Diumenge 13 de durant l'any C.

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (1 Reis 19,16b.19-21).

En aquell temps, el Senyor digué a Elies:

«Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà,

perquè sigui el teu successor com a profeta.»

Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat,

que llaurava amb dotze parelles de bous.

Ell mateix guiava la dotzena parella.

Elies va fer com si passés de llarg

i li tirà a sobre el seu mantell de profeta.

Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué:

«Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.»

Elies li digué:

«Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?»

Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà,

va coure la carn amb la fusta dels arreus,

convidà la gent i se’ls van menjar.

Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

2ª LECTURA (Gàlates 5,1.13-18).

Germans,

Crist ens ha alliberat de l’esclavatge

i vol que siguem lliures.

Mantingueu-vos així.

No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge.

Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures.

Mireu només de no convertir la llibertat

en un pretext per fer el vostre propi gust.

Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres.

Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte:

«Estima els altres com a tu mateix.»

Però si us mossegueu i us devoreu mútuament,

penseu que acabareu destruint-vos.

Ara, doncs, us dic:

Deixeu-vos guiar per l’Esperit,

i no satisfeu els capricis de la carn.

Perquè la carn es deleix contra l’Esperit

i l’Esperit contra la carn.

Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre,

per no deixar-vos fer allò que voldríeu.

Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

EVANGELI. (Lluc 9,51-62).

Quan s’acostaven els dies

en què Jesús havia de ser endut al cel,

també ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem.

Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí,

entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament.

Però la gent no el volgué rebre,

perquè s’encaminava a Jerusalem.

En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren:

«Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?»

Però Jesús es girà i els renyà.

I se n’anaren a un altre poblet.

Mentre feien camí algú li digué:

«Us seguiré pertot arreu on anireu.»

Jesús li respongué:

«Les guineus tenen caus, i els ocells, nius,

però el Fill de l’home no té on reposar el cap.»

A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.»

Ell li contestà:

«Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa,

fins que hauré enterrat el meu pare.»

Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts,

i tu vés a anunciar el regne de Déu.»

Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor,

però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.»

Jesús li respongué:

«Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada

no és apte per al regne de Déu.»

B. LLENGUATGE.

1. L’Evangeli d’avui és dens: amb poques paraules diu moltes coses. Després dels relats sobre la identitat de Jesús, l’evangelista comença una nova i llarga sèrie de relats sobre el camí de jesús, o potser millor, sobre el seguiment a Jesús.

El tema del seguiment ja havia sortir en els relats sobre la Identitat, com vam veure diumenge passat (Any 2016). Recordem que llegíem: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix...” (Lluc 9,23). Però en aquesta nova secció, el seguiment de Jesús va resseguint pas a pas el camí que farà fins al moment en què serà endut al cel (Actes 1,9) sostret a la visió dels deixebles. Aquests, però, ja han rebut la promesa de que, dintre pocs dies, seran batejats amb el mateix Esperit Sant que Jesús havia rebut (Actes 1,5).

Aquestes dues seccions (Identitat i Camí) es complementen i s’expliciten mútuament, ja que, de fet, la identitat de Jesús inclou la de ser caminant, i model de caminants.

2. És solemne la manera com Lluc inicia aquesta nova secció: “Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, també ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem”. La traducció del Missal no inclou un detall important del text original: “també ell” (aquí posat en negreta). Aquest “també ell” posa el camí de Jesús en continuïtat amb el camí dels profetes i amb l’Èxode del Poble elegit per a la Llibertat. Però Jerusalem, com a centre religiós, havia deixat de ser “terra de Llibertat” i s’havia convertit en “font d’Esclavitud”. Els profetes hi eren enviats per denunciar i corregir aquesta corrupció. També Jesús s’encamina a Jerusalem per enfrontar-se a la corrupció i corregir-la. Però hi ha una novetat important: el camí de Jesús, que acaba a Jerusalem, com la resta de profetes, fa visible que és precisament la vida donada allò que constitueix el nucli de la plena Llibertat. Com la resta de profetes, Jesús morirà a Jerusalem. Però la seva manera de morir farà visible que, per als humans, “donar la vida” significa ressuscitar. L’àmbit de llibertat que marca el final de l’Èxode no és “Jerusalem” sinó Vida plenament donada i acollida.
Evidentment, això dóna significat a l’anada a Jerusalem.

3. ..en un poble de samaritans...

Per anar de Galilea a Jerusalem, Jesús passa per Samaria. Els deixebles que preparen l’acolliment ho han fet malament: han presentat Jesús com el Messies que pujava a Jerusalem per ser-hi proclamat rei; un rei que dominaria sobre tothom, i especialment sobre els Samaritans, als quals els Jueus consideraven rebels i corromputs. Lògicament, si era així, els Samaritans no podien rebre’l. Jesús, però, va renyar fortament els deixebles per amenaces impertinents, i se’n va anar a un altre lloc on els deixebles no havien embolicat la troca.

4. Sabudes les intencions de Jesús, els Samaritans, no solament no el rebutgen, sinó que alguns s’hi apunten. Lluc ho resumeix en tres exemples. A partir d’aquests casos concrets, Jesús va ensenyant què vol dir seguir-lo. Sota la idea suggerent del “camí”, Lluc exposa condicions, dificultats, avenços i retrocessos dels humans en el nostre camí per arribar a ser allò a què Déu ens crida.

5. Us seguiré arreu...

“Us seguiré pertot arreu on anireu”, diu el primer. Però haurà d’aprendre que Jesús “no va a cap lloc”.  El seu camí no és per anar a un lloc on instal·lar-se: ni a Jerusalem, ni al Tabor (Lluc 9,33), ni al Calvari, ni al sepulcre... El seu camí cap al Pare no consisteix en arribar a un terme, sinó a una nova manera de ser. El “Pare” no és un final sinó l’inici. Acostar-se al Pare és transformar-se de “caminants” en “camí” (Joan 14,6). Passa una cosa semblant a l’aigua dels rius. Potser es pugui dir que els rius van cap a la mar; però la major part de l’aigua que forma els rius es transforma en verdor de vida dins les arbredes i cultius de les ribes.

6. Deixa que els morts...

Resulta xocant i escandalosa la sentència de Jesús: “Deixa que els morts enterrin els seus morts”. Enterrar els morts és un acte de pietat molt important pels Jueus i per tothom, especialment en les Cultures mediterrànies. Però Jesús ho veu diferentment. Amb aquesta sentència sorprenent, Jesús deixa clar que allò realment decisiu és la vida. Diríem que Jesús no hi creu en la mort entesa com a pèrdua de la vida. Per Ell, la mort és important com a “moment de la vida”. És com si digués: “Deixa que s’ocupin de la mort els que hi creuen; però tu, ocupa’t de la vida i de que arribi a la seva Plenitud.

7. Qui mira enrere...

Per seguir el camí de Jesús, no cal acomiadar-se de ningú perquè és un camí que no ens separa de ningú; al contrari: ens porta cap a tothom. Voler dir adéu als de casa és no haver entès res de res. Aquest camí no ens separa dels de casa sinó que fa que tothom sigui de casa.

L’exemple de l’arada és molt gràfic, encara que per a molts, avui dia, resultarà desconegut. Avui, entre nosaltres, es llaura amb tractor; però quan es llaurava amb bous o cavall, per llaurar bé no es podia mirar enrere. Era necessària una sintonia total entre el llaurador i la bèstia que estirava l’arada.

Posar la mà a l’arada comporta decisió, atenció i perícia per aprofitar i conduir bé la gran força bruta de la bèstia que estira. Igualment, seguir Jesús demana perícia i atenció per conduir cap a la construcció del Regne la gran força del curs dels esdeveniments.

C. MISSATGE.

8. El missatge de l’Evangeli d’avui pot ser múltiple segons el punt concret que vulguem tenir en compte. Si hi busquem un missatge global, potser podria ser aquest: Viure és fer camí cap els altres i construir la Comunió. S’assemblaria a aquells taxis que circulen per una gran ciutat sense anar enlloc, però amb una indicació ben visible que diu “lliure”. Només així són aptes per al servei.

D: RESPOSTA.

9. Posar el cartell de “lliure” a la nostra vida, i anar-nos alliberant realment de tot allò que ens impedeixi de ser-ho.

Per poder ser realment lliures haurem de dir molts “No”. Pot semblar una contradicció ja que hem de ser lliures precisament per poder dir “Sí”. Cal aprendre a discernir. Hem creat una forma de vida que ens envaeix i ens estira per tots costats. Els “compromisos” ens poden bloquejar. No tenim altre remei que dir “No” a moltes coses si volem mantenir la capacitat de dir “Sí” a aquells serveis que honradament considerem que són els que se’ns demanen i podem fer.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Jaume i Joan, convençuts que Jesús mereix ser acollit per tothom, s’enfaden contra els Samaritans que el rebutgen, i proposen fer baixar foc del cel i els consumeixi. ¿Hi ha també reaccions semblants, avui, entre nosaltres?

2. A la segona Lectura d’avui, St. Pau ens diu: “Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust”. Com ho interpreteu?

3. Com els Profetes, també Jesús va a Jerusalem per enfrontar-se a l’Estructura religiosa esdevinguda opressiva. ¿Heu experimentat mai la Religió com una font d’esclavitud? Us n’ha alliberat, el missatge de Jesús?

VOCABULARI.

Ascensió.   Camí.   Cel.   Fill de l’home.  Jerusalem.  Regne de Déu.   

   

(Del Vocabulari de la Bíblia Catalana Interconfessional: Jerusalem.    Samaria.   Samaritans. 

Veure també >Tertúlia en Espiral.