que es dóna (“pescats”) tinguin
lloc en la Comunitat dels Salvats (“barca”).
D:
RESPOSTA.
7. La
nostra societat actual està especialitzada en crear contínuament noves
necessitats. L’Economia, la Política, la Cultura,... es basen en aquest fet,
que ens converteix a tots en consumidors.
El funcionament de la societat que
hem creat exigeix que augmentin diàriament les necessitats de totes
classes. Fins i tot la religió sovint s’ha convertit en un “bé de consum”.
Els mitjans
de comunicació ens mostren sovint com multitud
de persones “necessitades” s’aglomeren sobre els “salvadors” que ofereix el
mercat.
Que la
gent se’t tiri a sobre per tocar-te, escoltar-te, rebre un favor, un ajut, una
almoina,... es considera una forma de triomf o d’èxit.
8. També
a l’Església a vegades molta gent “s’aglomera” sobre algun personatge carismàtic.
Però, a
l’evangeli d’avui, Jesús s’aparta de la gent i els salva no pas satisfent
les seves necessitats sinó ben al
contrari: alliberant-los de les seves necessitats.
Jesús
ensenya assegut a la barca que flota “sobre les aigües”. La seva missió és
ajudar a fer un “pas” important: passar de ser multitud
plena de necessitats a ser comunitat de
vida, d’una vida que es rep i es dóna. Per dir-ho d’una altra
manera: Jesús no ens salva de la set
donant-nos més beguda sinó traient-nos la set i convertint-nos en beguda per als altres (Joan
4,13).
Ajudar
les “multituds” a ser comunitat de
vida: potser aquesta és la resposta
que els deixebles de Jesús podem oferir avui a la nostra societat de consum.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Quines
diferències posaríeu entre “multitud” i “comunitat””?
2. En el
nostre llenguatge, “pescar gent” significa fer “clients” o “adeptes”. És aquest
el significat de pescar homes?
Com ho interpreteu?