Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex
general).
Conèixer.
Fill.
Jou.
Pare.
Paraules
de Jesús (del Glossari).
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
→
Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge
14. Any A.
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 14 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Zacaries 9,9-10; 13,1)
El Senyor
diu:
“Alegra’t,
ciutat de Sió.
Aclama,
ciutat de Jerusalem.
El teu rei
fa la seva entrada.
És bo i
salvador, muntat humilment en un ase,
en un pollí,
fill de somera.
Bandejarà
d’Efraïm els carros de guerra;
allunyarà de
Jerusalem els cavalls,
i els arcs
dels gerrers seran bandejats.
Adreçarà a
tots els pobles paraules de pau,
i el seu
domini s’estendrà d’un mar a l’altre,
des del Gran
Riu fins a l’extrem del país”.
2ª LECTURA (Romans 8,9,11-13).
Germans,
vosaltres no
viviu segons les mires de la carn
sinó segons
les de l’esperit,
perquè
l’Esperit de Déu habita en vosaltres,
i si algú de
vosaltres no tingués l’Esperit de Crist,
no seria del
Crist.
I si habita
en vosaltres l’Esperit d’aquell
que va
ressuscitar Jesús d’entre els morts,
també,
gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres,
aquell que
va ressuscitar el Crist d’entre els morts,
donarà la
vida als vostres cossos mortals.
Per tant,
germans,
nosaltres
tenim un deute, però no amb la carn,
que ens
obligaria a viure com demana la carn.
Perquè si
visquéssiu així, moriríeu.
En canvi, si
per l’Esperit feu morir les obres de la carn,
viureu.
EVANGELI. (Mateu 11,25-30).
En aquell temps Jesús digué:
“Us
enalteixo, Pare, senyor del cel i de la terra,
perquè heu
revelat als senzills
tot això que
heu amagat als savis i entesos.
Sí, Pare:
així us ha plagut a vós.
El Pare ho
ha posat tot a les meves mans:
fora del
Pare,
ningú no
coneix veritablement el Fill;
igualment,
ningú no
coneix veritablement el Pare
fora del
Fill,
i d’aquells
a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi
tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré
reposar.
Accepteu el
meu jou,
feu-vos
deixebles meus,
que jo sóc
benèvol i humil de cor,
i trobareu
el repòs que tant desitjàveu,
perquè el
meu jou és suau,
i la meva
càrrega, lleugera.
LLENGUATGE.
1. Potser
alguna vegada haureu sentit algú que s’expressava així: “Un dia vaig decidir
deixar tot això de la religió, i ara
visc molt més tranquil”.
Estic
totalment d’acord amb aquesta actitud, i per això faig la següent proposta: si
la religió i les seves pràctiques no us ajuden a estar més tranquils (és
a dir: en pau amb nosaltres mateixos) i a sentir-vos més lliures, desfeu-vos
d’elles.
És pura
conseqüència d’aquella sentència de Jesús: “No
és l’home per al dissabte (per a la religió) sinó el dissabte per a l’home”
(Marc 2:27).
2. L’evangeli
d’avui ens porta per aquest camí. Si ser deixebles de Jesús no ens porta
a “trobar el repòs”, és que no hem entès res de res. I per tant: o canviem o ho
deixem.
El
llenguatge de l’evangeli d’avui usa la contradicció
per donar més relleu a allò que ens vol dir. Segons les paraules de Jesús, els
“savis i entesos” no “saben ni entenen”. Però fixem-nos que en el contrapunt
d’això no parla dels “ignorants” sinó dels “senzills”. Són els “senzills” els
que reben la revelació de Déu que els permet saber i entendre.
3. Si els savis i entesos no “saben ni entenen”,
no és pas a causa dels coneixements.
No saben ni entenen quan els
“coneixements” els col·loquen fora de l’experiència de la vida, o quan ells
mateixos es situen per damunt dels altres. Això sí que impedeix conèixer i entendre els projectes de
Déu.
Des de les
“altures” només es veuen els teulats, no pas la vida de les cases.
4. El
meu jou és suau i la meva càrrega lleugera...
¿Pot
haver-hi un jou suau? ¿És possible
una càrrega lleugera?
Cal donar a
aquestes frases un significat actiu: parlen de jous que suavitzen la
vida, i de càrregues que alleugen el pes de l’existència.
Els qui vivim
a la costa veiem sovint els jous pesants i les càrregues feixugues
que es carreguen els bussos. Però quan estan dintre l’aigua, com n’és de suau i
lleuger aquell abillament que, a fora, els resultava tan feixuc!
¿No heu vist
com els infants a la platja o a la piscina es carreguen de suros o
flotadors que, un cop a l’aigua, alleugen
el seu propi pes?
Els mateixos
Evangelis ens parlen sovint de la vida
com d’una travessia amb barca. Si n’és de pesant, una barca!; i, no
obstant, gràcies a ella podem passar “flotant” a l’altra riba.
5. Per a una
immensa majoria de persones la vida és una càrrega pesant en alguns (o molts)
moments. És aleshores quan podem comprovar la veritat de les paraules de Jesús:
“... i trobareu el repòs que tan
desitjàveu, perquè el meu jou suavitza i la meva càrrega alleugera”.
I si no és
així, deixem-nos de “religions”. Simplement siguem “senzills”
per poder copsar la revelació del Pare.
6. Ningú
no coneix el Pare fora del Fill...
Des de les
nostres necessitats podem arribar a Déu. El procés seria més o menys així: tots
intuïm que la nostra vida no té el seu fonament en si mateixa. Existim,
però podríem no existir. Per tant, si no som el fonament de la nostra
existència, alguna altra cosa ens fonamenta i aguanta. A aquesta “altra
cosa” li podem donar el nom de “Déu”, o altres noms.
7. Però en Jesucrist
els humans hem descobert que Déu no s’ha quedat en aquesta relació de creador–creatura,
sinó que ens crida i destina a ser fills. Podria no fer-ho, però ho fa.
No és una conseqüència d’allò que som, sinó pura generositat seva. No ve “exigit”
per les nostres necessitats ni podem aconseguir-ho o merèixer-ho per nosaltres
mateixos. És un do gratuït. Som convidats a ser fills en el Fill.
Com explica
St. Pau als cristians de Corinti, cap ull
no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu
té preparat per als qui l'estimen (1ª Corintis, 2,9).
NOTA.
A l’hora d’intentar entendre les
“paraules de Jesús”, cal tenir molt present les dues “situacions” de la seva
“Vida”. (→ Paraules de Jesús).
MISSATGE.
8. És
possible alleugerir la “càrrega de la
vida” acollint el missatge de Jesús.
Però només
ho podrem fer si no ens sentim superiors als altres ni ens considerem autosuficients
(savis i entesos) per aconseguir “per
dret de conquesta” allò que ens és ofert com a do gratuït.
RESPOSTA.
9. ¿D’alguna
manera, escriure aquests Apunts d’homilia, no és ja “fer de savi i
entès”?
I si
l’evangeli ens diu que “tot això ho heu
amagat als savis i entesos i ho heu revelat als senzills”, ¿per què perdre
el temps llegint aquests Apunts, o altres Comentaris per l’estil?
Penso que
l’evangeli d’avui ens ajuda a posar les coses al seu lloc. Per això, permeteu-me
repetir aquí una cosa que a vegades he dit també a la parròquia: no us cregueu res del que dic fins que no descobriu per vosaltres mateixos
allò que hi pugui haver de correcte o d’incorrecte.
Faig meva una frase de Sant Pau: “Examineu-ho
tot i quedeu-vos amb el que és bo” (1Tessalonicencs 5,21).
10. I, com
saber què és bo?
No hi ha
altra solució que tenir una certa confiança
en nosaltres mateixos. És cert que podem equivocar-nos, però hem de reconèixer
que cada un de nosaltres està dotat de sensibilitat per assaborir el bé i
sentir l’amargor del mal. En últim terme ens hem de fiar d’aquesta
“sensibilitat” rebuda i creixent.
Podem
recordar les paraules de Jesús: “Però
vosaltres no us feu dir "mestre", perquè de mestre només en teniu un,
i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí
a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir
"guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist” (Mateu 23:8).
Entre
nosaltres no som mestres, ni pares ni guies. Però som germans.
I res no ens ajuda tant a entendre els projectes del Pare com el diàleg
sincer entre germans.
La pretensió
d’aquests Apunts és com la dels “gossos
que aixequen la llebre” i la fan anar cap al caçador. Caçar-la o no caçar-la ja no és cosa d’ells sinó del caçador.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El nostre temps no és tant de savis com d’especialistes; és a dir: de persones molt enteses en alguna cosa i força ignorants en moltes altres. ¿Quines conseqüències es poden treure d’aquest fet pensant en la nostra comunitat?
2. Com que sovint les coses de la religió ens resulten complicades, tenim tendència a dir: “doctores tiene la Iglesia”, i no pensar-hi més. Què en penseu d’aquesta actitud?
3. Què proposeu perquè allò que Déu ens revela quan som senzills, pugui ser compartit per tots?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada