Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex
general).
Barca. Compadir-se. Despoblat. Joan Baptista. Menjar. Multitud. Nombres
(2, 4, 5, 12, 40, 50, ... ). Pa. Partir
(el pa)
→ Vocabulari
de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Benedicció.
Nombres
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 18. A.
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 18 de l’any A.
Nota.
En aquest any
2023 coincideixen el diumenge 18è. de durant l’any i el 6
d’agost, festa de la Transfiguració del Senyor. Segons les normes
litúrgiques, aquesta festa té
preferència sobre el diumenge. És possible, doncs, que en algunes Comunitats s’opti per les lectures de la Festa de la Transfiguració, encara que així es “trenqui” la lectura seguida d’aquests diumenges.
Per als Apunts
d’homilia corresponents a la Festa de
la Transfiguració podeu anar al 2on. diumenge de
Quaresma, on s’hi llegeix el mateix relat, i segons l’evangelista que hi correspongui.
Aquest any correspon a St. Mateu → Any
A. (→ Any B. Any
C.)
LECTURES del diumenge 18
de durant l’any A.
1ª LECTURA. (Isaïes 55,1-3).
Això diu el Senyor:
“Oh tots els
assedegats,
veniu a
l’aigua;
veniu els
qui no teniu diners,
compreu i
mengeu,
compreu llet
i vi sense diners,
sense pagar
res.
¿Per què
perdeu els diners
comprant un
pa que no alimenta,
i malgasteu
els vostres guanys
en menjars
que no satisfan?
Escolteu bé,
i tastareu cosa bona,
i us
delectareu assaborint el bo i millor.
Estigueu
atents, veniu a mi
i us
saciareu de vida.
Pactaré amb
vosaltres una aliança eterna,
els favors
irrevocables promesos a David”.
2ª LECTURA (Romans 8,35,37-39).
Germans,
¿qui serà
capaç d’allunyar-nos del Crist,
que tant ens
estima?
¿Els
contratemps, la por, les persecucions,
la fam o la
nuesa,
el perills,
la mort sagnant?
De tot això
en sortim fàcilment vencedors
amb l’ajut
d’aquell que ens estima.
Estic ben
segur que ni la mort ni la vida,
ni els
àngels ni altres poders,
ni res del
món present o del futur,
ni el estols
del cel o de les profunditats,
ni res de
l’univers creat
no serà
capaç d’allunyar-nos de Déu
que, en
Jesucrist, el nostre Senyor,
ha demostrat
com ens estima.
EVANGELI. (Mateu 14,13-21).
En aquell temps,
quan Jesús
rebé la nova de la mort de Joan Baptista,
se n’anà amb
una barca cap un lloc despoblat.
així que la
gent ho va saber,
el van
seguir a peu des dels pobles.
Quan
desembarcà veié una gran gentada;
se’n compadí
i curava els seus malalts.
Els
deixebles, veient que es feia tard,
anaren a
dir-li:
“Som en un
indret despoblat
i ja s’ha
fet tard.
Acomiadeu la
gent.
Que se’n
vagin als pobles a comprar-se menjar”.
Jesús els
respongué:
“No cal que
hi vagin.
Doneu-los
menjar vosaltres mateixos”.
Ells li
diuen:
“Aquí només
tenim cinc pans i dos peixos”.
Jesús
respongué: “Porteu-me’ls”.
Llavors
ordenà que la gent s’assegués a l’herba;
prengué els
cinc pans i els dos peixos,
alçà els
ulls al cel, digué la benedicció,
els partí i
donava els pans als deixebles
i ells els
donaven a la gent.
Tothom en
menjà tant com volgué
i recolliren
dotze coves plens de les sobres.
Els qui
n’havien menjat eren tots plegats
uns cinc mil
homes, sense comptar-hi
les dones i
la mainada.
LLENGUATGE.
Nota.
Aquest relat és dels pocs que es troben en els
quatre Evangelis. En els Evangelis
de Mateu i Marc, s’hi troba repetit, encara que amb els “números” canviats. Les
Lectures del Missal no recullen
aquestes repeticions.
En el cicle B, la versió de Marc és substituïda per l’extensa versió de l'Evangeli de Joan, que agafa quatre diumenges seguits. La versió de Lluc es troba
només en la festivitat del Corpus de
l’any C.
Per tant,
podeu trobar altres Apunts sobre aquest relat:
‒Versió de
Mateu, aquí sota.
‒Versió de
Marc (No hi és al Missal ja que és com en Mateu).
‒Versió de
Lluc: Festa
del Corpus, de l’any C.
‒Versió de
Joan: des del diumenge
17 al 21
de l’any B.
‒També de Joan: Festa
de Corpus, de l’Any A.
1. Després de les paràboles del regne, l’Evangeli de Mateu continua amb uns relats que en podríem dir dels signes de la presència del Regne.
El conjunt
de les paràboles ens deixen clar que
el Regne del cel no és pas com els regnes
d’aquest món que es fan visibles
exhibint Poder i Domini.
Com que el Regne de Déu no és de domini, el més normal és que passi desapercebut, com el llevat que fa fermentar la farina, o la llavor sembrada al camp, o el tresor “amagat” o la perla que cal buscar-la..., com s’ha vist en les paràboles llegides els diumenges anteriors.
De fet, tothom qui creu en el “domini sobre els altres” és incapaç de
"veure" el nou Regne ja present.
2. No
obstant, el Regne que Jesús anuncia està
ja ben present, i es manifesta amb una gran eficàcia salvadora. És el que
volen dir els relats que segueixen al
capítol de les Paràboles.
Són uns relats que sovint, vistos
des de la nostra perspectiva, semblen plens de “miracles”.
3. “miracles”.
Heus aquí una paraula que avui s’ha convertit per a molts en un escull
insalvable. Com diu un bon amic, “abans la gent creia gràcies als miracles;
però avui creiem a pesar dels miracles”. No sé si abans la gent creia en Jesús gràcies als miracles... Potser
simplement algunes persones creien en
els miracles “de Jesús”.
(Veure miracles i miracles de Jesús, al Glossari.
4.
L’evangeli d’avui ens exposa el signe
més important de la presència del Regne de Déu. Per destacar aquesta importància, Mateu (que en aquest punt és
igual que l’Evangeli de Marc. Marc
6:32) l’explica dues vegades, repetint-lo quasi amb les mateixes
paraules (Aquí i a Mateu
15,32-39). Amb aquest recurs literari s’aconsegueix destacar la centralitat de la fe.
La fe dels “deixebles” (Mateu 14,32), la fe de la
dona “cananea” (Mateu 15,28), o la fe de qui
sigui... (Mateu 15,29),
en contraposició a les observances de les “tradicions” dels fariseus (Mateu 15,1-20).
5. En
l’Evangeli de Mateu (i de Marc), el relat
d’avui sol ser conegut com la Primera Multiplicació dels pans. Sembla un nom no gaire adequat.
La nostra ment funciona amb paraules. Si se’ns ofereix una
paraula inadequada, es converteix en
un obstacle per entendre bé. La paraula
“multiplicació” és inadequada
perquè Jesús no “multiplica” el pans sinó que els parteix i reparteix.
Caldria, doncs, parlar de la Partició dels pans o Fracció dels pans.
6. “Multiplicar” els pans suggereix una
acció divina en forma de “miracle”. Si és un miracle, és cosa exclusiva de Déu, o d’algú amb el poder de Déu. En tot cas “no seria cosa nostra”.
En canvi, el
que vol dir-nos l’Evangeli és ben bé el contrari: que és cosa nostra!
No es tracta de multiplicar sinó de compartir. No és una qüestió de
miracles
sinó de solidaritat.
Jesús provoca que els seus deixebles comparteixin “tot allò que tenen”,
i així facin l’experiència de que compartint
n’hi ha per tothom, i de sobres.
Compartir, i
comprovar l’eficàcia de fer-ho, és el primer signe de que “el Regne de Déu està enmig vostre” (Lluc 17,21).
7. Es tracta
d’un relat molt elaborat, amb una
gran quantitat de detalls plens de
simbolisme. Es faria massa llarg comentar-los tots, i tampoc me’n veig capaç.
Per això aquí només hi faré uns suggeriments
perquè cadascú hi pensi i hi aprofundeixi des de la pròpia experiència. (També
podeu veure els altres Apunts, assenyalats
més amunt).
- Els gestos i les paraules de Jesús fan
pensar directament en l’acció central de la missa: “prengué els pans..., alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els
partí i donava...a la gent”. Aquest relat
evoca directament la celebració de l’Eucaristia
que ja celebraven les primeres Comunitats
cristianes.
- Els nombres
hi tenen caràcter totalment simbòlic:
>El 5
recorda la Pentecosta = 50.
L’Esperit és la “força operativa” de
Déu experimentada pels humans. També
és una al·lusió directa als “5 llibres de la Llei” o Pentateuc, sovint anomenats “pans espirituals” perquè ofereixen la Paraula de Déu que “alimenta” Israel com a Poble elegit.
>El 7.
Cinc pans i dos peixos fan 7, que indica totalitat (“Tot
el que tenien”).
>El 12, xifra que identifica el Poble de les 12 tribus. El “pa compartit” és
per als qui hi són i també per als qui encara
no hi són. La majoria del Poble de les 12 Tribus no va acollir Jesús; però
se’ls té en compte per a quan vulguin ser-hi.
En la segona
Partició dels pans, que narren Mateu
i Marc, el relat és molt semblant,
però canviant el nombres. Ja no s’hi
parla del “5” o del “12”, sinó del “7”. Si aquest primer relat fa relació a
les comunitats cristianes provinents del “Poble Elegit” (Israel), el segon fa relació a les comunitats
cristianes provinents de tots els
Pobles (7 = Universalitat). (Mateu
15,32ss. Marc 8,1ss).
- “Homes” = barons adults =
caps de família.
Per què no s’hi compten “les dones i la mainada”? Què se’ns vol dir amb aquest
“detall”? ¿Expressa un masclisme subjacent o alguna altra cosa? Pensem en allò
que passa en les “famílies” quan es troben “a taula”...
- En barca i a peu...
Per què la
gent “segueix a peu” per arribar allà on Jesús hi va “en barca”?
En l’Èxode, segons el relat bíblic, els Israelites van travessar el Mar Roig “a
peu eixut” (Èxode 14,15).
- Jesús
“fuig” a un “lloc despoblat” però es
troba amb una multitud de gent amb grans “necessitats” (?).
- Mengen asseguts (com els
“senyors”)
Jesús
“ordena que la gent s’assegui per menjar”.
MISSATGE.
8. La compassió de Jesús quan es troba amb la multitud no el porta a “fer de Déu”, sinó a ser-ne solidari. No soluciona els seus problemes fent miracles sinó invitant-los a compartir.
Noteu que
aquesta és precisament la 1ª temptació
que el mateix Jesús va haver de superar allà al desert. Quan va tenir gana, el temptador li diu: “Si ets Fill de Déu”, converteix aquestes pedres en pans (fes un miracle) (Mateu 4,3).
RESPOSTA.
9. En aquesta ocasió proposo una possible doble Resposta.
A. També avui en el nostre món hi
ha persones que només són “multituds necessitades”.
Si nosaltres
no estem en aquestes “multituds!”, ens cal desembarcar
per trobar-nos amb elles, compadir-nos-en i curar el seus “malalts”.
Com?
Cadascú veurà i decidirà com, però
fer-ho és una conseqüència directa de considerar-nos deixebles de Jesús. Les “multituds” que pateixen fam no han de
quedar en un “món apart del nostre”.
B. Les nostres esglésies actuals estan més
“dissenyades” per a convocar multituds
que per generar comunitats.
La crisi de
l’Església Occidental no consisteix tant en que ha disminuït la “pràctica” de
la Religió sinó en que les nostres misses (“Cimal
i la font de la vida cristiana”, segons el Concili Vaticà II) tenen més
clima de multitud passiva (fins i tot
quan hi ha pocs participants) que de comunitat
de persones adultes, actives,
amb veu i vot, i amb iniciativa de resposta.
Quan tardarem
a aprofitar la providencial manca de vocacions “sacerdotals” per adonar-nos que
els “cinc pans i dos peixos” de les
nostres petites Comunitats són més
que suficients per fer camí, si els compartim?
PREGUNTES per al diàleg.
1. L’evangeli d’avui és una escenificació de l’Eucaristia dels diumenges. Comparant les nostres trobades amb el relat evangèlic, què hi descobriu que us pugui ajudar a millorar-les?
2. Els
Evangelis insisteixen en la compassió
de Jesús envers les multituds o les persones concretes. Però, “ser compadit” pot resultar humiliant. Com ha de ser la compassió
perquè no sigui humiliant sinó alliberadora?
3.
L’evangeli parla de 5000 homes sense
comptar les dones i la mainada. Amb aquesta expressió
segurament es vol ressaltar la (nova) condició de persones adultes i lliures. Per això s’hi diu que mengin “asseguts”. Avui parlaríem de “caps de
família” que sempre són persones adultes.
¿Com vius la teva “adultesa” en la teva parròquia?
