Diumenge 1er. d’Advent. Any C.
PRESENTACIÓ.
Amb el diumenge 1er. d’Advent comença un nou any litúrgic. Aquest (2018-19) correspon a l’Any
C, amb l’Evangeli de Lluc com a protagonista. Copiaré aquí els APUNTS que
ja vaig fer per al 2009, actualitzats sobretot amb els enllaços de les
referències bíbliques. Aquests enllaços corresponen a la BCI (Bíblia
Catalana Interconfessional) que està en línia.
També hi trobareu l’enllaç a Tertúlia en espiral, que dóna un
enfocament diferent al missatge de l’evangeli.
A. LECTURES.
1ª LECTURA. (Jeremies
33,14-16).
Vindran
dies, diu l’oracle del Senyor,
que
compliré aquella promesa que tinc feta
a la casa
d’Israel i a la de Judà.
Aquells
dies, aquells temps,
faré
néixer a David un plançó bo,
que es
comportarà en el país amb justícia i bondat.
Aquells
dies serà salvat el país de Judà
i viurà
confiada la ciutat de Jerusalem.
I a ell
l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»
2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs 3,12.4,2).
Germans,
que el
Senyor faci créixer fins a vessar
l’amor
que us teniu els uns als altres i a tothom,
tal com
nosaltres també us estimem.
Que ell
refermi els vostres cors perquè siguin sants
i nets de
culpa davant Déu, el nostre Pare,
el dia
que Jesús, el nostre Senyor,
vindrà
amb els seus sants. Amén.
I ara, germans,
volem
fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor.
Vosaltres
vau rebre el nostre ensenyament
sobre la
manera de comportar-vos i d’agradar a Déu;
ja ho
feu, però us demano que avanceu encara més.
Ja sabeu
els preceptes que us vam donar
de part
de Jesús, el Senyor.
EVANGELI. (Lluc 21,25-28.34-36).
En aquell
temps, deia Jesús als deixebles:
«Hi haurà
prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles.
A la
terra, les nacions viuran amb l’ai al cor,
esverades
pels bramuls de la mar embravida.
La gent
perdrà l’alè de por, pensant en els desastres
que
sobrevindran arreu del món,
perquè
fins l’estelada del cel trontollarà.
Llavors
veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol,
amb poder
i amb una gran majestat.
Quan tot
això comenci a succeir,
alceu el
cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres:
Que
l’excés de menjar i beure
o la
preocupació dels negocis
no
afeixugués el vostre cor
i us
trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta,
perquè
vindrà, segur, com un llaç, per a tothom,
sigui on
sigui de la terra.
Estigueu
alerta pregant en tota ocasió
i demanant
que pugueu sortir-vos-en
de tot
això que ha de succeir,
i us pugueu
mantenir drets davant el Fill de l’home.»
B. LLENGUATGE.
1. “Advent” vol dir arribada o vinguda.
Com a primer diumenge d’Advent comencem a
preparar l’arribada de Jesús pròpia
del Nadal. Però com a primer diumenge de l’Any litúrgic C, l’evangeli d’avui ens presenta també la “segona arribada” de Jesús en forma de Fill
de l’home en plenitud. És una bona pedagogia que en començar un nou Curs se’ns presenti ja el terme vers el qual caminem. Per
això l’evangeli d’avui és, de fet, el mateix que llegíem fa quinze dies, al
final de l’Any B (diumenge 33
de durant l’any), si bé aleshores llegíem la versió segons Marc, i en canvi avui hem llegit la
versió segons Lluc, que serà l’evangelista
protagonista d’aquest Any C.
El discurs escatològic (de skaton = temps finals), dit també apocalíptic
(de apokalypsis = revelació de secrets amagats), segons la versió de Lluc no parla, com la
versió de Marc, de “dolors de part”,
però la idea bàsica és la mateixa. “Llavors
veuran venir el Fill de l’Home sobre un núvol, amb poder i amb una gran
majestat” (Marc
13,26 i Lluc
21,27).
2.
L’expressió “venir sobre un núvol” no
ens ha de desorientar. L’Home (el “fill
de l’Home”) no ve de fora. L’Home és realment “fill de l’Home”,
“fill de la Humanitat”. Més encara: és “fill” de tota la Creació. La referència
al “núvol” (“...vindrà sobre un núvol”...) és una manera d’indicar la presència activa
de Déu en aquesta “arribada de l’Home”.
3. Avui dia
la Ciència ha descobert i ensenya les profundíssimes connexions que hi ha entre
totes les coses de l’Univers. Els dits amb què ara teclejo aquestes lletres que
tu, lector, estàs llegint estan formats per uns àtoms que són més antics que el
nostre Sistema Solar, i eren components d’alguna estrella o de pols
interestel·lar fa milers de milions d’anys; i dintre de poc, ben lluny dels
meus dits, formaran part d’un altre vivent o mineral o de l’atmosfera.
4. Això
que actualment ensenya la Ciència, d’alguna manera ja ho havia intuït el sentiment religiós de moltes persones. Certament,
des de la Religió no es va descobrir l’Evolució de la Vida i de
l’Univers, però es va intuir que estem dintre d’una GRAN HISTÒRIA que entre tot i entre tots anem
fent.
Cada un
de nosaltres és una història; i la
nostra història personal és fruit,
part i actora dins la Gran Història de l’Univers.
5. El discurs escatològic dels evangelis sinòptics
“connecta” l’Home amb el ritme, les peripècies i convulsions de la Història de l’Univers.
Quan es
va escriure l’evangeli de Lluc, els jueus i els cristians estaven experimentant
en la seva pròpia carn guerres, matances i grans desastres... “Fins l’estelada del cel trontollarà”.
Però l’evangelista els invita a “llegir” tot això com a signes dels temps. “Quan tot
això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu
alliberats” (Lluc
21,28).
6. Avui
sabem que l’Univers és tan immens que resulta difícil pensar que nosaltres, o
fins i tot el nostre minúscul sistema solar, hi puguem tenir la més mínima
rellevància. Astronòmicament parlant, no tenim cap mica d’importància.
Amb tot,
el sentiment de no estar “perduts”
en l’Univers sinó de ser-hi “estimats”,
ens ve a la ment tan bon punt intuïm que aquest incommensurable Univers no és només
una immensa màquina sinó que és també
un “llibre”;
un llibre per als minúsculs éssers
intel·ligents que són els únics capaços de “llegir-lo”, si volen llegir-lo.
Són innombrables les persones que han vist i veuen l’Univers com un gran poema
d’amor que Algú ha escrit precisament per als éssers
humans que acceptin “d’entrar” en aquest Projecte d’amor.
7. L’aparició de l’Home.
Si no ho
recordo malament, al museu Dalí de Figueres hi ha una gran pintura que, vista de
prop, està composta de petits dibuixos, taques, ombres,... però, si us n’allunyeu
suficientment, hi apareix amb tota
claredat el retrat d’una persona (A. Lincoln). De manera semblant, quan “mirem”
el món amb suficient perspectiva,
podem descobrir-hi un “poema d’amor” que
ens descriu l’Home com a coronament de tota la creació. Això ens invita a
pensar que la nostra història personal
i la Gran Història no són pas cegues, simples successions
d’esdeveniments, sinó que són el fruit d’un “projecte”. Així ho expressa explícitament l’inici de l’Evangeli de
Joan: “Al principi hi havia la Paraula
(el Projecte)”. Per això en diem “Història
Sagrada”. (Joan
1,1).
Evidentment,
quan aquí parlem de “història” no li
donem pas el significat que aquesta paraula té modernament com a “coneixement documentat
de fets passats”, sinó que té una significació molt més profunda. Quan diem “història” estem parlant d’una manera
de ser, d’una manera d’existir. Vol indicar que ens entenem a nosaltres
mateixos, juntament amb tot l’Univers, com una realitat que ha tingut un inici i que va avançant vers un horitzó
obert, encara desconegut, però ja intuït com a plenitud de
tots en el Tot.
C. MISSATGE.
8. El missatge
està directament expressat en les mateixes paraules que hem llegit: ”Quan tot això comenci a succeir, alceu el
cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”.
Al
començament d’un nou curs litúrgic no
sabem quines experiències ens tocarà de viure-hi. Podem suposar que n’hi haurà
de bones i de dolentes, perquè estem en una història
que té un bon terme, però, a
vegades, té un mal camí. Fins
i tot, sota l’efecte multiplicador dels mitjans
de comunicació, sovint podem tenir la sensació de que “tot s’enfonsa”. Però
això no és pas necessàriament una cosa dolenta. Per fer un món nou,
potser és necessari primer deixar net el “terreny” on construir-lo.
Bellament,
i amb profunditat, ho expressa el científic i poeta David Jou:
Què vols que esperem ara de Tu
sinó camí,
molt de camí,
la llibertat que queda després de caure
tots els regnes,
d’enfonsar-se tots els poders,
d’ensorrar-se tots els somnis de
glòria?
En aquest buit que queda,
quant d’espai per a néixer altra
vegada!
Del llibre Cartografies
de Déu.
(Viena Edicions,
Barcelona, 2016).
Ben cert:
“En aquest buit que queda, quant d’espai per a néixer altra vegada!”
D: RESPOSTA.
9. També
la resposta ens ve directament donada per les paraules de l’evangeli
d’avui: “Estigueu atents sobre vosaltres:
Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el
vostre cor... Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu
sortir-vos-en de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant
el Fill de l’home (Lluc
21,34).
“Drets
davant el fill de l’Home”. Drets,
fent cada dia Nova Humanitat amb la nostra activitat o amb les nostres limitacions
(que activen l’activitat d’altres). L’Home en plenitud és l’horitzó
de la Gran Història. L’Home
és el criteri de l’èxit i del fracàs: d’èxit, per tot aquell que
ha “fet humanitat”; de fracàs, per tot aquell que “s’ha oposat a la
Humanització”.
En
aquesta tasca de “fer humanitat” no existeix
atur, ni jubilació forçada, ni incapacitat permanent... Sempre hi estem “en actiu”.
E. PREGUNTES
per al diàleg.
1. Com us
afecta la sensació difusa de que tot
s’està enfonsant? Dit d’una altra manera: Si creiem que “un altre món és possible”, no podria
tenir alguna cosa de bo que “tot s’enfonsi”?
2. Advent.
Preparació del Nadal. Quin, Nadal?
3. Feu-vos
un comentari o reflexió sobre el vers de David Jou “En aquest buit que queda, quant d’espai per néixer altra vegada!”.
O dit d’una altra manera: Per Nadal, qui pot néixer de nou: Jesús? Nosaltres? Tots?
Vocabulari.
