Diumenge 14 de durant l’any. A.

1ª LECTURA.  (Zacaries 9,9-10; 13,1)

El Senyor diu:

“Alegra’t, ciutat de Sió.

Aclama, ciutat de Jerusalem.

El teu rei fa la seva entrada.

És bo i salvador, muntat humilment en un ase,

en un pollí, fill de somera.

 

Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra;

allunyarà de Jerusalem els cavalls,

i els arcs dels gerrers seran bandejats.

 

Adreçarà a tots els pobles paraules de pau,

i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre,

des del Gran Riu fins a l’extrem del país”.

 

2ª LECTURA (Romans 8,9,11-13).

Germans,

vosaltres no viviu segons les mires de la carn

sinó segons les de l’esperit,

perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres,

i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist,

no seria del Crist.

 

I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell

que va ressuscitar Jesús d’entre els morts,

també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres,

aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts,

donarà la vida als vostres cossos mortals.

 

Per tant, germans,

nosaltres tenim un deute, però no amb la carn,

que ens obligaria a viure com demana la carn.

Perquè si visquéssiu així, moriríeu.

En canvi, si per l’Esperit feu morir les obres de la carn,

viureu.

 

EVANGELI. (Mateu 11,25-30).

 

En aquell temps Jesús digué:

“Us enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

tot això que heu amagat als savis i entesos.

 

Sí, Pare: així us ha plagut a vós.

El Pare ho ha posat tot a les meves mans:

fora del Pare,

ningú no coneix veritablement el Fill;

igualment,

ningú no coneix veritablement el Pare

fora del Fill,

i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

 

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;

jo us faré reposar.

Accepteu el meu jou,

feu-vos deixebles meus,

que jo sóc benèvol i humil de cor,

i trobareu el repòs que tant desitjàveu,

perquè el meu jou és suau,

i la meva càrrega, lleugera.

 

LLENGUATGE.

1. Potser alguna vegada haureu sentit algú que s’expressava així: “Un dia vaig decidir deixar tot això de la religió, i ara visc molt més tranquil”.

Estic totalment d’acord amb aquesta actitud, i per això faig la següent proposta: si la religió i les seves pràctiques no us ajuden a estar més tranquils (és a dir: en pau amb nosaltres mateixos) i a sentir-vos més lliures, desfeu-vos d’elles.

És pura conseqüència d’aquella sentència de Jesús: “No és l’home per al dissabte (per a la religió) sinó el dissabte per a l’home” (Marc 2:27).

 

2. L’evangeli d’avui ens porta per aquest camí. Si ser deixebles de Jesús no ens porta a “trobar el repòs”, és que no hem entès res de res. I per tant: o canviem o ho deixem.

El llenguatge de l’evangeli d’avui usa la contradicció per donar més relleu a allò que ens vol dir. Segons les paraules de Jesús, els “savis i entesos” no “saben ni entenen”. Però fixem-nos que en el contrapunt d’això no parla dels “ignorants” sinó dels “senzills”. Són els “senzills” els que reben la revelació de Déu que els permet saber i entendre.

 

3. Si els savis i entesos no saben ni entenen, no és pas a causa dels seus coneixements, sinó perquè consideren que els seus coneixements els situen per damunt dels altres. Això sí que impedeix conèixer i entendre els projectes de Déu.

Des de les “altures” només es veuen els teulats, no pas la vida de les cases.

 

4. El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera...

Pot haver-hi un jou suau? És possible una càrrega lleugera?

Cal donar a aquestes frases un significat actiu: parlen de jous que suavitzen la vida, i de càrregues que alleugen el pes de l’existència.

Els qui vivim a la costa veiem sovint els jous pesants i les càrregues feixugues que es carreguen els bussos. Però quan estan dintre l’aigua, com n’és de suau i lleuger aquell abillament que, a fora, els resultava tan feixuc!

¿No heu vist com els infants a la platja o a la piscina es carreguen de suros o flotadors que, un cop a l’aigua, alleugen el seu propi pes?

Els mateixos evangelis ens parlen sovint de la vida com d’una travessia amb barca. Si n’és de pesant, una barca!; i, no obstant, gràcies a ella podem passar “flotant” a l’altra riba.

 

5. Per a una immensa majoria de persones la vida és una càrrega pesant en alguns (o molts) moments. És aleshores quan podem comprovar la veritat de les paraules de Jesús: “... i trobareu el repòs que tan desitjàveu, perquè el meu jou suavitza i la meva càrrega alleugera”.

I si no és així, deixem-nos de “religions”. Simplement siguem “senzills” per poder copsar la revelació del Pare.

 

6. Ningú no coneix el Pare fora del Fill...

Des de les nostres necessitats podem arribar a Déu. El procés seria més o menys així: tots intuïm que la nostra vida no té el seu fonament en si mateixa. Existim, però podríem no existir. Per tant, si no som el fonament de la nostra existència, alguna altra cosa ens fonamenta i aguanta. A aquesta “altra cosa” li podem donar el nom de “Déu”, o altres noms.

 

7. Però en Jesucrist els humans hem descobert que Déu no s’ha quedat en aquesta relació de creador–creatura, sinó que ens crida i destina a ser fills. Podria no fer-ho, però ho fa. No és una conseqüència d’allò que som, sinó pura generositat seva. No ve “exigit” per les nostres necessitats ni podem aconseguir-ho o merèixer-ho per nosaltres mateixos. És un do gratuït. Som convidats a ser fills en el Fill.

Com explica St. Pau als cristians de Corinti, cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen (1ª Corintis, 2,9).

 

NOTA.

A l’hora d’intentar entendre les “paraules de Jesús”, cal tenir molt present les dues “situacions” de la seva “Vida”. (→ Paraules de Jesús).

MISSATGE.

8. És possible alleugerir la “càrrega de la vida” acollint el missatge de Jesús.

Però només ho podrem fer si no ens sentim superiors als altres ni ens considerem autosuficients (savis i entesos) per aconseguir “per dret de conquesta” allò que ens és ofert com un do gratuït.

 

RESPOSTA.

9. ¿D’alguna manera, escriure aquests Apunts d’homilia, no és ja “fer de savi i entès”?

I si l’evangeli ens diu que “tot això ho heu amagat als savis i entesos i ho heu revelat als senzills”, per què perdre el temps llegint aquests Apunts o altres Comentaris per l’estil?

 

Penso que l’evangeli d’avui ens ajuda a posar les coses al seu lloc. Per això, permeteu-me repetir aquí una cosa que a vegades també he dit a la parròquia: no us cregueu res del que dic fins que no descobriu per vosaltres mateixos allò que hi pugui haver de correcte o d’incorrecte. Faig meva una frase de Sant Pau: “Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo” (1ª als Tessalonicencs 5,21).

 

10. I, com saber què és bo?

No hi ha altra solució que tenir una certa confiança en nosaltres mateixos. És cert que podem equivocar-nos, però hem de reconèixer que cada un de nosaltres està dotat de sensibilitat per assaborir el bé i sentir l’amargor del mal. En últim terme ens hem de fiar d’aquesta “sensibilitat” rebuda i creixent.

Podem recordar les paraules de Jesús: “Però vosaltres no us feu dir "mestre", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist” (Mateu 23:8).

 

Entre nosaltres no som mestres, ni pares ni guies. Però som germans. I res no ens ajuda tant a entendre els projectes del Pare com el diàleg sincer entre tots els germans.

La pretensió d’aquests Apunts és la dels “gossos que aixequen la llebre” i la fan anar cap al caçador. Caçar-la o no caçar-la ja no és cosa d’ells sinó del caçador.

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. El nostre temps no és tant de savis com d’especialistes; és a dir: de persones molt enteses en alguna cosa i força ignorants en moltes altres. ¿Quines conseqüències es poden treure d’aquest fet pensant en la nostra comunitat?

 

2. Com que sovint les coses de la religió ens resulten complicades, tenim tendència a dir: “doctores tiene la Iglesia”.  Què en penseu d’aquesta actitud?

 

3. Què proposeu perquè allò que Déu ens revela quan som senzills, pugui ser compartit per tots?

 

 

VOCABULARI.  (> Índex general).

 

Conèixer.   Fill.    Jou.    Pare.   Paraules de Jesús (del Glossari).  

 

 

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 14. Any A.

13 de durant l’any. A.

1ª Lectura (2 Reis 4, 8-11. 14-16a)

Un dia Eliseu passava per Sunam.

Hi havia allà una dona benestant

que l'obligà a quedar-se a menjar a casa seva.

Des d'aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava,

s'hi quedava a menjar.

Llavors ella digué al seu marit:

«Estic convençuda que l'home de Déu

que passa sempre per casa nostra és un sant.

Fem-li una petita habitació d'obra a la terrassa,

posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum,

i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà.»

 

El dia que Eliseu hi anà,

es retirà en aquella habitació i s'hi quedà a dormir.

Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat:

«¿Què podem fer per aquesta sunamita?»

Guihezí li respongué:

-«Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran.»

Eliseu li va dir: «Crida-la.»

Guihezí la cridà, i ella es presentà

i es quedà a l'entrada de l'habitació.

Eliseu li digué:

«L'any que ve, per aquest temps,

amanyagaràs un fill».

 

 

2ª Lectura (Romans 6, 3-4. 8-11)

Germans:

Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist,

hem estat submergits en la seva mort.

Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort,

perquè, tal com Crist,

gràcies al poder admirable del Pare,

va ser ressuscitat d'entre els morts,

també nosaltres emprenguem una nova vida.

I si hem mort amb Crist,

creiem que també viurem amb ell.

I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts,

ja no mor més,

la mort ja no té cap poder sobre ell.

Quan ell morí,

morí per al pecat una vegada per sempre,

però ara que viu, viu per a Déu.

Igualment vosaltres,

penseu que sou morts pel que fa al pecat,

però viviu per a Déu en Jesucrist.

 

 

Evangeli (Mateu 10, 37-42)

En aquell temps Jesús digué als seus apòstols:

«Qui estima el pare o la mare més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui estima els fills o les filles més que a mi,

no és bo per venir amb mi.

Qui no pren la seva creu i m'acompanya,

no és bo per venir amb mi.

Els qui vulguin guardar la vida en poder seu,

la perdran,

però els qui per causa meva l'hauran perduda,

la retrobaran.

Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.

Qui acull un profeta perquè és profeta,

tindrà la recompensa dels profetes,

qui acull un just perquè és just,

tindrà la recompensa dels justos,

i tothom qui doni un vas d'aigua fresca

a un d'aquests petits,

només perquè és el meu deixeble,

us dic amb tota veritat,

no quedarà sense recompensa.»

 

LLENGUATGE.

 

Nota:

Les paraules sorprenents que Mateu posa en boca de Jesús, tenen un paral·lel en l’evangeli de Lluc que és llegit el diumenge 23 de l’Any C. Allà hi podeu trobar més Apunts.

 

1. Mateu centra el seu Evangeli en cinc grans discursos de Jesús, en paral·lelisme amb els cinc llibres de la Llei de Moisès (Pentateuc). Les paraules que hem llegit pertanyen al segon discurs, que Mateu dedica a les Instruccions de Jesús als Dotze apòstols, en enviant-los a predicar pels pobles de Galilea (Mateu 10,5).

És possible que algunes paraules d’aquest discurs, siguin de Jesús mateix. Amb tot, és evident que les primeres paraules llegides en el fragment d’avui no van ser pronunciades per Jesús sinó que és Mateu qui les posa en boca de Jesús quan ja no hi havia cap perill d’entendre-les equivocadament contraposant l’amor a ell i l’amor al pare, a la mare, al fill o filla.

 

2. El mateix Jesús havia ensenyat que l’amor a Déu es manifesta en l’amor al pròxim (Mateu 22,39), i ningú més pròxim que els propis pares o fills.

Però també pot passar que, quan estimem les persones més pròximes, les estimem de tal manera que, en realitat, no les estimem a elles sinó a nosaltres mateixos en elles. Per això Mateu posa en boca de Jesús la referència a “prendre la creu”: expressió que, després de l’experiència de Jesús, havia esdevingut el símbol inequívoc d’una vida viscuda com a donació als altres. I ho confirma amb unes paraules directes i explícites: “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran; però els qui per causa meva l'hauran perduda (donada), la retrobaran”.

 

 

MISSATGE.

 

3. “...qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat”.

L’obra de Déu no és ni la persona individual de Jesús, ni la Religió, ni els Cristians...  L’obra de Déu és la Humanitat. Per això la missió dels apòstols (dels “enviats”) és fer-se humans fent Humanitat. Tot amor concret, sigui als pares, als fills, o fins i tot als enemics (Mateu 5,44), només ens humanitza si és viscut en l’horitzó de l’amor a la Humanitat.

 

 

RESPOSTA.

 

4. Una vegada vaig veure una figuera petita i escarransida, voltada de rebrolls. Els rebrolls se la menjaven. No podia donar fruits.

Els éssers humans som capaços de tenir molts i variats amors. Però hem de vigilar perquè no ens passi com a aquella figuera. Hem de veure si aquests amors ajuden o impedeixen l’amor al Crist; és a dir: l’amor a la Humanitat. Només l’amor a la Humanitat dóna unitat i eficàcia als altres amors, i ens realitza també a nosaltres mateixos. “Els qui per causa meva hauran perdut la vida, la retrobaran”.

Cada un de nosaltres és com una fulla d’un gran arbre. Cada fulla pot estimar el sol, la pluja, l’aire, les flors, els insectes, la humitat,... Però tot està en funció de l’arbre per al que viu i del qual viu. Separada de l’arbre, la fulla no podria ni existir.

 

5. Com a deixebles de Jesús hem d’estimar la nostra família, la nostra comunitat, les nostres veritats, les nostres obres d’art, les nostres festes, les nostres celebracions, el nostre llenguatge,... Però tot això és vàlid quan és una manera concreta d’estimar la Humanitat.

 

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Alguna vegada, el vostre amor a l’Església us ha dificultat el vostre amor a la societat en què viviu?

 

2. En l’exercici dels vostres drets, té preferència el bé comú?

 

 

 

VOCABULARI.  (> Índex general).

 

Apòstols.     Creu.   Jesús.     Recompensa.     

 

 

(Del Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Apòstols.

 

 

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 13.A

 

Diumenge 12è. de durant l'any. Any A.

1ª LECTURA.  (Jeremies 20, 10 - 13)

Digué Jeremies:

“Sento com parla la gent,

em veig amenaçat de tots costats;

diuen:Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat,

denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar;

seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar.

Llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell.

Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible;

per això els qui em persegueixen cauran,

no podran apoderar-se de mi.

Quedaran tan confosos del seu fracàs,

que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.

Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos,

que penetreu tot l’interior dels homes:

feu-me veure com feu justícia,

ja que és a Vós que jo he confiat la meva causa.

Canteu al Senyor, lloeu el Senyor:

Ell salva la vida del pobre

de les mans dels qui volen fer-li mal”.

2ª LECTURA (Romans 5, 12 - 15).

Germans,

per obra d’un sol home entrà el pecat al món,

i amb el pecat hi entrà també la mort,

que s’estengué a tots els homes,

donat que tots van pecar.

Abans que la Llei fos donada,

el pecat ja existia en el món,

encara que, mentre no hi ha llei,

no consta quina és la pena dels pecats.

Així i tot, la mort ja imperava

durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès,

fins sobre aquells homes

que no havien transgredit cap precepte,

com ho havia fet Adam.

I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard.

Però el do no té comparació amb la caiguda,

perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol,

molt més ha abundat la gràcia de Déu

i el do generós que s’ha estès a tants,

per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.

EVANGELI. (Mateu 10,26 - 33).

En aquell temps...

Jesús digué als seus apòstols:

“No tingueu por dels homes.

No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat;

no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut.

Allò que us dic a la fosca,

digueu-ho a plena llum;

allò que us he dit a cau d’orella,

proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos,

però no poden matar l’ànima.

Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern

tant l’ànima com el cos.

¿No es venen dos pardals per pocs diners?

Doncs, ni un d’ells no cau a terra

si no ho permet el vostre Pare.

Però a vosaltres,

Déu us té comptats cada un dels cabells.

No tingueu por:

valeu molt més que tots els ocells plegats.

A tothom que em reconegui davant dels homes,

també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel;

però a tothom que em negui davant els homes,

també jo el negaré davant el Pare del cel.

LLENGUATGE.

1. Optar per la Llibertat en un món com el nostre, és optar per alguna classe de martiri. Martiri en el seu doble sentit: ser testimonis de la Llibertat, i ser perseguit pels que no poden o no volen acceptar-la. Els nombrosíssims presos polítics que hi ha en moltíssims països en són una prova vergonyant.  

Ser perseguit fa por.

Si Jesús diu als seus enviats (apòstols) “no tingueu por”, és perquè hi havia motius per tenir-ne.

2. Però, posats a tenir por, val més que en tinguem de Qui ens pot fer mal de debò.

¿Ens amenaça, Jesús? Això sembla.

¿És propi de Jesús, amenaçar? Ben cert que no!

Doncs, què passa?

3. Imaginem les fulles d’un arbre:

- o estan enganxades a l’arbre, i així viuen i col·laboren a la vida de l’arbre,

- o es desenganxen de l’arbre perquè no volen participar de la seva vida. Aleshores s’assequen, moren i cauen.

I a sobre, “cauen” acollides per la mare-terra, i es convertiran en adob de l’arbre que han menyspreat!

Això és l’infern!

Les fulles depenen totalment de l’arbre per viure; però si una fulla es desentén de l’arbre, no és l’arbre qui la “castiga”, sinó ella mateixa separant-se’n.

4. En el llenguatge dels evangelis, Jesús personifica l’HOME.

Cada un de nosaltres es troba davant aquesta disjuntiva:

- o fa Humanitat (“em confessa davant els homes...”)

- o desfà Humanitat (“em nega davant els homes...”).

I a sobre, qui desfà Humanitat es trobarà que Déu convertirà en bé per a tota la Humanitat la seva rebel·lia (com va passar-li a Judes, que va “vendre l’Home”, però precisament aquesta seva acció va servir perquè l’Home arribés a la plenitud: ser totalment vida donada, que és la Vida mateixa de Déu.

5. “Cos“ i “ànima“.

En els evangelis aquestes paraules no indiquen dues parts de l’ésser humà, cada una amb la seva “porció” de vida: vida material i vida espiritual. Aquesta manera de pensar és aliena a la mentalitat jueva.

Només hi ha una única vida humana que té diferents dimensions o nivells. El cos manifesta la dimensió exterior, de relacions amb els altres. L’ànima manifesta la dimensió profunda, relacionada directament amb l’autoconsciència i les opcions de vida.

Si ho comparéssim amb un arbre podríem dir que les branques farien de “cos”, i les arrels, amb les seves connexions profundes entre elles i amb l’entorn, farien  d’ànima.

Algú pot trencar les branques, però no mata l’arbre perquè la seva vida ve sobretot de les arrels. Per això pot rebrotar.

6. És possible que la traducció que ens ofereix el Missal de les paraules de Jesús no sigui la més clara. Segurament seria millor traduir així: “No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar la vida”.

La vida depèn directament de Déu. Ningú no la pot “matar”, només Déu. Però Déu no “mata”, ja que Ell és precisament font de vida.

No obstant, cada un de nosaltres pot rebutjar el do de la vida.

De caure en aquesta temptació, sí que n’hem de “tenir por” (Mateu 6,13).

7. “A qui em negui... jo el negaré”...

¿És que Jesús és venjatiu? ¿És que l’amor de Jesús depèn de la nostra fidelitat a Ell? ¿Vol dir això que, en definitiva, tot depèn de nosaltres perquè Déu (o Jesús) es limita a correspondre a allò que nosaltres fem?

En certa manera, sí. No pas perquè la iniciativa amorosa de Déu depengui del nostre comportament sinó perquè Déu ha volgut que els seus dons fossin també mèrits nostres.

Si només hi hagués els dons de Déu, nosaltres seríem bons i perfectes, però també seríem uns simples robots. No seríem lliures, ni podríem ser “a imatge de Déu”.

8. En la seva saviesa Déu ha trobat la manera de fer compatibles la seva gràcia i la nostra llibertat. Tot el que tenim és do de Déu, però Ell ha volgut que fos també mèrit nostre.

Per això St. Pau va poder escriure als Romans: “Gràcies a Jesucrist... tenim l’honor de gloriar-nos en Déu” (Romans 5,11).

El risc d’això és que podem rebutjar els dons de Déu.

9. A la 2ª Lectura, St. Pau ofereix un raonament difícil per nosaltres perquè partim d’esquemes mentals força diferents.

“Adam” no representa un individu concret sinó la naturalesa humana. Una naturalesa que tendeix a no acceptar la vida com un do sinó a conquerir-la pel nostre compte lluitant contra el Donant. Aquest “orgull humà” és descrit en forma de relat mitològic, bellíssim i molt intuïtiu: el famós relat d’adam i eva al paradís terrenal” (Gènesi 2 i 3).

10. “Sereu com déus”, diu la serp a Adam i Eva (Gènesi 3,4). I van trobar que això els “interessava”, tot i el seriós advertiment: “no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs” (Gènesi 2,17).

11. La mort.

La mort no és pas un càstig per la desobediència sinó la conseqüència directa de menjar el fruit d’un arbre verinós per als Humans: l’arbre del “coneixement del bé i del mal”.

Aquí “coneixement del bé i del mal” vol dir la pretensió de decidir què està bé i què està malament en la nostra relació amb els altres, com si fóssim els seus “déus”.

12. L’autodivinització ens porta a arrogar-nos el dret d’imposar-nos perquè “sabem què és bo i què és dolent”. Això porta a jutjar i condemnar a qui no pensa com nosaltres.

La conseqüència més directa de tot això és la mort. Només cal repassar la Història del nostre planeta. L’home autodivinitzat ha sembrat la terra de morts, assassinats, tortures, violacions, exterminis, guerres santes, condemnes per rebel·lió o sedició, ...

Sortosament, “si tants han mort per haver fallat aquell “Adam”,

molt més ha abundat la gràcia de Déu” (o sigui: la Vida) ( 2ª Lectura).

MISSATGE.

13. “No tingueu por. No cau a terra un simple ocell sense el permís del vostre Pare. I vosaltres valeu molt més que tots els ocells plegats”.

RESPOSTA.

14. ¿És cert, aquest missatge?

Ens el podem creure, quan veiem tantes injustícies i desgràcies com pateixen, o patim, innumerables persones innocents?

És possible no tenir por davant tanta crueltat?

L’Evangeli de Mateu ens presenta la llista dels 12 apòstols (Mateu 10,1ss). Eren una colla de porucs. Quan van anar maldades, tots van fugir. Pere, el més cregut, va negar rotundament haver conegut mai aquell Home.

Curiosament, com em feia notar un bon amic, Jesús ressuscitat no els va retreure això en cap moment. En canvi, sí que els va reprendre per la seva manca de fe per creure en la seva resurrecció (Marc 16,14.  Lluc 24,25).

15. La resposta que se’ns demana només pot venir de la fe en Déu que ressuscita els morts. Després d’acollir la resurrecció, aquells apòstols covards i porucs, se’ns presenten valents i decidits. Què havia passat? Simplement: havien assumit que “Déu està amb nosaltres”. I, “Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?” (Romans 8,31).

Certament fan por els que poden “matar el cos”. Però, mirant-ho amb serenitat, ens adonem que la nostra vida només la podem viure realment si la donem. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà” (Marc 8,35). Com diu bellament R. Tagore:

Em rebut la vida com un do,

i la mereixem fent-ne un do.

I, si vivim donant la vida, tampoc és tan tràgic que algú ens la prengui...

PREGUNTES per al diàleg.

1. Al nostre món hi ha molta mort provocada pels homes. ¿Som dels que “maten”?

Dit d’una altra manera: jutgem i condemnem algú? Hem dit alguna vegada: tal persona, per mi, és morta?

2. Quines conseqüències té en la nostra vida de cada dia saber que Déu es preocupa tant de nosaltres que “fins els cabells del cap ens té comptats”?

3. Què en penseu de la frase popular: “La por guarda la vinya”?

VOCABULARI.  (> Índex general).

Cos.    Por.  

Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 12. A.