Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI.
Esposa
de... Llei. Moisès. Mort. Ressuscitar.
Resurrecció
(“Espectacle”). Vida
eterna. (Al Glossari:
Vida eterna).
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts
d’homilia”.
→ ÍNDEX
BÍBLIC
dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
Llei.
Saduceus.
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge 32.C
A. LECTURES.
1ª LECTURA. (Segon llibre dels Macabeus 7,1-2,9-14).
En
aquells dies,
set
germans, que havien estat detinguts amb la seva mare,
eren
forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets,
a
menjar carn de porc, que
Un
d’ells, parlant per tots, digué:
«Què
vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori?
Estem
disposats a morir
abans
que violar les lleis rebudes dels nostres pares.»
El segon, a punt d’expirar digué:
«Tu
ens pots privar d’aquesta vida, botxí,
però
el Rei del món, als qui morim per les seves lleis,
ens
ressuscitarà a una vida eterna.»
Després d’aquests va ser torturat el tercer.
Tragué
la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren,
estengué
les mans sense por
i
digué amb una noble generositat:
«Les
havia rebudes del cel,
però
per fidelitat a les lleis del cel no les planyo
i
espero recobrar-les d’allà dalt.»
El
rei mateix i els de la seva comitiva
quedaren
corpresos de la valentia d’aquell noi,
que
tenia per no res el dolor de les tortures.
Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat.
A
punt d’expirar deia:
«Ara
que morim a mans dels homes,
és
bo de confiar en l’esperança
que
Déu ens dóna de ressuscitar-nos,
perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida.»
2ª LECTURA (2ª als Tessalonicencs 2,16-3,5).
Germans,
que
Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu,
el
nostre Pare, que ens ha estimat tant
i
ens ha concedit per la seva gràcia
un
consol etern i una bona esperança,
conforti
els vostres cors
i
els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina.
Finalment, germans, pregueu per nosaltres:
que
i
sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres,
i
que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents,
perquè
no tothom té la fe.
El
Senyor és fidel.
Ell
us farà constants i us guardarà del Maligne.
Us
tenim tota la confiança en el Senyor,
i
sabem que tot això que us recomanem ja ho feu
i
continuareu fent-ho.
Que
el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu
i
sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.
EVANGELI. (Lluc 20,27-38).
En blau, allò que correspon a
En
aquell temps,
uns
saduceus anaren a trobar Jesús.
Els
saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar.
Per això li proposaren aquesta qüestió:
«Mestre, Moisès ens va prescriure
que si un home casat mor sense fills,
el seu germà es casi amb la dona del difunt,
per donar descendència al seu germà.
Doncs bé:
hi havia set germans.
El primer, que era casat, morí sense fills.
El segon, el tercer, i així fins al setè
es van casar amb la dona del difunt
i moriren sense deixar fills.
Finalment ella també morí.
Aquesta dona, per tant, en la resurrecció,
de quin dels set serà l’esposa?
Perquè tots set s’hi havien casat.»
Jesús els respongué:
«En
el món present els homes i les dones es casen,
però
els qui Déu considerarà dignes
de
tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts
no
es casaran,
perquè
ja no podran morir mai més.
Pel
fet de tenir part en la resurrecció
són
iguals que els àngels
i
són fills de Déu.
I
que els morts han de ressuscitar,
Moisès
mateix ho deixa entendre
en
el passatge de
quan
diu que el Senyor
és
el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob.
Déu
no és Déu de morts, sinó de vius,
perquè,
per a ell tots viuen.»
B.
LLENGUATGE.
1.
El camí de jesús ja ha arribat a
Jerusalem.
L’evangelista
ens ha presentat el relat simbòlic de la seva entrada triomfal (que llegíem el Diumenge
del Ram). Jesús s’ha dirigit directament al temple per “purificar-lo”.
Aquesta
era una de les “feines” del Messies, segons les profecies.
Però
del temple se n’havien fet amos els poderosos de torn, i aquests defensaran
la seva “propietat” amb totes les
forces. Inútilment, perquè la purificació
que realitza Jesús consisteix en substituir
els temples de pedres per l’autèntic
i definiu “temple” on Déu vol ser adorat:
cada ésser humà (Vegeu la Paràbola
del Bon Samarità i el Comentari,
al diumenge
15 C.
2.
Lluc posa els diferents relats
d’enfrontament entre Jesús i els Poderosos dintre una llarga inclusió
repetint la mateixa frase al començament i al final d’aquests relats: “Els grans sacerdots, els mestres de
Tota
l’activitat de Jesús a Jerusalem està
situada en l’horitzó de la seva “mort”.
Aquesta
activitat està dividida en dues
parts. En la primera, són els representants del temple els qui “ataquen Jesús”, buscant de comprometre’l i, desprestigiant-lo
davant el poble, poder-lo condemnar.
En la segona, és Jesús mateix qui “contraataca”, posant en evidència la incoherència i la malícia dels dirigents, que “esclavitzen” el Poble
servint-se de la “Religió”.
3.
El relat que hem llegit marca el final de la primera part: les insídies dels dirigents.
No és casual que, en l’horitzó de la mort de Jesús, Lluc ens presenti la
qüestió de la “resurrecció”.
Lluc
es serveix de la pregunta capciosa dels Saduceus
per posar en boca de Jesús l’ensenyament central del seu missatge: la “resurrecció”.
Lluc
elabora la resposta de Jesús no tant
pensant en els Saduceus com en les comunitats
cristianes, les quals experimentaven en la seva pròpia pell la
persecució i la mort violenta, continuació de les de Jesús.
4.
Hi
havia set germans...
Quan
Lluc escriu el seu Evangeli, els Saduceus
ja no existeixen. L’any 70 de la nostra era, els exercits romans havien
destruït materialment Jerusalem i el seu temple. Això comportà la desaparició
dels Saduceus, sacerdots descendents
del “Gran Sacerdot” Sadoc, i gent
important. Lluc es serveix d’aquests personatges i dels seus “arguments” per
posar en relleu, i per contrast, el
missatge de la “resurrecció”.
L’argument
dels Saduceus per negar la resurrecció
era clar i popular. Lluc el redacta de tal manera que ens recordi des del
primer moment un altre relat ben
conegut i popular: el martiri heroic de “set
germans” que no van dubtar a morir
confessant explícitament la seva fe en la resurrecció
(→ 1ª Lectura d’avui. 2on. Macabeus 7:1ss).
5.
L’objectiu primer de l’aparellament de l’home i la dona, en el Judaisme més
primitiu, era “mantenir la pròpia vida”
a través dels fills. Tenir fills
significava “perdurar” en ells. No tenir
fills significava “desaparèixer” en la mort.
D’aquí venia la norma que va donar Moisès: Si un home mor sense fills, el germà
que el segueix s’ha de casar amb la viuda, i el primer fill que vingui s’ha de
considerar “legalment” fill del germà
difunt (Deuteronomi 25:5).
“Hi havia set germans... De quin serà
l’esposa?”. La pregunta és enginyosa, però serveix només si en el món futur es mantenen les mateixes “condicions”
del món present.
Però no és així...
6.
El
món futur...
Lluc
mesura bé les paraules que posa en boca de Jesús.
En
un primer moment, Jesús no parla de dos mons, sinó de persones “trobades dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la
resurrecció dels morts”.
El “món que vindrà” i la “resurrecció” són fruit de la manera de
viure en aquest món.
El
món que vindrà i la resurrecció ja han estat inaugurats en
la mort resurrecciosa de Jesús, el primogènit de la Nova Creació (Lluc
2,7). I els qui s’associen a la seva “manera” de “morir” també queden associats a la seva “resurrecció”.
No es pot parlar de dos móns independents, l’un després de l’altre, sinó
d’un sol món en el qual estem tots,
i que podem anar transformant.
Com el músic transforma la fressa en simfonia, o com el pintor transforma
la pasta de colors en una obra d’art, així també es pot dir del qui estima:
va transformant la “vida tinguda” (món present) en “vida donada”
(món que vindrà).
La
vida-tinguda es pot mantenir temporalment
“en els fills”. En canvi
7.
No obstant, un cop ens ha dit això, l’evangelista pensa que una “resurrecció”
així podria semblar reservada només a algunes persones: aquelles que “en són trobades dignes”. Per això vol eixamplar
la “resurrecció” servint-se dels “Escrits”
del mateix Moisès (els únics que els Saduceus
acceptaven com a “revelats per Déu”).
A Moisès, Déu se li va presentar com “el
Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob” (Èxode 3:6). Com que
Déu no és Déu de morts sinó de vius, podem deduir que, per a Déu,
Abraham, Isahac i Jacob viuen.
L’argument manifesta la incongruència de “creure en Déu” i, en canvi, no creure
en la “resurrecció”, com pretenien els
Saduceus.
C.
MISSATGE.
La mort resurrecciosa de Jesús en fa
“visible” que va arribant “el món que ha de venir”, i posa de manifest que Déu
no és Déu de morts, precisament
perquè Ell és Font de tota Vida.
D:
RESPOSTA.
Si
creiem en Déu, la cosa més normal és
creure també en la resurrecció.
La dificultat sol venir de la manera d’imaginar-la. Imaginem la resurrecció com un “tornar” a la vida “després”
que s’hagi “perdut”.
Però ens adonem que les coses no funcionen ni poden funcionar així.
La
resurrecció no és “tornar a la vida” sinó una nova manera de viure que anem “aprenent” abans de la mort, passant
(Pasqua) de la vida‑tinguda a la vida-que-es-dóna
i esdevé plenament compartida.
La “mort” representa una vida ““plenament
donada”. Com el gra de blat que primer “té vida”, i que “donant-la” i
compartint-la amb la “mare terra” es fa “espiga”.
Podríem allargar la comparança i dir que “l’espiga” (el “blat”), deixant-se
convertir en pa posat sobre la taula,
es converteix en “vida donada i compartida” (experiència de “resurrecció” per
als qui en participen).
El
marc que ens ajuda a entendre la resurrecció és
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
Busqueu, en la natura o en alguns objectes, exemples de coses que “viuen donant-se”.
2.
Avui, veure el matrimoni només en funció de la procreació, seria un anacronisme. Quins altres significats, potser avui més importants, pot tenir el Matrimoni?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada