diumenge, 29 de gener del 2023

Diumenge vinent, 5 de durant l'any A.


Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli que ha provocat el comentari que s’hi fa).

Deixebles.  Llum.   Sal.  

 
 

 
Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Deixebles.

 

 

Veure també Entrevistes amb Fid’ho:  Diumenge 5è. Any A.

 

LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Isaïes 58,7-10).

Diu el Senyor:

«Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,

acull a casa teva els pobres vagabunds,

si algú no té roba, vesteix-lo;

no els defugis, que són germans teus.

Llavors esclatarà en la teva vida

una llum com la del matí,

i es tancaran a l’instant les teves ferides;

tindràs per avantguarda la teva bondat,

i per rereguarda, la glòria del Senyor.

Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà,

quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.»

Si no intentes de fer caure els altres,

ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici,

si dónes el teu pa als qui passen gana

i satisfàs la fam dels indigents,

s’omplirà de llum la teva foscor,

i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

 

2ª LECTURA (1Corintis 2,1-5).

Germans,

quan vaig venir a vosaltres

no us vaig anunciar el misteri de Déu

amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa.

Entre vosaltres

no vaig voler saber res més que Jesucrist,

i encara clavat a la creu.

I em vaig presentar davant vostre

feble, esporuguit i tremolós.

En tot allò que us deia i us predicava

no hi entraven paraules que s’imposessin

per la seva saviesa,

sinó pel poder convincent de l’Esperit,

perquè la vostra fe no es fonamentés

en la saviesa dels homes,

sinó en el poder de Déu.

 

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

 

LLENGUATGE.

1. L’evangeli d’avui forma part del Sermó de la muntanya, que comença amb les Benaurances. Recordem l’escenari: “En veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient...

Jesús ensenya a les multituds. Qui són, aquestes multituds? L’evangelista ho diu immediatament abans: “li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà” (Mateu 4,24).

 

2. Així doncs, les multituds estan formades per tota classe de malalts, per les persones que els acompanyen i per altres que s’hi afegeixen.
Les paraules de Jesús són realment sorprenents i, fins i tot, escandaloses. Primer havia dit que els pobres, els afamats, els perseguits… són feliços (Mateu 5,1). Després, dirigint-se directament als qui té davant seu, els diu: Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món. Increïble! Segurament molts d’ells abans havien hagut de sentir-se dir que eren “la vergonya de la societat”, “una taca en la família” o una “càrrega per a la comunitat”,… I ara resulta que aquest home que ha pujat a la muntanya (lloc de la presència humanitzadora de Déu) els diu que ells són la sal de la terra i la llum del món!

 

3. Sou la sal…

No els diu: “Hauríeu de ser la sal de la terra” sinó “Sou la sal de la terra”. Hi ha una diferència important entre les dues afirmacions. Recordo que, en una conversa, un company feia notar les moltes injustícies i mals que hi ha en la nostra societat; un altre va fer notar que també hi ha moltíssimes persones bones, senzilles, que es desviuen per als altres. Aleshores un tercer va afegir: i aquestes són les que aguanten el món.

 

Vosaltres sou la sal de la terra.
Hi ha molta corrupció en el nostre món; però si encara és habitable és gràcies a la multitud d’empobrits, menyspreats, empresonats o marginats que, abnegadament, han fet de la seva vida un servei als altres.

Hi ha molta amargor i mal gust en les relacions humanes; però si encara no s’ha col·lapsat la convivència és perquè hi ha una multitud de perseguits que, a pesar de tot, hi posen dolçor i bon gust.

Com passa amb la sal, les persones que fan viable el nostre món no es veuen ni surten a la tele ni són notícia als diaris (excepte quan es tracta de polítics empresonats); però aguanten el món, com les ocultes arrels aguanten els arbres.

 

4. Sou la llum...

Tampoc no es diu, d’entrada, que “han de ser la llum del món”, encara que després sí que s’insinua.

La metàfora de la llum, en el nostre món de tants llums, podria ser malentesa. En català distingim entre “la llum” i “els llums”. Els llums són objectes o instruments per fer llum. Els llums es veuen i, si els mires, t’enlluernen. En canvi la llum no es veu, però ens permet veure el món que ens envolta.

Jesús diu a les multituds: vosaltres sou la llum de món. No es tracta d’una gran quantitat de llums sinó de la realitat il·luminada on tot es fa visible; i on les bones obres mostren la presència sempre activa de Déu.

 

5. Un poble dalt d’una muntanya…

Literalment, una “ciutat dalt d’una muntanya”. És una referència directa a Jerusalem, la ciutat construïda sobre la muntanya de Sió.

Igualment, el “llum que algú encén”, a part de ser una acció domèstica diària, és també una al·lusió a la Menorà, canelobre de set braços que cremava contínuament al temple de Jerusalem. D’ells (de la ciutat i el seu temple) es deia que eren la “llum dels pobles” (Isaïes 60,3). La torre del santuari era daurada per reflectir amb força els raigs del sol (com passa encara avui amb la cúpula daurada de la Mesquita d’Omar, construïda al mateix lloc de l’antic temple de Jerusalem).

Les paraules de Jesús són realment provocadores perquè suggereixen un canvi en allò que de debò és la Sal i la Llum del món: ja no són la religió i el seu Temple sinó la multitud. O millor: la comunitat, que és la multitud quan els seus membres accepten ser sal i llum els uns pels altres.

 

MISSATGE.

6. Si la sal no sala...

Ser sal i ser llum no és ni un privilegi ni una cosa que desmarqui de la multitud. Al contrari: la multitud és l’àmbit de la seva acció. Deixaria de ser “sal” qui abandonés la multitud; deixaria de ser "llum" qui pretengués ser-ho per sobre dels altres. Aquí serà bo recordar que el mateix Jesús rep l’Esperit Sant precisament quan es fa “multitud” barrejant-se amb els qui feien cua per ser batejats pel Baptista (Mateu 3,13).

 

RESPOSTA.

7. Ser multitud, o millor, ser comunitat comporta no posar-se ni per sobre ni per sota ni al marge de ningú. Dintre la comunitat humana tots som mútuament, els uns pels altres, sal i llum. I no pretenguem ser llum per a ningú si a la vegada no ens deixem il·luminar per ell.

I si les circumstàncies ens porten a viure la comunió formant comunitats petites, cal estar molt atents perquè això ajudi a viure i servir millor a la comunió de tots. La vertadera comunió sempre és universal. Fora de la comunió universal només es pot ser “sal que no sala” o “llum posada sota una mesura que la tapa”.

 

PREGUNTES per al diàleg.

1. ¿És possible que en la nostra societat, i en la nostra Església, hi hagi un excés d’exhibicionisme, que enlluerna per comptes d’ajudar a veure-hi?

 

2. ¿És possible que en la nostra societat, i en la nostra Església, hi hagi un excés de retraïment que es tradueixi en mancança de llum?


diumenge, 22 de gener del 2023

Diumenge vinent 4rt. de durant l'any A.


 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli que ha provocat el comentari que s’hi fa).

(Jesús) Assegut.   Deixebles.   Feliços.   Justos.   Multitud.    Muntanya.  Recompensa.   Regne de Déu (del Cel).

 
Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Deixebles.

 

Veure també Entrevistes amb Fid’ho:  4rt. diumenge de l’any A.

  

LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Sofonies 2,3.3,12-13).

Busqueu el Senyor,

tots els humils del país

que compliu els seus preceptes;

busqueu la bondat,

busqueu la humilitat.

Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre.

La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor.

No faran injustícies ni mentiran,

no tindran una llengua enganyadora.

Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.

 

2ª LECTURA (Corintis 1,26-31).

Germans,

mireu qui sou els qui heu estat cridats:

als ulls dels homes, sou pocs els instruïts,

sou pocs els poderosos o de família noble.

Déu, per confondre els savis,

ha escollit els qui el món té per ignorants;

per confondre els forts,

ha escollit els qui el món té per dèbils

i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa,

gent de qui ningú no fa cas;

per destituir els qui són alguna cosa,

ha escollit els qui no valen per a res;

així ningú no pot gloriar-se davant Déu.

 

Però vosaltres, per obra de Déu,

teniu en Jesucrist tot el que sou,

ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa,

la nostra justícia,

la nostra santedat

i la nostra redempció,

perquè, tal com diu l’Escriptura:

«Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»

 

 

EVANGELI. (Mateu 5,1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya,

s’assegué

i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils:

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres

quan, per causa meva, us ofendran,

us perseguiran

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

 

LLENGUATGE.

 

Nota.

Les benaurances són també llegides en la festa de Tots Sants. Allà podeu trobar-hi més comentaris.

 

1. Litúrgicament estem a l’any A, que té com a evangelista preferent Mateu.

L’Evangeli de Mateu, segons els experts, va ser escrit en l’àmbit d’unes comunitats cristianes formades sobretot per jueus. Potser per això, la figura de Jesús hi és presentada com un nou Moisès, el promotor (en nom de Déu) d’Israel com a Poble Escollit.
 

L’evangeli d’avui és el de les Benaurances, que són el preàmbul del Sermó de la muntanya.

En l’Evangeli de Mateu les Benaurances ocupen el mateix lloc que ocupaven els 10 Manaments de Moisès per al Poble d’Israel. Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.

Hi ha, però, importants diferències entre Moisès i Jesús:

-Moisès puja tot sol a la muntanya per rebre de Déu les Taules de la Llei (Èxode 19,20 i 20,18); en canvi Jesús puja a la muntanya “i els deixebles se li acostaren”.

-Moisès “baixa de la muntanya” després de rebre la Llei per donar-la al Poble que esperava a baix; en canvi Jesús “s’asseu a la muntanya” i dóna el seu Missatge a la multitud que, se suposa, està també a la muntanya.
 

-Sobretot canvia el llenguatge: ja no es tracta de Manaments sinó de Benaurances.

 

2. Cal reconèixer que les Benaurances usen un llenguatge contradictori ja que en el fons venen a dir: “Feliços els infeliços”.

No obstant, aquesta contradicció és la resposta a una altra contradicció; i així com, en matemàtiques, “dues negacions, afirmen”, també podem dir que “dues contradiccions, es complementen”. Aquí serveixen per anunciar amb més força una bona notícia.

 

3. El missatge de Jesús no va dirigit a una societat neutra, sinó a una societat contradictòria: està feta de pobres i de rics; d’esclaus i de dominadors; de persones “dignes” i de persones “indignes”; de bons i de dolents;... I la contradicció està en que, tot i haver-hi riqueses per a tothom, hi ha pobres perquè hi ha rics massa rics. Tot i que la llibertat és per a tots, alguns fan servir la seva llibertat per esclavitzar companys seus. Tot i que la dignitat pertany a tots els éssers humans, n’hi que són declarats indignes pels que estableixen uns determinats “criteris de valoració”.

És en aquest món contradictori que Jesús declara que. Déu es mostra “salvador” (només) entre els desafavorits

I, és clar, amb el pes de Déu al platet dels insignificants, la balança es capgira.
Com ens diu St. Pau en la segona Lectura d’avui: Déu “
ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas, per destituir els qui són alguna cosa...” (1Corintis 1,27). També Maria ho havia ja proclamat: “Derroca els poderosos del soli i exalta els humils” (Lluc 1,52).

I aquesta és el “bona notícia” de Jesús. És així com “funciona” el Regne que ell anuncia i fa present.

A les benaurances contradictòries, Mateu n’hi afegeix tres de normals (que no es troben en el text paral·lel de Lluc 6,20): Feliços els compassius... Feliços els nets de cor... Feliços els qui posen pau... Possiblement s’intenti així que el número de les Benaurances suggereixi millor el paral·lelisme buscat amb els 10 Manaments.  

 

4. Feliços els pobres en l’esperit...

L’expressió “pobres en l’esperit” es presta a interpretacions diverses. Potser aquí Mateu vol donar un toc de realisme: en un món dividit entre pobres i rics, pot passar que un pertanyi a la classe dels pobres, però cobejant ser ric. Serien pobres “amb esperit de rics”. En aquests casos, no es pot sentir la felicitat que Jesús proclama.

 

MISSATGE.

El missatge es podria resumir en una frase més o menys així: Feliços els infeliços, perquè tenen Déu de part seva.

 

RESPOSTA.

Acollir un missatge com aquest no és fàcil, ja que contradiu directament les nostres tendències més primàries. No obstant, ens obre horitzons engrescadors un cop hem descobert els projectes de Déu sobre la Humanitat.
És impossible comportar-se com a fill quan encara un té esperit de servent. Però quan s’ha descobert i acceptat el do de la filiació, ja no es pot viure com a servent, i és fàcil i joiós ser fills en el Fill, encara que comporti ser feliços en un món contradictori. “Ser feliç i escampar felicitat” és la resposta lògica al fet de participar en la Felicitat de Déu.

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Vius feliçment, d’acord amb la teva participació en la Felicitat de Déu?

 

2. Ben mirat, hi ha realment alguna cosa que ens pugui impedir de debò ser feliços i escampar felicitat? Quina cosa? Per què?

 

 

diumenge, 15 de gener del 2023

Diumenge vinent, 3er. de durant l'Any A.

 


Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli que ha provocat el comentari que s’hi fa).

Barca.   Compliment.   Convertir-se (des de Fido, 3diumenge A).  Galilea.  Guarir.   Joan.   Natzaret.  Pescadors d’homes.   Regne de Déu.    Xarxa (de pescar). 

 


Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Galilea.   Jordà.   Pagans.

 

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 3er. A.  

 

LECTURES.

1ª LECTURA.  (Isaïes 8,23b-9,31).

En temps passat,

el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí,

però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.

El poble que avançava a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.

Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa;

s’alegren davant vostre com la gent a la sega,

com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava,

la barra que duia a l’espatlla

i l’agulló del qui l’arriava;

tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

 

2ª LECTURA (1Corintis 1,10-13.17).

Germans,

pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor,

us demano que aneu d’acord

i que no hi hagi divisions entre vosaltres;

estigueu ben units

en una sola manera de pensar i en un sol parer.

Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat

de les desavinences que hi ha entre vosaltres.

Vull dir que cadascú de vosaltres afirma:

«Jo sóc partidari de Pau»,

«Doncs jo, d’Apol·ló»,

«Jo, de Quefes»,

«Jo, de Crist».

Com és això? El Crist està dividit?

És que Pau ha estat crucificat per vosaltres

o heu estat batejats en el nom de Pau?

Crist no m’ha enviat a batejar,

sinó a anunciar l’evangeli,

i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis,

perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

 

EVANGELI. (Mateu 4,12-23).

(En blau allò que correspon a la Versió Llarga)

 

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat,

se’n tornà a Galilea,

però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm,

vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí,

perquè s’havia de complir

allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar,

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans:

El poble que vivia a les fosques

ha vist una gran llum,

una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.»

 

Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:

«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»

 

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans,

Simó, l’anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,

i els digué:

«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»

Immediatament abandonaren les xarxes

i se n’anaren amb ell.

Més enllà veié altres dos germans,

Jaume i Joan, fills de Zebedeu.

Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes,

i Jesús els cridà.

Ells abandonaren immediatament la barca i el pare,

i se n’anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,

predicant la bona nova del Regne

i guarint entre la gent tota malaltia.

 

 

LLENGUATGE.

1. L’evangeli d’avui té dues parts ben diferenciades (El Missal dóna opció a llegir només la primera  <versió curta>  o totes dues  <versió llarga>).

La PRIMERA PART és el final de la presentació que Mateu fa de Jesús. La identitat de Jesús hi ve assenyalada per la seva missió, i aquesta missió-identitat s’hi expressa sobretot amb el llenguatge dels llocs. Se’ns desvela qui és Jesús dient que va néixer a Betlem (Mateu 2,1), que va ser cridat d’Egipte (Mateu 2,14s), que es va instal·lar a Natzaret (Mateu 2,23), que va anar al Jordà (Mateu 3,13) i al desert de Judea (Mateu 4,1); i sempre amb un comentari semblant a aquest: perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta...”.
 

Aquest llenguatge dels llocs serveix per presentar un Jesús íntimament vinculat a la vida i a la història del seu Poble d’Israel i de la Humanitat. És una manera ben eloqüent de presentar Jesús com a “personalització” de la Humanitat (“Fill de l’home”).

 

2. Les referències locals d’aquesta primera part resulten ben estranyes geogràficament parlant. Primer se’ns diu que, tot i tornar a Galilea, Jesús no s’instal·la al seu poble, Natzaret, sinó a Cafarnaüm perquè era “vora el llac” (literalment “vora el mar”) (Mateu 4,13). El “rebrot”  (“natzarè”) abandona l’àmbit de cultiu on havia crescut i es “trasplanta” vora el mar. Aquí "mar" significa horitzó obert. Jesús s’instal·la als límits: entre el Poble escollit i l’ampla Humanitat de l’altra banda del Jordà. El riu Jordà es fa servir per significar el “límit” entre l’àmbit dels Jueus i el món dels Pagans. És significativa la referència al País de Zabuló i Neftalí, que geogràficament estaven en aquesta banda del Jordà, però teològicament estan a l’altra banda, perquè eren regions frontereres paganitzades (“Galilea del Pagans”). Jesús, situat entre els Jueus i els Pagans, serà per a tots llum que resplendeix...

 

3. Convertiu-vos...

Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. Aquestes paraules coincideixen amb les que proclamava Joan Baptista, el precursor (Mateu 3,2). Les paraules són les mateixes, però el lloc és diferent. Joan les proclamava a Judea, per als Jueus; Jesús les proclama als límits, vora el mar obert, per a tothom.

 

4. Quan Joan havia estat empresonat...

Mateu juga amb la paraula “empresonat”. “Quan Joan havia estat empresonatindica la situació en què es troba la Religió fonamentada en el Temple de Jerusalem, convertida en presó per als seus fidels, i presonera ella mateixa, reproduint l’esclavitud que el Poble havia patit en l’antic Egipte. Mateu vol presentar-nos Jesús com un nou Moisès que inicia un nou Èxode. Els “beneficiaris” d’aquest nou Èxode ja no serà un Poble determinat (Israel) sinó tots els Pobles (sobretot els oprimits que busquen la llibertat).

 

5. La SEGONA PART de l’evangeli d’avui ens presenta el primer nucli que farà visible el Regne que arriba. Són “pescadors” cridats a ser pescadors d’homes. Dues parelles de germans. Mateu torna a jugar amb les paraules per indicar que el nou Regne estarà constituït per “germans”, i no pas per súbdits.

Possiblement també s’hi vol fer pensar en el número “4”, que és la xifra de la Universalitat (pels 4 punts cardinals), en contrast amb el “12”, xifra del Poble de les 12 tribus (Israel). Amb tot, aquest “Poble” també hi serà integrat a través dels 12 apòstols (dels que l’Evangeli parlarà més tard), perquè el nou Regne universal no exclou de cap manera el regne preparatori (Mateu 10,2).

 

6. Pescadors d’homes...

Aquesta expressió resulta sospitosa avui dia: són tants els grups que intenten “pescar” clients i fidelitzar-los! Però en els Evangelis aquesta expressió té un significat totalment diferent i, fins i tot contrari. En realitat “pescar homes” vol dir alliberar-los de la mar de servituds on s’ofeguen tants i tants éssers humans: servituds religioses, socials, econòmiques, familiars, burocràtiques, de protocol... El significat de “pescar homes” ve indicat per allò que es diu tot seguit: (Jesús) anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

 

7. I si continuéssim llegint el relat, les paraules que segueixen són encara més explícites: “La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà” (Mateu 4:23). Aquests són els homes “pescats”
 

Hi ha una gran Inclusió invertida entre les primeres paraules que Jesús dirigeix a aquests primers deixebles i les últimes al final de l’Evangeli de Mateu. Les primeres parlen de "pescar" (treure del mar de servituds). Les últimes parlen de “batejar” (literalment “submergir” o “immergir”). “Immergir” tots els pobles en el nom (Vida) del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (Mateu 28,20).

Veiem més clarament els dos extrems d’aquesta inclusió invertida:

 

Primeres paraules de Jesús als quatre primers deixebles:

a) Veniu amb mi,

b) i us faré pescadors d’homes”.

 

Últimes paraules de Jesús als “12” deixebles, menys Judes:

b) Aneu a tots els pobles... batejant-los...

a) Jo sóc amb vosaltres...

 

Fent un joc de paraules, diríem: Som “pescats” del mar de les esclavituds per a ser “immergits” en el mar de la Vida divina.

 

8. Immediatament abandonaren les xarxes...

Sorprèn la promptitud de la resposta dels quatre primers “pescats”. És per posar de manifest l’anhel de ser pescats que hi havia en temps de Jesús (i sempre). Són tantes les servituds que ofeguen la nostra vida que, davant l’oferta de Jesús, la primera parella abandona immediatament les xarxes i segueix Jesús.

També la segona parella. D’ells es diu que estaven repassant les xarxes. Per això no les abandonen. Aquestes xarxes són “repassades” i preparades per a la nova pesca. En canvi, abandonen la barca amb el pare. Aquí “el pare amb la barca” representa la vinculació amb el passat, amb la Tradició inhibidora del propi Poble. El Regne que formaran els “nous pescats” i els “nous pescadors” serà una realitat nova, una nova Humanitat amb Déu mateix per “pare”. I una nova barca on hi càpiga tothom.

 

MISSATGE.

9. El missatge ve directament expressat per les paraules de Jesús: “El Regne del cel és a prop”. El Regne del cel s’apropa quan la religió institucional se’ns torna presó. L’empresonament de Joan provoca que Jesús comenci a actuar. Joan anunciava l’acció de Jesús, però també la retardava, com el paternalisme pot retardar l’emancipació.

  

10. Sembla que avui hi ha una situació força semblant a la del temps de Jesús. Es respira en l’ambient l’anhel d’un Regne Nou. Les Religions (i altres Institucions clàssiques) se’ns han fet petites i ens oprimeixen com un vestit que s’ha quedat petit. La societat, a pesar de la seva gran capacitat per oferir tota classe de béns, s’està convertint per a molts en un mar que mareja i esclavitza, del qual necessitem ser alliberats.
Avui, amb tantes llibertats, però tan poca Llibertat! Amb tantes possibilitats de viure bé, però amb tantes agressions a la bona convivència!

 

RESPOSTA.

10. També la resposta ve directament indicada en les paraules de Jesús: “Convertiu-vos!”.

Convertir-nos? I això, què vol dir en la pràctica?

Cadascú ho haurà d’anar descobrint. Però, d'una manera o altra, comporta passar del “temps de Joan” al “temps de Jesús”. O dit d’una altra manera: d’una religió centrada en la Llei a una fe centrada en la Llibertat que fa possible un amor ACTIU. Possiblement això ens demani també repassar les xarxes i abandonar labarca”, que ha quedat massa petita.

 

 

PREGUNTES per al diàleg.

1. Aplicada al nostre ambient, què inclou i què exclou la frase de Jesús: “Us faré pescadors d’homes”?

 

2. Com us apliqueu a vosaltres mateixos la resposta dels deixebles: “Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb Jesús”?

 

3. De Jesús es diu que “guaria tota malaltia”. Quina “explicació” d’això donaríeu:

- Era un metge extraordinari.

- Tenia poder sobre les persones i les seves malalties.

- Convencia els malalts de que ja estaven curats (suggestió).

- Il·luminava la vida dels malalts. Així els seus “mals” ja no eren sentits com a “mals”.

- Una altra explicació.