Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat).
Baptisme. Batejar. Desert. Destral. Esperit Sant. Joan. Judea (amb Galilea). Regne de Déu.
→ Vocabulari
de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):
Esperit
Sant. Fariseus. Jordà.
Judea. Saduceus.
→ Veure també Entrevistes amb
Fid’ho: Advent-2.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 11,1-10).
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot,
naixerà un plançó de les seves arrels.
L’Esperit del Senyor hi reposarà:
esperit de saviesa i d’enteniment,
esperit de consell i de valentia,
esperit de coneixement i de reverència del Senyor,
i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor.
No judicarà per les aparences
ni decidirà pel que senti dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país.
Un reny de la seva boca abatrà el violent,
una alenada dels seus llavis matarà l’injust.
S’armarà de justícia la cintura,
se cenyirà de lleialtat.
El llop conviurà amb l’anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit,
pasturaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà;
es faran amigues l’óssa i la vaca,
les seves cries jauran plegades
i el lleó menjarà farratge com els bous;
les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó,
els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp.
Ningú no serà dolent
ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada,
perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país
com l’aigua que cobreix la conca del mar.
Aquell dia,
els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè
que s’alçarà dret com a bandera dels pobles,
i el lloc on residirà serà ple de glòria
2ª LECTURA (Romans 15,4-9).
Germans,
tot el que diuen les Escriptures
és per instruir-nos a nosaltres,
perquè la força i el consol que elles ens donen
ens ajudin a mantenir la nostra esperança.
Que Déu, que us encoratja i us conforta,
us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist,
perquè, ben avinguts de cor i de llavis,
glorifiqueu Déu,
el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres
com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu.
Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu
per mantenir la veracitat de Déu,
ja que calia complir les promeses fetes als patriarques,
però si els altres pobles glorifiquen Déu,
és per pura bondat.
Ho diu l’Escriptura:
«Us lloaré entre les nacions, cantaré
al vostre nom.»
EVANGELI. (Mateu 3,1-12).
Per aquells dies vingué Joan Baptista,
que predicava així al desert de Judea:
«Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop.»
És d’ell que deia el profeta Isaïes:
«Una veu crida en el desert:
“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.»
Joan duia una capa de pèl de camell,
es cobria amb una pell la cintura
i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.
Anaven a trobar-lo de Jerusalem,
de tot arreu de la Judea
i de tota la regió del Jordà,
confessaven els seus pecats
i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus
venien a fer-se batejar, els va dir:
«Cria d’escurçons,
qui us ha ensenyat mai com podreu fugir
de la justícia que s’acosta?
Demostreu amb fets que us voleu convertir.
No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham,
que Déu pot donar fills a Abraham
fins i tot d’aquestes pedres.
Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres,
i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits
és tallat i llençat al foc.
Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu,
però el qui ve després de mi és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;
el seu blat, l’entrarà al graner,
però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»
LLENGUATGE.
1. Els Evangelis ens presenten la vida de Jesús a partir de la figura de Joan Baptista. Mateu ens diu, fins i tot, com vestia i què menjava. Més endavant, quan Jesús parlarà de Joan, també indirectament es referirà a la seva manera de vestir (Ho llegirem diumenge que ve. Mateu 11,8). A través d’aquests detalls es vol indicar la seva condició de profeta, personalització i síntesi de tots els profetes anteriors. Les seves paraules són clarament un anunci del Messies, i se’ns indica que així cal interpretar també les paraules dels altres profetes.
També es fa notar explícitament que predica en el desert. Profeta i desert ens evoquen l’experiència central en la vida del Poble d’Israel, interpretat en els Evangelis com a paràbola de la Humanitat. La vida humana és semblant a un camí que va des d’una situació inicial d’esclavitud cap un horitzó de llibertat i de plenitud passant pel desert. El desert significa l’esforç i la il·lusió de cada dia per arribar a la “Terra Promesa”. La temptació que cal superar és instal·lar-s’hi, per comoditat o per falta d’esperança. D’aquí el crit constant dels profetes: “Convertiu-vos, que el Regne de Déu (la Terra Promesa) és a prop”.
2. El Regne del Cel.
Marc i Lluc fan servir l’expressió
“Regne de Déu”. En canvi Mateu normalment usa l’expressió “Regne de Cel”,
segurament perquè escriu pensant sobretot en les comunitats jueves les quals, per respecte, evitaven de pronunciar el
nom sagrat de “Déu”.
La referència a la proximitat del Regne del Cel pressuposa que el present “encara no” constitueix el Regne. És cert que, en la interpretació profètica, el poble d’Israel, després de quaranta anys de desert, havia arribat i entrat a la Terra Promesa. Però de fet, després d’instal·lar-s’hi, Israel va convertir la que havia de ser Terra de Llibertat en una nova Terra d’Esclavitud. Per això cal retornar al desert i convertir-se de debò per anar a una nova Terra Promesa o Regne del Cel, que ja no tindrà un significat “geogràfic” sinó “personal”.
3. El profeta Joan Baptista fa referència a aquest intent frustrat denunciant directament i amb força els principals culpables d’aquest fracàs. “Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta?” Explica clarament que el baptisme que ell fa no serveix de res si no va acompanyat d’un comportament just. I les seves paraules es tornen amenaçadores, com si digués: Si no us convertiu per les bones ja hi ha qui us “convertirà” per força. “Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc”.
Sorprèn la duresa de les paraules que
Mateu posa en boca de Joan, sobretot si tenim en compte que fan referència a la
pròxima “activitat” del “Messies”.
El Messies serà Jesús, i la seva
“anunciada destral”, si a algú va “tallar”, va ser a ell mateix.
¿Com és que Mateu fa dir al Precursor
unes paraules sobre Jesús que seran tan clarament desmentides?
4. És possible que Mateu vulgui posar
en evidència no solament la continuïtat
de Jesús en relació a Joan (i a tots els profetes), sinó també i sobretot el contrast amb ells. A través d’aquest contrast vol deixar clara l’absoluta novetat del missatge de Jesús. Joan enuncia un Messies que batejarà amb Esperit
Sant i amb foc; però el “foc” no
apareix per res en l’acció de Jesús, i “l’Esperit Sant” no serà en la línia violenta d’alguns profetes (sobretot Moisès
i Elies. Èxode 2,12;
1Reis 18,40)
sinó en la línia de l’acció creadora
del Déu Amor (Gènesi 2,7).
MISSATGE.
5. Entenent el Nadal com una (primera) vinguda de Jesús que fa present i visible el Regne del Cel, la litúrgia ens proposa la figura del Precursor. Amb tot, les paraules de l’evangeli d’avui encara no ens fan intuir l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, com llegirem a la 2ª Lectura de la missa de la Nit de Nadal (Titus 2, 11). Diumenge que ve, Jesús mateix “corregirà”, completant-la, aquesta visió dels profetes.
RESPOSTA.
6. El contrast entre Joan i Jesús no pertany només a aquell temps, sinó que està encastat en la història de cada ésser humà, i és de tots els temps.
També avui, davant les calamitats i les injustícies de la nostra societat, pot
despertar-se en nosaltres un profetisme
exigent i restaurador. Un profetisme
segurament legítim, però en contrast
amb la novetat del missatge de Jesús.
Cal creure en el Regne del Cel; però també cal convertir-se, perquè molt possiblement el “Regne del Cel” no sigui
exactament com nosaltres l’imaginem. (La litúrgia de diumenge que ve tornarà
sobre aquest punt).
PREGUNTES per al diàleg.
1. En la vostra opinió, per què Joan Baptista és tan dur amb els Fariseus i Saduceus? Aquests, tenen continuadors entre nosaltres?
2. Quin significat doneu a les paraules “Obriu una ruta al Senyor”, aplicant-les a la vostra comunitat i al nostre temps?
