Santíssima Trinitat.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Proverbis 8,22-31).
Això
diu la Saviesa de Déu:
«De
molt abans de començar les seves obres
el
Senyor m’infantà
com
a primícia de tot el que ha fet.
He
estat configurada des de sempre,
des
del començament,
abans
que la terra existís.
No
hi havia encara els oceans,
no
existien les fonts d’on brollen les aigües,
i
jo havia nascut.
He
nascut abans que les muntanyes,
abans
que fossin plantades les altures;
encara
no havia fet la terra ni els llacs,
ni
la massa terrosa dels continents;
quan
ell instal·lava la volta del cel,
jo
hi era;
quan
traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans,
quan
fixava allà dalt el cobricel dels núvols,
quan
contenia les fonts de l’oceà,
quan
posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres,
quan
construïa els fonaments de la terra,
jo
era al seu costat com un deixeble preferit,
feia
les seves delícies cada dia,
jugava
contínuament a la seva presència,
jugava
per tota la terra,
i
compartia amb els homes les meves delícies.»
2ª LECTURA (Romans 5,1-5).
Germans,
ara
que ja som justos,
com
a creients que som,
estem
en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor.
És
per ell que la fe ens ha donat entrada
en
aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,
i
és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu.
Encara
més:
fins
enmig de les proves trobem motiu de satisfacció,
perquè
sabem que les proves ens fan constants en el sofriment,
la
constància obté l’aprovació de Déu,
l’aprovació
de Déu dóna esperança,
i
l’esperança no pot defraudar ningú,
després
que Déu, donant-nos l’Esperit Sant,
ha
vessat en els nostres cors el seu amor.
EVANGELI. (Joan 16,12-15).
En
aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara
tinc moltes coses per dir-vos,
però
ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.
Quan
vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat,
us
guiarà cap al coneixement de la veritat sencera,
perquè
ell no parlarà pel seu compte:
dirà
tot el que sentirà dir
i
us anunciarà l’esdevenidor.
Ell
em donarà glòria,
perquè
tot allò que anunciarà
ho
haurà rebut d’allò que és meu.
Tot
el que és del Pare és meu;
per
això dic que tot allò que us anunciarà,
ho
rep d’allò que és meu.»
B.
LLENGUATGE.
NOTA.
Sobre la festa fe la
SS. Trinitat, podeu trobar altres apunts
a l’Any
A i
a l’Any B. Ns. 3, i 7-11.
1.
“...una càrrega massa pesada...”
¿Aquesta
carrega és “massa pesada” en si
mateixa, o és degut a la situació en què es troben els deixebles? De
fet es diu explícitament que això que ara seria una carrega massa pesada, serà perfectament suportable, i amb goig, després que
hagin rebut l’Esperit Sant. Per tant, és la situació
actual dels deixebles allò que els fa incapaços de suportar el missatge complet de Jesús. Quan vingui l’Esperit Sant,
no els dirà res de nou ja no
parlarà pel seu compte; però els ajudarà a canviar la seva situació.
2.
El canvi de situació consisteix en
passar d’una vida per mantenir a
una vida per donar.
La
nostra primera experiència de la vida
és sentir-la com una realitat fràgil i insegura. Fàcilment podem morir o ser
engolits per una altra vida més poderosa. En aquesta situació, viure significa tenir i mantenir la
pròpia vida.
Mentre
estem en aquesta situació, el
missatge complet de Jesús és incomprensible i insuportable. Aquest missatge
s’expressa amb frases com “Qui vulgui
salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà”
(Lluc 9,24). Una sentència que resulta totalment contradictòria si és vista des de la nostra primera situació. Com podem salvar la nostra vida perdent-la?! Des
d’aquesta situació, la vida donada és vista com una vida perduda.
3.
Però després que els deixebles hagin anat descobrint el caràcter resurreccional de la mort de Jesús, el
seu missatge i les seves paraules “desperten” en ells la certesa que
l’autèntica vida no té forma de vida que es manté sinó de vida que es dóna. És aleshores
quan l’absència física de Jesús deixa pas a la seva presència espiritual
(en forma de esperit o energia). És aleshores quan descobrim
que en la mort-resurrecciosa de Jesús
se’ns ha fet visible la Vida del Pare. I els humans som invitats a entrar en
aquest corrent vital que s’inicia
en la Vida que es dóna (Pare),
passa per la Vida rebuda que eixampla
la donació (Fill), i arriba fins a nosaltres en forma d’Amor rebut que ens transforma en amants
(Esperit).
4.
La mateixa Bíblia ens proposa una comparació per ajudar-nos a entendre això: “Tal com la pluja i la neu cauen del cel
i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins
que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment, així serà la paraula que
surt dels meus llavis” (Isaïes 55,10). El cel representa el Pare;
les pluges i la neu que ens ofereixen l’aigua de vida, són el Fill; la humitat que en els camps genera
boscos i conreus, és l’Esperit Sant,
amor escampat i compartit.
5.
“Déu no l’ha vist mai ningú”. Ben
cert. Però la multitud innumerable de persones que viuen donant la vida arreu de la Terra són un testimoni solemne i
gratificant de que el do de l’Esperit ha
estat “sembrat” en els nostres cors.
C.
MISSATGE.
6.
Som invitats a passar de la vida que
es manté a la vida que es dóna,
i, en la mesura que aquest pas es vagi fent realitat, ens acostarem a la veritat sencera i s’anirà aclarint
l’horitzó de la nostra vida. “Us
anunciarà l’esdevenidor”.
D:
RESPOSTA.
7.
Acceptar la invitació que ens ve de Déu i deixar que il·lumini la nostra
existència en el marc il·luminat de l’existència de tota la Humanitat.
En
aquest temps de crisi, poder i saber fer el pas de la vida per mantenir a la vida
per donar genera una pau profunda. És cert: no és la pau que
la societat directament busca; però això no vol dir que no sigui la que
necessita. Per això, no seria just guardar-nos-la només per a nosaltres.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
La crisi actual ve de la por a no poder mantenir
el nostre nivell de vida. Podríem
rebaixar aquest nivell de vida per compartir-la millor?
2.
En el camí que va des de la vida per mantenir fins a la vida per donar, en quina situació ens
trobem? Hem començat ja el camí? Ens
fa por avançar-hi? Es pot mantenir,
la vida, si no la donem?
3.
Les vacances que s’acosten, com les programem: més per mantenir o per compartir
la pròpia vida?
