Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).
→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho: Diumenge 25. A.
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 25 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 55,6-9).
Cerqueu el
Senyor, ara que es deixa trobar;
invoqueu-lo,
ara que és a prop.
Que els
injustos abandonin els seus camins,
i els homes
malèfics, els seus propòsits;
que es
converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells;
que tornin
al nostre Déu, tan generós a perdonar.
“Perquè el
meus pensaments no són els vostres,
i els
vostres camins no són els meus”,
diu l’oracle
del Senyor.
“Els meus
camins i els meus pensaments
estan per
damunt dels vostres
tant com la distància del cel a la terra”.
2ª LECTURA (Filipencs
1,20,24,27).
Germans,
tant si
surto en vida d’aquesta presó,
com si he de
morir,
sé que Crist
serà glorificat en el meu cos.
Perquè per a
mi, viure és Crist,
i morir em
seria un guany.
Però quan
penso que,
mentre
continua la meva vida,
puc fer un
treball profitós,
no sé pas
què escollir.
Em trobo
pres per aquesta alternativa:
d’una banda
el meu desig de morir ja
per estar en
Crist, cosa incomparablement millor;
però d’altra
banda, pensant en vosaltres,
veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a
vosaltres, us demano solament això:
que porteu
una vida digna de l’evangeli del Crist.
EVANGELI. (Mateu 20,1-16).
En aquell
temps,
Jesús digué
als seus deixebles aquesta paràbola:
“Amb el
Regne del cel passa
com amb un
propietari que sortí de bon matí
a llogar
treballadors per a la seva vinya:
va fer
tractes per un jornal,
i els envià
a la seva tasca.
Sortí altra
vegada a mig matí,
en trobà
d’altres a la plaça sense feina i els digué:
Aneu també
vosaltres a la meva vinya;
us pagaré el
que sigui just.
I ells hi
van anar.
Pels vols de
migdia i a mitja tarda,
tornà a
sortir i va fer el mateix.
Una hora
abans de pondre’s el sol
encara en
trobà d’altres, i els digué:
¿Què feu
aquí tot el dia desvagats?
Ells li
contesten:
És que ningú
no ens ha llogat!
Els diu:
aneu també vosaltres a la meva vinya.
Al
capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat:
Crida els
treballadors i paga’ls el jornal.
Comença pels
que han vingut més tard,
i acaba pels
primers.
Vingueren,
per tant, els qui feia una hora que treballaven,
i cobraren
el jornal sencer.
Quan tocava
als primers, es pensaren que cobrarien més,
però van
cobrar el mateix jornal.
En veure
això rondinaven i deien al propietari:
Aquests
darrers han treballat només una hora
i els pagues
igual que a nosaltres,
que hem
hagut de suportar
tot el pes
de la jornada i la calor.
Ell va
respondre a un d’aquests:
Company,
¿quin mal t’he fet?
¿No havíem
fet tractes per un jornal?
Doncs, pren
el que et toca i ves-te’n.
A aquest
darrer jo li vull donar igual que a tu.
¿Que no puc
fer el que vull a casa meva?
¿Tens enveja
perquè jo sóc generós?
Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.
LLENGUATGE.
1. Sempre
que hem comentat aquesta paràbola en
les homilies dialogades o en grups d’estudi de la Bíblia, força dels
participants s’han decantat a favor dels treballadors que es queixen d’aquest propietari,
pretesament generós, però que no compleix amb les exigències mínimes de
la convivència humana. Perquè, donat
que vol ser generós, hauria de ser-ho
sobretot amb els que més s’ho mereixen, que, en aquest cas, són precisament els
que han estat treballant tot el dia per a ell.
2. Com a
mínim, ja que “a casa seva pot fer el que
vulgui”, a l’hora de pagar el sou, hauria hagut de començar pels treballadors de primera hora, i, quan
aquests ja fossin fora, pagar el jornal sencer a la resta, si és que volia ser generós amb ells. Així, la seva
“generositat” no hauria fet mal d’ulls
als qui més se la mereixien. Però, començar pels darrers i pagar el mateix a
tots, són ganes de “provocar”,
exhibint un greuge comparatiu.
3. Un greuge
comparatiu.
Potser aquí
està una de les “claus” per entendre què ens vol dir Jesús amb aquesta paràbola estranya: comparar el treball dels uns amb el dels altres.
L’altra “clau” per entendre aquesta paràbola
és fer atenció a la “vinya”.
La vinya no era un camp qualsevol. Era el
tros de terra preferit; el més cuidat
i mimat. “Anar a treballar a la vinya
d’algú” era com entrar a “participar” en seva la vida familiar.
Els profetes a vegades es refereixen al
Poble d’Israel com a la Vinya
del Senyor (per exemple Isaïes
5,7. Vegeu també Mateu
21,33ss).)
Les “relacions” entre “l’amo” i “els treballadors”, i dels treballadors entre
ells, no són “laborals” o “comercials” sinó “familiars”.
I (recordem-ho una vegada més) en Jesús, les “relacions familiars” entre Déu (el “Pare”) i Israel (“fills”) s’estenen a tota la Humanitat.
4. Imaginem
per un moment que els llogats d’última
hora fossin fills d’alguns dels
treballadors de primera hora. ¿Creieu que els pares s’haurien queixat del propietari?
Evidentment
no, i segurament li estarien fins i tot agraïts.
Segurament tampoc els altres companys no se n’haurien queixat, sinó que, potser
amb una mica de sorna i ironia, simplement haurien dir als “afortunats”: “Au, va! A veure si una altra vegada us ho “mereixeu”
això que us donen!
I és que un pare,
quan es tracta del fill, fa servir uns altres criteris. I la majoria dels
companys del pare, també.
5. Aquesta paràbola la va dir Jesús com a “resposta”
a una pregunta de Pere.
Pere, en realitat, es deia “Simó”.
Però en els Evangelis sol ser anomenat “Pere” (“pedra” o “cap dur””) perquè hi “personifica” els deixebles que, tot i ser ja
“deixebles de Jesús”, no han assumit encara el seu missatge.
Pere havia preguntat a Jesús: “Mira: nosaltres ho hem deixat tot per venir
amb tu. Què ens tocarà?” (Mateu 19:27).
Jesús, tot i
contestar-li que la “paga” serà “generosa”, hi afegeix unes paraules misterioses, que es repeteixen també al
final de la l’evangeli d’avui: “Els
darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.
Posant aquesta
paràbola com a resposta a la pregunta de
Pere, l’evangelista Mateu indica que hi havia un problema important en i entre les comunitats (cristianes).
6. Una comunitat
està formada per persones molt diferents. Passa com en una família: entre els
seus membres n’hi ha uns que treballen i d’altres, no. N’hi ha que ajuden i
d’altres que són ajudats; uns que guanyen diners i d’altres que ho fan tot
gratuït. N’hi ha de petits que només juguen, i de vells que sembla que no hi
fan res;...
I, en tot cas, sovint hi ha “últims”
(com l'infant acabat de néixer) que són “primers”
(en les atencions de tots).
En una comunitat familiar el
“vincle” no és la “justícia”
sinó la generositat.
7. La “justícia” fa comparacions. La “generositat”, no.
La “justícia” actua “calculant allò que es fa”. La “generositat”, no.
En les comunitats
de debò, el perill més gran
és fer comparacions entre els que “fan”, “aporten” o “gasten”, i els “altres”.
Els pares
que tenen més d’un fill ho saben perfectament. Quantes discussions familiars a causa de les “comparances” que fan els germans entre ells!
8. També l’Evangeli de Lluc recull aquest “problema” quan explica la reacció del fill gran davant el fill petit tornat a la casa del pare (Paràbola del Pare Bondadós. Lluc 15,25-32).
MISSATGE.
9. La paràbola d’avui ens adverteix que per “fer comunitat” cal excloure les “comparacions” entre uns i altres.
Esdevenir comunitat és impossible sense una
actitud de generositat inspirada en l’amor.
Cal anar més
enllà de la “justícia” o de la “legalitat”.
Fer comunitat és bonic i
gratificant, però demana una generositat
creixent. No s’improvisa.
RESPOSTA.
10. No sé si
a la nostra Església aconseguirem superar el clericalisme i viure el missatge de Jesús en forma de comunitats, nascudes de la vivència de la comunió.
En tot cas hem de ser conscients de que viure la comunió demana una autèntica conversió; un canvi radical en la
manera de relacionar-nos els uns amb els altres, sense “comparar serveis” ni “passar factura” pels “comportaments generosos” tinguts.
11. És
possible que les parròquies,
enteses des de fa molts segles com a comunitats
bàsiques, ja no siguin en la nostra Societat els principals àmbits de comunió, sobretot a
les ciutats.
La comunió és permanent; en
canvi les comunitats són ocasionals.
12. També és
possible que vagin apareixent noves i molt diverses maneres de fer
comunitat basades no en l'estructura territorial, i
per un “decret episcopal”.
Poden aparèixer “comunitats” més espontànies,
basades en altres coses com un àmbit compartit, un carisma inspirador, una
persona aglutinadora, uns “serveis” apareguts, un problema a solucionar, una
oportunitat, una necessitat temporal, un ideal, una casualitat... sempre
comptant amb la lliure iniciativa i la
generositat dels possibles membres,
que són (s’ha de suposar) persones
adultes, capaces de decidir sobre la seva vida i creativitat.
13. En tot
cas, sembla convenient també que la diversitat
de comunitats no neixi simplement
d’una “diversitat de gustos individuals”, sinó de circumstàncies objectives, i com a servei obert a la Societat on es viu.
Avui hi ha moltes formes de “comunitat”...
de veïns, de propietaris, esportives, polítiques...
La “comunitat
de comunió” que ens proposen els Evangelis comporta sempre compartir algun aspecte de la pròpia
vida, oberta a la vida de l'entorn.
A la Vinya
del Senyor tothom és invitat a treballar-hi sense que això generi
"drets d'uns sobre d’altres".
Si no és així, podria passar que alguns “treballadors”
de la Vinya pretenguessin
fer-se’n “propietaris” (Mateu 21:28-32).
(És el problema que denuncia la paràbola que segueix, i que llegirem
diumenge que ve).
PREGUNTES per al diàleg.
1. A la vostra comunitat, ¿heu aconseguit no fer comparacions entre les diferents maneres de “viure-hi la comunió”?
2. Sovint
s’ha considerat que el mossèn és l’ànima de la parròquia. D’aquí que, per a
molts, “col·laborar a la parròquia” vol dir “ajudar el mossèn”.
Que en penseu d’aquesta situació?
3. En una Societat
laica com la nostra, la “Religió” no forma part de l’estructura social.
No obstant, una comunitat cristiana
s’ha d’entendre a si mateixa com un servei
a la Societat de què forma part.
¿Quins “serveis”, comunitaris o simplement personals,
us inspira el Missatge Evangèlic, per al moment i lloc concrets de la vostra Comunitat?
