Corpus Christi.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Gènesi 14,18-20).
En
aquells dies,
Melquisedec,
rei de Salem, portà pa i vi.
Com que
era sacerdot del Déu Altíssim,
beneí
Abram amb aquestes paraules:
«Que el
Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,
beneeixi
Abram.
Beneït
sigui el Déu Altíssim,
que ha
posat a les teves mans els teus adversaris.»
I Abram
li donà el delme de tot el botí.
2ª LECTURA (1Corintis
11,23-26).
Germans,
aquesta
tradició que jo he rebut
i que us
he transmès a vosaltres
ve del
Senyor;
Jesús, el
Senyor,
la nit
que havia de ser entregat
prengué
el pa,
i, dient
l’acció de gràcies, el partí i digué:
«Això és
el meu cos, ofert per vosaltres.
Feu això
per celebrar el meu memorial.»
Igualment
prengué el calze, havent sopat, i digué:
«Aquest
calze és la nova aliança segellada amb la meva sang.
Cada
vegada que en beureu,
feu-ho
per celebrar el meu memorial.»
Així,
doncs,
cada
vegada que mengeu aquest pa
i beveu
aquest calze
anuncieu
la mort del Senyor fins que torni.
EVANGELI. (Lluc 9,11b-17).
Un dia
Jesús parlava del regne de Déu a la gent
i curava
els qui en tenien necessitat.
Veient
que començava a fer-se tard,
els dotze
anaren a dir-li:
«Acomiadeu
la gent.
Que vagin
a passar la nit als pobles o a les masies del voltant,
i puguin
trobar-hi queviures;
aquí és
un lloc despoblat.»
Jesús els
digué:
«Doneu-los
menjar vosaltres mateixos.»
Ells
respongueren:
«Només
tenim cinc pans i dos peixos.
¿Hem
d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar
per tota
aquesta gentada?»
Tots
plegats eren uns cinc mil homes.
Ell digué
als deixebles:
«Feu-los
seure en grups de cinquanta.»
Els
deixebles ho feren i tothom s’assegué.
Jesús
prengué els cinc pans i els dos peixos,
alçà els
ulls al cel,
els
beneí,
els partí
i els
donava als deixebles perquè els servissin a la gent.
Tothom en
menjà tant com volgué
i
recolliren dotze coves de les sobres.
B.
LLENGUATGE.
Nota.
1. Lluc
posa el relat que hem llegit dintre
un marc més ampli que es pot resumir així: Jesús ha enviat els Dotze a predicar el Regne i a guarir. Com a resultat d’aquesta predicació, neix entre
la gent la pregunta de qui és aquest Jesús
de qui parlen els Dotze. Fins i tot
s’ho pregunta Herodes (Lluc
9,7). El mateix Jesús acaba preguntant als deixebles: “Qui diuen la gent que sóc jo?” i “I vosaltres, qui dieu que sóc” (Lluc
9,18).
Quan els
Apòstols estan de tornada, Jesús intenta parlar a soles amb ells, però no pot
perquè s’hi han aplegat les multituds
que els Apòstols havien entusiasmat.
Jesús les atén parlant-los del Regne i
curant els qui en tenien necessitat. La gent l’escolta.
2. Però
la gent és molta gent, i els Dotze s’adonen que
es fa tard i estan en un lloc despoblat. Tenen, doncs, un problema: han
despertat l’entusiasme de la multitud,
però ara no saben què fer amb ella. Ho fan notar a Jesús.
La
resposta de Jesús és del tot desconcertant: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Els deixebles expressen la
seva total incapacitat: només tenen 5 pans i 2 peixos, per a 5000 homes!
Jesús els invita a entendre la situació no com una qüestió de números
sinó d’actitud. I diu als deixebles que “organitzin” l’àpat... I van sobrar-ne 12 coves!
Què ha
passat? Un miracle? O potser la multitud va perdre la gana? Diu el relat que tothom en menjà tant com volgué.
3. ...tant
com volgué”.
Potser
aquí està l’explicació del que va
passar.
Una
vegada, en motiu d’una nevada, els mitjans de comunicació van parlar d’un
possible problema de transport d’aliments. El resultat va ser que els supermercats, signe màxim de la nostra societat de l’opulència, van quedar
buits. Buits, no pas per carència d’aliments sinó perquè molta gent va
dedicar-se a acaparar tot el que podia.
4. En el
relat que hem llegit són significatius els números. Destaca el número
“5”: 5 pans; 50 persones en cada grup
de comensals; 5000 homes en total. En la Bíblia, el “5” és el número de
l’Esperit. Recordem la “Pentecosta”,
que significa “50”.
Això vol
dir que el relat es refereix a una multitud
que ha escoltat el missatge de Jesús i l’ha cregut. És una “multitud” que ha
esdevingut “comunitat”. Ara són “comunitat de l’Esperit”. Per això es diu que
són “5000”. I es reuneixen en comunitats
segons l’Esperit. Per això es diu que són grups de “50”. També s’insisteix
en que mengen asseguts (reclinats),
que era la posició que, en els àpats, prenien els homes adults i lliures. Com a comunitat
de l’Esperit no es mouen per l’afany d’acaparar. Al contrari: han
posat en comú tot el que tenien. (5 pans i 2 peixos. 5+2 = 7. El 7 significa totalitat).
Van
menjar tant com en volien i en va sobrar per als altres: 12 coves. “12” és la
xifra d’Israel. No es tracta de cap miracle
obrat per la divinitat de Jesús, sinó
que és el fruit del compartir. Han compartit els “aliments”, que, en la
comunitat, sempre són rebuts per ser
compartits, com explícitament manifesta el gest de Jesús: alçà els ulls al cel, els beneí, els
partí...
5. Aquest
relat és una escenificació avançada d’allò que és i representa la trobada
setmanal de la Comunitat (Missa). S’hi posa en comú tot el que es té. Això vol
dir que s’hi posa en comú fins i tot la pròpia vida, com farà explícitament
Jesús en l’Últim Sopar (Lluc
22,19). Maria ja havia prefigurat tot això quan, segons el relat de Lluc,
va posar en una menjadora el
seu fill acabat de néixer (Lluc
2,7).
Potser no
és gaire correcte parlar de “multiplicació” dels pans i dels peixos. Jesús no multiplica res, sinó que invita a compartir.
Quan
entenem la pròpia vida no tant com un conjunt de necessitats sinó com un
do a compartir, els 5 pans i 2
peixos són més que suficients perquè tothom
quedi satisfet.
C.
MISSATGE.
7. El relat que hem llegit està emmarcat per
una pregunta que hi ha abans i després: Qui
és, Jesús? En realitat aquesta pregunta porta a una altra: Qui és l’Home? O també: Què és la vida humana?
I la
resposta que se’ns dóna és clara: La vida no és tant una necessitat a
satisfer com un do a compartir. Així, l’ésser humà deixa de ser un
simple “sac de necessitats” i esdevé un “comensal” en la gran festa de la vida compartida. L’àpat és signe de Vida i de Festa.
D:
RESPOSTA.
8. Estem
en plena crisi. (Això va ser escrit el 2010). Es
tracta d’una crisi ben estranya; també és ben vergonyosa. No està produïda per
escassetat d’aliments (i d’altres
béns necessaris) sinó per “escassetat” de diners.
Primer hem sotmès els aliments al diner; després hem liquat el diner perquè corri.
Però en la “ruta del diner” han aparegut els acaparadors, i ara a molts els
falta “líquid”, com en un cos amb hemorràgies, que deixa sense sang òrgans
vitals.
De fet, sobren
aliments, però molts no els poden adquirir per falta de diners. També sobren
diners, però per a molts han “desaparegut” en les hemorràgies provocades
per uns pocs en benefici propi. Realment vergonyós!
9. La
crisi empobrirà a molts, i enriquirà moltíssim a uns pocs. És la “llei del Sistema”; un sistema que, primer, s’ha fet “indispensable per a tothom”,
amb la connivència de la majoria.
Podem
alliberar-nos del Sistema? O potser
és que ha arribat l’hora dels marginats?
Ara resulten més clares aquelles famoses paraules de Jesús: Benaurats els pobres. No pas perquè són pobres sinó perquè estan fora del Sistema.
10. Per
superar la crisi no necessitem màsters en
Economia sinó màsters en Humanitat.
I això ho podem ser una mica tots en la mesura que decidim anar-nos alliberant
del Sistema per fidelitat als Humans.
Després, que vinguin nous economistes
que vulguin i sàpiguen dissenyar una Economia humana: l’Economia del compartir.
Entretant,
qui pugui ajudar que ajudi, conscients de que hi ha infinites maneres de fer-ho
(a pesar del Sistema!).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El
nostre sistema econòmic es
fonamenta en el consum. Per això necessita crear constantment noves necessitats. Heu pensat mai
quantes de les nostres “necessitats” podrien ser innecessàries?
2. La
festa de Corpus, que litúrgicament és
una repetició del Dijous Sant, ha passat a ser el “Dia de Càritas”. Càritas, sense
abandonar la beneficència puntual, va entrant cada vegada més en la denúncia
del Sistema. Què en penseu? Trobaríeu
noves maneres de col·laborar-hi? Us hi apunteu?
3.
Alguns, per superar la crisi, prediquen
que es faci més consum. Què en penseu, des del punt de vista econòmic
i des del punt de vista humanitari?
VOCABULARI.
Desert. Despoblat. Menjar...Beguda. Nombres
(2, 4, 5, 12, 40, 50, ... ). Multitud. Pa. Regne
de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada