A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Proverbis 8,22-31).
Això diu
la Saviesa de Déu:
«De molt
abans de començar les seves obres
el Senyor
m’infantà com a primícia de tot el que ha fet.
He estat
configurada des de sempre,
des del
començament,
abans que
la terra existís.
No hi
havia encara els oceans,
no existien
les fonts d’on brollen les aigües,
i jo
havia nascut.
He nascut
abans que les muntanyes,
abans que
fossin plantades les altures;
encara no
havia fet la terra ni els llacs,
ni la
massa terrosa dels continents;
quan ell
instal·lava la volta del cel, jo hi era;
quan
traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans,
quan
fixava allà dalt el cobricel dels núvols,
quan
contenia les fonts de l’oceà,
quan
posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres,
quan
construïa els fonaments de la terra,
jo era al
seu costat com un deixeble preferit,
feia les
seves delícies cada dia,
jugava
contínuament a la seva presència,
jugava
per tota la terra,
i
compartia amb els homes les meves delícies.»
2ª LECTURA (Romans 5,1-5).
Germans,
ara que ja
som justos,
com a
creients que som,
estem en
pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor.
És per
ell que la fe ens ha donat entrada
en
aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,
i és per
ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu.
Encara
més:
fins
enmig de les proves trobem motiu de satisfacció,
perquè
sabem que les proves ens fan constants en el sofriment,
la
constància obté l’aprovació de Déu,
l’aprovació
de Déu dóna esperança,
i
l’esperança no pot defraudar ningú,
després que
Déu, donant-nos l’Esperit Sant,
ha vessat
en els nostres cors el seu amor.
EVANGELI. (Joan 16,12-15).
En aquell
temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara
tinc moltes coses per dir-vos,
però ara
seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.
Quan
vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat,
us guiarà
cap al coneixement de la veritat sencera,
perquè
ell no parlarà pel seu compte:
dirà tot
el que sentirà dir
i us
anunciarà l’esdevenidor.
Ell em
donarà glòria,
perquè
tot allò que anunciarà
ho haurà
rebut d’allò que és meu.
Tot el
que és del Pare és meu;
per això
dic que tot allò que us anunciarà,
ho rep
d’allò que és meu.»
B.
LLENGUATGE.
NOTA.
1. “...una càrrega massa pesada...”
¿Aquesta carrega és “massa pesada” en si
mateixa, o és degut a la situació en què es troben els deixebles? De
fet es diu explícitament que això que ara seria una carrega massa pesada, serà perfectament suportable, i amb goig, després
que hagin rebut l’Esperit Sant. Per tant, és la situació actual dels deixebles allò que els fa incapaços de suportar el missatge complet de Jesús.
Quan vingui l’Esperit Sant, no els dirà res de nou ja que no parlarà pel seu compte; però els ajudarà a canviar la
seva situació.
2. El
canvi de situació consisteix en
passar d’una vida per mantenir a una vida per donar.
La nostra
primera experiència de la vida és
sentir-la com una realitat fràgil i insegura. Una vida inicial fàcilment pot
morir o ser engolida per una altra vida més poderosa. En aquesta situació, viure significa voler tenir i mantenir la pròpia vida.
Mentre
estem en aquesta situació, el
missatge complet de Jesús és incomprensible i insuportable. S’expressa
amb frases com “Qui vulgui salvar la seva
vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc
9,24). Una sentència així resulta totalment contradictòria, vista des de la
nostra primera situació. Com podem
salvar la nostra vida perdent-la?! Des d’aquesta situació, una vida donada és vista com una vida
perduda.
3. Però després
que els deixebles hagin anat descobrint el caràcter resurreccional de la mort de Jesús, el seu missatge i les seves
paraules “desperten” en ells la certesa que l’autèntica vida no té forma vida per
mantenir sinó de vida per
donar.
És aleshores quan l’absència física de Jesús deixa pas a la seva presència espiritual (en forma de esperit o energia). És aleshores quan descobrim que en la mort-resurrecciosa de Jesús se’ns fa visible la Vida del Pare.
Els humans som invitats a entrar en aquest corrent vital que s’inicia en la Vida que es dóna (Pare), passa per la Vida rebuda que eixampla la donació (Fill), i en nosaltres pren forma de “força” que ens transforma en amants (Esperit).
És aleshores quan l’absència física de Jesús deixa pas a la seva presència espiritual (en forma de esperit o energia). És aleshores quan descobrim que en la mort-resurrecciosa de Jesús se’ns fa visible la Vida del Pare.
Els humans som invitats a entrar en aquest corrent vital que s’inicia en la Vida que es dóna (Pare), passa per la Vida rebuda que eixampla la donació (Fill), i en nosaltres pren forma de “força” que ens transforma en amants (Esperit).
4. La
mateixa Bíblia ens proposa una comparació per ajudar-nos a entendre això: “Tal com la pluja i la neu cauen del cel
i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan
germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment, així
serà la paraula que surt dels meus llavis” (Isaïes
55,10). En aquest text, el cel
representa el Pare; la terra amarada
i fecundada representa el Fill;
i la humitat que en els camps genera boscos i conreus, és l’Esperit Sant, amor escampat i compartit.
5. “Déu no l’ha vist mai ningú”. Ben cert.
Però la multitud innumerable de persones que viuen donant la vida arreu de la Terra són un testimoni solemne i
gratificant de com el do de l’Esperit ha
estat “sembrat” en els nostres cors.
C.
MISSATGE.
6. Som
invitats a passar de la vida que es
manté a la vida que es dóna.
En la mesura que aquest pas es vagi fent realitat, ens acostarem a la veritat sencera i s’anirà aclarint
l’horitzó de la nostra vida. “Us
anunciarà l’esdevenidor”.
D:
RESPOSTA.
7.
Acceptar la invitació que ens ve de Déu i deixar que il·lumini la nostra
existència en el marc il·luminat de l’existència de tota la Humanitat.
En aquest
temps de crisi, fer el pas d’una vida per
mantenir a una vida per donar
genera una pau profunda. És cert: no és la pau que la societat
busca espontàniament; però això no vol dir que no sigui la que necessitem. Per
això, si la trobem, no seria just guardar-la només per a nosaltres.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. La
crisi actual ve de la por a no poder mantenir
el nostre nivell de vida. Rebaixar
aquest nivell, ens ajudaria a compartir?
2. En el camí que va des de la vida per mantenir fins a la vida per donar, en quina situació ens
trobem? Hem començat ja el camí? Ens
fa por avançar-hi? Es pot mantenir,
la vida, si no la donem?
VOCABULARI.
Veure també > Tertúlia en espiral.
Veure també > Entrevistes amb Fid'ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada