Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Deixebles.
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho: Diumenge 5è. Any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 58,7-10).
Diu el Senyor:
«Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,
acull a casa teva els pobres vagabunds,
si algú no té roba, vesteix-lo;
no els defugis, que són germans teus.
Llavors esclatarà en la teva vida
una llum com la del matí,
i es tancaran a l’instant les teves ferides;
tindràs per avantguarda la teva bondat,
i per rereguarda, la glòria del Senyor.
Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà,
quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.»
Si no intentes de fer caure els altres,
ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici,
si dónes el teu pa als qui passen gana
i satisfàs la fam dels indigents,
s’omplirà de llum la teva foscor,
i el teu capvespre serà clar com el migdia.»
2ª LECTURA (1Corintis 2,1-5).
Germans,
quan vaig venir a vosaltres
no us vaig anunciar el misteri de Déu
amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa.
Entre vosaltres
no vaig voler saber res més que Jesucrist,
i encara clavat a la creu.
I em vaig presentar davant vostre
feble, esporuguit i tremolós.
En tot allò que us deia i us predicava
no hi entraven paraules que s’imposessin
per la seva saviesa,
sinó pel poder convincent de l’Esperit,
perquè la vostra fe no es fonamentés
en la saviesa dels homes,
sinó en el poder de Déu.
EVANGELI. (Mateu 5,13-16).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra.
Si la sal ha perdut el gust,
amb què la tornarien salada?
No serà bona per a res.
La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món.
Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.
Tampoc, quan algú encén un llum,
no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,
i fa llum a tots els qui són a casa.
Igualment ha de resplendir la vostra llum
davant la gent.
Llavors, en veure el bé que heu obrat,
glorificaran el vostre Pare del cel.»
LLENGUATGE.
1. L’evangeli d’avui forma part del Sermó de la muntanya, que comença amb les Benaurances.
Recordem l’escenari: “En veure Jesús les
multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren.
Llavors es posà a parlar i els instruïa dient...”
Jesús
ensenya a les multituds. Qui són,
aquestes multituds? L’evangelista ho
diu immediatament abans: “li portaven
tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments:
endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta
gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del
Jordà” (Mateu
4,24).
2.
Així doncs, les multituds estan
formades per tota classe de malalts, per les persones que els acompanyen i per
altres que s’hi afegeixen.
Les paraules de Jesús en l'evangeli d'avui són realment sorprenents i, fins i tot, escandaloses.
Primer havia dit que els pobres, els afamats, els perseguits… són feliços
(Mateu 5,1).
Després, dirigint-se directament als qui té davant seu, els diu: Vosaltres sou la sal de la terra i la llum
del món. Increïble! Segurament molts d’ells abans havien hagut de sentir-se
dir que eren “la vergonya de la societat”, “una taca en la família” o una
“càrrega per a la comunitat”,… I ara resulta que aquest home que ha pujat a la muntanya (lloc de la presència
humanitzadora de Déu) els diu que
ells són la sal de la terra i
la llum del món!
3.
Sou
la sal…
No
els diu: “Hauríeu de ser la sal de la terra” sinó “Sou la sal de la terra”. Hi
ha una diferència important entre les dues frases.
Recordo que, en una
conversa, un company feia notar les moltes injustícies i mals que hi ha en la
nostra societat; un altre va fer notar que també hi ha moltíssimes persones
bones, senzilles, que es desviuen per als altres. Aleshores un tercer va
afegir: i aquestes són les que aguanten
el món.
Vosaltres sou la sal de la terra.
Hi ha molta corrupció en el nostre
món; però si encara és habitable és gràcies a la multitud d’empobrits, menyspreats, empresonats o marginats que,
abnegadament, mantenen el "bon gust" de la convivència humana i són com un mur a la "corrupció".
Hi
ha molta amargor i mal gust en les relacions humanes; però si encara no s’han col·lapsat és perquè hi ha una multitud de "perseguits" o de "marginats" que, a pesar de tot, hi posen dolçor
i bon gust.
Com
passa amb la sal, les persones que fan viable el nostre món no es veuen ni
surten a la tele ni són notícia als diaris (excepte quan es tracta de polítics
empresonats); però aguanten el món, com
les arrels ocultes aguanten els arbres.
4.
Sou
la llum...
Tampoc
no es diu, d’entrada, que “han de ser" la llum del món, encara que després sí
que s’insinua.
La
metàfora de la llum, en el nostre món de tants “llums”, podria ser
malentesa. En català distingim entre “la llum” i “els llums”.
Els llums són objectes o instruments
per fer claror. Si els mires, t’enlluernen. En canvi la llum no es veu,
però ens permet veure el món que ens envolta.
Jesús
diu a les multituds: vosaltres sou la llum
de món. No significa que siguin “llums” sinó que amb la seva manera de ser
i de viure il·luminen la realitat
fent-la “visible” a qui vulgui “veure-la”.
Les seves bones obres mostren la
presència sempre activa de Déu.
5.
Un
poble dalt d’una muntanya…
Literalment,
una “ciutat dalt d’una muntanya”. És una referència directa a Jerusalem, la ciutat construïda sobre la muntanya de Sió.
Igualment,
el “llum que algú encén”, a part de
ser una acció domèstica diària, és també una al·lusió a la Menorà, el canelobre de set braços que cremava contínuament al
temple de Jerusalem. D’ells (de la ciutat i el seu temple) es deia que eren la
“llum dels pobles” (Isaïes 60,3). La
torre del santuari era daurada per
reflectir amb força els raigs del sol (com passa encara avui amb la cúpula
daurada de la Mesquita d’Omar, construïda
al mateix lloc de l’antic temple de Jerusalem).
Les
paraules de Jesús són realment provocadores perquè suggereixen un canvi
en allò que de debò és la Sal i la Llum del món, que ja no són la
“Religió” i el seu “Temple” sinó
la “Multitud”. O millor: la Comunitat dels que fan el
“servei” de ser sal i llum els uns per als altres.
MISSATGE.
6. Si la sal no sala...
Ser sal i ser llum no és ni un privilegi ni una cosa
que desmarqui de la multitud. Al
contrari: la multitud és l’àmbit
de la seva acció. Deixaria de ser “sal” qui abandonés la multitud; deixaria de ser "llum" qui pretengués ser-ho per
sobre dels altres. Com veiem en el mateix Jesús, que rep l’Esperit Sant
precisament quan es fa “multitud”, barrejant-se amb els qui feien cua per ser
batejats pel Baptista (Mateu 3,13).
RESPOSTA.
7. Ser multitud, o
millor, ser comunitat comporta no posar-se ni per sobre ni per sota ni al
marge dels altres. Dintre la comunitat humana tots som mútuament, els uns pels
altres, sal i llum. I no pretenguem ser llum per a ningú
si a la vegada no ens deixem il·luminar per ell.
I si les circumstàncies ens porten a viure la comunió formant
comunitats petites, cal estar molt atents perquè això ajudi a viure i servir
millor a la comunió de tots.
La vertadera comunió sempre és universal.
Fora de la comunió universal només es podria ser “sal que no sala” o “llum
posada sota una mesura que la tapa”.
PREGUNTES per al diàleg.
1. ¿És possible que en la nostra societat, i en la nostra
Església, hi hagi un excés d’exhibicionisme, que enlluerna per comptes
d’ajudar a veure-hi?
2. ¿És possible que en la nostra societat, i en la nostra Església,
hi hagi un excés de retraïment que es tradueixi en mancança de llum?
