Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX
BÍBLIC
dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional). Cèsar.
Fariseus. Herodes.
→ Veure també:
-Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge
29. A.
-Relectures (Historietes): Diumenge
29 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 45:1.4-6).
El Senyor pren Cir, el seu ungit, per
la mà dreta,
i el condueix per sotmetre-li les
nacions
i deixar desarmats els reis;
per obrir-li les ciutats,
perquè no trobi tancades les portes.
El Senyor li diu:
«Per amor de Jacob, el meu servent,
d’Israel, el meu elegit,
et crido pel teu nom, et dono un títol
honrós,
tot i que no em coneixes.
Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre.
Fora de mi no hi ha cap Déu.
Sense que em coneguessis,
t’he fet prendre les armes perquè
sàpiguen
de llevant fins a ponent
que no hi ha ningú fora de mi.
Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre»
2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs
1:1-5).
Comença la primera carta de sant Pau
als cristians de Tessalònica.
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de
Tessalònica,
reunida per Déu Pare i per Jesucrist,
el Senyor.
Us desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots
vosaltres
i us recordem en les nostres pregàries.
No deixem mai de recordar davant Déu,
Pare nostre,
com la vostra fe treballa per
propagar-se,
la vostra caritat no es cansa de fer el
bé,
i la vostra esperança en Jesucrist, el
nostre Senyor,
aguanta les adversitats.
Germans, estimats de Déu:
sabem de cert que ell us ha elegit,
perquè quan us anunciàvem l’evangeli,
no predicàvem només de paraula,
sinó amb obres poderoses,
amb dons de l’Esperit Sant,
i amb molta convicció.
EVANGELI. (Mateu 22:15-21).
En aquell temps,
els fariseus planejaren la manera de
sorprendre Jesús
en alguna paraula comprometedora,
i li enviaren alguns dels seus
i dels partidaris d’Herodes a dir-li:
«Mestre, sabem que dieu sempre la
veritat,
i que ensenyeu de debò els camins de
Déu,
sense miraments per ningú, sigui qui
sigui,
ja que no obreu per complaure els
homes.
Digueu-nos, doncs, ¿què penseu d’això?:
¿És lícit o no de pagar tribut al
Cèsar?».
Jesús, que s’havia adonat de la seva
malícia,
els respongué:
«Hipòcrites, ¿per què proveu de
comprometre’m?
Ensenyeu-me la moneda del tribut».
Ells li ensenyaren una moneda romana,
i Jesús els preguntà:
«De qui és aquesta figura
i el nom que hi ha escrit?».
Li diuen: «Del Cèsar».
Jesús els respon:
«Doncs, retorneu al Cèsar això que és
del Cèsar,
i a Déu, allò que és de Déu».
LLENGUATGE.
1. Quan Jesús va fer la seva entrada
messiànica a Jerusalem i va “purificar” el temple, les autoritats religioses li
van preguntar amb quina autoritat feia tot allò.
Jesús no va respondre aquella pregunta,
però els va fer adonar de quina era la “situació”,
explicant-los tres paràboles (vistes els diumenges passats), i responent
a diverses situacions com aquesta d’avui.
El resultat va ser que les autoritats religioses i socials van decidir
eliminar-lo.
2. Jesús representa l’Home (el fill
de l’home), i gaudia de l’estimació espontània del Poble. Això feia
perillós eliminar-lo per les bones, i els Poderosos van preferir l’estratègia
de fer-lo parlar sobre qüestions comprometedores.
L’Evangeli de Mateu recull tres
d’aquestes qüestions: la primera (llegida en aquest
evangeli) la posen els fariseus, que en
aquest cas s'alien amb els seus competidors herodians; la segona, els saduceus
(El Missal la recull en la versió de Lluc. Diumenge
32 de l’any C); i la tercera, conjuntament fariseus i saduceus (La llegirem l’altre diumenge després d’aquest).
3. La qüestió d’avui és realment comprometedora dins l’àmbit jueu.
En la religió jueva, el pecat més greu,
permanentment denunciat pels profetes, és la idolatria. “Pagar tribut al
Cèsar” o Emperador romà, era considerat per molts un acte idolàtric ja que la inscripció
que hi havia a les monedes romanes tractava explícitament el Cèsar de “diví”. Pagar-li
tribut seria com donar culte a un “déu” fals, rival del “vertader” d’Israel.
Per altra part, el tribut al Cèsar era l’expressió més clara, odiosa i humiliant de la
subjecció d’Israel a un Poder estranger.
Així, doncs: si Jesús declarava no
lícit pagar aquest tribut, els herodians
podrien denunciar-lo a les autoritats romanes que, en aquestes qüestions, no
gastaven gaires “miraments”.
Si responia que era lícit pagar el tribut,
els fariseus podien acusar-lo d'idolatria, i així desprestigiar-lo
davant el Poble.
4. Jesús no va respondre la pregunta
sinó que va obligar als inquisidors a posar-se en evidència ells mateixos
demanant-los que li ensenyessin una moneda de les que servien per pagar el tribut
al Cèsar. Perquè resulta que Jesús no en tenia cap d'aquestes monedes.
En canvi ells sí que en tenien i se’n beneficiaven. Jesús fa que siguin ells
mateixos que reconeguin de quina part estan. Les mateixes monedes que ells fan
servir indiquen que ells són “del Cèsar”. La conclusió és clara: “Retorneu al Cèsar això que és del
Cèsar”.
5. Queda clar allò que “és del Cèsar”, perquè “les
coses del Cèsar” porten la seva marca.
Del Cèsar són el poder, el diner, les
lleis,... I resulta que ells, amb el seu
temple, també tenien poder,
diner, lleis...
I aquest era l’autèntic conflicte: diner contra diner; poder contra
poder; lleis contra lleis...
6. Jesús posa de relleu el vertader conflicte, i el “soluciona” d’una altra manera.
Ell vol salvar l’home, i
això significa alliberar-lo de qualsevol classe de Poder.
El Poder
és l’antihome. Quan diu: “doneu
a Déu el que és de Déu” no vol dir que hi hagi unes coses que “pertanyen”
a Déu de la mateixa manera que n’hi
ha d’altres que pertanyen al Cèsar.
No.
Déu, que és creador de tot, té un projecte
sobre l’Home. I el Projecte del li és contrari.
El projecte
de Déu és la Vida. En canvi, l’obra del Poder és dominar la vida,
eliminant-la si no es deixa “posseir”.
El projecte de Déu és la Llibertat. En canvi, el “projecte” del Poder porta a l’esclavitud,
significada, aquí, pel “tribut exigit”.
7. Els que fan la pregunta tenen i fan servir monedes amb la marca del Cèsar. Vol dir que ells “pertanyen al Cèsar”.
Per això Jesús els diu, no sense ironia: “Retorneu
al Cèsar això que és del Cèsar”. Com si els digués: “Ja que heu escollit l’Esclavitud, serviu el vostre amo.
Però sapigueu que ja és aquí el Regne de Déu, que podria fer-vos lliures”.
MISSATGE.
8. El Regne del Cèsar i el Regne
de Déu no són dos regnes que es reparteixen el món, sinó que l’un és la
negació de l’altre. El diner, els impostos i tributs (sempre que no venen de serveis
pactats), pertanyen al Cèsar.
Només si ens fem ciutadans del Regne de
Déu assumirem uns “altres valors” que ens permetran relativitzar de tal
manera els “valors del Cèsar” que ja no ens privaran ni de la Llibertat ni de l’autèntica
Vida, aquella que no depèn “dels que
només poden matar el cos” (Mateu
10,28. Vegeu també Joan 14,30).
(Aquest any el Diumenge 29è. de durant l’any coincideix amb el penúltim
diumenge d’octubre, quan hi ha la “Col·lecta
per a les Missions”.
Estem jugant amb foc quan unim tan estretament “Missions” i “Diners”,
perquè −no ho oblidem− el diner sempre porta
la “marca del Cèsar”).
RESPOSTA.
9. Aquest “evangeli” és llegit en una Església
que, des de fa molt de temps, està “casada amb el Poder”.
Des d’aquesta situació, a vegades
s’ha volgut veure en les paraules de Jesús el “criteri” per dilucidar què pertany al Cèsar (al Poder civil) i què pertany a Déu (al “Poder”
religiós).
Ha estat i és una greu equivocació.
10. En la mesura que en l’Església hi
ha Poder (diner, lleis,
burocràcia,...), ella mateixa forma part de allò que és “del Cèsar”, i, a més, entra en la rivalitat amb els altres “Cèsars”.
Cal reconèixer que, en diferents
aspectes i sovint, la imatge externa i pública de l’Església porta la “marca de Cèsar”. Per això, la resposta
urgent que se’ns demana és la conversió.
No és suficient que el papa Pau VI
renunciés a la tiara pontifícia, la triple corona que era símbol d’un
(suposat) “triple Poder” (!).
El mimetisme amb la Societat civil manté l’Església
en una situació en què costa descobrir-hi la seva pertinença al Regne de Déu.
El papa Vergoglio, prenent el nom de “Francesc”,
es va convertir en una “invitació a una conversió” absolutament urgent i
necessària. En aquests moments de revifalla “religiosa” caldrà mantenir molt
afinat el sentit crític a fi de no
repetir els ja coneguts errors del passat...
11. És una tasca difícil, perquè estem
tan acostumats a entendre l’Església com una “societat travada amb vincles jeràrquics”,
que no sabem ni imaginar-la d’una altra manera.
La veritat és que si hem de ser una “Societat paral·lela” a la Societat civil, fem més nosa que servei en
el món actual.
Ja en tenim prou (i de sobres!) amb el “Poder civil”!!!
No és missió de l’Església ser “Poder” ni “Contrapoder”.
L'Església és servei. Només servei. Des de l’amor, des de la
llibertat que permet donar també la
túnica a qui ens reclami el mantell (Lluc 6,29).
12. Com seria una Església sense “Poder”?
Pot semblar una pregunta que haurien
de respondre els especialistes, o la jerarquia.
Ben cert; però no només ells. En realitat, qui està en la millor situació per a
“viure” una Església sense Poder, són les Comunitats de base.
Cada parròquia, cada comunitat, ha de trobar i escollir la seva manera més pròpia.
“Costa molt fer girar un gran transatlàntic;
però una barqueta, es mou amb un
simple cop de rem ben donat”.
Cal donar el cop de rem! Sense por;
per fidelitat a l’estil de Jesús de
Natzaret; per fidelitat a la missió rebuda; per amor al nostre món que
necessita veure altres maneres d’entendre la CONVIVÈNCIA; per
solidaritat amb els germans que els
costa alliberar-se del “culte al Poder”.
PREGUNTES per al
diàleg.
1. Considereu que Estat i Església
són, com a vegades es diu, dues societats
independents, autònomes, paral·leles, amb àrees pròpies de cadascuna?
2. En el funcionament de la vostra
comunitat, ¿hi ha “mimetismes” en relació a l’Administració civil? Què
n’opineu?
3. Què opineu sobre la “dualitat” que
hi ha en alguns punts:
Llibre de Naixements i Llibre de Bateigs,
Matrimoni Civil i Matrimoni Religiós.
Serveis socials i Càritas.
Autoritats Civils i Autoritats Religioses.
...
...
