1ª LECTURA. (Isaïes 2,1-5).
Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós,
sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma
Als darrers temps s’alçarà ferma
la muntanya del temple del Senyor
al cim de les muntanyes i per damunt dels turons.
Totes les nacions hi afluiran,
hi aniran tots els pobles dient:
«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob,
que ens ensenyi els seus camins
i seguim les seves rutes;
perquè de Sió en surt l’ensenyament,
de Jerusalem, l’oracle del Senyor.»
Ell posarà pau entre les nacions
Ell posarà pau entre les nacions
i apaivagarà tots els pobles,
forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob,
Casa de Jacob,
veniu, caminem a la llum del Senyor.
2ª LECTURA (Romans 13,11-14a).
Germans,
siguem conscients dels moments que vivim.
Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.
Avui tenim la salvació més a prop nostre
que quan vam abraçar la fe.
S’acaba la nit i el dia s’acosta.
Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca,
revestim-nos l’armadura del combat a plena llum.
Comportem-nos dignament com a ple dia.
Fora l’abús de menjar i beure,
fora els plaers i les impureses,
fora les renyines i les enveges.
Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.
EVANGELI. (Mateu 24,37-44).
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Quan vindrà el Fill de l’home
passarà com en temps de Noè.
Els dies abans del diluvi
tothom continuava menjant i bevent i casant-se,
fins que Noè hagué entrat a l’arca.
No s’havien adonat de res
quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.
Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.
Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,
potser l’un fora pres i l’altre deixat;
si hi hagués dues dones molent plegades,
potser l’una fora presa i l’altra deixada.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu
quin dia vindrà el vostre Senyor.
Estigueu-ne segurs:
si el cap de casa hagués previst
l’hora de la nit que el lladre vindria,
no s’hauria adormit
ni hauria permès que li entressin a casa.
Estigueu a punt també vosaltres,
que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»
LLENGUATGE.
1. Comencem un nou Any Litúrgic. Novament l’Any A, amb l’evangeli de Mateu com a font principal dels fragments
evangèlics que s’hi llegiran.
Encara que l’any litúrgic comença
amb els quatre diumenges de preparació del Nadal, aquest primer diumenge d’Advent és també el primer diumenge de l’Any, i el
Missal ens fa llegir un fragment del final de l’Evangeli de Mateu.
Sembla una bona pedagogia que, ja des del primer moment, se’ns presenti l’horitzó final vers el qual avancem. Tot
l’any litúrgic, amb les seves festes
i celebracions, mira cap al seu terme: l’adveniment del fill de l’home (l'Home). Aquest es manifesta amb dos cimals:
- Nadal, que ens mostra el fet sorprenent de la “Humanització”.
Jesús és el “Fill de l’Home” o de la Humanitat (Mateu1,1ss).
- Pasqua, que ens mostra un fet encara més sorprenent: la vida
donada (resurrecció), com a essència de la VIDA. Jesús és el
“Fill de Déu” (Mateu
27,54).
2. El relat que hem llegit ens mostra, amb un llenguatge
apocalíptic, l’esdeveniment més important i esperat de la Història de la
Humanitat, la “vinguda” del fill
de l’Home; i que ens podria passar desapercebut si no hi estem molt
atents! Per què?
Perquè és un esdeveniment que no s’imposa sinó que només es
proposa com una oferta. No podem esdevenir imatge de Déu per disseny i per evolució. És una oferta que se’ns fa, la bellesa i la
bondat de la qual només podem “veure-les” si hem fet l’opció per a la bondat. Només un home que hagi decidit ser
bo quedarà admirat de la bellesa de la bondat. Només un home que es
va fent semblant a Déu veu la bellesa
de la VIDA QUE ES DONA (Déu).
3. Els Evangelis són, en
certa manera, una correcció-ampliació
d’allò que ja se’ns diu en el primer capítol de tota la Bíblia. El Gènesi ens parla de l’Home (home i dona)
creat perquè esdevingui “imatge de Déu” (Gènesi
1,26). Això és afirmat amb solemnitat per deixar clar que res del que hi ha
al Cel (astres) o a la Terra, no és déu,
ni imatge de Déu, ni ha de ser adorat
o venerat com a déu. A Déu
no l’ha vist mai ningú, i tenim d’Ell una única imatge que Ell
mateix ens ha donat: l’ésser humà (Joan
1,18).
4. Però l’ésser humà està molt lluny de ser ja imatge de Déu. Déu és lliure i creador,
i l’Home no pot ser imatge seva si no
es fa lliure i creador. Així, des del punt de vista dels Evangelis, en
el Gènesi l’Home no és encara totalment
creat sinó que només “comença” la seva Història; una Història
que va avançant fins que els Humans, desenvolupant els dons de la llibertat i de
la creativitat, esdevinguem realment semblants
a Déu o imatge de Déu. És així
que cadascú va veient “aparèixer” el fill
de l’Home, l’Home perfecte.
I aquí està el punt central: només podem “veure” l’home imatge
de Déu quan ja som
suficientment humans. Dit d’una
altra manera: només podem veure l’arribada
de l’Home perfecte si vivim de cara als homes. Si hi vivim
d’esquenes (menyspreant, utilitzant, dominant... els altres), no veurem res de
res. Seríem com cecs. Veure o no veure l’Home; ser “pres” per la Humanitat o ser
“deixat”, és una qüestió personal de cadascú. El comportament exterior és ambivalent.
És en el més profund de si mateix que cadascú decideix si viu de cara els
altres o si hi viu d’esquenes. “Si hi
hagués dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi
hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada” (Mateu
24,40).
5. Els evangelis ens presenten la figura de Jesús com una
“paràbola” d’aquest procés d’humanització. En ell se’ns fa visible
anticipadament el terme de la Història humana.
La seva mort-resurrecciosa (vida que es dóna) és la imatge perfecta que ens permet veure ja el projecte de Déu plenament realitzat (Mateu 28,18s).
La seva mort-resurrecciosa (vida que es dóna) és la imatge perfecta que ens permet veure ja el projecte de Déu plenament realitzat (Mateu 28,18s).
6. Però l’Home, creatura de
Déu, no és un simple producte.
Déu ens ha creat “creadors”. Som invitats a crear-nos mútuament establint
entre nosaltres relacions d’amor. Ens
fem humans creant Humanitat.
Així el do rebut esdevé també obra i mèrit nostre. Sense deixar
de ser creatures esdevenim també fills perquè participem de la Vida mateixa de Deu. Fills en
el Fill.
7. Hem estat dotats de llibertat. Però la llibertat és un repte: amb
ella podem crear humanitat;
però també podem corrompre-la i fer-la servir per deshumanitzar. La llibertat fa possibles l’amor i la creativitat,
però també, inhibint-la, pot prendre forma de peresa, d’orgull, de covardia, d’odi...
tan presents en el nostre món.
MISSATGE.
8. Al començament d’un nou Any
Litúrgic, les Lectures que hem fet ens presenten l’horitzó a què estem
cridats, i la necessitat d’estar atents per no errar el camí. Estar atents a
cada ocasió que se’ns presenti per fer
humanitat, perquè no sabem si tornarà a presentar-se. No aprofitar cada
ocasió podria tenir com a resultat noves víctimes del mal i de la injustícia.
“Un somriure oportú pot salvar una vida”.
RESPOSTA.
9. La llarga Història de la Humanitat està formada per hores i minuts. Cada
moment ofereix la seva invitació a fer
humanitat. “Siguem conscients del
moment que vivim”, ens diu St. Pau en la segona Lectura (Romans
13,11). “No s’havien adonat de res”, ens adverteix Jesús (Mateu
24,39).
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Cada any recomença l’any
litúrgic, però cada any el vivim diferentment als anteriors. ¿Noteu com canvieu
d’un any per l’altre? ¿Com descriuríeu aquest canvi?
2. A les Lectures se’ns
invita a estar atents a la vinguda del fill
de l’Home. ¿Com es manifesta això avui i aquí?
3. En Ciència, “Història” significa la narració ordenada de fets
documentats. Però en la Bíblia, “Història” té un sentit molt més profund. Quin?
VOCABULARI. (> Índex general).
(Del Vocabulari de la BCI
(Bíblia Catalana Interconfessional): Diluvi.
Veure també Entrevistes
amb Fid’ho. Advent-1.