NADAL.
→ VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Àngel.
Betlem.
Cel. Cens.
Cèsar.
Compliment.
David.
Déu.
Galilea. Josep. Llum. Maria. Menjadora. Messies. Paraula. Pastors. Primogènit.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):
Àngel. Cèsar. Galilea.
Judea. Messies. Primogènit. Síria.
→ Mapes
de la BCI: Palestina (Mapa 7: Palestina en temps de Jesús).
→ Veure
també RELECTURES. Nadal.
→ Veure
també TERTÚLIA EN ESPIRAL: Nadal.
→ Veure també ENTREVISTES
AMB FID’HO: Nadal.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 9,1-6).
El poble que avançava a les fosques
ha vist una gran llum;
una llum resplendeix
per als qui viuen al país tenebrós.
Els heu omplert de goig,
d’una alegria immensa;
s’alegren davant vostre com la gent a la sega,
com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.
Heu trossejat el jou que li pesava,
la barra que duia a l’espatlla
i l’agulló del qui l’arriava;
tot ho heu trossejat com al dia de Madian.
Les botes dels soldats que marquen el pas
i els mantells rebolcats en la sang
seran cremats i el foc els devorarà.
Ens ha nascut un noi,
ens ha estat donat un fill
que porta a l’espatlla la insígnia de príncep.
Déu li ha posat aquest nom:
Conseller-prodigiós, Déu-heroi,
Pare-per-sempre, Príncep-de-pau.
Serà immens el principat,
la pau no tindrà fi en el tron de David
i en el seu regne,
fonamentat i sostingut,
des d’ara i per sempre,
sobre el dret i la justícia.
Això és el que farà el zel del
Senyor de l’univers.
2ª LECTURA (Titus 2,11-14).
Estimats:
s’ha revelat l’amor de Déu,
que vol salvar tots els homes,
i ens ensenya que abandonem la impietat
i els desigs mundans,
per viure en aquest món una vida de sobrietat,
de justícia i de pietat,
mentre esperem
que es compleixi feliçment la nostra esperança;
que es manifesti la glòria de Jesucrist,
Déu gran i salvador nostre.
Ell s’entregà a si mateix per nosaltres,
per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes,
deixar-nos nets
i fer de nosaltres un poble ben seu,
apassionat per fer el bé.
EVANGELI. (Lluc 2,1-14).
Per aquells dies,
sortí un edicte de Cèsar August
ordenant que es fes el cens de tot el món romà.
Era el primer cens de l’imperi,
abans del que es va fer
quan Quirini era governador de Síria.
Tothom anava a inscriure’s
a la població d’on cadascú descendia.
També Josep,
que era de la casa i la família de David,
va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea,
al poble de David, anomenat Bet-Lèhem,
per inscriure’s amb Maria, la seva esposa,
que esperava un fill.
Mentre eren allà
es van complir els dies
i va néixer el seu fill, el primogènit.
Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora,
perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras,
hi havia uns pastors que vetllaven,
guardant de nit el seu ramat.
Els aparegué un àngel del Senyor;
la glòria del Senyor els envoltà de llum,
i es van esglaiar.
Però l’àngel els va dir:
«No tingueu por:
us anuncio una nova
que portarà a tot el poble una gran alegria:
Avui, a la ciutat de David,
us ha nascut un salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Les seves senyes són aquestes:
trobareu un nen en bolquers,
posat en una menjadora».
I una multitud dels exèrcits celestials
s’uní llavors mateix a l’àngel,
lloant Déu i cantant:
«Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra
pau als homes que estima el Senyor».
B.
LLENGUATGE.
1. 25 de desembre?
El dia que Jesús va néixer no consta.
Els Evangelis no ho diuen ni ho volen dir. La raó és senzilla: no són “biografies” d’un personatge que es deia Jesús sinó “bona notícia” per a tots els humans. Quan ens parlen de “Jesús”, en realitat ens estan parlant de “l’ésser humà plenament realitzat” que va “naixent” contínuament i d’acord amb el projecte de Déu. Allò que diuen “de Jesús” s’ha d’entendre també de tu i de mi, i de tots els humans que han nascut, neixen i naixeran.
2. ¿Per què, doncs, celebrem el Naixement de Jesús el 25 de desembre?
Es tracta de la cristianització
d’una festa que ja se celebrava en la
Roma pagana en honor del Sol al
solstici d’hivern, quan el dia comença a allargar-se. D’aquesta festa se’n deia
“Nadal del Sol invicte”.
Quan l’Imperi Romà es va “cristianitzar”, es van anar suprimint les celebracions
paganes. A vegades això no s’aconseguia perquè estaven molt arrelades. En
aquest cas, es van anar “cristianitzant”.
Així, a Occident, per comptes de celebrar el “Nadal del Sol” es va començar a celebrar el “Nadal de Jesús”, ja que, per a un cristià, el veritable “Sol”
(font de Llum i de Vida) és Jesús.
3. Quan, al segle IV, es va cristianitzar la festa romana, el solstici d’hivern s’esqueia el dia 25 de desembre. Després de la Reforma del Calendari, al segle XVI, el solstici d’hivern va quedar als voltants, segons els anys, del 21 de desembre. Amb tot, la festa de Nadal ja no va canviar.
4. Sembla que, si els Evangelis no diuen el dia que va
néixer Jesús, tampoc no haurien de dir el lloc. No obstant, la raó de
dir el lloc no és pas per donar-nos
una dada “biogràfica” sinó pel simbolisme de “néixer a Betlem”. Els Evangelis sovint utilitzen el “significat
dels llocs” com a llenguatge per comunicar-nos la Bona Notícia de
Jesús.
En aquest punt cal considerar dues hipòtesis possibles:
- que Jesús realment hagués nascut a Betlem, i els evangelistes aprofitessin aquest fet per posar de relleu el significat afegit de néixer “a Betlem”; o bé
- que es “posés” el naixement de Jesús “a Betlem” com a llenguatge per dir-nos quelcom d’important sobre el significat humà del seu naixement. De fet, fora dels Relats d’Infantesa, els Evangelis no diuen mai que Jesús fos betlemita. D’ell és diu que és galileu, o també natzarè (Si bé podrien ser també qualificatius donats per raó del seu simbolisme).
5. Quin missatge volen comunicar els Evangelis de Mateu i de Lluc quan diuen que Jesús “va néixer a Betlem”?
Era difícil d’acceptar Jesús com a “Messies” si no era, d’alguna manera, “descendent de David”. I la ciutat de David és Betlem. (Joan 7,42).
6. Potser també s’hi vol aprofitar el
significat del nom “Betlem” (Bet-Lèhem”),
que vol dir “Casa del pa”. És un bon lloc per posar el naixement d’algú que va fer de la seva
vida un aliment (pa) per als altres (Lluc 22,19). De fet, en el
relat de Lluc, l’àngel dóna als Pastors
dos senyals per identificar el Salvador que
us ha nascut:
a): trobareu el nen “embolicat”,
b): “posat en una menjadora” (Lluc 2,12 i 16.)
7. Incomprensiblement, aquests dos senyals sovint han estat molt mal interpretats. Sorprèn que una
manera incorrecta i injusta d’interpretar les paraules de Lluc hagi estat tan
fàcilment creguda per tanta gent.
Però, els Evangelis no diuen enlloc que Jesús no fos acceptat per la
gent de Betlem (persones molt acollidores, abans i ara). Les paraules que
expressen l’acció de Maria: “... l’embolcallà i el
posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal”, no indiquen que no fossin “acollits”. Aquestes paraules aquí
tenen un significat molt més profund: l’Evangeli ens presenta Maria com una mare que sintonitza plenament amb la realitat que representa Jesús. Ella
sap, accepta, s’associa i col·labora en allò que serà el fill que ha tingut. Ella
sap que el seu fill es farà “pa”, i per això el posa en una menjadora.
Però, de moment, l’embolica com
guardant-lo per “quan arribi la seva hora”
(Lluc 22, 14-20. També Joan 13,1).
Evidentment, per a qui és “pa”, el seu
lloc és en un hostal; però no pas quan encara és infant; no pot ser
“ofert” per una altra persona, ni que sigui la seva mare.
Fer-se aliment serà una decisió
lliure del mateix Jesús adult. Lluc farà servir la mateixa paraula grega
a l’hora d’indicar “l’hostal” o “sala”
(katalyma) on Jesús decidirà reunir els deixebles per al sopar
pasqual en el qual ell es farà aliment
per a tots (Lluc 22,19ss).
Són les dues úniques vegades que l’Evangeli de Lluc fa servir aquesta paraula “katalyma”.
També l’Evangeli de Marc fa servir aquesta paraula per indicar la sala
on Jesús va celebrar el Sopar Pasqual (Marc 14,14). En tot el Nou
Testament no torna a sortir aquesta paraula.
8. També té un significat profund l’expressió “es van complir els (seus) dies i va néixer
el seu fill primogènit”. “Complir-se
els dies” és una manera d’expressar que ha arribat la “plenitud del temps” a la
Humanitat; la qual, com una dona en cinta, ha infantat el seu primogènit (primer home que personifica la “adultesa humana”).
A partir de Jesús, la Humanitat continua infantant
fills adults: tots aquells que fan de les seves vides un “aliment” per als altres (Gàlates 4,4).
9. Realment “és Nadal” cada situació en què algú, en algun lloc del món, decideix posar-se en una “menjadora” per ser aliment, sigui de la religió que sigui, o sense religió. Això no té res a veure amb el canibalisme. És simplement una qüestió de generositat. És decidir de viure estimant. I, realment, si mirem el món, ens adonarem que són infinites les persones que viuen així. “És gràcies a elles que el món funciona”, com diu un amic meu.
Per això el “Nadal” no s’ha d’entendre com una dada biogràfica d’una persona singular sinó com l’expressió de la dimensió més profunda de la vida humana: engendrar humanitat.
10. El relat del naixement de Jesús diu també una altra cosa molt esperançadora. Tots haurem comprovat en algun moment que el “Poder” és l’anti-home. Doncs bé: Déu fa que l’acció anti-humana dels Poderosos acabi servint, de fet, al naixement de l’Home.
“L’edicte” del Poder-antihome
(L’Emperador) tindrà com a resultat que “a la ciutat de David neixi el “primogènit” de la Humanitat adulta i lliure (Lluc 2,1ss).
La traducció del missal: “ordenant que es fes el cens de tot el món romà” és una interpretació que no respecta el significat
profund del text original. El text
original parla d’un cens a tot el món, ja que no es tracta
d’una “dada cronològica” sinó d’una característica del “Poder” de tots els
temps i de tots els llocs, personalitzat aquí en “Cèsar August” i els seus agents (Quirini). El “cens” no era una qüestió
d’estadística sinó l’expressió del “domini i control” sobre els súbdits.
C.
MISSATGE.
11. El missatge és el que proclamen solemnement els Àngels: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.
És un motiu d’alegria: “No tingueu por: us anuncio una nova
que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor”.
Dit amb paraules d’avui: un altre món, de justícia i fraternitat, és
possible, i ja va “naixent” ens molts cors.
D:
RESPOSTA.
12. Evidentment, la 1ª resposta a una “bona notícia” és l’alegria, i una alegria que s’encomana. És el que fan els Pastors. Se’n van de pressa cap a Betlem per “veure” això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber (Lluc 2,15). No hi van per comprovar si és veritat sinó per gaudir-ne i parlar-ne entre tots.
13. Ens ha de fer pensar el fet que cada any hi hagi més persones
que diuen que aquestes Festes els entristeixen. Segurament
això és degut a que viuen en una profunda soledat. La soledat pot tenir moltes
causes; però, precisament el missatge de Nadal ens dóna “la clau” per
capgirar la soledat en comunió.
“No era el seu lloc a l’hostal”.
“Anar a l’hostal” és esperar que estiguin per a tu i et serveixin. Maria no
porta Jesús a l’hostal sinó que el
posa en una menjadora per fer-se comunió.
La comunió és el contrari de la soledat, i apareix quan decidim “fer-nos aliment”; i no com un “remei”
contra la soledat sinó com una manera d’entendre i viure la Vida. I de la comunió en surt
com un fruit espontani la felicitat. Una felicitat que no és
conseqüència de satisfer una “necessitat” sinó que ens arriba com a “fruit”
d’haver entrat en sintonia amb la VIDA
mateixa de Déu.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. En paral·lelisme amb l’edicte del Cèsar sobre tot el món, l’àngel anuncia una bona nova per a tot el poble. Però entre nosaltres el Nadal s’ha convertit sobretot en una festa familiar. Això, ajuda o dificulta entendre el Nadal?
2. Per ajudar a superar la crisi
econòmica actual se’ns invita a consumir.
Això fa créixer, diuen, el mercat. Com ho veieu, vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada