Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI.
Defensa. “Jo sóc”. El Moment (l’Hora). Temple. Trair. Vida (eterna).
→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional). Temple.
(Mapes. 8)
- Maqueta
del temple de Jerusalem, segons el Museu bíblic de Tarragona.
- Maqueta,
a l’hotel Holy Land, de Jerusalem.
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge
33.C
A. LECTURES.
1ª LECTURA. (Malaquies 3,19-20a).
Vindrà
aquell dia abrusador com una fornal.
Tots
els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll,
i
aquell dia, quan arribi, els incendiarà,
no
en deixarà ni l’arrel ni la tija,
diu
el Senyor de l’univers.
Però
per a vosaltres, que venereu el meu nom,
sortirà
el sol de la felicitat,
i
els seus raigs seran saludables.
2ª LECTURA (2ª als Tessalonicencs 3,7-12).
Germans,
ja
sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos.
Entre
vosaltres no vivíem mai desvagats,
i
a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem,
sinó
que ens escarrassàvem treballant nit i dia
per
no afeixugar ningú dels vostres.
No
és que no tinguem dret a la nostra manutenció,
però
volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida,
perquè
vosaltres l’imitéssiu.
Recordeu
que quan érem entre vosaltres
us
repetíem aquesta regla:
«Qui
no vulgui treballar, que no mengi.»
Us
escrivim això perquè sentim dir
que
alguns de vosaltres viuen desvagats
i,
a més de no treballar, es posen on no els demanen.
A
tots aquests, els ordenem i els recomanem
en
nom de Jesucrist, el Senyor,
que
treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
EVANGELI. (Lluc 21,5-19).
En
aquell temps, alguns parlaven del temple,
fent
notar les seves pedres magnífiques
i
les ofrenes que el decoraven.
Jesús
digué:
«Això
que veieu, vindran dies que tot serà destruït:
no
quedarà pedra sobre pedra.»
Llavors
li preguntaren:
«Mestre,
quan serà tot això
i
quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»
Jesús
respongué:
«Estigueu
alerta, no us deixeu enganyar,
perquè
vindran molts que s’apropiaran el meu nom.
Diran:
«Sóc jo»,
i
també: «Ja arriba el moment.»
Deixeu-los
estar; no hi aneu, amb ells.
I
quan sentireu parlar de guerres i de revoltes,
no
us alarmeu.
Això
ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»
Després
els deia:
«Una
nació prendrà les armes contra una altra,
i
un regne contra un altre regne.
Hi
haurà grans terratrèmols,
fams
i pestes pertot arreu,
passaran
fets espantosos
i
apareixeran al cel grans senyals d’amenaça.
Però
abans de tot això se us enduran detinguts,
us
perseguiran,
us
conduiran a les sinagogues o a les presons,
us
presentaran als tribunals dels reis o als governadors,
acusats
de portar el meu nom.
Serà
una ocasió de donar testimoni.
Feu
el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa:
jo
mateix us donaré una eloqüència i una saviesa,
i
cap dels vostres acusadors
no
serà capaç de resistir-la o de contradir-la.
Sereu
traïts fins i tot pels pares,
pels
germans, parents i amics,
en
mataran alguns de vosaltres,
i
sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.
Però
no es perdrà ni un dels vostres cabells.
Sofrint
amb constància
us
guanyareu per sempre la vostra vida.»
B. LLENGUATGE.
1.
Quan
serà això?...
Tant
de bo que els antics Romans no haguessin dominat mai Palestina ni altres
pobles! Tant de bo que els exercits imperials no haguessin mai destruït
Jerusalem i assassinat molts dels seus habitants! Tant de bo que no haguessin
destruït el seu magnífic Temple!
Però,
donat que dissortadament van passar aquestes tragèdies, Lluc les fa servir com
a llenguatge profètic, i posa en boca
de Jesús unes paraules que tenen un significat molt més profund: la proclamació de l’Home com a únic “lloc”
(“temple”) on trobar Déu i
venerar-lo.
Així, en el missatge de Jesús, el Temple
de pedres de Jerusalem ha de ser substituït per l’únic i autèntic “temple” on Déu “resideix” o es fa
trobadís: l’ésser humà.
Però
els oients entenen aquestes “profecies” com el senyal per a la universalització
del regne d’Israel. Molts pensaven que l’obra del Messies havia de ser
precisament aquesta: inaugurar el regne universal d’Israel. Això podia comportar la destrucció del temple actual,
però per substituir-lo amb un altre de més grandiós i solemne, digne d’un
Imperi teocràtic que donaria a Déu un “culte vertader”. Entenen la substitució
de temples com una substitució d’imperis.
2.
La reacció de Jesús davant aquesta interpretació és clara: “Estigueu alerta, no us deixeu enganyar”.
L’engany pot venir de tots aquells que,
aprofitant les desgràcies i calamitats que dissortadament acompanyen la vida
humana, es presenten com a enviats de Déu
dient: Sóc jo qui us porta la
salvació. (Cal fixar-se en el joc de paraules. “Jo sóc” és el nom de
Déu, “Jahvé” en arameu. Èxode 3,14).
Les
desgràcies i calamitats no són pas el senyal
de l’arribada del canvi, sinó que manifesten que encara estem en
un món on la voluntat d’imposar-se als altres en nom de Déu genera guerres i
violències que fan patir molts. I en especial patiran aquells que busquin la
realització de l’Home com a ésser lliure i madur. Aquests seran
directament perseguits i detinguts,
acusats de portar el meu nom (de ser
“humanitzadors”).
3.
Però
no es perdrà ni un cabell...
Les
paraules de Jesús van dirigides als seus
deixebles, sentint-t’ho tot el poble (Lluc 20,45). Jesús
posa de manifest sense reserves el “preu” que hauran de pagar els constructors d’Humanitat, i afegeix: “però no es perdrà ni un dels vostres cabells”.
Semblen unes paraules contradictòries amb les anteriors: “En mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de
portar el meu nom”. ¿Com pot ser que algú sigui perseguit, odiat i mort, i
a la vegada que no es perdi ni un dels seus cabells?!
4.
Lluc pensa en les primeres comunitats
cristianes perseguides, i posa en boca de Jesús unes paraules que
pressuposen la fe en la dimensió resurrecciosa de la mort.
Aquestes paraules serien certament contradictòries si no anessin precedides de
la mort de Jesús juntament amb l’experiència de que aquesta “mort”
conté una nova forma de vida: una vida guanyada per sempre (“Vida eterna”).
C.
MISSATGE.
5. El Temple
de pedres té una funció pedagògica que ens ha de portar a
superar-lo, com un mestre busca de fer-se innecessari per als seus alumnes. Les
“lliçons” dels temples han de portar
a entendre que l’únic veritable temple
on Déu vol ser venerat és l’Home, trobable en cada ésser humà concret.
Estem
al final de l’any litúrgic; queda
només la festa de fi de curs que
celebrarem diumenge que ve com a Solemnitat
de Crist Rei; o millor: com a Solemnitat
de l’Home-Rei o de
D:
RESPOSTA.
6.
Cap obrer no participa en una Empresa per dedicar-se als seus propis
projectes sinó per fer una feina, potser molt personal i especialitzada, dins
l’objectiu comú de l’Empresa. Com en
una Cooperativa. Qui no hi ajuda, hi fa
nosa.
Convé
anar fent-nos conscients dels objectius
de la nostra Empresa. Fer servir la
intel·ligència i la generositat perquè la nostra aportació no sigui com donar cops de puny a l’aire (1Corintis 9,26).
Això comporta no renunciar a la nostra responsabilitat amb l’excusa de
suposades obediències a suposats salvadors.
La col·laboració activa no s’identifica amb l’obediència cega. La nostra Empresa tira endavant no pas amb líders religiosos sinó amb comunitats vives i adultes. Cada comunitat
és com un assaig de
I és sobretot en aquestes comunitats-assaig,
petites i concretes, on podem anar descobrint i perfilant aquest objectiu final, assaborir la seva bondat
i corregir-ne els errors, amb la col·laboració de les altres comunitats i dels
companys escollits per confirmar els seus
germans (Lluc
22,32).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
En el Cristianisme, els llocs de trobada han esdevingut temples; les taules per a l’àpat
de germanor han esdevingut altars;
alguns servidors de la comunitat han esdevingut sacerdots; el missatge de Jesús ha esdevingut religió;... ¿Quin podria ser, en la
vostra comunitat, el primer pas per retornar a l’Evangeli?
2.
Enteneu la vostra parròquia o comunitat com l’empresa del mossèn de torn, del qual els altres serien “col·laboradors”?
3.
Encara que no aparegui habitualment a les notícies, l’Església porta a terme la
seva missió essencial de fer
humanitat. Com es fa aquesta tasca en la vostra comunitat? Com
s’acomoda als canvis socials? Com hi participeu?
