Diumenge vinent, 18è. de durant l'any A.

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

VOCABULARI.  (> Índex general).

 

Barca.       Compadir-se.      Despoblat.       Joan Baptista.      Menjar.   Multitud.        Nombres (2, 4, 5, 12, 40, 50, ... ).      Pa.       Partir (el pa)     

 

 
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):   Benedicció.    Nombres

  

→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho.  Diumenge 18. A. 

 

→ Veure també Relectures (Historietes):  Diumenge 18 de l’any A. 

Nota.

En aquest any 2023 coincideixen el diumenge 18^è. de durant l’any i el 6 d’agost, festa de la Transfiguració del Senyor. Segons les normes litúrgiques, aquesta festa té preferència sobre el diumenge. És possible, doncs, que en algunes Comunitats s’opti per les lectures de la Festa de la Transfiguració, encara que així es “trenqui” la lectura seguida d’aquests diumenges.

Per als Apunts d’homilia corresponents a la Festa de la Transfiguració podeu anar al 2on. diumenge de Quaresma, on s’hi llegeix el mateix relat, i segons l’evangelista que hi correspongui. Aquest any correspon a St. Mateu → Any A.  (→  Any B.   Any C.)

 

 

LECTURES del diumenge 18 de durant l’any A.

 

1ª LECTURA.  (Isaïes 55,1-3).

Això diu el Senyor: 

“Oh tots els assedegats,

veniu a l’aigua;

veniu els qui no teniu diners,

compreu i mengeu,

compreu llet i vi sense diners,

sense pagar res.

 

¿Per què perdeu els diners

comprant un pa que no alimenta,

i malgasteu els vostres guanys

en menjars que no satisfan?

 

Escolteu bé, i tastareu cosa bona,

i us delectareu assaborint el bo i millor.

Estigueu atents, veniu a mi

i us saciareu de vida.

Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,

els favors irrevocables promesos a David”.

 

2ª LECTURA (Romans 8,35,37-39).

Germans,

¿qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist,

que tant ens estima?

¿Els contratemps, la por, les persecucions,

la fam o la nuesa,

el perills, la mort sagnant?

 

De tot això en sortim fàcilment vencedors

amb l’ajut d’aquell que ens estima.

Estic ben segur que ni la mort ni la vida,

ni els àngels ni altres poders,

ni res del món present o del futur,

ni el estols del cel o de les profunditats,

ni res de l’univers creat

no serà capaç d’allunyar-nos de Déu

que, en Jesucrist, el nostre Senyor,

ha demostrat com ens estima.

 

EVANGELI. (Mateu 14,13-21).

En aquell temps,

quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista,

se n’anà amb una barca cap un lloc despoblat.

així que la gent ho va saber,

el van seguir a peu des dels pobles.

Quan desembarcà veié una gran gentada;

se’n compadí i curava els seus malalts.

Els deixebles, veient que es feia tard,

anaren a dir-li:

“Som en un indret despoblat

i ja s’ha fet tard.

Acomiadeu la gent.

Que se’n vagin als pobles a comprar-se menjar”.

 

Jesús els respongué:

“No cal que hi vagin.

Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

Ells li diuen:

“Aquí només tenim cinc pans i dos peixos”.

Jesús respongué: “Porteu-me’ls”.

 

Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba;

prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel, digué la benedicció,

els partí i donava els pans als deixebles

i ells els donaven a la gent.

 

Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze coves plens de les sobres.

Els qui n’havien menjat eren tots plegats

uns cinc mil homes, sense comptar-hi

les dones i la mainada.

  

LLENGUATGE. 

Nota.
Aquest relat és dels pocs que es troben en els quatre Evangelis. En els Evangelis de Mateu i Marc, s’hi troba repetit, encara que amb els “números” canviats. Les Lectures del Missal no recullen aquestes repeticions.

En el cicle B, la versió de Marc és substituïda per l’extensa versió de l'Evangeli de Joan, que agafa quatre diumenges seguits. La versió de Lluc es troba només en la festivitat del Corpus de l’any C.

Per tant, podeu trobar altres Apunts sobre aquest relat:

‒Versió de Mateu, aquí sota.

‒Versió de Marc (No hi és al Missal ja que és com en Mateu).

‒Versió de Lluc: Festa del Corpus, de l’any C.

‒Versió de Joan: des del diumenge 17 al 21 de l’any B.
‒També de Joan: Festa de Corpus, de l’Any A.

 

1. Després de les paràboles del regne, l’Evangeli de Mateu continua amb uns relats que en podríem dir dels signes de la presència del Regne.

El conjunt de les paràboles ens deixen clar que el Regne del cel no és pas com els regnes d’aquest món que es fan visibles exhibint Poder i Domini.

Com que el Regne de Déu no és de domini, el més normal és que passi desapercebut, com el llevat que fa fermentar la farina, o la llavor sembrada al camp, o el tresor “amagat” o la perla que cal buscar-la..., com s’ha vist en les paràboles llegides els diumenges anteriors.

De fet, tothom qui creu en el “domini sobre els altres” és incapaç de "veure" el nou Regne ja present.

 

2. No obstant, el Regne que Jesús anuncia està ja ben present, i es manifesta amb una gran eficàcia salvadora. És el que volen dir els relats que segueixen al capítol de les Paràboles.
Són uns relats que sovint, vistos des de la nostra perspectiva, semblen plens de “miracles”.

 

3. “miracles”. Heus aquí una paraula que avui s’ha convertit per a molts en un escull insalvable. Com diu un bon amic, “abans la gent creia gràcies als miracles; però avui creiem a pesar dels miracles”. No sé si abans la gent creia en Jesús gràcies als miracles... Potser simplement algunes persones creien en els miracles “de Jesús”.

 

(Veure  miracles i  miracles de Jesús, al Glossari.

 

4. L’evangeli d’avui ens exposa el signe més important de la presència del Regne de Déu. Per destacar aquesta importància, Mateu (que en aquest punt és igual que l’Evangeli de Marc. Marc 6:32) l’explica dues vegades, repetint-lo quasi amb les mateixes paraules (Aquí i a Mateu 15,32-39). Amb aquest recurs literari s’aconsegueix destacar la centralitat de la fe. La fe dels “deixebles” (Mateu 14,32), la fe de la dona “cananea” (Mateu 15,28), o la fe de qui sigui... (Mateu 15,29), en contraposició a les observances de les “tradicions” dels fariseus (Mateu 15,1-20).

 

5. En l’Evangeli de Mateu (i de Marc), el relat d’avui sol ser conegut com la  Primera Multiplicació dels pans. Sembla un nom no gaire adequat.
La nostra ment funciona amb paraules. Si se’ns ofereix una paraula inadequada, es converteix en un obstacle per entendre bé. La paraula “multiplicació” és inadequada perquè Jesús no “multiplica” el pans sinó que els parteix i reparteix. Caldria, doncs, parlar de la Partició dels pans o Fracció dels pans.

 

6. “Multiplicar” els pans suggereix una acció divina en forma de “miracle”. Si és un miracle, és cosa exclusiva de Déu, o d’algú amb el poder de Déu. En tot cas “no seria cosa nostra”.

En canvi, el que vol dir-nos l’Evangeli és ben bé el contrari: que és cosa nostra!
No es tracta de multiplicar sinó de compartir. No és una qüestió de miracles sinó de solidaritat.

Jesús provoca que els seus deixebles comparteixin “tot allò que tenen”, i així facin l’experiència de que compartint n’hi ha per tothom, i de sobres.

Compartir, i comprovar l’eficàcia de fer-ho, és el primer signe de que “el Regne de Déu està enmig vostre” (Lluc 17,21).

 

7. Es tracta d’un relat molt elaborat, amb una gran quantitat de detalls plens de simbolisme. Es faria massa llarg comentar-los tots, i tampoc me’n veig capaç. Per això aquí només hi faré uns suggeriments perquè cadascú hi pensi i hi aprofundeixi des de la pròpia experiència. (També podeu veure els altres Apunts, assenyalats més amunt).

 

- Els gestos i les paraules de Jesús fan pensar directament en l’acció central de la missa: “prengué els pans..., alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava...a la gent”. Aquest relat evoca directament la celebració de l’Eucaristia que ja celebraven les primeres Comunitats cristianes.

 

- Els  nombres hi tenen caràcter totalment simbòlic:

 

>El 5 recorda la Pentecosta = 50.
L’Esperit és la “força operativa” de Déu experimentada pels humans. També és una al·lusió directa als “5 llibres de la Llei” o Pentateuc, sovint anomenats “pans espirituals” perquè ofereixen la Paraula de Déu que “alimenta” Israel com a Poble elegit.

 

>El 7.  Cinc pans i dos peixos fan 7, que indica totalitat (“Tot el que tenien”).

 

>El 12, xifra que identifica el Poble de les 12 tribus. El “pa compartit” és per als qui hi són i també per als qui encara no hi són. La majoria del Poble de les 12 Tribus no va acollir Jesús; però se’ls té en compte per a quan vulguin ser-hi.

 

En la segona Partició dels pans, que narren Mateu i Marc, el relat és molt semblant, però canviant el nombres. Ja no s’hi parla del “5” o del “12”, sinó del “7”. Si aquest primer relat fa relació a les comunitats cristianes provinents del “Poble Elegit” (Israel), el segon fa relació a les comunitats cristianes provinents de tots els Pobles (7 = Universalitat). (Mateu 15,32ss.  Marc 8,1ss).

 

- “Homes” = barons adults = caps de família.
Per què no s’hi compten “les dones i la mainada”? Què se’ns vol dir amb aquest “detall”? ¿Expressa un masclisme subjacent o alguna altra cosa? Pensem en allò que passa en les “famílies” quan es troben “a taula”...

 

- En barca i a peu...

Per què la gent “segueix a peu” per arribar allà on Jesús hi va “en barca”? En l’Èxode, segons el relat bíblic, els Israelites van travessar el Mar Roig “a peu eixut”  (Èxode 14,15).

 

- Jesús “fuig” a un “lloc despoblat” però es troba amb una multitud de gent amb grans “necessitats” (?).

 

- Mengen asseguts (com els “senyors”)

Jesús “ordena que la gent s’assegui per menjar”.

 

MISSATGE.

8. La compassió de Jesús quan es troba amb la multitud no el porta a “fer de Déu”, sinó a ser-ne solidari. No soluciona els seus problemes fent miracles sinó invitant-los a compartir.

Noteu que aquesta és precisament la 1ª temptació que el mateix Jesús va haver de superar allà al desert. Quan va tenir gana, el temptador li diu: “Si ets Fill de Déu”, converteix aquestes pedres en pans (fes un miracle) (Mateu 4,3).

 

RESPOSTA.

9. En aquesta ocasió proposo una possible doble Resposta.

 

A. També avui en el nostre món hi ha persones que només són “multituds necessitades”.

Si nosaltres no estem en aquestes “multituds!”, ens cal desembarcar per trobar-nos amb elles, compadir-nos-en i curar el seus “malalts”.

Com?
Cadascú veurà i decidirà com, però fer-ho és una conseqüència directa de considerar-nos deixebles de Jesús. Les “multituds” que pateixen fam no han de quedar en un “món apart del nostre”.

 

B. Les nostres esglésies actuals estan més “dissenyades” per a convocar multituds que per generar comunitats.

La crisi de l’Església Occidental no consisteix tant en que ha disminuït la “pràctica” de la Religió sinó en que les nostres misses (“Cimal i la font de la vida cristiana”, segons el Concili Vaticà II) tenen més clima de multitud passiva (fins i tot quan hi ha pocs participants) que de comunitat de persones adultes, actives, amb veu i vot, i amb iniciativa de resposta.

Quan tardarem a aprofitar la providencial manca de vocacions “sacerdotals” per adonar-nos que els “cinc pans i dos peixos” de les nostres petites Comunitats són més que suficients per fer camí, si els compartim?

 

PREGUNTES per al diàleg.

1. L’evangeli d’avui és una escenificació de l’Eucaristia dels diumenges. Comparant les nostres trobades amb el relat evangèlic, què hi descobriu que us pugui ajudar a millorar-les?

 

2. Els Evangelis insisteixen en la compassió de Jesús envers les multituds o les persones concretes. Però, “ser compadit” pot resultar humiliant. Com ha de ser la compassió perquè no sigui humiliant sinó alliberadora?

 

3. L’evangeli parla de 5000 homes sense comptar les dones i la mainada. Amb aquesta expressió segurament es vol ressaltar la (nova) condició de persones adultes i lliures. Per això s’hi diu que mengin “asseguts”. Avui parlaríem de “caps de família” que sempre són persones adultes.
¿Com vius la teva “adultesa” en la teva parròquia?