1ª LECTURA. (Ezequiel 37,12-14).
Això diu el Senyor Déu:
«Mira, poble meu,
jo obriré els vostres sepulcres,
us en faré sortir
i us faré entrar en el territori d’Israel.
Llavors, poble meu,
quan obriré els vostres sepulcres
i us en faré sortir,
sabreu que jo sóc el Senyor.
Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida,
i us deixaré en el vostre territori.
Llavors sabreu que jo, el Senyor,
ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.
2ª LECTURA (Romans 8,8-11).
Germans,
els qui viuen d’acord amb les mires naturals
no poden agradar a Déu.
Però vosaltres no viviu segons les mires naturals
sinó segons les de l’esperit,
perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres,
i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist,
no seria de Crist.
Però si Crist està en vosaltres,
encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat,
com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida.
I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell
que va ressuscitar Jesús d’entre els morts,
també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres,
aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts
donarà la vida als vostres cossos mortals.
EVANGELI. (Joan 11,1-45).
En blau allò que correspon a la versió
llarga.
En aquell temps,
caigué malalt un home que es deia Llàtzer.
Era de Bet-Hània, el poble de Maria
i de la seva germana Marta.
Maria era la qui, més endavant,
ungí el Senyor amb perfum
i li eixugà els peus amb els cabells.
Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
«Senyor, aquell que estimeu està malalt.»
Jesús, en sentir això, digué:
«Aquesta malaltia no és mortal;
és per a donar glòria a Déu:
el Fill de Déu en serà glorificat.»
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer.
Després de rebre la notícia de la malaltia,
es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles:
«Tornem a Judea.»
Ells li digueren:
Ells li digueren:
«Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar,
i ara hi torneu?»
Jesús contestà:
«La claror del dia dura dotze hores.
Els qui caminen de dia no ensopeguen,
perquè veuen la claror d’aquest món,
però els qui caminen de nit sí que ensopeguen,
perquè els manca la claror.»
Després afegí:
«Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit;
vaig a despertar-lo.»
Els deixebles li digueren:
«Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.»
Jesús es referia a la seva mort,
però els deixebles es pensaven
que parlava del son ordinari.
Llavors Jesús els digué clarament:
«Llàtzer és mort.
M’alegro de no haver estat allà;
serà en profit vostre, perquè cregueu.
Però ara anem-hi.»
Tomàs, el Bessó, digué als seus companys:
«Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»
Quan Jesús arribà,
ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Bet-Hània és a prop de Jerusalem,
Bet-Hània és a prop de Jerusalem,
cosa de tres quilòmetres,
i molts dels jueus havien vingut a donar el condol
a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava,
sortí a rebre’l.
Maria es quedà a casa.
Marta digué a Jesús:
«Senyor, si haguéssiu estat aquí,
el meu germà no s’hauria mort.
Però fins i tot ara jo sé
que Déu us concedirà tot el que li demaneu.»
Jesús li diu:
«El teu germà ressuscitarà.»
Marta li respon:
«Ja sé que ressuscitarà
quan tothom ressusciti el darrer dia.»
Li diu Jesús:
«Jo sóc la resurrecció i la vida.
Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran,
i tots els qui viuen i creuen en mi,
no moriran mai més.
Ho creus, això?»
Ella li diu:
«Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies,
el Fill de Déu que havia de venir al món.»
Havent dit això
se n’anà a cridar la seva germana Maria
i li digué en veu baixa:
«El mestre és aquí i et crida.»
Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit
i anà a trobar-lo.
Jesús encara no havia entrat al poble,
sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat.
Els jueus que eren amb ella a casa
per donar-li el condol,
en veure que s’aixecava així i se n’anava,
la seguiren,
pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre.
Maria arribà on era Jesús i, en veure’l,
es llançà als seus peus i li digué:
«Senyor, si haguéssiu estat aquí
el meu germà no s’hauria mort.»
Quan Jesús veié com plorava,
i com ploraven també els jueus
que l’havien acompanyada,
es commogué profundament i es contorbà.
Llavors preguntà:
«On l’heu posat?»
Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor».
A Jesús se li negaren els ulls.
Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.»
Altres deien:
«Aquest home que obrí els ulls al cec,
no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada,
arribà on era el sepulcre.
Era una cova tancada amb una llosa.
Jesús digué:
«Traieu la llosa.»
Marta, la germana del difunt, diu a Jesús:
«Senyor, ja es descompon;
fa quatre dies que és mort.»
Li respon Jesús:
«No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?»
Llavors van treure la llosa.
Després Jesús alçà els ulls al cel i digué:
«Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat.
Ja sé que sempre m’escolteu,
però dic això
perquè ho sàpiga la gent que em rodeja
i creguin que sou vós qui m’heu enviat.»
Havent dit això cridà fort:
«Llàtzer, vine a fora.»
I el mort sortí.
Tenia els peus i les mans lligats
amb les benes d’amortallar
i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els diu:
«Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria
i veieren el que va fer Jesús,
cregueren en ell.
LLENGUATGE.
1. Una vegada, a cal dentista, la infermera que tractava el meu
queixal em va preguntar si jo, que sóc capellà, també feia (misses de) enterraments. Abans que li respongués,
ella em digué que estava molt enfadada amb el mossèn que havia fet
l’enterrament d’una amiga seva molt estimada. Era irritant que el mossèn, en una situació tan dramàtica com aquella,
s’emboliqués parlant-nos d’un mort que sortia d’una cova i corria per allà...
Va ser una gran falta de respecte per a tots els que estàvem plorant, va
dir.
2. El mossèn de qui es queixava la noia és un company que jo
coneixia molt bé. Sé que les seves homilies eren molt ben preparades, sempre
ben dites, delicades i riques de contingut evangèlic. Pel que vaig deduir, la
gran “equivocació” del meu admirat company havia estat parlar de resurrecció en una celebració en què
l’amable infermera estava tan aclaparada per la mort, que no podia suportar sentir parlar de Vida.
3. Allò que tant va irritar aquella noia era una part del relat
que hem llegit avui. Un relat realment estrany, quasi absurd si no sabéssim que
l’evangeli de Joan, a través d’historietes sorprenents i estranyes com
aquesta, vol oferir-nos un missatge profundament humanitzador.
4. El relat parla de l’experiència
de la mort en la comunitat cristiana. Que es tracta de la comunitat cristiana es dedueix clarament
per la relació de germans que hi
tenen els diferents protagonistes, a més de l’afirmació repetida de l’amor de
Jesús. “Jesús estimava Marta i la seva
germana i Llàtzer”.
5. Si haguéssiu estat aquí...
Destaca en aquest relat l’acusació
que, primer Marta i després Maria, fan a Jesús. “Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort”. És
una acusació ben estranya
perquè és també un acte de fe. Jesús és
acusat de la mort del germà per
“no haver estat allà”. ¿És que Jesús està absent
de la “comunitat cristiana” quan aquesta més el necessita?
I la cosa és encara més greu si abans s’ha dit que Jesús, en rebre
la notícia de la malaltia d’aquell que
ell estima, va decidir no presentar-s’hi de seguida. “Després de rebre la notícia de la malaltia,
es quedà encara dos dies al lloc on era”.
6. Resulta sorprenent el plor de Jesús, si tenim en compte
la resurrecció que segueix. Aquest plor provoca dos comentaris entre la
gent: Els jueus deien: «Mireu com
l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria
pogut fer que Llàtzer no morís?»
Els dos comentaris es complementen. El punt de partida és l’amor
de Jesús a Llàtzer; però un amor que no el porta a evitar que mori. En canvi s’hi destaca que
Jesús “pot obrir els ulls als cecs”.
Ajuntant els dos comentaris, diríem que Jesús no evita la mort dels humans sinó
que ens obre els ulls perquè puguem veure
la Vida que s’amaga darrera l’experiència
de mort. Ell fa que veiem
el significat real d’allò que nosaltres en diem “morir”, i que Jesús en diu
“adormir-se”. Ho recorda explícitament a Marta: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”
7. La mort-resurrecció de Llàtzer anuncia la mort resurrecciosa de Jesús, com posa de manifest la reacció dels
deixebles, i en concret de Tomàs: “Tomàs,
el Bessó, digué als seus companys: Anem-hi també nosaltres; morirem amb ell”.
Però hi ha un detall important: els deixebles i Tomàs parlen només de mort; de
la mort com un destí fatal i definitiu. En canvi Jesús posa de manifest
l’estreta vinculació entre mort i resurrecció. “Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran”.
8. Jesús corregeix els nostres punts de vista en relació a la
Mort.
En la nostra Cultura solem veure la Mort només com un mal, i
intentem protegir-nos-en separant amb una llosa
el món dels morts del món dels vius. Jesús corregeix la
mentalitat que es manifesta en aquests comportaments. “Traieu la llosa”. L’obediència dels germans permet a Jesús anul·lar la separació entre els dos móns, i cridar Llàtzer.
Jesús agraeix al Pare
(generador de Vida) la seva capacitat per fer treure la llosa. Aquesta llosa
o gran pedra tornarà a ser esmentada
en la sepultura de Jesús quan Maria
Magdalena va al sepulcre i veu que "la pedra
havia estat treta”. En el cas de Jesús, ningú no la treu; simplement està
treta. (Mateu diu que la treu “l’àngel
del Senyor”).
9. Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar...
En certa manera s’han invertit els papers: Jesús, que era acusat
de la mort del germà, ara corregeix
els germans que han lligat el germà difunt i l’han reclòs a l’imaginari món dels morts. Deslligueu-lo
i deixeu-lo caminar”. La mort no és cap final: ni el final de la Vida no el
final del Camí. La mort no existeix com a victòria sobre la Vida; només
com a camí vers la Plenitud.
MISSATGE.
10. Traieu la llosa...
Vida i Mort no s’exclouen. Com diu la saviesa popular: La mort és llei de vida. La mort
és el pas (“pasqua”) d’una vida inicial a la Vida en plenitud. La
vida inicial és rebuda com un regal
posat a les nostres mans, i que podem merèixer
fent-ne també regal (vida donada).
Així la Vida en plenitud és a la vegada do rebut i mèrit nostre.
Una vida donada no cau
en el buit (No existeix “el buit”) sinó que és acollida en la Comunió de
Vida amb Déu.
“Deixeu-lo caminar”, diu
Jesús referint-se a Llàtzer. “Deixa’m
anar”, repeteix Jesús a Maria Magdalena quan aquesta, abraçada als seus
peus, volia retenir-lo. La nostra vida no acaba en si mateixa sinó que té un
horitzó obert: la Vida en el Pare.
“Jesús diu a Maria Magdalena: Deixa'm
anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i
digues-los: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el
vostre Déu” (Joan 20,17).
RESPOSTA.
11. La mort d’una persona estimada és sempre un trencament de la
pròpia ànima. Amb ella mor també una part de nosaltres mateixos. Ho
experimentem com una situació injusta,
sobretot si es tracta de la mort d’una persona jove, i sembla que ens consoli poder assenyalar culpables. La fe en Déu pot portar-nos a
fer-lo culpable. I ho seria, si la
mort només fos allò que “veiem” nosaltres.
És cert que la Mort, vista i experimentada només des de si
mateixa, és incomprensible, i sentida com el pitjor dels mals. En realitat,
també la Vida és incomprensible quan no és entesa com un donar-se.
“Donar-se”, d’alguna manera, és morir. Per això podem veure la
mort com una forma de Vida, la qual creix i arriba a la Plenitud donant-se plenament.
La cosa injusta i culpable és anar contra la Vida i el seu
creixement. Som injustos quan atemptem contra la Vida de persones i de pobles,
ja que la mort com a donació de la vida
només pot ser fruit de la pròpia i lliure decisió. Però quan hi ha
aquesta decisió nascuda de la generositat, la mort és simplement l’altra
cara de la Vida.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Penseu que la nostra societat continua posant una gran “llosa”
entre el món dels vius i el món dels morts. Quins “avantatges” i
inconvenients té, això?
2. Diumenge que ve començarem la Setmana Santa “polaritzada” en la mort resurrecciosa de Jesús. Heu pensat què fareu per
sintonitzar-hi?
