diumenge, 22 de novembre del 2026

Diumenge vinent, 1er. d'Advent. Any B.

 


Primer diumenge d’Advent. Any B

 

→ Nou Any litúrgic.
 
Any B. Basat en l’Evangeli de Marc.

 

Introducció als EVANGELIS

 

“Introducció a l’Evangeli de Marc”

 

        

→ VOCABULARI.

  → Hora.   Temps.     Vetlleu. 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).

    “Vinguda de Crist”,

 

  → Veure també RELECTURES:

                           
1er. Diumenge d’Advent. Any B. 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA. (Isaïes 63,16b-17.19b.64,2b-7).

Vós, Senyor, sou el nostre pare,

el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor.

Senyor,

per què deixeu que ens desviem dels vostres camins,

que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?

Reconcilieu-vos amb nosaltres

per amor dels vostres servents,

per amor de les tribus que heu pres per heretat.

Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu,

si davant vostre es fonguessin les muntanyes!

Cap orella no ha sentit

ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós,

que salvés els qui esperen en ell.

Vós veníeu a trobar els qui feien el bé

i es recordaven dels vostres camins.

Però ara us heu disgustat amb nosaltres,

que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós.

Tots som semblants a persones impures,

cap de les nostres bones obres

no és més que la roba tacada d’impureses.

Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda

i les nostres culpes se’ns emporten com el vent.

No hi ha ningú que invoqui el vostre nom,

que es recolzi en vós en desvetllar-se,

perquè ens heu amagat la vostra mirada

i ens abandoneu a les nostres culpes.

Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare;

nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser;

tots som obra de les vostres mans.

 

2ª LECTURA (1ª als Corintis 1,3-9).

Germans,

us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,

i de Jesucrist, el Senyor.

Sempre beneeixo Déu per vosaltres,

pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist.

De tot us ha enriquit en ell:

de tot do de paraula i de coneixement.

El testimoniatge que doneu de Crist

s’ha refermat tant entre vosaltres

que no us manca cap mena de do,

mentre viviu esperant la manifestació

de Jesucrist, el nostre Senyor.

Ell també us mantindrà ferms fins a la fi,

perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor,

sigueu trobats irreprensibles.

Déu és fidel,

i és ell qui us ha cridat

a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

 

EVANGELI. (Marc 13,33-37).

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Estigueu atents, vetlleu.

No sabeu quan vindrà el temps decisiu.

L’home que se’n va a terres llunyanes,

sortint de casa deixa els seus criats

responsables de les tasques que confia a cadascun,

i al porter li recomana que vetlli.

 

Igual heu de vetllar vosaltres,

perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa;

no sabeu si vindrà al vespre,

a mitjanit, al cant del gall, a la matinada.

El tindreu aquí a l’hora menys pensada:

mireu que no us trobi dormint.

I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom:

Vetlleu.»

 

B. LLENGUATGE.

 

1. “Vetlleu”, ens diu repetidament l’Evangeli.

Estigueu atents, que l’amo de casa pot arribar a l’hora menys pensada.

Sobre què hem de vetllar?

A què hem d’estar atents?

Qui és aquest “amo de casa” que ha d’arribar?

 

2. Podríem dir que qui arriba és “el Fill de l’Home”.
També podríem dir que, com que s’acosta Nadal, qui arriba és Jesús.
Però Jesús ja fa dos mil anys que va “venir”.
Si se’ns parla de “El Fill de l’home” o del “Amo de casa”,... què se’ns vol dir?

 

3. El tros llegit és un fragment del Discurs Escatològic tal com ens l’ofereix l’Evangeli de Marc (Recordeu que els diumenges anteriors en vam llegir diversos fragments, però de l’Evangeli de Mateu. Podeu repassar-los, sobretot el del diumenge 33, que ens ofereix el text paral·lel al d’avui).

 

4. Per “començar” el nou any litúrgic, l’evangeli escollit ens proposa donar un cop d’ull al “Final”, on se’ns parla de la Vinguda del Fill de l’Home; és a dir: de la Vinguda de “l’Home”.
 
Així, ja des del principi, se’ns indica que els éssers humans no som una realitat ja feta i acabada sinó que som una “història”, començada però encara no acabada.
Ja som “humans” però encara no hem arribat a ser l’Home. Se’ns ofereix la plenitud humana com horitzó, i un camí per acostar-nos-hi. Un “horitzó” es va definint a mesura que hi caminem.

 

5. Per arribar al terme cal estar molt atents a l’horitzó i al camí. Per aconseguir que es vagi realitzant la nostra història, ens cal vetllar per no desviar-nos-en.

No s’arriba a la plenitud humana per simple evolució biològica o sociològica. Déu, que ens ha creat sense nosaltres, no ens porta a la plenitud sense nosaltres, perquè la plenitud a què ens convida, a més de ser un do seu, comporta també la lliure resposta nostra.

El camí on estem no ens porta, per si sol, al terme. Cal anar “escollint” entre trencants, bifurcacions i temptacions a canviar de camí...

 

Podríem pensar: Per què complicar-nos tant la vida? Per què considerar-nos una “història”? Per què hem d’entendre la nostra vida com un “camí”?

És veritat: podríem no ser una història; podríem no estar en cap camí. Els gats, o els lleons, o les formigues,... tots els animals, no són cap història vistos des de si mateixos, ni els cal cap “camí” per arribar a ser el que són.

Nosaltres podríem ser com ells, i tot ens resultaria més fàcil!
Però, no som com ells!
Hem rebut la capacitat d’esdevenir semblants a Déu. És una invitació. Una invitació a participar de la Vida de Déu. Aquest és l’horitzó ofert a la nostra vida. Podríem no haver-lo rebut; però sortosament l’hem rebut...
I podem refusar-lo. És cosa nostra decidir-ho. 

 

6. El primer diumenge de l’any litúrgic és també el primer diumenge d’Advent, que ens prepara per al Nadal. Jesús és el “regal” que Déu ens fa per moure’ns a acceptar la seva invitació. Amb Jesús, Déu intenta “seduir-nos”.

Hi ha persones que viuen soles perquè “tenen mandra d’enamorar-se”,...  fins que es troben amb aquella altra persona que els sedueix de tal manera que ja no són capaces d’entendre la pròpia vida sense la persona que els ha captivat, i les fa felices amb una felicitat que mai no havien somniat.

 

7. Déu coneix la nostra “mandra per enamorar-nos d’Ell”.
Per això ens vol seduir, ja que coneix la inèrcia cap al no-res que, inicialment fa niu en el cor humà...
I la “veritat és que, en moments lúcids, també nosaltres ens adonem que val la pena deixar-nos captivar.

St. Agustí ho reconeix explícitament al començament de la seva famosa autobiografia (“Confessions”): “Ens vau fer per a Vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Vós”.
 

I el profeta Isaïes, en la 1ª lectura d’aquest diumenge, sospira: Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu...

Qui ha d’arribar és Déu mateix que, fent-se un de nosaltres en “Jesús”, ve a seduir-nos.

 

8. “Advent” vol dir “vinguda”.

Què vol dir que “Déu ve”? ¿No hem dit sempre que Déu està a tot arreu?
 
Ben cert. També el Sol està permanentment il·luminant la Terra, i no obstant sovint és de nit: no ha marxat el Sol: és la nostra part de la Terra que s’hi ha posat d’esquenes.

La “vinguda de Déu” no és un viatge de Déu sinó nostre. Però, vist des de nosaltres mateixos, sovint ens sembla com si Déu ens fos absent, igualment com, des de la Terra, tenim la impressió que és el Sol que se n’ha anat.

 

9. “Estar atents i vigilar” significa adonar-nos que de mil maneres Déu sol·licita la nostra resposta al seu amor. Déu, que és “invisible” per nosaltres, ens “parla” a través de les coses i persones que veiem. Però només si hi estem atents, perquè no ens vol “forçar”...

El “fill de l’Home” que ha de venir (la nostra Plenitud) no és pas algú que ens arriba des de fora sinó que es va generant en nosaltres mateixos quan responem positivament a la invitació de Déu.

Jesús, “l’home”, continua naixent en cada un de nosaltres en la mesura que responem positivament a la oferta de Déu de participar de la seva Vida, que és Amor.

“Déu és Amor”; i ens invita constantment a deixar-nos estimar.
Per això som “reals”, els Humans. Allò que ens fa ser és la nostra “capacitat rebuda” de deixar-nos estimar.

Podem dir que no, i quedar-nos “fora”. I esdevenir irreals...

 

C. MISSATGE.

10. “Advent”,”vinguda”. Déu se’ns acosta. O millor: Déu se’ns fa trobadís en cada persona que acollim; en cada esdeveniment que se’ns fa “paraula” i hi responem.
 
Nadal comporta “naixement”, no pas fora de nosaltres sinó en nosaltres, fins arribar a la plenitud a què som invitats.

Per cada un de nosaltres, la “progressiva arribada” del fill de l’Home dóna com a resultat ser una mica més humans; una mica més a imatge de Déu.

Per al conjunt de la Humanitat, la “progressiva arribada” del Fill de l’Home ens va acostant al “terme” de la Història”, la Plenitud de Crist i en Crist, com ho celebràvem diumenge passat, final de l’any litúrgic A

 

D: RESPOSTA.

11. L’evangeli d’avui ens diu ben explícitament quina és la “resposta” que s’espera de nosaltres: Estigueu atents. Vetlleu.

Els fets i esdeveniments no són només “fets i coses que passen”. Són també signes que ens parlen si hi estem atents. Els “signes dels temps” de què parlava el Concili Vaticà II.

 

12. Per interpretar els signes dels temps ens cal, abans de tot, confiar en la nostra capacitat personal de llegir-los i entendre’ls.
 

Potser aquesta confiança en la nostra capacitat de llegir i entendre  els signes del temps sigui la primera i més urgent resposta que se’ns demana avui. En l’Església Catòlica estem massa acostumats a pensar que això és feina de la jerarquia o dels mossens.

L’Evangeli, per prevenir-nos d’aquest error, diu ben explícitament: “I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu” (Marc 13,37).

 

13. Si hem de vetllar, és perquè som capaços de descobrir.
Si descobrim, és perquè som capaços de respostes personals.

Potser la manca actual de vocacions “sacerdotals”, com a signe del temps”, sigui una invitació directa a superar el clericalisme de la nostra Església.

Com que el “clericalisme” forma part de l’estructura actual de la nostra Església, és possible que tinguem la sensació que “sense capellans” l’Església s’enfonsa. També s’ho pensaven els deixebles quan Jesús els deia que “havia de marxar”...
La resposta de Jesús al temor dels deixebles va ser, i és, insistir-hi: “Us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres” (Joan 16,7).

 

14. El nostre món no necessita “ministres sagrats” sinó espais de comunió. En la nostra societat, l’Església, convertida en “religió”, va esdevenint un objecte de consum dintre l’escandalosa crescuda d’aquesta classe de “objectes”.
Sense “sacerdots”, seria molt més fàcil per a l’Església de Jesús retrobar la seva identitat: ser ferment, llum, camí de llibertat, celebració de la Vida, alternativa a l’individualisme,... I sobretot, consciència de “adultesa” en Humanitat.

 

15. En ple segle XXI, una vulgar pandèmia ens fa adonar d’una cosa important: Cal decidir per nosaltres mateixos en moltes coses. També en Religió.

Les restriccions que hem hagut d’assumir en les “pràctiques religioses” ens han ajudat a “connectar” fe i vida; i vida amb VIDA.
 
La Covid-19 ens va fe adonar que, com a “vivents”, som con‑vivents. I la con‑vivència demana, cada vegada més, adultesa personal.
... “Vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans”... (Mateu 23,8s).
L’únic “mestre” de què ens parla l’Evangeli és “el Crist” que exerceix el seu “mestratge” en forma d’esperit de germanor difós als nostres cors (Gàlates 4,6)

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. ¿Considereu que la vostra comunitat desapareixeria si no hi hagués capellà? ¿No us sentiu cridats de tirar-la endavant i anar “madurant” d’acord amb els signes del temps?

 

2. Què pot fer el mossèn que no pugueu fer vosaltres?

 

3. Examinant la vida de les comunitats que formeu (parella, família, parròquia, poble...), hi ha anat arribant el fill de l’Home?
És a dir: noteu si heu crescut en humanitat?

 

diumenge, 15 de novembre del 2026

Diumenge vinent, Festa de "Crist rei" (Últim de l'Any A).

 


Festa de la Plenitud humana (o de “Crist Rei”).

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

VOCABULARI. 

Fill de l’home.    Rei.    “Veniu” - “Lluny de mi”.   

  

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

  

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.

  

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Judici.

 

 

→ Veure també:
                -Entrevistes amb Fid’ho.
Diumenge 34. A. (Crist Rei).

 

                      -Relectures (Historietes):  Diumenge 34 de l’any A. 

 

LECTURES. 

1ª LECTURA.  (Ezequiel 34:11-12, 15-17).

Això diu el Senyor Déu:

«Jo mateix buscaré les meves ovelles

i en faré el recompte.

Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat

el dia que es troba amb les ovelles dispersades,

i les recolliré de tots els llocs

on s’havien dispersat el dia de núvols i boira.

Jo mateix faré pasturar les meves ovelles,

i jo mateix les duré a reposar,

diu l’oracle del Senyor Déu.

Buscaré l’ovella perduda,

faré tornar la que s’havia allunyat,

embenaré la que s’havia fet mal,

faré posar bona la malalta,

mantindré les grasses i robustes,

les pasturaré totes amb justícia.»

I a vosaltres, el ramat,

el Senyor Déu us diu això:

«Judicaré entre l’un i altre, moltons i cabrits». 

 

2ª LECTURA (1ª Corintis 15:20-26, 28).

Germans,

Crist ha ressuscitat d’entre els morts,

el primer d’entre tots els qui han mort.

Ja que la mort vingué per un home,

també per un home vindrà la resurrecció dels morts:

tots són d’Adam, i per això tots moren,

però tots viuran gràcies al Crist.

Cadascun al moment que li correspon:

Crist el primer,

després, a l’hora que ell vindrà,

els qui són de Crist;

a la fi, quan ell destituirà

tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder,

com a coronament de tot,

posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.

Perquè ell ha de regnar

fins que Déu haurà sotmès

tots els enemics sota els seus peus.

El darrer enemic destituït serà la Mort.

I quan tot li haurà estat sotmès,

el Fill mateix se sotmetrà a Déu

que li ho haurà sotmès tot.

Així Déu serà tot en tots. 

 

EVANGELI. (Mateu 25:31-46).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,

acompanyat de tots els àngels,

s’asseurà al seu tron gloriós

i es reuniran davant d’ell tots els pobles.

Llavors els separarà entre ells

com un pastor separa les ovelles i les cabres,

i posarà les ovelles a la dreta,

i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta:

Veniu beneïts del meu Pare:

preneu possessió del Regne

que ell us tenia preparat des de la creació del món.

Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar,

quan tenia set em donàreu beure,

quan era foraster em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, em vau vestir,

quan estava malalt em vau visitar,

quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

i us vam donar menjar,

o que passàveu set, i us vam donar beure?

¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir,

o despullat, i us vam vestir?

¿Quan us vam veure malalt o a la presó,

i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,

per petit que fos,

m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra:

Lluny de mi, maleïts:

aneu-vos-en al foc etern

preparat per al diable i els seus àngels.

Vosaltres, quan jo tenia fam,

no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,

quan era foraster, no em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,

quan estava malalt o a la presó,

no em vau visitar.

Ells li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

o que passàveu set, foraster,

despullat, malalt o a la presó,

i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,

per petit que fos,

m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns,

mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

 

 

1.) La Festa.  

Heus aquí una “bona FESTA” amb un “mal LLENGUATGE”.


1). F
esta instituïda per Pius XI, l’any 1925, celebrada inicialment l’últim diumenge d’octubre. El concili Vaticà II la va posar com a cloenda de tot l’Any litúrgic.

És una “Bona Festa” perquè és reconfortant poder acabar l’Any litúrgic celebrant l’èxit de la Humanitat.
 

Des del primer capítol de la Bíblia se’ns presenta el propòsit de Déu de crear l’Home a imatge i semblança seva. I aquest Home, a imatge i semblança de Déu, està destinat a ser “Rei de la creació” (Gènesi, 1,26-29).

Però quan mirem la història de la Humanitat comprovem que una immensa majoria dels humans ha viscut i viu sota el pes de l’opressió, del dolor i de la mort.
Semblaria, doncs, que el Projecte de Déu ha fracassat.

 

2. Però en Jesús de Natzaret, que forma part dels “condemnats a mort”, descobrim que aquesta nostra “vida d’ara” no és pas encara la Vida a què estem cridats, sinó només el camí que ens hi porta, si el volem seguir.
Això canvia radicalment el significat del “sofriment” i de la “mort”.
La mort ja no és necessàriament el “fracàs” de la Vida sinó el “terme del camí” que hi porta.

 

3. La “mort resurrecciosa” de Jesús ens mostra que no és en els que moren o són assassinats que la Vida “fracassa”, sinó en els seus assassins.
En canvi, aquells en els quals la Vida ha reeixit són “una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar... Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”, com llegíem el dia de Tots Sants (Apocalipsi 7,9).
Tothom qui estima, recorre amb èxit el “camí” cap a la Vida, i esdevé imatge i semblança de Déu, perquè Déu és amor (1Joan 4,8).
  

4. Un “mal llenguatge”.

Perquè l’expressió “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una Societat plural, pot ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no cristians com per molts dels mateixos cristians.
Passa el mateix que amb la paraula “messies” en temps de Jesús. Els Evangelis diuen i repeteixen que Jesús va prohibir severament als seus deixebles que diguessin a ningú que ell era el “messies” (Marc 8,30).
 
Jesús només accepta el qualificatiu de “messies” o de “rei” en el context de la Creu. És a dir: quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva “reialesa”. Una reialesa que té la Creu per tron, (Mateu 27,37) mostra el Regne de la VIDA DONADA.

 

5. Però, després que el Missatge cristià hagi esdevingut una “Religió” amb més de mil milions de “seguidors”, i que el “Vicari de Crist” sigui considerat un “Cap d’Estat” amb ambaixadors a la majoria de països... una “Festa” que se’n digui “Crist, rei de tot el món” comporta, com a mínim, una ambigüitat “perillosa i provocativa”.

¿Com pot ser “interpretada” aquesta “festa” pels companys musulmans, budistes o simplement no religiosos?

¿Com reaccionaríem nosaltres si a les mesquites de casa nostra s’hi celebrés una festa semblant, però des del punt de vista de l’Islam? 

 

 

2.) EL TEXT.

LLENGUATGE.


6. L’evangeli d’avui ens situa en la perspectiva correcta. Parla de Jesús fent servir l’expressió “el Fill de l’home”. És a dir: l’Home.

Els Evangelis ens presenten les “relacions humanes” com a “Criteri d’avaluació” per a cada ésser humà.
L’escenificació que en fa Mateu és solemne i radical.
Només hi ha dues classes de Humans:

- els qui s’han humanitzat atenen els altres, i

- els qui no s’han humanitzat per no haver atès els altres.

 

Per això hi ha només “dues” sentències:
- Veniu, beneïts del meu Pare, als primers; i
- Lluny de mi, maleïts, als segons.

Cal notar una diferència important entre les dues sentències: 

−“Veniu, beneïts del meu Pare... perquè, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set em donàreu beure,... (Mateu 25,34)

 − “Lluny de mi, maleïts (sense dir “del meu Pare”)... quan jo tenia fam, no em donàreu menjar, quan tenia set, no em donàreu beure,...” (Mateu 25,41).

De Déu en rebem només “benedicció”. “Déu” no “maleeix” mai.
Els “maleïts” s’han “maleït” ells mateixos en refusar la “benedicció del Pare”. Recordem, en l’evangeli de diumenge passat, aquell “treballador” que havia “enterrat” el “talent” rebut.
 

7. Cap referència a si eren d’una religió o d’una altra o sense religió. Cap al·lusió a “altres coses” que no siguin el comportament generós i solidari envers els altres.

I no hi valen les excuses:
“Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà:
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi”
(Mateu 25,44).

No s’hi parla de Jesús com a fundador, iniciador o centre d’una Religió. S’hi parla només de l’ésser humà, per petit que sigui. 

8. Seguint el “llenguatge” d’aquest Relat Evangeli, potser seria més oportú anomenar aquesta celebració Final de l’Any litúrgic: “Festa de l’Home, Rei de la Creació”.
Però, donat que la paraula “rei” està tan devaluada, potser en podríem dir-ne simplement: Festa de la Plenitud humana.

  

MISSATGE.

9. L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge ha rebut el do de la vida terrena com a camí vers la Vida. “Veniu beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món” (Mateu 25,34).

 

RESPOSTA.
 
10. A) Esforçar-nos per adequar el llenguatge a la nova situació de pluralisme.
El llenguatge serveix per comprendre i expressar-se un mateix; però també per a comunicar-se amb els altres.
Els altres entendran allò que els diem des de la seva pròpia experiència i manera de pensar.

Quan parlem per als altres, el nostre llenguatge ha de ser apte per esdevenir diàleg. I perquè el diàleg sigui possible, cal tenir sempre en compte com serà entès.

 

B) Sigui quina sigui la nostra religió o no-religió, cal tenir en compte l’altre, per petit que sigui.

Vivim en una societat en què el missatge de Jesús ha entrat suficientment com perquè la “Atenció als altres” hagi pres, en molts casos, la forma de “Serveis Socials”.
Cal alegrar-se d’aquesta situació, i és necessari col·laborar-hi des de la pròpia situació. Per exemple: pagant els impostos que fan possibles aquests serveis; controlant el seu ús, destinació i gestió; suplint deficiències;...
 
Igualment cal no abusar d'aquests serveis. Els abusos d'uns impedeixen que se'n beneficiïn d’altres que potser els necessiten més.

Avui en molts llocs, els serveis socials estan col·lapsats o tan “erosionats” per persones que no els necessiten realment, per empreses poderoses que n’abusen o per una gestió incorrecta, que sovint no arriben als qui els necessiten de debò.
No ho podem tolerar, ni excusar les seves causes.

I a tot això encara cal afegir una incorrecta distribució de les riqueses entre els diferents països.
No hi ha “països pobres” i “països rics”, sinó països empobrits i països enriquits.

 

PREGUNTES per al diàleg. 

1. El missatge central de la festa d’avui coincideix força amb les diferents declaracions de l’ONU sobre “Drets Humans”,  “Drets dels Infants”, ... Busqueu-hi diferències i coincidències.

 

2. El Relat d’aquest diumenge fa inclusió amb el Relat de les Benaurances (Mateu 5, 1ss). A la paraula “feliços”, en les Benaurances, aquí correspon l’expressió “veniu beneïts del meu Pare”. Compareu els dos textos. 

 

Amb aquest diumenge acaba l’actual Any A del Calendari litúrgic. Diumenge que ve començarem, amb l’Advent, l’Any B. Hi llegirem preferentment l’Evangeli de Marc.