Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI.
Cananea (dona). David, fill de. Deixebles (de Jesús). Dimoni. Fe.
→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Canaan. Cananeus. Diable. Dimoni.
→ Veure també Entrevistes amb
Fid’ho: Diumenge
20. A.
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 20 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 56,1,6-7).
Diu el
Senyor:
“Compliu els
vostres manaments, obreu el bé,
que està a
punt d’arribar la meva salvació,
i de
revelar-se la meva bondat.
Els
estrangers que s’han adherit al Senyor,
que es posen
al seu servei per amor del seu nom
i volen ser
els seus servidors,
si es
guarden de violar el repòs del dissabte
i es
mantenen fidels a la meva aliança,
els deixaré
entrar a la muntanya sagrada
i celebrar
les seves festes en la meva casa d’oració;
acceptaré en
el meu altar el seus holocaustos
i les altres
víctimes,
perquè tots
els pobles anomenaran el meu temple
casa
d’oració.
2ª LECTURA (Romans
11,13-15,29-32).
Germans,
tinc una
cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus:
Ja que sóc
el vostre apòstol,
miro de
posar ben alt el meu servei,
esperant que
els jueus, que són del meu llinatge,
n’estaran
gelosos i podré salvar-ne alguns.
Si del fet
d’haver estat ells exclosos
n’ha vingut
la reconciliació del món,
¿què no
vindrà quan ells s’incorporin?
¿No serà un
pas de mort a vida?
Quan Déu ha
concedit a algú els seus favors i l’ha cridat,
no es fa mai
enrere.
Vosaltres,
en altre temps, no éreu obedients a Déu,
però ara que
ells l’han desobeït,
Déu s’ha
compadit de vosaltres;
Igualment
Déu es vol compadir d’ells, que ara,
mentre es
compadia de vosaltres,
no li han
estat obedients.
Déu ha
deixat els uns i els altres
captius de
la desobediència,
per compadir-se finalment de tots.
EVANGELI. (Mateu 15,21-28).
En aquell
temps,
Jesús es
retirà a la regió de Tir i de Sidó,
i sortí
d’allà una dona cananea cridant:
“Senyor,
fill de David, compadiu-vos de mi:
la meva
filla està endimoniada”.
Jesús no li
contestà ni una paraula,
però els
deixebles li demanaven:
“Despatxeu-la
d’una vegada:
només fa que
seguir-nos i cridar”.
Jesús els respongué:
“Únicament
he estat enviat
a les
ovelles perdudes del poble d’Israel”.
Ella vingué,
es prosternà i digué:
“Senyor,
ajudeu-me”.
Jesús li
respon:
“No està bé
de prendre el pa dels fills
per tirar-lo
als cadells”.
Ella li
contestà:
“És veritat,
Senyor;
però també
els cadells mengen les engrunes
que cauen de
la taula dels amos”.
Llavors
Jesús respongué:
“Dona, quina
fe que tens!
Que sigui
com tu vols”.
I a
l’instant es posà bona la seva filla.
LLENGUATGE.
1. En el
relat d’avui hi destaca l’actitud d’una Dona Cananea descrita de tal
manera que desperta la nostra admiració, però també un cert rebuig.
Tant ella
com la seva filla, sense nom, tenen un paper representatiu.
Solien ser anomenats Cananeus els habitants
de Palestina que no pertanyien al “Poble Escollit”. Convivien amb els Jueus
que sovint eren considerats, des del punt de vista religiós (que era el més
important en aquell temps), superiors.
En el llenguatge d’avui diríem que la
dona cananea i la seva filla
representen el “paganisme”,
vist des de l’òptica dels que es consideren “posseïdors” de la verdadera religió.
2. Les
paraules de Jesús a la Dona cananea són realment sorprenents i, fins i
tot, escandaloses. A més, estan en contradicció directa amb el missatge de l’Evangeli.
Segurament
posen de manifest una “estratègia” per poder alliberar la filla (i la mare!) del dimoni que les domina. Un “dimoni” difícil d’identificar perquè
sovint queda amagat en suposades “situacions d’inferioritat”.
3. Ser “posseït” per un dimoni significa, si ho diguéssim en llenguatge actual, “ser posseït”
per una ideologia alienant; d’aquelles que “destrueixen” la
persona des de dintre.
En aquest cas es tractaria del sentiment d’inferioritat que posa de
manifest la dona “acceptant” la “inferioritat” de l’expressió del “jueu” Jesús.
El “dimoni”
que emmalalteix la filla l’ha “rebut de la mare, i sol transmetre’s de pares a
fills (i sobretot de mares a filles). Aquesta “transmissió” no és fa per generació biològica sinó per contaminació
mental.
4. La resposta
de Jesús a la Dona cananea és una autèntica provocació, que l’obliga a reaccionar. “No està bé de prendre el pa dels fills per
tirar-lo als cadells”.
Aquestes
paraules no reflecteixen el pensament de Jesús sinó la ideologia de la dona, i fan adonar-li de com n’és de destructiu per
a la filla el sentiment d’inferioritat que li ha transmès.
Però la “forta provocació” de Jesús l’obliga
a corregir-lo. L’amor a la seva filla fa descobrir-li la “alienació
perniciosa” que comporta la seva manera de pensar. I reclama, almenys per a la filla, el dret a
participar de la taula del regne,
ni que sigui com a gosset.
5. En
aquesta rèplica a les paraules provocadores
de Jesús, la dona manifesta humilitat, però també dignitat. I Jesús
aprofita de seguida aquest aflorament
de dignitat per posar en relleu la gran
fe de la Dona “cananea”.
La fe era precisament el “motiu” de
la “suposada i acceptada” superioritat
del “Poble Elegit”.
Doncs bé: la fe està també present,
i de forma eminent, entre els Cananeus
(o pagans).
(6. Són
molts els Missioners que testifiquen que havien anat a les Missions per a “convertir” els no-cristians.
Notem que això implica una important dosi de “sentiment de superioritat”.
Després, molts d’ells confessen que han estat ells mateixos qui han estat evangelitzats
pels no-cristians).
7. La provocació rebuda ha forçat la Dona
cananea a passar del sentiment d’inferioritat a la fe en Jesús (és
a dir: en l’Home). Aquesta fe
és la que allibera la mare i, a través d’ella, també la filla. “Dona, quina fe que tens! Que sigui com tu vols”.
8. També és
important la resposta de Jesús als
deixebles, tot i que aquí es tracta d’una qüestió “protocol·lària” (que a
nosaltres no ens afecta directament, encara que sí de rebot).
Diu Jesús: “Únicament he estat enviat a les ovelles
perdudes del poble d’Israel”. Sorprenent! Sempre s’havia entès que les
coses anaven al revés...
9. Aquí cal
tenir en compte una cosa: la “universalitat”
formava part de la “vocació” d’Israel. El Poble
Elegit tenia com a missió custodiar un tresor
amagat (Mateu 13,44) destinat,
quan arribés el temps, a tota la Humanitat. El do de l’elecció
no comporta cap mena de superioritat,
sinó que és un servei
a la Humanitat.
10. Les “incomprensions”
que aviat van sorgir entre les primeres comunitats cristianes i el judaisme
oficial podien fer pensar que l’Església pretenia “substituir” la Sinagoga
considerant-se “superior”. De fet, és difícil trobar un llenguatge que, sense
expressar “superioritat”, indiqui necessitat de “passar” del judaisme al cristianisme. (De fet, aquesta mateixa “expressió” podria ser ja
“mal entesa”).
L'Evangeli
de Mateu fa tots els possibles perquè el missatge de Jesús no sigui interpretat
així. Per això deixa clar que l’universalisme de Jesús era una simple
conseqüència de la “missió universal”
d’Israel. L’Evangeli
de Mateu (destinat sobretot a comunitats judeocristianes) va repetint sempre
que pot: ... això va passar perquè es
complís el que havia anunciat el profeta... (→Compliment).
11. Però molts
dels que havien governat el “Poble Elegit” no van ser fidels a guiar-lo cap a
l’acompliment de la seva missió; al contrari: van convertir en superioritat
allò que havia de ser servei, arribant a considerar els no-jueus com a “gossos”. Els Profetes ja havien anat dient al Poble Elegit que li calia convertir-se.
També ho va fer el Profeta de Natzaret,
sobretot “després” del començament.
12. Diríem
que la missió de Jesús té dos moments ben diferenciats: un primer moment
en què predica la conversió
d’Israel. Aquest és el significat de la “reconstitució” de “el Poble
de les dotze Tribus”, amb els “Dotze
Apòstols”.
Però davant
la negativa d’Israel a convertir-se,
arribant fins a matar Jesús per iniciativa “d’un
dels Dotze” (Judes = Judà = jueus), ell mateix, amb els qui l’accepten,
acompleix la missió d’Israel d’oferir
a tothom els “tresors del Regne”,
perquè “ja s’ha complert el temps
i el Regne de Déu és a prop” (Marc 1,15).
13. El
rebuig que els dirigents del Poble Elegit
fan de Jesús es convertirà en “l’ocasió” perquè “l’Israel fidel”, personalitzat en el mateix Jesús, acompleixi la seva
missió universal essent “entregat als pagans” (>Paràboles dels
Treballadors de la vinya o
dels Convidats al banquet. Mateu 21:33-45 i 22:1-10. Diumenges 27 i 28
de l’any A).
MISSATGE.
14. Si aquesta
interpretació és correcta, el missatge d’avui seria que no hi ha
religions superiors o inferiors; ni cultures, pobles o races
inferiors o superiors. Ni persones, sexes, classes socials o llengües...
superiors o inferiors.
Tant el
sentiment de superioritat com el d’inferioritat destrueixen la
persona humana, (encara que el sentiment
de superioritat genera molta més injustícia).
El Cristianisme
no és “superior” al Judaisme (ni a cap altra religió). L’Església no fa
el “relleu de la sinagoga” perquè sigui “superior”, sinó perquè n’és “el fruit”.
El “pas” del Judaisme al Cristianisme no és una qüestió de “inferioritat
o de superioritat” sinó de “encara no”
i de “ja”.
La Humanitat, i cada un de nosaltres, som una “història”. Tots naixem “infants”, i tots
estem cridats a fer-nos “adults”.
15. Jesús va
ser i es va mantenir cent per cent jueu.
A la Creu no hi havia el fundador d’una
nova religió sinó el rei dels Jueus,
portant a terme la missió sagrada del Poble Elegit: revelar a tothom que viure és estimar. I estimar és donar la vida pels altres; i
donar la vida pels altres (morir) és entrar
en la Vida compartida; la Vida mateixa
de Déu (Resurrecció).
16. La 2ª
Lectura d’avui expressa aquest mateix argument, en paraules de St. Pau:
“Si del fet d’haver estat ells (els jueus) exclosos n’ha
vingut la reconciliació del món, ¿què no vindrà quan ells s’incorporin? ¿No
serà un pas de mort a vida?” (Romans 11:13).
RESPOSTA.
17. Si la
interpretació donada és correcta, una bona resposta seria intentar “no
fer el joc” a tant sentiment de superioritat o d’inferioritat com
hi ha en la nostra societat i en la nostra mateixa Església: des del “demoníac”
culte a la personalitat fins a
les injustes valoracions
amagades en expressions com “tercer món” o “quart món”; o “ciutadans i
estrangers”;...
També l’actual
proliferació “d’ídols” és ben
sospitosa. Ídols de tota classe: polítics, religiosos, esportius, cantants...
Fins i tot “ídols” per la seva vulgaritat i mal gust.
Segurament
es tracta d’un simple mecanisme
psicològic que consisteix en crear-se “ídols superiors”, per després, d’alguna manera, poder identificar-se
amb ells i participar del seu “èxit”. Necessitem “ídols” per compensar el
sentiment de ser “poca cosa”.
Necessitem no quedar submergits en el mar de l’anonimat, i ens creem ídols per poder surar, arrapats als seus
peus, encara que ens trepitgin.
El pedestal
dels dictadors no s’aguanta per si mateix; només és aguantat pels que es
presten a ser-ne “material de suport”.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El sentiment
d’inferioritat de molts alimenta i aguanta la pretesa superioritat
d’uns pocs. ¿Descobriu en el vostre entorn, i potser també en el vostre
comportament, exemples d’això?
2. Tots som
iguals. Per això, qui vol ser “superior” necessita “excuses”. En les societats religioses, se sol usar i abusar del nom de Déu.
¿En les nostres societats laiques,
quines “excuses” es fan servir per legitimar
la suposada “superioritat” dels poderosos?
3. És
evident que el missatge de Jesús ens ha arribat després d’haver pres forma d’una
nova religió, amb els seus temples, sacerdots, ritus i dogmes. En
l’actual situació de pluralisme religiós,
¿penseu que el missatge de Jesús continua lligat a una “religió determinada”?
Dit d’una
altra manera: ¿Si un fidel d’una altra religió vol acollir el missatge de
Jesús, necessita canviar de “religió”?
.jpg)