Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
Barca. Casa. Mar (Llac). Paràboles. Regne de Déu. Veure.
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX
BÍBLIC
dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Paràbola.
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 15 A
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 15 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 55,10-11)
Diu el
Senyor:
“Així com la pluja i la neu cauen del cel i
no hi tornen,
sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar,
fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,
així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà infecunda,
sense fer el que jo volia
i haver complert la missió que jo li havia confiat”.
2ª LECTURA (Romans 8,18-23).
Germans,
jo penso que
els sofriments del món present
no són res
comparats amb la felicitat de la glòria
que més tard
s’ha de revelar en nosaltres.
Perquè tot
l’univers creat està atent,
esperant que
es reveli d’una vegada
la
glorificació dels fills de Déu.
L’univers
creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda,
no perquè
ell ho hagi volgut,
sinó que un
altre l’hi ha sotmès,
donant-li,
però, l’esperança
que un dia
serà alliberat
de
l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada,
per obtenir
la llibertat,
que és la
glorificació dels fills de Déu.
Sabem prou
bé que fins ara
tot
l’univers creat gemega
i sofreix
dolors com la dona quan infanta.
Però no és
ell tot sol.
També
nosaltres, els qui posseïm l’Esperit
com a
primers fruits de la collita que vindrà,
gemeguem
igualment dins nostre,
esperant
l’hora que serem plenament fills,
quan el
nostre cos serà redimit.
EVANGELI. (Mateu 13,1-23).
(En blau allò
que correspon a la versió llarga)
Aquell dia,
Jesús sortí de casa
i s’assegué
vora el llac.
Era tanta la
gent que es reuní entorn d’ell,
que pujà a
una barca i s’hi assegué.
Tota la gent
es quedà vora l’aigua
i ell els
parlà llargament en paràboles.
Digué:
“El
sembrador va sortir a sembrar.
Tot
sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí;
vingueren
els ocells i se la menjaren.
Una part
caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra;
de seguida
va néixer,
ja que la
terra era poc fonda,
però, com
que no tenia arrels,
quan sortí
el sol, amb la calor s’assecà.
Una part
caigué entre els cards;
però els
cards van créixer i l’ofegaren.
Una part
caigué a la terra bona, i donà fruit:
o cent, o
seixanta o trenta.
Qui tingui
orelles, que ho senti”.
Els deixebles
s’acostaren i li preguntaren:
¿Per què els
parleu en paràboles?
Ell
respongué:
“Déu us fa a
vosaltres el do
de conèixer
els secrets del Regne,
però a ells,
no.
Als qui
tenen,
Déu els
donarà encara més i en tindran a vessar;
però als qui
no tenen,
els prendrà
fins allò que els queda.
Jo els parlo
en paràboles perquè,
tot hi
veure-hi, no veuen res;
tot i
sentir-hi, no senten ni entenen res.
En el cas
d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia:
Per més que
escolteu, no entendreu res;
per més que
mireu no veureu res.
El cor
d’aquest poble s’ha fet insensible;
s’ha tornat
dur d’orella i s’ha tapat els ulls,
no fos cas
que,
si els seus
ulls hi veien,
les seves
orelles hi sentien
i els seu cor
arribava a entendre,
es
convertissin, i jo els retornés la salut.
Però els
vostres ulls i les vostres orelles
si que són
feliços de poder veure i poder sentir.
Us ho dic amb
tota veritat:
molts
profetes i justos
desitjaven
veure el que vosaltres veieu,
però no ho
veieren;
desitjaven
sentir el que vosaltres sentiu,
però no ho
sentiren.
Escolteu,
doncs, vosaltres
què vol dir
la paràbola del sembrador.
La llavor
sembrada arran del camí
vol dir que,
a tots
aquells que escolten la predicació del Regne
però no
l’entenen,
el Maligne
els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor
sembrada en un terreny rocós
vol dir
aquells que reben amb alegria
la predicació
del Regne així que la senten,
però només
per un moment.
No arrela
dintre d’ells,
i tan bon
punt es troben amb dificultats
o amb
persecucions per la paraula que havien rebut,
sucumbeixen
de seguida.
La llavor
sembrada en mig dels cards
vol dir
aquells que han sentit la predicació del Regne,
però les
preocupacions del món present
i la seducció
de les riqueses
l’ofeguen i
no dóna fruit.
La llavor
sembrada en terra bona
vol dir
aquells que han sentit la predicació del Regne
i l’han
entesa;
i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta”.
LLENGUATGE.
1. La
litúrgia ens presenta l’evangeli d’avui amb una versió curta i una altra
de llarga. Només la versió llarga conté el relat complet, i ens permet
descobrir el seu missatge central.
El relat total d’avui està molt ben
estructurat. Consta de tres parts: la primera i la tercera són repetides (La Paràbola
del sembrador). És una “estratègia literària” per ressaltar la part
central, on es troba el nucli del missatge.
2. Se’n sol
dir La Paràbola del Sembrador. Però, en realitat, no està centrada en el
sembrador sinó en el terreny que rep la llavor semblada.
No ens presenta un sembrador inexpert que sembra on no pot collir. L’única cosa
que ens vol dir sobre el sembrador és
que sembra amb abundància i arreu; i
que sembra una llavor òptima.
Però la intenció és parlar-nos del terreny que rep la llavor: és
a dir: dels oients.
3. Cada oient és el terreny que rep la llavor que
és bona, i que donarà o no fruit segons la manera de ser rebuda.
I aquí està
el missatge
d’aquesta paràbola.
En relació a la “llavor-paraula”,
cada oient pot ser-hi impermeable, com la terra del camí;
superficial, com el terreny
pedregós; atabalat per mil
altres coses, com el terreny ple de cards; o receptiu, com la terra bona.
4. A la part
central del relat hi trobem tres frases:
- (A tothom
i ara:) “Qui tingui orelles
(per escoltar) que ho senti”.
- (Als
deixebles, ara:) “Les vostres orelles sí que són felices de sentir...”
- (Abans
d’ara:) “Molts profetes i justos desitjaven poder sentir... i no
sentiren”.
5. Ulls i orelles. Veure i sentir.
Per estrany
que sembli, és freqüent, molt freqüent, no fer servir els ulls per veure-hi,
sinó per “mirar-se”; ni les orelles per sentir-hi, sinó per “escoltar-se”.
I és que “veure-hi i sentir-hi” pot resultar força “perillós”. “Veure-hi” i “sentir-hi”
pot transformar-nos, com passa amb la llavor quan es deixa prendre pel terreny
que la rep.
Però sovint
no volem ser transformats. Resulta “perillós”
perquè ja tenim els nostres “propis i boníssims” plans.
La duresa
del camí o el terreny pedregós són una estratègia per defensar-nos de la paraula-llavor.
Les moltes ocupacions i preocupacions són una estratègia per contrarestar la dinàmica
de la llavor.
6. Déu ens parla de mil maneres.
En Jesús
descobrim que ens parla sobretot a través de les persones que ens trobem en el camí de la vida.
De manera intensa i insistent ens parla a través dels gemecs dels oprimits. No és gens còmode de sentir-los. Ens “desinstal·la”,
sobretot si formem part del món dels
opressors, o d’alguna manera som “beneficiaris” de l’opressió existent.
“Qui
tingui orelles per sentir, que hi senti”.
7. El centre
del relat d’avui és una benaurança per als “deixebles”: “... els vostres ulls i les vostres orelles sí
que són feliços de poder veure i poder
sentir”.
En diverses
ocasions els Evangelis deixen clar que “els deixebles” eren gent ben poca-cosa:
porucs, incapaços d’entendre, envejosos, busca-raons... Però tenien una virtut: els seus ulls eren per veure-hi i les seves orelles eren per sentir-hi.
Aquesta virtut va permetre que la paraula-llavor fos eficaç en ells, i els anés transformant
fins a fer-los capaços de donar el trenta,
el seixanta o el cent per u (Encara que no tots).
8. No sempre és “temps de sembra”...
Estem en una
Gran Història: la Història sagrada de la realització d’un
projecte amorós de Déu: el Projecte “Home”.
El fet "Jesús" marca el moment en
què la paraula creadora de Déu, després d’haver-se fet “Llei” (Moisès) i
d’haver-se fet “Promesa” (Profetes), s’ha fet “carn”, i ha habitat entre nosaltres (Joan 1, 14).
Abans
d’això, molts profetes i justos
desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren; desitjaven sentir
el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
9. Casualment,
la 2ª Lectura d’aquest diumenge es
presta a ser vista com una aplicació solemne
de la paràbola de l’Evangeli. L’Univers
creat és com un terreny fecundat per la Paraula de Déu. Els seus dolors
són dolors de part.
Veiem com la
vella societat fa fallida per tots
costats; però mai havíem tingut tants mitjans per fer-la nova.
Si no
construïm el món nou des de la generositat, l’haurem de construir des
de la necessitat. Però la renovació no faltarà.
10. Això
també val per a l’Església. Tot i que ja posseïm
l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment
dins nostre (Romans 8, 23).
També l’Església està gràvida i
pateix dolors de part. Com més retardem el nou naixement, més sofriment... Però, sortosament, no sembla
possible impedir-ne l’esclat renovador.
MISSATGE.
11. Nosaltres
vivim quan “ja ha arribat el temps de poder veure-hi
i sentir-hi” perquè el projecte “Home” ha pres ja forma visible en Jesús de Natzaret. Ja disposem de “l’home
mostra” en qui podem descobrir a què som cridats.
Feliços si acceptem que els nostres ulls hi vegin i les nostres oïdes hi sentin.
RESPOSTA.
12. Tot fa
pensar que avui vivim un moment fort
de la sembra de la paraula de Déu.
Nosaltres no
som el sembrador sinó el terreny
que la rep!
És possible que
el futur de l’Església no estigui en grans (i ambivalents) “concentracions”,
sinó en petites trobades de diàleg.
És temps d’escoltar i d’escoltar-nos.
Escoltar el Món, la Humanitat, cada ésser humà, i sobretot cada un dels
innumerables “crucificats” actuals, que se’ns fan paraula a
escoltar i imatge a mirar.
13. Diàleg.
Tots podem comprovar,
als debats de la tele o a les tertúlies de la ràdio, com n’és de difícil tenir
orelles per escoltar.
Segurament també en fem experiència en molts dels “grups de diàleg” que, sortosament,
s’estan posant de moda.
Saber escoltar. Deixar
parlar els altres sense interrompre’ls. Estar atents a allò que diuen perquè la
nostra paraula pugui ser “resposta” a la seva; i la seva, a la nostra.
Com el Centurió de la Passió, que no va dir res fins que no va veure
com moria Jesús... (Marc
15,39).
14. Massa sovint
les tertúlies a la ràdio o de la televisió
semblen una exhibició de prepotència i d’intolerància més o menys “civilitzada” (?).
Sovint és lamentable i denunciable el “clima de competició” que exhibeixen alguns
“representants del Poble” al Parlament
o al Congrés. La presència de la tele els està convertint en “actors” d’un
“espectacle indigne i ofensiu”. Com a ciutadà, ho denuncio.
En (alguns) Esports, l’Espectacle
ja no és l’esport en si mateix sinó l’agressivitat que s’hi exhibeix. La
celebració de la “victòria” pot prendre formes del tot absurdes i destructives.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El dogmatisme ha desbordat el tradicional
àmbit de la “religió” i ha inundat
molts altres camps: Política, Economia, Cultura, Esport,... ¿Us creieu capaços d’ajudar a convertir el
vostre Grup en un espai de diàleg, contrarestant l’espectacular
embranzida del dogmatisme creixent?
2. Si
participeu en grups de diàleg,
després de la reunió, us pregunteu si heu estat dialogants, o passius, o avassalladors? És a dir: feu, sols o en
grup, revisió del vostre nivell de diàleg?
