diumenge, 9 de novembre del 2025

Diumenge vinent, 33è. de durant l'any C

 


 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

VOCABULARI.

 

Defensa.    Jo sóc.    El Moment (l’Hora).    Temple.     Trair.     Vida (eterna). 

 

ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 

ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).  Temple.
(Mapes. 8)



-
Maqueta del temple de Jerusalem, segons el Museu bíblic de Tarragona.

-  Maqueta, a l’hotel Holy Land, de Jerusalem. 

 

 

Veure també: Tertúlia en espiral   Diumenge 33.C

 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Malaquies 3,19-20a).

Vindrà aquell dia abrusador com una fornal.

Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll,

i aquell dia, quan arribi, els incendiarà,

no en deixarà ni l’arrel ni la tija,

diu el Senyor de l’univers.

Però per a vosaltres, que venereu el meu nom,

sortirà el sol de la felicitat,

i els seus raigs seran saludables.

 

2ª LECTURA (2ª als Tessalonicencs 3,7-12).

Germans,

ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos.

Entre vosaltres no vivíem mai desvagats,

i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem,

sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia

per no afeixugar ningú dels vostres.

No és que no tinguem dret a la nostra manutenció,

però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida,

perquè vosaltres l’imitéssiu.

Recordeu que quan érem entre vosaltres

us repetíem aquesta regla:

«Qui no vulgui treballar, que no mengi.»

 

Us escrivim això perquè sentim dir

que alguns de vosaltres viuen desvagats

i, a més de no treballar, es posen on no els demanen.

A tots aquests, els ordenem i els recomanem

en nom de Jesucrist, el Senyor,

que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

 

 

EVANGELI. (Lluc 21,5-19).

En aquell temps, alguns parlaven del temple,

fent notar les seves pedres magnífiques

i les ofrenes que el decoraven.

Jesús digué:

«Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït:

no quedarà pedra sobre pedra.»

Llavors li preguntaren:

«Mestre, quan serà tot això

i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»

Jesús respongué:

«Estigueu alerta, no us deixeu enganyar,

perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom.

Diran: «Sóc jo»,

i també: «Ja arriba el moment.»

Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells.

I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes,

no us alarmeu.

Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»

Després els deia:

«Una nació prendrà les armes contra una altra,

i un regne contra un altre regne.

Hi haurà grans terratrèmols,

fams i pestes pertot arreu,

passaran fets espantosos

i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça.

Però abans de tot això se us enduran detinguts,

us perseguiran,

us conduiran a les sinagogues o a les presons,

us presentaran als tribunals dels reis o als governadors,

acusats de portar el meu nom.

Serà una ocasió de donar testimoni.

Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa:

jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa,

i cap dels vostres acusadors

no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.

Sereu traïts fins i tot pels pares,

pels germans, parents i amics,

en mataran alguns de vosaltres,

i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.

Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.

Sofrint amb constància

us guanyareu per sempre la vostra vida.»

 

B. LLENGUATGE. 

1. Quan serà això?...

Tant de bo que els antics Romans no haguessin dominat mai Palestina ni altres pobles! Tant de bo que els exercits imperials no haguessin mai destruït Jerusalem i assassinat molts dels seus habitants! Tant de bo que no haguessin destruït el seu magnífic Temple!

Però, donat que dissortadament van passar aquestes tragèdies, Lluc les fa servir com a llenguatge profètic, i posa en boca de Jesús unes paraules que tenen un significat molt més profund: la proclamació de l’Home com a únic “lloc” (“temple”) on trobar Déu i venerar-lo.

Així, en el missatge de Jesús, el Temple de pedres de Jerusalem ha de ser substituït per l’únic i autèntic “temple” on Déu “resideix” o es fa trobadís: l’ésser humà.

Però els oients entenen aquestes “profecies” com el senyal per a la universalització del regne d’Israel. Molts pensaven que l’obra del Messies havia de ser precisament aquesta: inaugurar el regne universal d’Israel. Això podia comportar la destrucció del temple actual, però per substituir-lo amb un altre de més grandiós i solemne, digne d’un Imperi teocràtic que donaria a Déu un “culte vertader”. Entenen la substitució de temples com una substitució d’imperis.

 

2. La reacció de Jesús davant aquesta interpretació és clara: “Estigueu alerta, no us deixeu enganyar”.

L’engany pot venir de tots aquells que, aprofitant les desgràcies i calamitats que dissortadament acompanyen la vida humana, es presenten com a enviats de Déu dient: Sóc jo qui us porta la salvació. (Cal fixar-se en el joc de paraules. “Jo sóc” és el nom de Déu, “Jahvé” en arameu. Èxode 3,14).
 

Les desgràcies i calamitats no són pas el senyal de l’arribada del canvi, sinó que manifesten que encara estem en un món on la voluntat d’imposar-se als altres en nom de Déu genera guerres i violències que fan patir molts. I en especial patiran aquells que busquin la realització de l’Home com a ésser lliure i madur. Aquests seran directament perseguits i detinguts, acusats de portar el meu nom (de serhumanitzadors”).

 

3. Però no es perdrà ni un cabell...

Les paraules de Jesús van dirigides als seus deixebles, sentint-t’ho tot el poble (Lluc 20,45). Jesús posa de manifest sense reserves el “preu” que hauran de pagar els constructors d’Humanitat, i afegeix: “però no es perdrà ni un dels vostres cabells”. Semblen unes paraules contradictòries amb les anteriors: “En mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom”. ¿Com pot ser que algú sigui perseguit, odiat i mort, i a la vegada que no es perdi ni un dels seus cabells?!

 

4. Lluc pensa en les primeres comunitats cristianes perseguides, i posa en boca de Jesús unes paraules que pressuposen la fe en la dimensió resurrecciosa de la mort. Aquestes paraules serien certament contradictòries si no anessin precedides de la mort de Jesús juntament amb l’experiència de que aquesta “mort” conté una nova forma de vida: una vida guanyada per sempre (“Vida eterna”). 

 

C. MISSATGE.

 5. El Temple de pedres té una funció pedagògica que ens ha de portar a superar-lo, com un mestre busca de fer-se innecessari per als seus alumnes. Les “lliçons” dels temples han de portar a entendre que l’únic veritable temple on Déu vol ser venerat és l’Home, trobable en cada ésser humà concret.

 

Estem al final de l’any litúrgic; queda només la festa de fi de curs que celebrarem diumenge que ve com a Solemnitat de Crist Rei; o millor: com a Solemnitat de l’Home-Rei o de la Humanitat plenament realitzada. Tot el camí de Jesús ens porta a entendre la pròpia vida com una invitació a participar en l’empresa de Déu: el sorgiment d’una humanitat, construïda per vincles d’Amor. Si acceptem la invitació, esdevenim co-empresaris amb Déu i els primers beneficiaris.

 

D: RESPOSTA.

6. Cap obrer no participa en una Empresa per dedicar-se als seus propis projectes sinó per fer una feina, potser molt personal i especialitzada, dins l’objectiu comú de l’Empresa. Com en una Cooperativa. Qui no hi ajuda, hi fa nosa.

Convé anar fent-nos conscients dels objectius de la nostra Empresa. Fer servir la intel·ligència i la generositat perquè la nostra aportació no sigui com donar cops de puny a l’aire (1Corintis 9,26). Això comporta no renunciar a la nostra responsabilitat amb l’excusa de suposades obediències a suposats salvadors. La col·laboració activa no s’identifica amb l’obediència cega. La nostra Empresa tira endavant no pas amb líders religiosos sinó amb comunitats vives i adultes. Cada comunitat és com un assaig de la Comunitat Universal, objectiu final de l’Empresa.

I és sobretot en aquestes comunitats-assaig, petites i concretes, on podem anar descobrint i perfilant aquest objectiu final, assaborir la seva bondat i corregir-ne els errors, amb la col·laboració de les altres comunitats i dels companys escollits per confirmar els seus germans (Lluc 22,32).

 

E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. En el Cristianisme, els llocs de trobada han esdevingut temples; les taules per a l’àpat de germanor han esdevingut altars; alguns servidors de la comunitat han esdevingut sacerdots; el missatge de Jesús ha esdevingut religió;... ¿Quin podria ser, en la vostra comunitat, el primer pas per retornar a l’Evangeli?

 

2. Enteneu la vostra parròquia o comunitat com l’empresa del mossèn de torn, del qual els altres serien “col·laboradors”?

 

3. Encara que no aparegui habitualment a les notícies, l’Església porta a terme la seva missió essencial de fer humanitat. Com es fa aquesta tasca en la vostra comunitat? Com s’acomoda als canvis socials? Com hi participeu?

 

dimecres, 5 de novembre del 2025

Diumenge vinent, Dedicació de St. Joan de Laterà, catedral de Roma.


 

Dedicació de St. Joan del Laterà,

catedral de Roma. (9 de Novembre).

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

  

VOCABULARI.
 Deixebles.    
Jerusalem.    Paraula.      Ressuscitar.     Tres dies.  

 

ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 

ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.


  Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). 

 Nota.
La coincidència del diumenge amb el 9 de novembre, festa de la dedicació de la catedral de Roma, St. Joan del Laterà, fa que pugui tenir "preferència" aquesta festa sobre el diumenge.

A. LECTURES.

 Nota.

L'evangeli d'avui coincideix quasi del tot amb l'evangeli del 3er. diumenge de Quaresma de l'Any B. 
Copio aquí el comentari que vaig fer allà, amb molt petites variants.
 

 

1ª LECTURA (Ezequiel 47,1-2.8-9.12) 

En aquells dies,

l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari,

i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a orient

naixia, al costat dret, una font d’aigua,

i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar.

Em va fer sortir per la porta del nord,

em va conduir per fora

fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient,

i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret.

Llavors em digué:

«Aquesta aigua corre per les valls orientals,

baixa a l’Arabà i desemboca a la mar Morta.

Entra dins les aigües salades i les saneja.

A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu,

hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua,

i el peix serà molt abundant,

perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada.

Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà.

A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters.

No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit.

Cada mes donaran fruits primerencs,

perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant.

Els seus fruits donaran aliment,

i les seves fulles seran un remei.»

 

 

2ª LECTURA   (1ª Corintis  3,9b-11.16-17).

Germans,

vosaltres sou un edifici construït per Déu.

Jo, com a bon arquitecte,

amb la gràcia que Déu m’ha donat,

he posat el fonament, i d’altres continuen construint.

Que cadascú miri bé com construeix.

De fonament, ningú no en pot posar cap altre

que el que està posat: Jesucrist.

¿No sabeu que sou un temple de Déu

i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?

Si algú profana el temple de Déu,

Déu li’n demanarà compte,

perquè el temple de Déu és sagrat,

i aquest temple sou vosaltres.

 

EVANGELI  (Joan 2,13-22)

Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem,

i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms

i els canvistes asseguts.

Llavors es va fer un fuet de cordes,

i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple,

escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules,

i digué als venedors de coloms:

«Traieu això d’aquí,

no convertiu en mercat la casa del meu Pare.»
 

Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura:

«El zel del vostre temple em consumia.»

Llavors els jueus el van interrogar:

«¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?

Jesús els contestà:

«Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.»

Els jueus respongueren:

«Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció,

¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»

Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,

els deixebles recordaren que ell deia això,

i cregueren en l’Escriptura

i en aquesta paraula de Jesús. 

 

B. LLENGUATGE. 

1. La Lectura d’avui és treta de l’Evangeli de Joan. És un dels pocs relats que es troben en els quatre Evangelis. Amb tot, aquest Episodi del Temple té un significat diferent en els tres Sinòptics (Mateu 21,1; Marc 11,1 i Lluc 19,28) que en Joan.

2. En els Sinòptics, d’aquest episodi podria dir-se’n “la Purificació del Temple”. Al final de la seva obra, Jesús puja a Jerusalem on hi és rebut pel Poble com a Messies.
Segons les Escriptures dels Jueus, la 1ª feina del Messies havia de ser purificar el Temple. Jesús ho fa expulsant-ne els qui hi venien i compraven, i que l’havien “convertit en una cova de lladres” (Marc 11,17).

 

3. En canvi, en l’Evangeli de Joan, aquest episodi (que està al començament) porta un missatge més radical: no cal “purificar” el Temple sinó “anul·lar-lo”, substituint-lo per l’Home. Per això Jesús, en el relat de Joan, no expulsa els mercaders sinó que fa sortir tots els animals (ovelles i vedells, amb els coloms) destinats a ser-hi sacrificats. El Temple s’havia convertit en un àmbit d’esclavitud per al Poble (representat en les ovelles i vedells): Jesús el “fa sortir”, com Moisès havia fet “sortir” (“Èxode”) el Poble d’Israel de la Terra d’esclavitud. Evidentment, els “responsables” del Temple no acceptaran quedar-se sense víctimes (Joan 2,18).

L’Evangeli de Joan anirà teixint el relat de manera que, de fet, l’anyell que “sacrificaran” el dia de Pasqua serà el mateix Jesús. Però no al Temple, que ja ha perdut tota legitimitat, sinó a “fora de la ciutat” (Marc 15,20).
Joan Baptista, el precursor, ja havia presentat Jesús dient: “Mireu l’Anyell de Déu” (Joan 1,36).

 

Aquest episodi del Temple prepara la declaració més explícita que farà Jesús quan, responent a la pregunta de la Samaritana sobre on cal adorar el Senyor, li dirà: “Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem, ... els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat” (Joan 4,21).

 

4. La referència al fuet té per finalitat deixar clar que, a qui Jesús fa sortir del Temple és a les ovelles i vedells, amb els coloms ( >Joan 10,3). És un gest messiànic, doncs se solia representar el futur Messies amb un fuet a la mà per “reconduir” el Poble a la pràctica de l’Aliança amb Déu.

 

5. L’evangelista vol que ens fixem en aquest canvi de perspectiva en relació als Evangelis Sinòptics. Ho fa posant-hi duesinterpretacions” per part dels mateixos deixebles.
En un primer moment, aquests “interpreten” l’acció de Jesús segons la “mentalitat normal”: apliquen a Jesús els sentiments de l’antic profeta Elies: “El zel del vostre temple em consumia” (1 Reis 19,10; Salm 69,10). És una interpretació errònia. Jesús no es comporta com Elies, que havia estat un profeta violent (1 Reis 18,40).

L’autèntica interpretació del gest de Jesús la dóna Ell mateix quan diu als responsables del Temple: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”.
En aquesta segona interpretació, l’evangelista comenta: “Ell es referia al santuari del seu cos”.

Aquest significat profund de l’acció de Jesús, els deixebles no el van copsar fins més tard: “Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’escriptura i en aquesta paraula de Jesús” (Joan 2,22).

 

6. L’acabament del relat (no recollit en la Lectura d’avui) és realment sorprenent: “Molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots”... (Joan 2,24s).

¿En què “creuen” els qui creuen en Jesús? Creuen “que Ell és el Messies”. Però imaginen un “Messies” totalment al revés de com és Jesús. St. Pau ho explica així als cristians de Corinti (2ª Lectura d’avui): Els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd;...” (1ª Corintis 1,22).

La fe” no està en “creure que Jesús és el Messies” sinó en creure que la manera que té Jesús de viure i de donar la vida, el fa “Messies”. En el primer cas, la fe no seria res més que aplicar a Jesús les nostres idees. En realitat no seria “creure en Jesús sinó en les nostres idees. En canvi, en el segon cas, la fe és acollir la nova realitat que Jesús ens proposa i acceptar-la com la veritat que salva la nostra vida.
 

Aquesta equivocació en la manera d’entendre el “Messies” explica que la mateixa multitud que va “aclamar” Jesús el Diumenge del Ram (Joan 12,12), al Divendres Sant, quan Pilat pregunta a qui volen que deixi lliure, el refusa dient: “Aquest no; volem Barrabàs” (Joan 18,40).
 

Per això conclou l’evangelista: “Ell (Jesús) sabia prou què hi ha a l’interior de cada home” (Joan 2,23).

 

C. MISSATGE.

7. El Relat d’avui ens ofereix un missatge amb de dues cares:

a). El Temple ha acabat el seu temps. No cal purificar-lo sinó “sortir-ne” per substituir-lo per l’Home. És en “l’Home” on Déu se’ns fa present i visible.

 

b). Creure en Jesús-messies (“Jesu-crist”) no és creure en un líder que solucionarà els problemes a la “nostra” manera, sinó creure que “donar la vida pels altres amb amor” és l’autèntica vida a la qual som invitats, participant així de la Vida mateixa de Déu.
Això significa que el missatge no és només sobre Jesús sinó també sobre la vida dels humans, “visualitzada” ja en l’home Jesús de Natzaret.

 

D: RESPOSTA.

8. Moltes “Comunitats Cristianes”, esdevingudes una nova religió, han “re-instaurat” grans i magnífics temples. Entre nosaltres, la quasi totalitat dels grans temples s’ha convertit, en alguns aspectes, en una servitud. I hem de negociar amb els Poderosos de torn les indispensables “subvencions” per poder-los mantenir.
 

Per la seva història, molts d’aquests edificis haurien de ser considerats “propietat del Poble”. ¿No seria oportú trobar la manera de retornar-los al Poble ara que, si som realistes, ens fan més nosa que servei?

 

9. L’autèntic “temple” capaç de visualitzar i encarnar la presència de Déu és el “cos ressuscitat de Jesús”; és a dir: la Comunitat que neix de la pràctica de la Comunió.On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells” (Mateu 18,20).
Això implica que, per al seguidor de Jesús, el vertader “culte” és  l’amor solidari amb tots els humans.
 
La missa del diumenge hauria d’expressar aquest “amor solidari”. Cada Comunitat hauria de trobar la manera millor per fer-ho “visible”.

 

 

PREGUNTES per al diàleg.

1. És freqüent parlar de l’edifici de l’església com d’un “espai sagrat”. Què en penseu? ¿Què el faria sagrat?


2. Considereu que les nostres esglésies estan “adaptades” per a reunions “comunitàries”?


3. Quan parlem de persones “practicants”, a qui solem referir-nos: als qui assisteixen als “temples” (edificis) o als qui practiquen la solidaritat?

 

diumenge, 2 de novembre del 2025

Diumenge vinent, 32è. de durant l'Any C

 


 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

VOCABULARI.

Esposa de...      Llei.      Moisès.      Mort.     Ressuscitar.   

Resurrecció (“Espectacle”).      Vida eterna.       (Al Glossari: Vida eterna).  

   

 

ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

  

ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.

  

Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).
 
Llei.   Saduceus.

 

Veure també: Tertúlia en espiral →  Diumenge 32.C

  

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Segon llibre dels Macabeus 7,1-2,9-14).

En aquells dies,

set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare,

eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets,

a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.

Un d’ells, parlant per tots, digué:

«Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori?

Estem disposats a morir

abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares.»


El segon, a punt d’expirar digué:

«Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí,

però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis,

ens ressuscitarà a una vida eterna.»


Després d’aquests va ser torturat el tercer.

Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren,

estengué les mans sense por

i digué amb una noble generositat:

«Les havia rebudes del cel,

però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo

i espero recobrar-les d’allà dalt.»

El rei mateix i els de la seva comitiva

quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi,

que tenia per no res el dolor de les tortures.


Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat.

A punt d’expirar deia:

«Ara que morim a mans dels homes,

és bo de confiar en l’esperança

que Déu ens dóna de ressuscitar-nos,

perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida.» 

 

2ª LECTURA (2ª als Tessalonicencs 2,16-3,5).

Germans,

que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu,

el nostre Pare, que ens ha estimat tant

i ens ha concedit per la seva gràcia

un consol etern i una bona esperança,

conforti els vostres cors

i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina.


Finalment, germans, pregueu per nosaltres:

que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu

i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres,

i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents,

perquè no tothom té la fe.

 

El Senyor és fidel.

Ell us farà constants i us guardarà del Maligne.

Us tenim tota la confiança en el Senyor,

i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu

i continuareu fent-ho.

Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu

i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.

  

EVANGELI. (Lluc 20,27-38).

En blau, allò que correspon a la versió llarga

 

En aquell temps,

uns saduceus anaren a trobar Jesús.

Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar.

Per això li proposaren aquesta qüestió:

«Mestre, Moisès ens va prescriure

que si un home casat mor sense fills,

el seu germà es casi amb la dona del difunt,

per donar descendència al seu germà.

Doncs bé:

hi havia set germans.

El primer, que era casat, morí sense fills.

El segon, el tercer, i així fins al setè

es van casar amb la dona del difunt

i moriren sense deixar fills.

Finalment ella també morí.

Aquesta dona, per tant, en la resurrecció,

de quin dels set serà l’esposa?

Perquè tots set s’hi havien casat.»


Jesús els respongué:

«En el món present els homes i les dones es casen,

però els qui Déu considerarà dignes

de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts

no es casaran,

perquè ja no podran morir mai més.

Pel fet de tenir part en la resurrecció

són iguals que els àngels

i són fills de Déu.
 

I que els morts han de ressuscitar,

Moisès mateix ho deixa entendre

en el passatge de la Bardissa que no es consumia,

quan diu que el Senyor

és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob.

Déu no és Déu de morts, sinó de vius,

perquè, per a ell tots viuen.»

 

 

B. LLENGUATGE.

 

1. El camí de jesús ja ha arribat a Jerusalem.

L’evangelista ens ha presentat el relat simbòlic de la seva entrada triomfal (que llegíem el Diumenge del Ram). Jesús s’ha dirigit directament al temple per “purificar-lo”.

Aquesta era una de les “feines” del Messies, segons les profecies.

Però del temple se n’havien fet amos els poderosos de torn, i aquests defensaran la seva “propietat” amb totes les forces. Inútilment, perquè la purificació que realitza Jesús consisteix en substituir els temples de pedres per l’autèntic i definiu “temple” on Déu vol ser adorat: cada ésser humà (Vegeu la Paràbola del Bon Samarità i el Comentari, al diumenge 15 C.

 

2. Lluc posa els diferents relats d’enfrontament entre Jesús i els Poderosos dintre una llarga inclusió repetint la mateixa frase al començament i al final d’aquests relats: “Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava (Lluc 19,47 Lluc 22,2).

Tota l’activitat de Jesús a Jerusalem està situada en l’horitzó de la seva “mort”.

Aquesta activitat està dividida en dues parts. En la primera, són els representants del temple els qui “ataquen Jesús”, buscant de comprometre’l i, desprestigiant-lo davant el poble, poder-lo condemnar.
En la segona, és Jesús mateix qui “contraataca”, posant en evidència la incoherència i la malícia dels dirigents, que “esclavitzen” el Poble servint-se de la “Religió”.

 

3. El relat que hem llegit marca el final de la primera part: les insídies dels dirigents.
No és casual que, en l’horitzó de la mort de Jesús, Lluc ens presenti la qüestió de la “resurrecció”.

Lluc es serveix de la pregunta capciosa dels Saduceus per posar en boca de Jesús l’ensenyament central del seu missatge: la resurrecció”.

Lluc elabora la resposta de Jesús no tant pensant en els Saduceus com en les comunitats cristianes, les quals experimentaven en la seva pròpia pell la persecució i la mort violenta, continuació de les de Jesús.

 

4. Hi havia set germans...

Quan Lluc escriu el seu Evangeli, els Saduceus ja no existeixen. L’any 70 de la nostra era, els exercits romans havien destruït materialment Jerusalem i el seu temple. Això comportà la desaparició dels Saduceus, sacerdots descendents del “Gran Sacerdot” Sadoc, i gent important. Lluc es serveix d’aquests personatges i dels seus “arguments” per posar en relleu, i per contrast, el missatge de la resurrecció”.

L’argument dels Saduceus per negar la resurrecció era clar i popular. Lluc el redacta de tal manera que ens recordi des del primer moment un altre relat ben conegut i popular: el martiri heroic de “set germans” que no van dubtar a morir confessant explícitament la seva fe en la resurrecció ( 1ª Lectura d’avui. 2on. Macabeus 7:1ss).

 

5. L’objectiu primer de l’aparellament de l’home i la dona, en el Judaisme més primitiu, era “mantenir la pròpia vida” a través dels fills. Tenir fills significava “perdurar” en ells. No tenir fills significava “desaparèixer” en la mort.
D’aquí venia la norma que va donar Moisès: Si un home mor sense fills, el germà que el segueix s’ha de casar amb la viuda, i el primer fill que vingui s’ha de considerar “legalment” fill del germà difunt (Deuteronomi 25:5).
 
Hi havia set germans... De quin serà l’esposa?”. La pregunta és enginyosa, però serveix només si en el món futur es mantenen les mateixes “condicions” del món present.
Però no és així...

 

6. El món futur...

Lluc mesura bé les paraules que posa en boca de Jesús.

En un primer moment, Jesús no parla de dos mons, sinó de personestrobades dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts”.
El “món que vindrà” i la “resurrecció” són fruit de la manera de viure en aquest món.
 

El món que vindrà i la resurrecció ja han estat inaugurats en la mort resurrecciosa de Jesús, el primogènit de la Nova Creació (Lluc 2,7). I els qui s’associen a la seva “manera” de “morir” també queden associats a la seva “resurrecció”.
 
No es pot parlar de dos móns independents, l’un després de l’altre, sinó d’un sol món en el qual estem tots, i que podem anar transformant.
Com el músic transforma la fressa en simfonia, o com el pintor transforma la pasta de colors en una obra d’art, així també es pot dir del qui estima: va transformant la “vida tinguda” (món present) en “vida donada” (món que vindrà).

 

La vida-tinguda es pot mantenir temporalment “en els fills”. En canvi la Vida-donada és per sempre perquè està connectada directament a la Font de la Vida.Són iguals que els àngels i són fills de Déu”.

 

7. No obstant, un cop ens ha dit això, l’evangelista pensa que una “resurrecció” així podria semblar reservada només a algunes persones: aquelles que “en són trobades dignes”. Per això vol eixamplar la “resurrecció” servint-se dels “Escrits” del mateix Moisès (els únics que els Saduceus acceptaven com a “revelats per Déu”).
A Moisès, Déu se li va presentar com “el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob” (Èxode 3:6). Com que Déu no és Déu de morts sinó de vius, podem deduir que, per a Déu, Abraham, Isahac i Jacob viuen.
 
L’argument manifesta la incongruència de “creure en Déu” i, en canvi, no creure en la “resurrecció”, com pretenien els Saduceus.

 

 

C. MISSATGE.

 La mort resurrecciosa de Jesús en fa “visible” que va arribant “el món que ha de venir”, i posa de manifest que Déu no és Déu de morts, precisament perquè Ell és Font de tota Vida.

 

 

D: RESPOSTA.

Si creiem en Déu, la cosa més normal és creure també en la resurrecció.
La dificultat sol venir de la manera d’imaginar-la. Imaginem la resurrecció com un “tornar” a la vida “després” que s’hagi “perdut”.

Però ens adonem que les coses no funcionen ni poden funcionar així.

La resurrecció no és “tornar a la vida” sinó una nova manera de viure que anem “aprenent” abans de la mort, passant (Pasqua) de la vida‑tinguda a la vida-que-es-dóna i esdevé plenament compartida.

La “mort” representa una vida ““plenament donada”. Com el gra de blat que primer “té vida”, i que “donant-la” i compartint-la amb la “mare terra” es fa “espiga”.
 
Podríem allargar la comparança i dir que “l’espiga” (el “blat”), deixant-se convertir en pa posat sobre la taula, es converteix en “vida donada i compartida” (experiència de “resurrecció” per als qui en participen).

El marc que ens ajuda a entendre la resurrecció és la Pasqua. Podeu llegir, si us sembla, en aquest mateix blog els apunts del Diumenge de Pasqua.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Busqueu, en la natura o en alguns objectes, exemples de coses que “viuen donant-se”.

 

2. Avui, veure el matrimoni només en funció de la procreació, seria un anacronisme. Quins altres significats, potser avui més importants, pot tenir el Matrimoni?