Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional). Deixeble.
→ Veure també :
-Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge
27. A.
-Relectures (Historietes): Diumenge 27 de l’any A.
RELECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 5,1-7).
Dedico
aquest cant al meu estimat,
cant
d’enamorat a la seva vinya.
El meu
estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen.
La cavà, la
netejà de pedres, hi plantà els millors ceps,
construí al
mig una torre de guàrdia
i hi va fer
un cup tallat a la roca.
Esperava que
li donaria bon raïm,
però li va
donar raïms agres.
I ara, si us
plau,
habitants de
Jerusalem i homes de Judà,
feu de
jutges entre jo i la meva vinya.
¿què podia
fer per ella que no hagi fet?
¿Per què em
dóna raïms agres
quan jo
n’esperava bon raïm?
Doncs ara us
diré què penso fer a la meva vinya:
li trauré la
tanca, i que els ramats la brostegin;
enderrocaré
el seu clos, i que el bestiar la trepitgi.
La deixaré
abandonada.
No la
podaran ni la cavaran,
hi creixeran
argelagues i cards,
i manaré als
núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del
Senyor de l’univers és el poble d’Israel,
i els homes
de Judà són els ceps que ell havia preferit.
N’esperava
justícia, però no hi veu sinó injustícies;
n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.
2ª LECTURA (Filipencs 4,6-9).
Germans,
no us
inquieteu per res.
A cada
ocasió acudiu a la pregària i a la súplica,
i presenteu
a Déu les vostres peticions
amb accions
de gràcies.
Així la pau
de Déu,
que
sobrepassa el que podem entendre,
guardarà els
vostres cors i els vostres pensaments
en
Jesucrist.
Finalment,
germans,
interesseu-vos
per tot allò que és veritat,
respectable,
just, net, amable, de bona reputació,
virtuós i
digne d’elogi.
Practiqueu
allò que jo us he transmès
i vosaltres
heu rebut,
que heu
sentit i vist en mi;
i el Déu de la pau serà en vosaltres.
EVANGELI. (Mateu 21,33-43).
Nota.
He afegit en vermell la reacció dels grans sacerdots i notables del poble, que
no recull el Missal per a l'evangeli d'avui, però que forma part de la
paràbola.
En aquell
temps,
Jesús digué
als grans sacerdots i notables del poble:
“Escolteu
una altra paràbola:
Un
propietari plantà una vinya,
la voltà
d’una tanca,
hi cavà un
cup,
hi construí
una torre de guàrdia,
la deixà a
uns vinyaters que la cultivessin,
i se’n anà
del país.
Quan
s’acostava el temps de la verema,
envià els
seus homes per recollir-ne els fruits,
però els
vinyaters els van agafar,
i, a un, li
van pegar,
a un altre,
el van matar,
a un altre
el van treure a cops de pedra.
Ell envià
més homes que la primera vegada,
però els
tractaren igual.
Finalment
els envià el seu fill
pensant que,
al menys el fill, el respectarien.
Però ells,
en veure’l, es digueren:
Aquest és
l’hereu:
matem-lo i
ens quedarem l’heretat.
I
l’agafaren, el van treure fora de la vinya,
i el van
matar.
Quan torni
l’amo de la vinya,
¿què farà
amb aquells vinyaters?”.
Li responen:
“Farà matar
aquells mals homes
i passarà la
vinya a uns altres
que li donin
els fruits al temps de la verema”.
Jesús el
diu:
“¿No heu
llegit mai allò que diu l’Escriptura:
La pedra que
rebutjaven els constructors
ara corona
l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet
i els
nostres ulls se’n meravellen?
Per això us
dic que el Regne de Déu us serà pres
i serà donat
a un poble que el farà fructificar”.
Tothom
qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat,
i
aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.»
Quan
els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre
que es referia a ells, i volien agafar-lo,
però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
LLENGUATGE.
1. La
paràbola d’avui té el perill de ser mal interpretada; cosa que ha passat moltes
vegades.
La
interpretació incorrecta consisteix en creure que l’Església substitueix
Israel com a “poble de Déu”, com si
Jesús fos una “frontera” que
separa “el temps d’Israel” i “el temps de l’Església”; com si Israel hagués
estat el “poble de Déu” fins a
Jesús, però no després d’ell; com si, després de Jesús, la “vertadera religió” (?) ja no fos el Judaisme sinó el Cristianisme.
2. Cal
reconèixer que els primers deixebles de Jesús, en bona part jueus perseguits
per les autoritats religioses i expulsats de les sinagogues, van tendir a sentir-se
com una “nova religió”. De fet, no podien fer altra cosa donat que vivien en
una societat estructuralment religiosa.
3. Però
Jesús es va mantenir sempre cent per cent jueu; i els cristians jueus no havien de renunciar gens ni mica a
la seva religió per poder ser bons
deixebles de Jesús. El problema no era la “religió
jueva” sinó “els grans sacerdots i notables del poble”, que s’havien fet els
amos de la “vinya del Senyor”, o
sigui, de la Comunitat religiosa jueva.
4. És a ells
que va dirigida la paràbola que hem llegit. És a ells que Jesús acusa de “matar
l’hereu” per quedar-se amb la vinya.
És a ells que “l’Amo” els “treu” la vinya
per donar-la a un poble que la farà
fructificar.
Aquest
“poble” a qui és donada la vinya no
es contraposa a Israel sinó als grans sacerdots i notables del poble,
els quals roben els fruits de la vinya (convertint-la en “cova de
lladres”. Mateu 21:13).
5. L’Església
no substitueix Israel sinó que n’és la continuació tot formant “el cos de Crist”, cent per cent jueu. L’Evangeli de Joan ho expressa amb
un llenguatge clar i profund quan posa en boca de Jesús, a la creu, unes
paraules entranyables:
“Quan Jesús veié la seva mare i, al
costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens
el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores
ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Joan 19,26).
Maria representa l’Israel fidel, d’on
prové Jesús.
El “deixeble que Jesús estimava” representa l’Església.
Com a
religió, el Cristianisme és fill del Judaisme, no pas “substituint-lo” sinó com
a la seva plenitud.
6. I cal fer
un pas més en aquesta reflexió.
En si
mateix, el missatge de Jesús no és cap religió. Es pot acollir des de
qualsevol “religió” o des de la “no religió”.
Les Religions no són ni “vertaderes”
ni “falses”.
Habitualment han format part de la Cultura dels Pobles, als quals donen llenguatge i identitat. En aquest sentit, totes són sagrades.
Sembla que avui, en alguns casos, apareix una Cultura no religiosa, no oposada
necessàriament al missatge de Jesús.
Allò que és necessari en tots els casos és “convertir-se”, renunciant a aquells punts,
religiosos o no, que són utilitzats per anar contra els altres, i sobretot,
contra els més “petits”.
7. La pedra que rebutjaven els constructors,
ara corona l’edifici...
En el relat d’avui hi ha tres expressions interessants:
A. La vinya, que en un primer moment
representa Israel, com a “poble elegit”, especialment mimat per Déu (1ª
Lectura).
Després de Jesús, ens adonem que representa tots aquells que estan disposats
a “donar fruit”, associats a l’Israel fidel, del qual n’és “fruit madur”
el mateix Jesús.
B. Un edifici en construcció.
Hi ha constructors que rebutgen sempre aquella “pedra” que acabarà essent la clau
de volta. Aquesta “pedra” és Jesús, el qual, a pesar de ser rebutjat i mort
pels “constructors”, amb la seva
resurrecció passa a ser automàticament la “pedra principal” que dóna cohesió,
solidesa i unitat a tot l’edifici.
I, com que Jesús és la personificació de l’Home,
allò que es vol significar és que tota “construcció”, o tota “religió” que no
tingui l’ésser humà com a “clau
de volta”, està mal construïda, i acabarà desplomant-se.
C. El Regne de Déu.
La vinya i l’edifici són imatges per expressar visiblement allò que és el gran
tema de la predicació de Jesús: el Regne de Déu. Les
característiques del qual han estat profusament explicades en les paràboles
del Regne i en els signes del Regne ( Capítols 13, 14 i 15 de
Mateu). El Regne és el "bon fruit" que el Senyor espera
recollir de la seva vinya per compartir-lo tots junts.
8. Tot això
és ubicat a Jerusalem, al centre del Poder
religiós, a on ha arribat Jesús, seguint el seu camí, com un
nou Moisès, per alliberar el seu Poble,
que és la HUMANITAT.
L’enfrontament entre Jesús i el Poder religiós va creixent.
Els deixebles estan absents d’aquesta situació
perquè ells, tot i haver acompanyat Jesús físicament, no assumeixen encara el seu camí.
Per això, quan Jesús ressusciti, ells, per a poder veure’l, hauran de “tornar a Galilea”; és a dir, al “començament”,
per tornar a connectar amb el “camí” que feu Jesús (Mateu
28,10).
MISSATGE.
9. Ningú no
està legitimat a fer-se l’amo de la Vinya. La Vinya, el Regne de Déu, és només propietat del Senyor. Tots
els altres som a la vegada “treballadors de la vinya” i “vinya treballada”;
“constructors del Regne” i “ciutadans del Regne".
RESPOSTA.
10. Una
vegada més se’ns demana superar tota forma de clericalisme. També se’ns demana no caure en la temptació de pensar
que tenim el “monopoli” del Regne o del “missatge” de Jesús.
Jesús no és propietat privada de ningú, ni de cap Església.
Jesús, en els Evangelis,
“personifica” l’home adult, primogènit
de la HUMANITAT ADULTA, “model” i “guia” de tota persona que accepti de ser plenament humana, sigui de la “Religió”
que sigui, o sense Religió.
11. Això té
importants conseqüències en la nova situació que vivim actualment.
L’Església ha passat per l’experiència de ser perseguida (Església de Catacumbes) i per l’experiència de formar part de l’estructura de la Societat (Església de Cristiandat).
Fa temps que,
entre nosaltres, la “situació de Cristiandat” s’ha anat superant gràcies
al “dinamisme” propi del Missatge de
Jesús, com, també, a l’esforç de
molta gent.
És bo adonar-se que la situació de Cristiandat
era ben poc coherent amb el missatge
de Jesús.
De fet, l'Església, en situació de cristiandat, històricament apareix més com "d'abans de Crist" que "cristiana", sobretot quan ens fixem en la seva "jerarquia".
12. Avui,
per primera vegada, ens trobem en una Societat
laica, en la qual ens hauria de ser més fàcil retrobar les essències de l’Evangeli.
Però primer ens hem de convèncer de que una Societat autènticament
laica és més coherent amb el missatge
de Jesús que la situació de Cristiandat.
No ens ha d’enganyar el fet que la “Societat laica” hagi nascut i s’afirmi sovint
per oposició a la Religió. Recordem que qui es va oposar frontalment a
la “Religió oficial”, seguint en això ja els antics profetes, va ser Jesús
mateix.
En aquesta nova Situació, les persones religioses no ens hi hauríem de
sentir incòmodes. Al revés: una Societat
laica fa més difícil convertir la Religió en “Poder”, que ha estat sempre
la gran temptació, mai del tot superada.
Els mateixos Evangelis posen aquesta temptació a l’inici de la vida
pública de Jesús. Només després d’haver-la superat en les seves diverses
formes (Mateu 4,1-11), Jesús
portarà a terme la seva missió
alliberadora.
PREGUNTES per al
diàleg.
1. Com que
l’Església ha perdut el “monopoli de Jesús”, ens arribaran sobre Ell noves i
sorprenents maneres d’entendre’l i d’interpretar-lo.
¿Hi ha algun punt referent a Jesús sobre el qual us agradaria dialogar? Com
penseu fer-ho?
2. Força
persones pensem que la situació de Cristiandat,
que en molts llocs encara perdura en diverses manifestacions, té trets poc
coherents amb el missatge de Jesús. Hi esteu d’acord? En què no és coherent?
3. Sempre s’havia dit entre nosaltres que
el Cristianisme era la única religió "vertadera".
Com ho veieu això, avui?
Heu canviat la manera de pensar?
Com es podria entendre?
