Proper 25 de desembre: NADAL (Missa de l'alba).

 

NADAL. 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat). 

Àngel.   Betlem.   Cel.   Cens.   Cèsar.   Compliment.   David.   Déu.

  Galilea.   Josep.    Llum.   Maria.   Menjadora.   Messies.    Paraula.   Pastors.   Primogènit.

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):

Àngel.   Cèsar.    Galilea.   Judea.    Messies.    Primogènit.    Síria.

→ Mapes de la BCI: Palestina (Mapa 7: Palestina en temps de Jesús).

 

→ Veure també RELECTURES. Nadal.

 

→ Veure també TERTÚLIA EN ESPIRAL:  Nadal.

 

→ Veure també ENTREVISTES AMB FID’HO:  Nadal.

 Per al Nadal, la litúrgia ens ofereix tres misses:

- (2). Missa de l’Alba.

 

(2). Missa de l’alba.

1ª LECTURA.  (Isaïes 62, 11-12).

 Escolta el que el Senyor fa sentir

fins els termes més allunyats de la terra:

“Digueu a la ciutat  de Sió:

El teu salvador ja és aquí;

l’acompanya el fruit de la seva victòria,

el precedeixen els seus trofeus.

A vosaltres us diran El-poble-sant,

Els-redimits-del-Senyor,

i a tu et diran La-que-té-un-enamorat,

La-ciutat-no-abandonada”.

 

 2ª LECTURA (Titus 3,4-7).

Germans,

quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,

i l’amor que ell té als homes,

no l’han mogut les obres bones

que nosaltres podíem haver fet,

sinó la seva bondat que ens salva

amb un bany d’aigua regenerador

i amb el poder renovador de l’Esperit Sant,

que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres

per Jesucrist, el nostre salvador;

així, justos per la seva gràcia,

som hereus de la vida eterna,

que des d’ara tenim dret a esperar.

 

 EVANGELI. (Lluc 2,15-20).

Quan els àngels se’n tornaren al cel,

deien entre ells els pastors:

“Arribem-nos a Bet-Lèhem

a veure això que ha passat

i que el Senyor ens ha fet saber”.

Hi anaren, doncs, tot seguit,

i trobaren Maria i Josep,

amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu

i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

 

 LLENGUATGE.

 1. El fragment de l’evangeli que se’ns proposa per a aquesta Missa de l’Alba sembla un simple relat de transició. A pesar d’això, hi podem trobar diversos “detalls” d’una significació realment important.

 

2. Protagonisme dels pastors.

Segons els coneixedors de la societat jueva d’aquell temps, els pastors eren considerats una classe de gent vulgar, mentidera, lladregots,... En canvi el Relat evangèlic en ressalta una qualitat important: vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Dóna la impressió de que, en el Relat de Lluc, eren els únics que estaven desperts, i per això van ser també els únics que van escoltar la bona notícia del Naixement de Jesús. Això els converteix en els únics testimonis d’un fet singular: un nen posat en una menjadora.

Amb això no es vol dir que Jesús naixés físicament durant la nit. Recordem que els Evangelis no són la crònica d’un fet objectiu sinó un relat que ens presenta una bona notícia en plena “nit”.

 

3. ...posat en una menjadora...

(Sobre aquest punt podeu veure el comentari Nº 6, de la missa del gall).

L’evangelista Lluc ressalta molt aquest “detall” de la menjadora. Serà el  senyal que servirà als pastors per identificar el nen que hauran de trobar. “Trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora”. I també: “Tot van trobar-ho com els ho havien anunciat”.

És també aquest “detall” allò que provoca que tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors.

 

4. D’això en resulta una situació sorprenent: els primers “testimonis” humans que donen fe de la bona nova del naixement de Jesús són gent que tothom considerava no digna de crèdit. (Notem que passarà una cosa semblant amb la bona noticia de la Resurrecció. Les úniques que rebran l’anunci dels àngels seran les dones (Lluc 24,1-12), que, en la societat jueva d’aquell temps, no eren acceptades com a testimonis).

 

 MISSATGE.

5. Fent un joc de paraules, podríem dir que el missatge d’avui ens invita a creure uns testimonis que la societat considera no creïbles, però que són els únics que han comprovat amb els seus propis ulls allò que diuen.

Potser això es podria dir també d’aquesta altra manera: per rebre la bona nova de Jesús ens cal escoltar i fiar-nos dels menyspreats per la societat.

 

 RESPOSTA.

6. En el relat que hem llegit dona la impressió que fins i tot Maria i Josep aprenen, sobre Jesús, d’allò que expliquen els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. I aquesta podria ser també la nostra resposta: conservar en el cor i meditar allò que sobre l’Home ens diuen els marginats de la societat. I és que els marginats normalment han d’estar molt atents i desperts per a viure i sobreviure. I per això s’adonen de moltes coses humanes i inhumanes, que passen desapercebudes per la resta.

 

PREGUNTES per al diàleg.

 1. Les Festes de Nadal han entrat tant en el folklore de la nostra societat que han acabat desbordant-se per tots cantons. Què penseu fer per anar recuperant la bona notícia del Nadal?

 2. Maria “posa” Jesús en una menjadora com un gest profètic que prefigura el moment en què Jesús dirà: El meu cos és pa... la meva sang és beguda... (Lluc 22,19). Donada la crisi actual, quin gest profètic podríem fer els cristians?