1ª LECTURA. (Isaïes 5,1-7).
Dedico aquest cant al meu estimat,
cant d’enamorat a la seva vinya.
El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen.
La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps,
construí al mig una torre de guàrdia
i hi va fer un cup tallat a la roca.
Esperava que li donaria bon raïm,
però li va donar raïms agres.
I ara, si us plau,
habitants de Jerusalem i homes de Judà,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
¿què podia fer per ella que no hagi fet?
¿Per què em dóna raïms agres
quan jo n’esperava bon raïm?
Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya:
li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin;
enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi.
La deixaré abandonada.
No la podaran ni la cavaran,
hi creixeran argelagues i cards,
i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel,
i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit.
N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies;
n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.
2ª LECTURA (Filipencs 4,6-9).
Germans,
no us inquieteu per res.
A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica,
i presenteu a Déu les vostres peticions
amb accions de gràcies.
Així la pau de Déu,
que sobrepassa el que podem entendre,
guardarà els vostres cors i els vostres pensaments
en Jesucrist.
Finalment, germans,
interesseu-vos per tot allò que és veritat,
respectable, just, net, amable, de bona reputació,
virtuós i digne d’elogi.
Practiqueu allò que jo us he transmès
i vosaltres heu rebut,
que heu sentit i vist en mi;
i el Déu de la pau serà en vosaltres.
EVANGELI. (Mateu 21,33-43).
Nota.
He afegit en vermell la reacció dels grans
sacerdots i notables del poble, que no recull el Missal en l'evangeli
d'avui, però que forma part de la totalitat de la paràbola.
En aquell temps,
Jesús digué als grans sacerdots i notables del poble:
“Escolteu una altra paràbola:
Un propietari plantà una vinya,
la voltà d’una tanca,
hi cavà un cup,
hi construí una torre de guàrdia,
la deixà a uns vinyaters que la cultivessin,
i se’n anà del país.
Quan s’acostava el temps de la verema,
envià els seus homes per recollir-ne els fruits,
però els vinyaters els van agafar,
i, a un, li van pegar,
a un altre, el van matar,
a un altre el van treure a cops de pedra.
Ell envià més homes que la primera vegada,
però els tractaren igual.
Finalment els envià el seu fill
pensant que, al menys el fill, el respectarien.
Però ells, en veure’l, es digueren:
Aquest és l’hereu:
matem-lo i ens quedarem l’heretat.
I l’agafaren, el van treure fora de la vinya,
i el van matar.
Quan torni l’amo de la vinya,
¿què farà amb aquells vinyaters?”.
Li responen:
“Farà matar aquells mals homes
i passarà la vinya a uns altres
que li donin els fruits al temps de la verema”.
Jesús el diu:
“¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet
i els nostres ulls se’n meravellen?
Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres
i serà donat a un poble que el farà fructificar”.
Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.»
Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells,
i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
LLENGUATGE.
1. La paràbola d’avui té el perill de ser mal interpretada; cosa que ha passat moltes vegades.
La interpretació
incorrecta està en creure que l’Església substitueix Israel com a “poble de Déu”, com si
Jesús fos una frontera que separa “el temps d’Israel” i “el temps de
l’Església”; com si Israel hagués estat el “poble
de Déu” fins a Jesús, però no després d’ell; com si, després
de Jesús, la “vertadera religió” (?)
ja no fos el Judaisme sinó el Cristianisme.
2. Cal reconèixer
que els primers deixebles de Jesús, en bona part jueus perseguits per les
autoritats religioses i expulsats de les sinagogues, van començar a formar i a sentir-se
com una nova religió. De fet, no
podien fer altra cosa donat que vivien en una societat estructuralment
religiosa.
3. Però Jesús es va
mantenir sempre cent per cent jueu;
i els cristians jueus no havien de renunciar gens ni mica a la seva religió per
poder ser bons deixebles de Jesús. El problema no era la “religió jueva” sinó “els grans sacerdots i notables del poble”, que
s’havien fet els amos de la “vinya
del Senyor”, o sigui, de la Comunitat religiosa jueva.
4. És a ells que va dirigida la paràbola que hem llegit. És a ells que Jesús acusa de “matar l’hereu” per quedar-se amb la vinya. És a ells que “l’Amo” els pren la vinya per donar-la a un poble que la farà fructificar.
Aquest “poble” a
qui és donada la vinya no es
contraposa a Israel sinó als grans sacerdots i notables del poble,
els quals roben els fruits de la vinya (convertint-la en “cova de
lladres”. Mateu
21:13).
5. L’Església no substitueix Israel sinó que n’és la continuació tot formant “el cos de Crist”, cent per cent jueu. L’evangeli de Joan ho expressa amb un llenguatge clar i profund quan posa en boca de Jesús, a la creu, unes paraules entranyables: “Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Joan 19, 26). Maria representa l’Israel fidel, d’on prové Jesús. El “deixeble que Jesús estimava” representa l’Església.
Com a religió, el
Cristianisme és fill del Judaisme, no pas per substituir-lo sinó perquè marqui
la seva plenitud.
6. Però, cal fer un
pas més en aquesta reflexió.
En si mateix, el
missatge de Jesús no és cap religió. Es pot acollir des de qualsevol
religió o des de la no-religió. Les Religions no són ni “vertaderes” ni
“falses”. Habitualment han format part de la Cultura dels Pobles, als quals dóna
llenguatge i identitat. En aquest sentit, totes són sagrades.
Sembla que avui, en alguns casos, apareix una Cultura no-religiosa. No
s’oposa necessàriament al missatge de Jesús. Allò que és necessari en tots els
casos és “convertir-se”, renunciant a
aquells punts, religiosos o no, que són utilitzats per anar contra els altres,
i sobretot, contra els més petits.
7. La pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l’edifici...
En el relat d’avui
hi ha tres expressions interessants:
A. La vinya, que en un primer moment
representa Israel com a “poble elegit”, especialment mimat per Déu (1ª
Lectura). Després representa tots aquells que estan disposats a “donar fruit”,
associant-se a l’Israel fidel del
qual n’és “fruit excel·lent” el mateix Jesús.
B. Un edifici en construcció. Hi ha constructors que rebutgen sempre aquella “pedra” que està destinada a ser la clau de volta. Aquesta pedra és Jesús, el qual, a pesar de ser rebutjat i mort pels “constructors”, amb la seva resurrecció passa a ser automàticament la “pedra principal” que dóna cohesió i unitat a tot l’edifici.
I, com que Jesús és
la personificació de l’Home, allò que es vol significar és que tota
construcció, o tota religió, que no tingui l’ésser humà com a “clau de volta”, està mal construïda, i acabarà
desplomant-se.
C. El Regne de Déu. La vinya i l’edifici són
imatges per expressar visiblement allò que és el gran tema de la predicació de
Jesús: el regne de Déu, les característiques del qual han estat
profusament explicades en les paràboles del Regne i en els signes del
Regne ( Capítols 13,14 i 15 de Mateu). El Regne és el bon fruit que
el Senyor espera recollir de la seva
vinya.
8. Tot això és
ubicat a Jerusalem, el centre del Poder
religiós, a on ha arribat Jesús, seguint el seu camí, com un
nou Moisès, per alliberar el seu poble. L’enfrontament entre Jesús i el Poder
religiós va creixent. Els deixebles estan absents d’aquest relat perquè
ells, tot i haver acompanyat Jesús físicament, no assumeixen encara el seu camí. Per això, quan Jesús
ressusciti, ells, per poder veure’l, hauran de “tornar a Galilea”; és a
dir, al començament, per recomençar el camí
(Mateu
28,10).
MISSATGE.
9. Ningú no està
legitimat a fer-se l’amo de la vinya.
La vinya, el Regne de Déu, és només propietat
del Senyor. Tots els altres som a la vegada “treballadors de la vinya” i
“vinya treballada”; “constructors del Regne” i “ciutadans del Regne".
RESPOSTA.
10. Una vegada més
se’ns demana superar tota forma de clericalisme.
També se’ns demana no caure en la temptació de pensar que tenim el monopoli del
Regne o del missatge de Jesús. Jesús no és propietat privada de cap
Església.
11. Això té importants conseqüències en la nova situació que vivim actualment.
L’Església ha passat per l’experiència de ser perseguida (Església de Catacumbes) i per l’experiència de formar part de l’estructura de la Societat (Església de Cristiandat).
Fa temps que la situació de Cristiandat s’ha anat superant gràcies a l’esforç de molta gent.
És bo adonar-se que la situació de Cristiandat
no era gaire coherent amb el missatge de Jesús.
12. Avui, per
primera vegada, ens trobem en una societat laica, en la qual ens hauria
de ser més fàcil retrobar les essències de l’Evangeli. Però primer ens
hem de convèncer de que una societat autènticament laica és més
coherent amb el missatge de Jesús que la situació
de cristiandat. No ens ha d’enganyar el fet que la “societat laica” hagi
nascut i s’afirmi sovint per oposició a la religió. No passa res... Les persones religioses no ens hi hem de
sentir incòmodes. Al revés: una societat laica fa més difícil convertir
la Religió en Poder, que ha estat
sempre la gran temptació, mai del tot superada. Els mateixos Evangelis
posen aquesta temptació a l’inici de la vida pública de Jesús. Només després
d’haver superat aquesta temptació en
les seves diverses formes (Mateu
4,1-11), Jesús portarà a terme la seva missió alliberadora.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Com que l’església ha perdut el “monopoli de Jesús”, ens arribaran sobre Ell noves maneres d’entendre’l i d’interpretar-lo que ens poden sorprendre. ¿Hi ha algun punt referent a Jesús sobre el qual us agradaria dialogar? Com penseu fer-ho?
2. Força persones pensem que la situació de Cristiandat, que en molts llocs encara perdura d’alguna manera, té trets poc coherents amb el missatge de Jesús. Hi esteu d’acord? En què no és coherent?
3. Sempre s’havia dit entre nosaltres que
el Cristianisme era la única vertadera
religió. Com ho veieu això avui? Heu canviat la manera de pensar? Com es
podria entendre?
VOCABULARI. (> Índex general).
Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 27. A.