Diumenge vinent, 2on. de Quaresma. Any A.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli que ha provocat el comentari que s’hi fa).

Dir.    Fill de Déu.     Fill de l’home.      Joan.     Moisès i Elies.   Mort (traspàs).   Muntanya.    Pere.    Por.    Ressuscitar.    Vestit.

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Nuvol.

 

 

→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Quaresma‒2on. 

1ª LECTURA.  (Gènesi 12,1-4a).

En aquells dies, el Senyor digué a Abram:

«Vés-te’n del teu país,

del teu clan i de la casa del teu pare,

cap al país que jo t’indicaré.

Et convertiré en un gran poble,

et beneiré i faré gran el teu nom,

que servirà per beneir.

Beneiré els qui et beneeixin,

però els qui et maleeixin, els maleiré.

Totes les famílies del país

es valdran de tu per beneir-se.»

Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.

 

 

2ª LECTURA (2ª Timoteu 1,8b-10).

Estimat:

Tot el que has de sofrir

juntament amb l’obra de l’evangeli,

suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.

Ell ens ha salvat

i ens ha cridat a una vocació santa,

no perquè les nostres obres ho hagin merescut,

sinó per la seva pròpia decisió,

per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist

abans dels segles,

i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist,

el nostre salvador,

que ha desposseït la mort del poder que tenia i,

amb la bona nova de l’evangeli,

ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

 

 

EVANGELI. (Mateu 17,1-9).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,

els dugué dalt una muntanya alta

i es transfigurà davant d’ells.

La seva cara es tornà resplendent com el sol,

i els seus vestits, blancs com la llum.

També se’ls aparegueren Moisès i Elies,

que conversaven amb ell.

Pere va dir a Jesús:

«Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt!

Si voleu, hi faré tres cabanes,

una per a vós, una per a Moisès

i una altra per a Elies.»

Encara no havia acabat de dir això

quan els cobrí un núvol lluminós,

i del núvol estant una veu digué:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,

en qui m’he complagut;

escolteu-lo.»

En sentir-ho, els deixebles, esglaiats,

es prosternaren de front a terra.

Jesús s’acostà, els tocà i els digué:

«Aixequeu-vos, no tingueu por.»

Ells alçaren els ulls

i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya,

Jesús els manà

que no diguessin res a ningú d’aquella visió

fins que el Fill de l’home

no hagués ressuscitat d’entre els morts.

 

 

LLENGUATGE.

 

NOTA:

El relat de la Transfiguració és llegit cada segon diumenge de Quaresma en la versió de l’evangelista que toca. Com que estem a l’Any A, hi correspon la versió de Mateu. Però les tres versions, en aquest cas, són tan semblants que el llenguatge és més o menys el mateix. Així, doncs, podeu llegir també els comentaris que ja vaig fer per a Marc, Any B, i per a Lluc, Any C.

Aquí només hi faré una reflexió afegida.

 

1. Sembla clar que, en la intenció dels tres Evangelis Sinòptics, la Transfiguració és una escenificació avançada de l’esclat de la Resurrecció. Ho suggereix clarament la indicació feta als deixebles de que “no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts. Hi ha una certa relació de continuïtat entre l’escena de la transfiguració i la de l’aparició del Ressuscitat als deixebles (Mateu 28,16ss). Les dues escenes tenen lloc a la muntanya. En la transfiguració els deixebles es prosternen de front a terra; en l’aparició, l’adoren. En la transfiguració es diu als deixebles que escoltin Jesús; en l’aparició se’ls diu que ensenyin a tothom el missatge “escoltat”. En la transfiguració, Jesús s’acosta als deixebles; en l’aparició, també se’ls acosta i els diu que estarà amb ells fins a la fi del món.

 

2. En el relat de la transfiguració s’hi evoca també, ja al començament, la creació de l’Home amb l’expressió “Passats sis dies” (que el Missal no recull). El “dia sisè” fa referència a la Creació de l’Home segons el relat del Gènesi (Gènesi 1,26). Així doncs, la transfiguració de Jesús s’ha d’entendre també com una previsualització de la resurrecció i transfiguració de l’Home.

 

3. Això també s’insinua en la manera com és descrit Jesús transfigurat: s’hi fa distinció entre el cap, resplendent com el sol, i els vestits (el cos), blancs com la llum. Segurament s’hi vol indicar allò mateix que diu sant Pau: Crist és el cap del cos, que és l'Església (Colossencs 1,18). Aquí “Església” significa la comunitat de tots els humans que no han decidit separar-se’n col·locant-se per sobre o al marge dels germans.

 

MISSATGE.

4. Si el que acabo de dir és correcte, la transfiguració no és només una previsualització de Jesús ressuscitat sinó també de l’Home esdevingut plenament imatge de Déu. Així ho suggereix també la reacció, aparentment tan inoportuna, de Pere quan diu: “Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt!”.

La transfiguració de Jesús previsualitza la transfiguració de la Humanitat; una situació en què “ens hi sentirem molt bé”.

 

RESPOSTA.

5. Pere proposa construir tres cabanes per instal·lar-se allà dalt. Potser sigui una bona proposta, però és precipitada. La veu que ve del núvol l’interromp quan encara no havia acabat de dir això. Abans d’actuar, cal escoltar; escoltar Jesús que ha començat el camí cap a Jerusalem. “Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia” (Mateu 16,21).

 

6. Amb ocasió de la dedicació del temple de la Sda. Família de Barcelona, un company comentava: “Tenim una litúrgia de Tabor” (El Tabor és la muntanya de Galilea que la tradició ha unit a la Transfiguració perquè ofereix una panoràmica espectacular).

Una litúrgia de Tabor pot tenir sentit en ocasions i ambients molt especials. Però l’habitual ha de ser una litúrgia de Camí. La dedicació del temple de la Sda. Família potser fou una litúrgia de Tabor per a alguns, però per a una gran majoria deuria ser un espectacle incomprensible, i gairebé escandalós. ¿Preveia, Jesús, situacions d’aquesta classe quan, baixant de la muntanya, “els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts”?

PREGUNTES per al diàleg.

1. Com es fa una litúrgia de Camí? Amb quins símbols? En quins espais? Quin llenguatge seria adequat? Amb quins participants? Podria ser uniforme?

              

2. L’experiència de la transfiguració va ser “reservada” a tres deixebles especialment durs a l’hora d’entendre i acceptar el camí de Jesús. Per a ells va resultar una experiència espantosa. “En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra”. Què deuria ser allò que tant els va espantar? Per què només aquests tres? A qui representen?