→ VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Àngel.
David.
Elisabet.
Esperit. Estèril.
Fill
de Déu. Fill
de l’home. Jesús. Josep.
Gabriel. Maria. Natzaret.
→ Vocabulari
de la Bíblia Catalana Interconfessional: Àngel.
Galilea.
→ Veure també RELECTURES. 4rt. diumenge d’Advent. B.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (2Samuel 7,1-5.8b-11.16).
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau,
després que el Senyor l’hagué deixat en pau
de tots els enemics que tenia al voltant,
digué al profeta Natan:
«Mira, jo visc en un palau de cedre,
mentre l’arca de Déu està en un envelat.»
Natan digué al rei:
«Vés, fes tot el que es proposi el teu cor;
tens amb tu el Senyor.»
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor:
«Vés, digues a David, el meu servent:
Això diu el Senyor:
Tu m’has de fer un casal per a residir-hi?
Jo t’he pres del clos del ramat,
de guardar les ovelles i les cabres,
per fer-te cap del meu poble Israel.
He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès,
he derrotat els teus enemics
i t’he donat una anomenada
com la dels més famosos de la terra.
»He destinat un lloc per al meu poble Israel,
l’hi he plantat perquè hi visqui sense por,
i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans,
durant el temps en què vaig enviar jutges
per governar Israel, el meu poble.
A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics.
I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal.
Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares
et donaré per successor un descendent,
sortit de les teves entranyes,
i consolidaré el seu regne.
Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
»El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu,
el teu tron es mantindrà per sempre.»
2ª LECTURA (Romans 16,25-27).
Germans:
Glòria a aquell
qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio,
en allò que proclamem de Jesucrist,
que és la revelació del pla de Déu,
amagat en el silenci dels segles,
però que ara ha sortit a la llum,
per la decisió del Déu etern,
d’acord amb els escrits profètics,
i ha estat posat a l’abast de tots els pobles
perquè siguin obedients a la fe.
Déu és l’únic ple de saviesa.
Glòria a ell eternament per Jesucrist.
Amén.
EVANGELI. (Lluc 1,26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat
Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules,
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Nota.
Aquest evangeli coincideix amb el de la festa de la Puríssima que reprodueixo
aquí en la part que correspon al TEXT.
B.
LLENGUATGE.
1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel “Gabriel”. El nom de l’àngel ja ens indica que l’objectiu de l’aparició serà fer conèixer els “projectes de Déu sobre la Humanitat”.
Recordem que, en la Bíblia, el nom fa
la cosa. Encara que els estudiosos no estan del tot d’acord en el significat
exacte de “Gabriel”, la seva aparició sempre serveix per fer conèixer
a unes persones elegides la
col·laboració que s’espera d’elles en la realització del Projecte-Home,
de Déu.
2. En aquesta ocasió, l’aparició
de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos relats semblants
però ben diferenciats: L’aparició a
Zacaries, per al naixement de Joan Baptista (Lluc 1,8ss), i l’aparició a Maria, per al naixement de Jesús (Lluc 1,26ss).
Es tracta de dos infantaments paral·lels, però no del tot.
El segon comença “al sisè mes”
del primer. Aquest “detall” és important en la diferenciació dels dos.
L’expressió “sisè més” porta a
la memòria el Relat de la Creació en
el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi 1,
27). Amb aquest “detall” l’Evangeli de Lluc ens suggereix que, abans
de Jesús, encara no existia realment l’Home-imatge-de-Déu,
sinó només el pre-Home o “Precursor”.
A Zacaries se li anuncia el naixement del “precursor” més immediat.
Al “sisè mes” d’aquesta gestació, s’anuncia el naixement de l’Home, ja plenament imatge de Déu, i, per tant, fill
de Déu.
3. Però hi ha altres diferències entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos
relats en paral·lel per descobrir-hi aquests “contrastos” directament. (Lluc
1,5ss i Lluc
1,26ss).
4. En el relat que avui hem llegit, Maria té un “problema”: ella
està casada amb un jove important, descendent
del rei David, que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”,
o, fins i tot, “fill de David”, ja que els fills continuaven el rang del
pare. Però l’àngel li parla d’un fill que serà “fill de l’Altíssim”.
És clar: Maria no coneix “cap home”
que pugui fer-la mare d’un fill així. Com pot fer-ho, doncs?
5. La resposta de l’àngel és clara i precisa: el “fill” naixerà per obra de l’Esperit Sant. Per tant,
per aquest costat, cap problema. I Maria mostra la seva total disponibilitat: “Jo sóc l’esclava del Senyor: que es
compleixin en mi les teves paraules”.
6. La resposta que l’àngel ha donat a Maria és extremadament
significativa. Només un altre “home” (en
el mític Relat bíblic) havia nascut
directament “per obra de l’Esperit de Déu”:
Adam. (Notem que “Adam” significa “Home”). Recordem com ho diu el llibre
del Gènesi: “El Senyor-Déu va modelar
l'home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home
es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
7. L’Esperit alenat
sobre un “ninot de fang” va fer-ne un ésser
vivent. El mateix Esperit alenat
sobre una noia pletòrica de vida i generosa, fa del “fill que naixerà” un fill
de l’Altíssim .
Maria representa la Humanitat jove, plena de capacitat per
esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això
el seu fill serà fill de l’Altíssim,
coronament de l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el Projecte
inicial de Déu (crear l’Home a imatge i
semblança seva) comença a
fer-se visiblement real.
8. Tota la “Història
anterior” ara és entesa com a preparació.
Tota la “història següent” serà entesa com a continuació.
Jesús
esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit”
de la “Humanitat adulta” (Lluc 2,6).
9. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la
“humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent home (Fill de l’Home) i cent per cent Déu
(Fill de Déu).
10. En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per
a comunicar un missatge sobrenatural;
o millor: un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa.
Dissortadament molta gent es queda en el “llenguatge natural”,
convertint en “virtut” (la virginitat) allò que és “llenguatge”. Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles,
i algú es queda mirant el dit.
11. El relat fa servir la virginitat
biològica com a llenguatge per
expressar la plenitud de Jesús. Però
massa sovint ens hem quedat només en la virginitat biològica, això sí:
convertida en “virtut”.
El resultat és una interpretació sospitosa. Considerar “virtut” la virginitat
biològica comporta, d’alguna manera, considerar la sexualitat com una cosa “menys pura”. Això contradiu els Evangelis
segons els quals no hi ha coses impures.
Només el cor humà pot generar impuresa quan
té intencions injustes (Mateu
15,11).
12. Cal reconèixer que, a pesar del missatge evangèlic, ha entrat
sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre condemnat
com a doctrina però mai superat
com a mentalitat.
13. Dualisme és veure
l’Home com el resultat de dos components contraris: un cos material, corruptible, dolent; i una ànima espiritual, incorruptible,
bona. En aquest supòsit, la virtut consistiria en alliberar l’ànima
espiritual de les tendències pecaminoses del cos.
14. El Dualisme, com a filosofia, és un intent d’explicar
l’existència del Mal en el món. Però és un camí equivocat i perillós:
- Equivocat, perquè deforma la realitat de l’ésser humà. No
som el resultat de dos components
contraris com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals, però amb un cos capaç de rebre
la força de l’Esperit i així esdevenir, també, cent per cent espirituals. “Cos” i “Esperit” no
s’oposen, com no s’oposen l’aire (material) i la música que poden
generar les seves vibracions. La música és “espiritual”.
- Perillós: perquè, si entenem el cos com la causa del Mal,
no reeixirem mai a vèncer el Mal, perquè som corporals.
El Mal només és conseqüència de la nostra resposta egoista a la
presència dels altres. En canvi, el cos és bo en si mateix, com tot
allò creat (Gènesi
1,31).
15. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat és bona.
Tant l’una com l’altra seran bones si
expressen una actitud generosa; i seran dolentes si expressen una actitud injusta: relacions de
domini, de superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de
l’altre,...
16. També cal dir que la “virginitat”
de Maria no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de
l’època, el “baró” representava la força
fecundant. En el relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant; però s’afirma que el “Projecte de Déu sobre l’Home” precedeix
i va més enllà de la capacitat natural dels humans, com es pot comprovar en la
“parenta Elizabet” que ja està al sisè mes, ella que era tinguda
per estèril (Lluc
1,37).
C.
MISSATGE.
17. Quan els Evangelis ens parlen de Maria no fan “biologia” sinó “bona notícia”. L’anunci de l’àngel a Maria és per a tota la Humanitat. Amb el llenguatge
de la virginitat de Maria se’ns diuen dues coses importants:
-la seva disponibilitat a col·laborar en la gestació de la Nova
Humanitat,
-l’acolliment de la força de l’Esperit per aconseguir-ho.
18. Gestar una Nova
Humanitat és el desig més profund d’una infinitat de persones. Però, per experiència sabem que
nosaltres sols no ens en sortiríem. Ho demostra la història dels diferents Humanismes salvadors que han existit,
els quals han acabat produint més injustícies de les que pretenien
corregir. La mateixa història humana de l’Església està plena d’aquestes contradiccions.
Però no estem sols, sinó que comptem amb el designi d’Aquell per al qual
res
no és impossible (Lluc 1,37).
D:
RESPOSTA.
19. Encara que, com Maria, tots podem dir: Jo no conec l’home que pugui engendrar una Nova Humanitat justa,
solidària i feliç, també podem dir: Que es compleixin en mi les teves paraules.
En Maria no és una resposta de passivitat; al contrari: Maria se’n va de
pressa a ajudar Elisabet en la gestació
del Precursor (Lluc 1,39).
En
el llenguatge bíblic “paraula”
significa força, energia, alè, esperit creatiu. “Al principi existia la Paraula...” (Joan
1,1). “Que es compleixin en mi les teves paraules” significa
prestar-se a ser col·laboradors de Déu en el seu “Projecte Home”
20. Per això, pretendre “celebrar
el Nadal” sense prendre la nostra responsabilitat en la gestació de la Nova Humanitat, seria
fer trampa. I així com Maria i Josep van exercir el protagonisme que els
corresponia en el naixement de Jesús (Mateu 1,20), també
nosaltres, membres de la Humanitat, hem de prendre el
protagonisme que ens correspon en el naixement
continuat de l’Home Nou.
21. Igualment, venerar la virginitat
de Maria i pretendre fer néixer la Nova
Humanitat confiant en el Poder
(polític, religiós, econòmic, social,...) seria no haver entès res de res de la
pròpia Història i del Missatge
evangèlic.
E. PREGUNTES per al diàleg.
2. Quines mostres de “inhumanitat” descobriu en la societat i en
l’església d’avui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada