Pentecosta. Any C.

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Actes 2,1-11). (Anys A,B,C)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta

es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte,

se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so,

la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si deien:

«No són galileus, tots aquests que parlen?

Doncs, com és que cadascun de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia,

al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte

i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma,

hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

2ª LECTURA (1Corintis 12,3b-7,12-13).

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor

si no és per un do de l’Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos,

però l’Esperit que els distribueix és un de sol.

Són diversos els serveis

però és un de sol el Senyor a qui servim.

Són diversos els miracles,

però tots són obra d’un sol Déu

que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.

Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú

són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà:

és un, encara que tingui molts membres,

ja que tots els membres, ni que siguin molts,

formen un sol cos.

Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures,

hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,

i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

EVANGELI. (Joan 14,15-16.23b-26).

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:

«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments;

jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor,

l’Esperit de la veritat,

perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
»Qui m’estima farà cas del que jo dic;

el meu Pare l’estimarà

i vindrem a viure amb ell.

Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,

que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.

Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,

però el Defensor,

l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,

us farà recordar tot el que us he dit

i us ho farà entendre.»

B. LLENGUATGE.

NOTA:

Aquest diumenge, juntament amb el de l’Ascensió, no té com a nucli inspirador un relat o text dels Evangelis sinó de Fets dels Apòstols. Però, com que la lectura de l’Evangeli sempre és central en les trobades del diumenge, el llenguatge d’avui serà sobre les dues Lectures.

(Podeu trobar altres apunts a any a  (evangeli diferent);  
any b (evangeli diferent), i també diumenge 6.C de pasqua). 

a) Sobre Fets dels Apòstols.

1. El llibre dels Fets (o Actes) dels Apòstols ens presenta la vinguda de l’esperit sant dintre el marc de la festa jueva de Pentecosta, (d’una manera semblant a com els Evangelis ens presenten la mort-resurrecciosa de Jesús dintre el marc de la festa jueva de Pasqua). Això vol dir que el relat que hem llegit no és la crònica d’un fet objectiu sinó un relat simbòlic que aprofita el significat d’aquesta festa. És a dir: la festa jueva de la Pentecosta és utilitzada com a llenguatge; un llenguatge que era ben conegut per la gent de llavors. Amb aquest llenguatge se’ns vol ajudar a entendre millor l’obra de Jesús.

2. La festa de la Pentecosta era la festa dels fruits o de la recol·lecció. Els jueus hi celebren també la recepció de la llei (Aliança) que els constitueix en “Poble de Déu”. St. Lluc vol fer-nos adonar que la recepció de l’Esperit Sant és l’autèntic i definitiu “fruit” de l’Obra de Jesús. O dit d’una altra manera: la vida de Jesús no s’ha d’entendre només com una experiència purament individual seva sinó com una experiència que es “projecta” sobre tota la Humanitat, constituint-la en el “Poble de Déu” definitiu.

3. “Pentecosta” significa “50”. En el llenguatge popular, els números estan carregats de simbolisme. “50” manifesta un nou començament, aquell que segueix a una plenitud ja adquirida. És una cosa semblant a allò que passa amb el fruits: quan arriben a la maduresa, recomencen com a “llavors”.

El número “50” suggereix la continuació de la plenitud expressada amb el número “7”.   7x7=49: és la plenitud. Després ve el “50”, que torna a començar des de la plenitud. A Israel, cada 50 anys es celebrava l’Any jubilar, que era un any de renovació (Levític, 25,10).

Segons el relat de fets dels apòstols, Israel, com a “Poble Elegit”, arriba a la seva plenitud en Jesucrist. Amb la Nova Pentecosta recomença el “Poble Elegit”, ara ja universal i definitiu.

4. La universalitat és una característica destacada d’aquest nou Poble. Ve indicada també pel simbolisme de les llengües. “Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel”. Amb la recepció de l’Esperit Sant “tots s’entenen”. Això anul·la allò que la humanitat havia experimentat quan els homes, en el seu afany de “ser com déus”, volien construir una torre “que arribés fins al cel”. (Relat de la Torre de Babel →Gènesi 11,5. També →Gènesi 3,5). La “Torre” simbolitza “Poder”; i el Poder  no serveix per “entendre’s”. La Torre de Babel és un relat mític per expressar l’origen de les desavinences entre els humans, simbolitzades en la diversitat de les llengües. Com que no s’entenien, es van dispersar.

5. La nova Pentecosta capgira aquesta situació. Congrega tothom. Les llengües es posen sobre cada persona de la nova comunitat. Són llengües vives, de foc. Gràcies a aquestes llengües tothom s’entenia, i sentia “proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu”.  Allò que impedia entendre’s no era la varietat de llengües sinó la recerca del Poder (“Torre”). Si l’Esperit ens obre a l’Amor, la varietat de llengües no impedeix entendre’s, sinó que mostra l’extraordinària riquesa que aporten les diferències.

b) Sobre l’Evangeli.

6. Un altre Defensor...

Si, en període escolar, passeu pels carrers de les nostres ciutats al voltant de les 9 del matí, veureu molts pares o avis acompanyant els nens fins a l’entrada d’escola. La ciutat actual ha esdevingut per als nostres infants una mica perillosa. Acompanyar-los comporta també defensar-los dels perills.

Però tot allò que es fa amb els nens té una altra finalitat: que es vagin fent adults, la qual cosa comporta la capacitat de protegir-se per si mateixos dels perills habituals. L’acompanyament, l’educació, el creixement propi de la vida que els hem donat... tot porta a que progressivament vagin experimentant un altre “defensor”, el definitiu, que ja no està fora d’ells sinó que és com una força interior que ha anat creixent dintre seu.

7. Jesús parla als seus deixebles d’un altre defensor. Ell ha estat defensor per als temps inicials, mentre som espiritualment “nens”. Però és propi de tota vida créixer i madurar, com es fa evident en els arbres fruiters. Un arbre fruiter guarda, fa créixer i defensa els seus fruits, fins que, ja madurs, s’han convertit en llavors. Quan ja són llavors, els deixa anar perquè puguin esplaiar la seva maduresa en noves vides. Semblantment els deixebles, ara que ja han assumit les paraules i el missatge de Jesús, poden descobrir que tenen un altre defensor, el definitiu. No és algú que els acompanya des de fora sinó que és una força que actua des de dintre d’ells mateixos. És la mateixa força o esperit que han vist i comprovat en Jesús.

C. MISSATGE.

8. En llenguatge actual, la festa de la pentecosta és la festa de la adultesa en la vida cristiana. La comunitat adulta, composta bàsicament de persones cristianament adultes, no està vinculada per la dependència d’un líder sinó per la maduresa dels seus membres i per la llibertat que això comporta. I sobretot està vinculada per aquell amor lliure i creatiu de què és capaç tot home en la mesura que acull la seva pròpia llibertat.

D: RESPOSTA.

9. Així com a vegades hi ha pares que s’empenyen en continuar acompanyant el seu fill quan aquest ja no ho vol ni ho necessita, també veiem que en la nostra Església, des de fa molt temps, es manté un marc infantil per a les comunitats eclesials.

La terrible anorèxia espiritual de moltes de les nostres comunitats, considerades incapaces de ser adultes sense la presència d’un pastor que les guiï, ens urgeix a creure una mica més en l’Esperit Sant difós en els nostres cors (2 Corintis 1,22).

Però un persona esdevé adulta no pas perquè els seus pares li ho concedeixin, sinó perquè la vida mateixa, i la seva resposta a la vida, la fan adulta. I es manté adulta encara que no li ho reconeguin.

Fins quan ens tindrem per menors d’edat essent adults? Fins quan esperarem rebre com un “favor” allò que ja posseïm per maduresa?

L’anomenada crisi de vocacions sacerdotals, no podria ser una invitació de l’Esperit a reconèixer d’una vegada l’adultesa de les nostres comunitats?

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Teniu por a ser adults en l’Església?

2. Fent un esforç de reflexió espiritual, imagineu en concret què comportaria, per a la vostra comunitat (parròquia, grup, moviment...), ser adults en la fe?

3. En la Pentecosta original, tothom parlava i tots s’entenien. Una cosa realment molt difícil!!! Però, és millor només callar i escoltar?

VOCABULARI.
Defensor (Paràclit).   Esperit (Sant).   Pentecosta.   Tots (Tots i totes).   Veritat.

(Del Vocabulari de la Bíblia Catalana Interconfessional: Esperit.    Pentecosta.

      

Veure també: - Tertúlia en espiral.

                     - Entrevistes amb Fid’ho.

Nota. El blog de les parròquies de Sant Feliu de Guíxols ja no funciona. Intentarem refer-ne un de nou.