A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 66,10-14c).
Alegreu-vos
amb Jerusalem,
feu
festa, tots els qui l’estimeu.
Estigueu
contents amb ella
tots els
qui portàveu dol per ella;
sereu
alletats amb l’abundància del seu consol
i
xuclareu les delícies de la seva llet.
Això diu
el Senyor:
«Jo
decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar,
la
riquesa de les nacions, com un torrent desbordant.
Els teus
nodrissons seran portats al braç
i
amanyagats sobre els genolls.
Com una
mare consola el seu fill,
jo també
us consolaré: a Jerusalem sereu consolats.
Quan ho
veureu, el vostre cor bategarà de goig
i
reviuran com l’herba els vostres ossos.»
La mà del
Senyor es farà conèixer als seus servents.
2ª LECTURA (Gàlates
6,14-18).
Germans,
Déu me’n
guard de gloriar-me en res
que no
sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist.
En ella
és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.
Ni la
circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor.
L’únic
que val és que hàgim estat creats de nou.
Que la
pau i la misericòrdia de Déu
reposin
sobre tots els qui mantenen aquest criteri
i sobre
l’Israel de Déu.
A part
d’això, que ningú no m’amoïni,
perquè jo
porto en el meu cos les marques distintives de Jesús.
Germans,
que la
gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit.
Amén.
EVANGELI. (Lluc
10,1-12.17-29).
NOTA.
En blau, allò que correspon a la versió
llarga.
En aquell
temps,
el Senyor
en designà encara setanta-dos,
i els
envià que s’avancessin de dos en dos cap
a cada
poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar.
Els deia:
«Hi ha molt a segar i pocs segadors:
demaneu a
l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los.
Aneu.
Us envio
com anyells enmig de llops.
No porteu
bossa, ni sarró, ni calçat,
no us
atureu a saludar ningú pel camí.
Quan
entreu en una casa digueu primer:
Pau en
aquesta casa.
Si hi viu
un home de pau,
la pau
que li desitgeu reposarà en ell;
si no,
retornarà a vosaltres.
Quedeu-vos
en aquella casa
i
compartiu allò que tinguin per menjar i beure:
els
treballadors bé es mereixen el seu jornal.
No aneu
de casa en casa.
Si en un
poble us reben bé,
mengeu el
que us posin a taula,
cureu els
malalts que hi hagi
i digueu
a la gent d’aquell lloc:
El regne
de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre,
Però si en un poble no us volen rebre,
sortiu als carrers i digueu:
Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus,
us la deixem.
Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop.
Us asseguro que quan vingui el gran dia,
la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.»
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien:
«Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.»
Jesús els digué:
«Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins
i totes les forces de l’enemic:
res no us podrà fer mal.
Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres;
alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»
B.
LLENGUATGE.
1. Uns
altres setanta-dos...
Sorprèn,
en els Evangelis, la poca sintonia
dels Dotze amb Jesús. Però es tracta
d’una “estratègia” dels Evangelistes per posar de relleu la resistència a ser “servidors
d’Universalitat”. Tendim a entendre l’elecció
no tant com un servei a tothom sinó com un privilegi personal o
del propi grup.
En
contrast amb els Dotze, l’evangeli
d’avui mostra la sintonia dels Setanta-dos. El significat de “Setanta-dos” (o Setanta, segons algunes versions) és interpretat diferentment entre
els comentaristes, però tots coincideixen en que és una manera d’indicar la universalització
del "Poble" elegit per Déu. Si fins ara, en
el llenguatge bíblic, només Israel era el Poble elegit, Jesús posa de manifest que aquesta elecció s’estén a tots els Pobles.
No es tracta pròpiament d’un canvi sinó d’un acompliment, ja que
l’elecció d’Israel era precisament
com a primícia i garantia de l’elecció
de Déu a favor de tots els Pobles.
2. Si Dotze és la xifra d’Israel, Setanta-dos (o Setanta) és la xifra de la totalitat dels Pobles. També ells son
“enviats” com a representants de tots els Pobles, amb les seves Cultures,
Religions i peculiaritats.
El
resultat de la “missió” dels Setanta-dos
provoca en Jesús un esclat d’entusiasme, que l’Evangelista transcriu a
continuació del fragment llegit avui: “En
aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:
T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als
senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha
plagut de fer-ho” (Lluc 10,21).
L’èxit de
la missió dels Setanta-dos anuncia la “victòria” del Regne de Déu sobre el regne de Satanàs (del Poder). “Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp”.
3. Hi ha
molt a segar i pocs segadors...
Cal
entendre aquesta afirmació en coherència amb el que s’ha dit anteriorment: “...en designà encara setanta-dos i els envià...”.
Ja no és només el “sembrat” constituït pel Poble d’Israel que està a punt per
ser recollit, sinó que ara ja són tots els Pobles que estan “madurs” per a una
collita abundant; i cal demanar a l’Amo
dels sembrats que hi enviï més segadors
perquè no es perdi la collita.
Els Setanta-dos que ara envia Jesús responen
a aquesta nova situació d’abundància. Ja no cal “formar part del grup reduït
dels Dotze”. La invitació ara és
universal. “Vingui a nosaltres el vostre
Regne”; un Regne que ja no es
diferencia de la Humanitat sinó que és la Humanitat mateixa en la mesura que
acull el missatge plenament humanitzador
de Jesús. “Us envio com anyells enmig de
llops”: compartiu, cureu malalts, anuncieu la Bona Nova del nou Regne.
4. Lluc
descriu com una experiència pròpia de Jesús la sorprenent experiència que
havien fet les primeres comunitats cristianes: la bona acollida que havien
tingut entre els pagans, en contrast
amb la mala acollida en terra d’Israel. “Ai
de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els
miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment,
s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien
convertit” (Lluc 10,13) (Fragment que la Lectura del Missal no recull).
5. ...com
anyells enmig de llops...
Semblants
a llops, eren imaginats els Pagans vistos des del redós del Poble Elegit; però, un cop els anyells s’han trobat entre ells, han
pogut comprovar que no eren tan dolents
com se suposava. Fins i tot hi van ser millor acollits que entre els propis. “Els setanta-dos tornaren tots contents”.
6. No
saludeu ningú pel camí...
No es
tracta d’anar d’esquerps pels camins
de la vida (encara que aquí tampoc no es condemna als qui no saben anar
d’altra manera...). Segurament, aquestes paraules volen significar que no s’ha
de perdre temps intentant convèncer amb moltes explicacions i atencions, com fan els comerciants que
busquen clients, o els predicadors
que busquen fidels. Es tracta d’un
missatge alliberador. Si hi ha algú que el vulgui, que l’agafi. Si no, “tornarà a vosaltres” per continuar
enunciant-lo. La finalitat de la missió
no és obtenir seguidors sinó oferir
la Pau (la Llibertat), i que la prengui qui la desitja i la valora.
7. ...pel
poder del vostre nom.
En els pastorets, sol haver-hi una escena en què un
dels dos pastors segrestats pels dimonis esternuda per la pudor del sofre de l'infern,
i l’altre pastor espontàniament diu “Jesús!”... i tots els dimonis cauen per terra!
Segurament
els Setanta-dos del relat d’avui no
venien d’uns pastorets, però sí
que van comprovar que “fins els dimonis
se’ns sotmeten pel poder del vostre nom”.
Jesús és
el fill de l’Home; és a dir: l’Home.
No es tracta d’un nom amb poders màgics o sobrenaturals. “Home” és un nom poderós perquè expressa el projecte de
Déu. El projecte home. Treballar
perquè els Humans siguem més humans
ens associa a l'obra de Déu, i
ens encomana la seva eficàcia.
“No us alegreu que els esperits se
sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el
cel”. És a dir:
alegreu-vos de ser comptats com a obra de
Déu i col·laboradors seus.
No és una
qüestió de vencedors i vençuts. L’única cosa vençuda és el “regne deshumanitzador” del Domini, de
l’Alienació (sobretot de la religiosa), de la Divisió entre els vivents.
C.
MISSATGE.
8. Els
humans, encara que puguem semblar llops, quan som vistos des de la pleta del ramat, no
som tan dolents. Podem ser acollidors
amb les ovelles que es presenten
desarmades, sense prejudicis, confiades. “No
porteu bossa, ni sarró, ni calçat”. “Res
no us podrà fer mal”, perquè s’intenta derrotar un enemic armat, però no algú que se’ns acosta per servir-nos amb amor.
D:
RESPOSTA.
9. Durant
segles, Església i la Societat han format com un matrimoni sòlid; sòlid sobretot per la incapacitat de la Societat
d’emancipar-se de la tutela eclesiàstica. Però aquesta tutela s’havia anat fent
més pesada i absorbent fins a provocar la ruptura amb diferents sectors de la
Societat.
Ara,
aquesta Societat emancipada (laica)
fa por a alguns cristians, i n’hi ha que ho expressen amb actituds de condemna
envers el món.
Sembla
una actitud equivocada. Cal no convertir l’Església en un refugi enfront
del Món. Som Món. I en aquest Món ens sentim enviats a ser llevat, petita llavor, llum, sal... Som “església” per fer Món,
un Món de tots i per a tots.
Ser segadors no vol pas dir espoliar els sembrats, ni buscar clients. Vol dir adonar-se de la bondat de la collita, i ajudar entre tots a que no
quedi ningú sense gaudir-ne.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Com
està present l’horitzó món en el
vostre treball de cada dia?
2. Al
nostre món (país, ciutat, barri...) hi ha coses que van malament. Intenteu
protegir-vos-en, o ajudeu a arreglar-les?
3. Si
examineu la vostra vida, segurament us sentireu d’alguna manera elegits. Ho viviu com un privilegi
personal o com un servei a tothom?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada