Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Anyell
de Déu. Betània. Cos. Creu. David. Diumenge. Escriptures. Espectacle. Fill
de Déu. Jerusalem. Judes. Maria (Magdalena). Muntanya. Pedra. Pere. Pollí. Por. Regne
de Déu. Rei. Ressuscitar. Sepulcre. Temple. Trair.
→ Vocabulari
de la Bíblia Catalana Interconfessional.
(Anys A, B, C.)
El Ram.
1. Els quatre Evangelis coincideixen en fer començar la Setmana Santa amb la proclamació de Jesús com a “Rei messiànic”;
és a dir: com el Rei-llibertador que
esperen els Pobles oprimits. Amb tot,
hi ha una diferència entre els relats dels tres Evangelis Sinòptics i el
de Joan.
En els Sinòptics, és el Poble qui proclama “rei” a Jesús. I Jesús
entra a la Capital. Ho fa
muntant una humil somera que estava fermada, i que, en
posar-la al servei del nou Rei, és deslligada.
Mateu parla d’una somera i un pollí,
destacant que la somera és un animal de
càrrega. Això li permet presentar aquest relat com el compliment
de “allò que havia anunciat el profeta” (Zacaries 9,9ss).
Mateu, a més, amb l’expressió “animal de càrrega”, insisteix en presentar Jesús
com aquell que “carrega damunt seu”
la missió que Israel no havia acomplert
fins aleshores.
La insistència en dir que la somera estava “lligada”, i que la
feina dels emissaris de Jesús era “deslligar-la”,
ens indica que es tracta d’un “detall” dit amb tota intenció. Sembla clar que
aquí la somera (amb el seu pollí) representa el Poble, que per uns moments serà
“deslligat”, però que de seguida tornarà a la situació d’abans perquè no acull la classe de llibertat que li ofereix el nou "rei salvador".
2. En l’Evangeli de Joan, és la multitud qui “surt” a rebre Jesús.
Jesús munta un pollí que ha trobat. S’hi fa notar explícitament el significat
d’aquest pollí segons les Escriptures.
També es fa notar que els “deixebles” no s’adonen d’aquest significat fins després que Jesús ha estat glorificat
(Joan 12,16).
3. Amb aquest relat, més
“religiós” que no pas “històric”, els quatre evangelistes estableixen una inclusió
a través de la paraula “Rei”. Aquesta paraula és el centre
del relat de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, i la tornarem a trobar “presidint”
l’escena de la Crucifixió, en el títol
de sobre la Creu: “El Rei dels Jueus” (Mateu 27,37. Joan 19,19).
4. Aquesta inclusió emmarca l’activitat d’una setmana, des del diumenge, primer dia de la setmana i primer dia de la Creació (Gènesi 1,5), fins
al divendres, dia sisè, dia de la creació
de l’Home (Gènesi 1,31). El dissabte queda com a dia de repòs.
5. Aquest paral·lelisme entre la Setmana de la Creació i la Setmana
Santa és molt significatiu. Els quatre Evangelis posen la mort de Jesús al divendres
(“dia sisè”). Així ens volen indicar
que la creació de l’Home no
acaba fins que no arriba l’home-Jesús.
En l’home-Jesús, que dona la seva vida (Joan 19,30), hi podem
descobrir què significa realment la “creació de l’Home a imatge i semblança de Déu”.
6. Les representacions, pel·lícules i explicacions “realistes”
dels Relats de la Passió han provocat
que molta gent, fins i tot entre els mateixos cristians, vegi aquests relats
com unes cròniques detallades d’allò que va passar des del Dijous
Sant al Diumenge, “primer dia” d’una nova setmana.
És convenient insistir en que no es tracta de cròniques sinó de relats
escrits per persones creients que van
recollir tradicions i interpretacions sobre la Passió de Jesús fetes des de la fe. Són escrits destinats a la comunitat
creient que ja sap i creu que el resultat final és la “resurrecció”.
7. Sens dubte, aquests relats
de la Passió prenen, com a
llenguatge, fets i detalls reals.
Però la finalitat d’aquests relats no
és explicar allò que va passar (això
ja ho sabien, i massa!) sinó ajudar a descobrir el significat que la Injustícia
i la Mort tenen per als deixebles de
Jesús. Si es vol considerar aquests relats
com una “crònica”, caldria veure’ls més aviat com una crònica de la humanitat
sofrent en mans dels Poderosos.
Els Evangelis personalitzen en Jesús
aquesta humanitat sofrent, tot denunciant la injustícia dels Poderosos,
i assenyalant també la sorprenent i
inesperada resposta que hi dóna Déu. Per deixar ben palès aquest significat representatiu, els
quatre evangelistes fan notar explícitament que Jesús va morir acompanyant
i acompanyat
dels (dos) altres crucificats.
8. En els relats dels Sinòptics també és
important notar el canvi de grup.
Durant la Passió, el grup de “els Dotze” desapareix! Només hi queda el
“grup de les dones”. Elles són les
úniques que, com a deixebles, seran testimonis directes de la mort i sepultura de Jesús.
En el relat de Marc i de Mateu, també seran les úniques que veuran el sepulcre buit i rebran directament l’anunci de la Resurrecció de Jesús. Seran elles les
que rebran l’encàrrec de tornar a
convocar “els Dotze” i encaminar-los a
Galilea.
= = = = = = = =
9. El Diumenge del Ram,
per a molts de nosaltres, va unit a la idea de les Vacances de Setmana Santa. Molts que no faran vacances estaran treballant precisament per atendre als qui en fan.
En el nostre àmbit, el Divendres Sant
és festiu. Però es tota la setmana que hi ha clima de vacances. A més, en l’hemisferi Nord, aquest clima ve acompanyat de la Primavera.
10. Entre nosaltres, “Setmana Santa” i “Vacances” s’influencien
mútuament. Podem aprofitar-ho. Les vacances
comporten més llibertat, més temps per entrar dintre nostre i permetre que la
vida personal es vagi “clarificant”, “fent pòsit” de tantes coses que l’enterboleixen.
11. La Setmana Santa ve
presidida per la mort resurreccional
de Jesús. Millor dit: ve presidida per la Vida
que, donant-se gratuïtament del tot, arriba a la seva PLENITUD.
Les vacances poden ser una
oportunitat per connectar amb la VIDA.
12. Per a molts, vacances vol dir
viatjar o sortir. Els sociòlegs i
psicòlegs parlen d’aquesta “necessitat de sortir”. ¿Quina classe de esclavituds comporta la nostra societat
que sentim tan forta la necessitat de
sortir? Precisament “sortida” (èxode)
és una paraula clau de la Setmana
Santa i de la Pasqua.
Nota:
El Relat de la Passió, en
els quatre Evangelis, és llarg, i supera les pretensions d’aquests APUNTS, i
també la meva capacitat de fer-hi comentaris.
Per això hi comentaré només algun dels episodis més propis de l’Evangeli sinòptic que correspongui per al dia del Ram: Any A, Any B o Any C.
L’Evangeli de Joan es llegeix cada
any, i és el propi del Divendres Sant.
A. PROCESSÓ abans de la missa.
EVANGELI per a la Processó.
El missal ofereix dos textos, per
escollir, referits a la proclamació
popular de Jesús com a “Rei messiànic”. El 1er. està tret de l’Evangeli de
Marc, que és el que “toca” aquest any B;
el 2on. està tret de l’Evangeli de Joan, que és l’Evangeli dels tres últims
diumenges i de la majoria dels diumenges de Pasqua.
Marc 11,1-10.
Quan s'acostaven a Jerusalem,
vora Bet-Fagué i Bet-Hània, cap a la
muntanya de les Oliveres,
Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest
encàrrec:
«Aneu al poble d'aquí al davant,
i així que hi entrareu trobareu un pollí
fermat,
que ningú no ha muntat encara.
Deslligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava: ¿Per què ho feu?,
digueu-li que el Senyor l'ha de menester,
i de seguida el tornarà aquí.»
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat,
fora, al portal d'una casa, i el
deslligaren.
Alguns dels qui eren allà els deien:
«¿Què feu, que deslligueu el pollí?»
Ells respongueren tal com els havia dit
Jesús,
i els deixaren fer.
Porten a Jesús el pollí,
el guarneixen amb els seus mantells i ell hi
puja.
Molts estenien els mantells pel camí,
i d'altres, ramatge que collien dels camps,
i els qui el precedien o el seguien
cridaven:
«Hosanna.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el regne del nostre pare David,
que està a punt d'arribar.
Hosanna a dalt del cel.»
o bé: Joan
12,12-26.
En aquell temps,
la gentada que havia vingut a la festa,
quan va saber que Jesús arribava a
Jerusalem,
collí palmes i sortí a rebre'l cridant:
«Hosanna.
Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei
d'Israel.»
Jesús trobà un pollí i va pujar-hi tal com
diu l'Escriptura:
«No tinguis por, ciutat de Sió:
Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat
en un pollí d'ase.»
De moment els deixebles no en sabien res,
d'això,
però quan Jesús ja havia estat glorificat,
recordaren que l'Escriptura deia tot això
d'ell,
i que això mateix era el que ells li havien
fet.
B. MISSA.
1ª LECTURA. (Isaïes 50, 4-7).
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre
perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla l’orella
perquè escolti com un deixeble.
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella
i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere:
he parat l’esquena als qui m’assotaven
i les galtes als qui m’arrancaven la barba;
no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades.
El Senyor Déu m’ajuda:
per això no em dono per vençut;
per això paro com una roca la cara
i sé que no quedaré avergonyit.
2ª LECTURA (Filipencs 2,
6-11).
Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se fet semblant als homes
i començant de captenir-se com un home qualsevol,
s’abaixà
i es féu obedient fins a acceptar la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra,
doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
Evangeli. (Marc 14,1 –
15,47).
Passió de Jesús, segons sant Marc.
Lectura preparada per ser llegida entre 3 lectors:
†
= Jesús.
C = Cronista.
S = La resta de
“personatges”.
Les frases en vermell no s’han de llegir. Són només per “ajudar” la
Lectura presentant abans un breu resum.
Passió
de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc.
Discutien quina
seria la manera més astuta d’apoderar-se de Jesús i matar-lo
C. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels
Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien quina seria la
manera més astuta d’apoderar-se de Jesús i de matar-lo. Deien:
S. «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble
s’avalotaria.»
S’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat.
C. A Bet-Hània, a casa de Simó el
leprós, mentre Jesús era a taula, vingué una dona amb un gerret d’alabastre que
contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic. La dona trencà l’alabastre i
vessà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns s’ho miraren malament i
comentaven entre ells:
S. «Per què malgastar el perfum
d’aquesta manera? S’hauria pogut vendre per més de tres-centes monedes de plata
i donar-ho als pobres.»
C. I estaven disgustats amb ella.
Però Jesús digué:
† «Deixeu-la estar. Per què la
inquieteu? Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu sempre amb
vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però a mi, no sempre em
tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s’ha anticipat a ungir el meu cos
per al dia que seré amortallat. Us ho dic amb tota veritat: Quan aquesta bona
nova serà proclamada a tot el món, també diran això que ha fet aquesta dona,
perquè Déu li ho tingui present.»
Prometeren a Judes Iscariot de donar-li
una paga.
C. Judes
Iscariot, un dels dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los
Jesús. Ells se n’alegraren i prometeren de donar-li una paga.
I buscava com podria fer-ho en un bon moment.
On m’allotjareu per poder menjar
l’anyell pasqual amb els meus deixebles?
C. El primer
dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren
a Jesús:
S. «On voleu
que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?»
C. Ell envià
dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:
† «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home
que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El
mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus
deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i
coixins. Prepareu-nos allà el sopar.»
C. Els
deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho
havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Un de vosaltres em trairà, un que menja
amb mi
C. Cap al
tard, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué tot menjant:
† «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres
em trairà, un que menja amb mi.»
C. Ells es
posaren tots tristos i començaren a dir-li, un per un:
S. «No sóc pas
jo?»
C. Jesús els
digué:
† «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix
plat. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell,
però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut.»
Això és el meu cos. Això és la meva sang,
la sang de l’aliança
C. I mentre
menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:
† «Preneu-lo: això és el meu cos.»
C. Després
prengué un calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I
els digué:
† «Això és la meva sang, la sang de l’aliança,
vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més
d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el regne de
Déu.»
Abans del segon cant del gall, m’hauràs
negat tres vegades
C. Després de
cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
I Jesús els digué:
† «Tots tindreu un desengany, perquè
l’Escriptura diu: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però, quan
hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea.»
C. Pere li
digué:
S. «Ni que tots
es desenganyin, jo, no.»
C. Jesús li
respongué:
† «T’ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta
mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.»
C. Però ell
insistia:
S. «Ni que hagi
de morir amb vós, no us negaré.»
C. I tots els
altres deien el mateix.
Començà a sentir-se esglaiat i abatut
C. Arribaren a
una propietat anomenada Guet-Semaní, i Jesús diu als deixebles:
† «Seieu aquí mentre jo prego.»
C. Prengué amb
ell Pere, Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué:
† «Sento una tristor a l’ànima com per a
morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu.»
C. Ell
s’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible,
s’allunyés d’ell aquella hora. Deia:
† «Abbà, Pare, a vós tot us és possible:
allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu.»
C. Després va
cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
† «Simó, dorms? No has estat capaç de vetllar
ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està
decidit a tot; però l’home és feble».
C. Se n’anà
una altra vegada i pregà repetint les mateixes paraules.
Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien
què respondre-li.
Ve després per tercera vegada i els diu:
† «Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha
arribat l’hora, el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el
qui em traeix ja és aquí.»
Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur
C.
Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze.
L’acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans
sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta
contrasenya:
S. «És aquell
que jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur.»
C. Tot seguit
se li acosta i li diu:
S. «Rabí.»
C. I el besà.
Ells detingueren Jesús. Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop,
tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
Jesús els digué:
† «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i
garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple
ensenyant i mai no em detinguéreu. És que s’havien de complir les Escriptures.»
C. Llavors
tots el deixaren sol i fugiren.
El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà el
llençol i fugí tot nu.
Ets tu el Messies, el Fill
d’aquell que és beneït?
C.
S’endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s’hi reuniren tots els grans
sacerdots, els notables i els mestres de la Llei.
Pere el seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot, i
s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra Jesús
per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè, tot i que eren molts
els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no concordaven.
També s’alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusació:
S. «Nosaltres
vam sentir que deia això: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d’homes, i en tres dies en reconstruiré
un altre, no fet de mà d’homes.»
C. Però ni
així no concordava la seva declaració.
Llavors el gran sacerdot s’aixecà, es posà al mig i preguntà a Jesús:
S. «No et vols
defensar de res? Què ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?»
C. Però ell
callava i no es defensava de res.
Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta pregunta:
S. «Ets tu el
Messies, el fill d’aquell que és beneït?»
C. Jesús
respongué:
† «Sí que el sóc, i veureu el Fill de l’home
assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel.»
C. Però el
gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot dient:
S. «Quina falta
ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. Què us en sembla?»
C. Tots van
sentenciar que mereixia pena de mort.
Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a
dir-li:
S. «Profetitza.»
C. I els
guardes li donaven bufetades.
No conec de res aquest home de qui parleu
C. Mentre Pere
era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l allà
escalfant-se, se’l mira bé i diu:
S. «Tu també hi
anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.»
C. Però ell ho
negà i digué:
S. «No sé res
d’això que em parles.»
C. Sortí a
fora, cap al vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure’l, començà una
altra vegada a dir als qui eren allà:
S. «Aquest home
és d’ells.»
C. Pere tornà a
negar-ho.
Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
S. «Segur que
ho ets. Se’t coneix fins i tot que ets galileu.»
C. Ell es posà
a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell
home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una altra vegada, i Pere
es recordà que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs
negat tres vegades», i esclatà en plors.
Voleu que us indulti el rei dels jueus?
C. Tot seguit,
de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la
Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i
l’entregaren a Pilat. Pilat l’interrogà:
S. «Ets tu el
rei dels jueus?»
C. Ell li
respongué:
† «Sí, teniu raó.»
C. Els grans
sacerdots li feien moltes acusacions.
Llavors Pilat li preguntà altra vegada:
S. «No et vols
defensar de res? Mira quantes acusacions et fan.»
C. Però Jesús
ja no li respongué res més, tant, que Pilat n’estava sorprès.
Cada any, per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi
havia un tal Bar-Abàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un
assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a
Pilat que els concedís el que solia fer.
Pilat els digué:
S. «Voleu que us
indulti el rei dels jueus?»
C. Perquè
s’adonà que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els
grans sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar Bar-Abàs.
Pilat tornà a parlar-los i els deia:
S. «I de Jesús,
que teniu per rei dels jueus, què n’he de fer?»
C. La gent
cridà:
S.
«Crucifiqueu-lo.»
C. Pilat,
volent acontentar la gent, els deixà lliure Bar-Abàs,
i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
El coronaren amb una corona d’espines que
havien teixit
C. Els soldats
el conduïren a l’interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren
tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d’espines que
havien teixit i es posaren a saludar-lo:
S. «Salve, rei
dels jueus.»
C. Després li
pegaven al cap amb una canya, l’escopien i s’agenollaven com si li fessin
homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els
seus vestits i se l’endugueren a fora per crucificar-lo.
Portaren Jesús a l’indret del Gòlgota
C. I obligaren
a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d’Alexandre i de
Rufus, que passava tornant del camp.
Portaren Jesús a l’indret del Gòlgota, que, traduït, vol dir ‘lloc de la
Calavera’.
El van comptar entre els delinqüents
C. I li
oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre.
El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus, a
veure què treia cadascun.
Era mig matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva
condemna: «El rei dels jueus.»
Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre a
la seva esquerra.
Ell que salvava els altres, no és capaç
de salvar-se ell mateix
C. Els qui
passaven l’insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien:
S. «Ah, tu que
vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix i baixa de la creu.»
C. També se’n
burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei:
S. «Ell que
salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d’Israel, que baixi ara de la creu, i
nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell.»
C. També li
feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.
Jesús llançà un gran crit i expirà
C. Arribat el
migdia s’estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja
tarda Jesús cridà amb tota la força:
† «Elohi, Elohi, ¿lamà sabactani?»
C. Que traduït
vol dir:
† ‘Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?
C. Alguns dels
qui eren allí deien:
S. «Mireu com
crida Elies.»
C. Un
corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d’una canya perquè
begués, i deia:
S. «Deixeu, a
veure si ve Elies a desclavar-lo.»
C. Jesús
llançà un gran crit i expirà.
(Pausa)
C. En aquell
moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a
baix.
El centurió, que estava dret davant d’ell, quan veié com havia expirat digué:
S. «És veritat;
aquest home era Fill de Déu.»
C. També hi
havia unes dones mirant-s’ho de lluny. Entre elles hi havia Maria Magdalena,
Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé, que havien seguit Jesús
quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos; n’hi havia també
moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Josep féu rodolar una pedra per tancar l’entrada
del sepulcre
C. Ja cap al
tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte, Josep
d’Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el regne de Déu,
va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat
s’estranyà que ja fos mort. Cridà el centurió per informar-se’n, i un cop ho
sabé per ell, donà el cos a Josep.
Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l’amortallà amb el llençol, i el posà
en un sepulcre tallat a la roca. Després féu rodolar una gran pedra per tancar
l’entrada del sepulcre.
Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l’enterraven.
B. LLENGUATGE.
Nota.
Per més Comentaris podeu anar
als APUNTS de l'Any A, corresponents a l'Evangeli de Mateu, i Any C corresponents a l'Evangeli de Lluc.
Sobre algun punt concret del
Relat de la Passió.
(Podeu
anar directament al comentari d'algunes de les “paraules” que trobareu
al VOCABULARI que està a l’inici,
abans de les LECTURES d’avui)
Noteu que l’Evangeli original de Marc acaba a Marc 16,8.
No conté cap relat d’aparicions. Els relats
que ara hi trobem van ser-hi afegits més tard copiant-los dels
altres Evangelis perquè, segons
pensaven alguns, el relat de Marc semblava
incomplet. Però segurament aquesta “aparença d’incomplet” és
intencionada, i forma part del missatge
de l’Evangeli de Marc.
9. En la Passió segons St.
Marc que llegim avui és convenient fixar-se en una escena que és exclusiva
d’aquest Evangeli, quasi còmica, però molt significativa: després que tots els
deixebles han abandonat Jesús, se’ns parla d’un jove que el seguia cobert només amb un llençol sobre el cos nu. El van agafar, però ell, deixant el llençol, va fugir tot nu (Marc 14,51). A aquest jove el tornarem a trobar al sepulcre de
Jesús, “assegut a la dreta”, però ara vestit amb una túnica blanca. Ell és
l’encarregat de dir a les dones que
el crucificat no hi és allà, perquè ha ressuscitat (Marc 16:5).
Aquest jove serveix per
fer una inclusió que col·loca tota la Passió-Mort-Resurrecció de
Jesús en un marc baptismal. Les persones que es batejaven, eren submergides (“mortes”) a l’aigua, cobertes només amb un llençol, que els era tret dintre l’aigua, i mentre s’incorporaven (“resurrecció”) eren revestides amb una túnica blanca que simbolitzava la Nova
Vida, participació de la vida del Ressuscitat.
C. MISSATGE.
10. Encara que actualment la paraula “Rei” no signifiqui allò que
volen dir els Evangelis, el missatge d’aquest Diumenge del Ram i de tota
la Setmana Santa sembla clar: En Jesús se’ns mostra una nova manera de viure que inclou la mort
com a pas a la Plenitud. La nostra vida-tinguda troba la seva plenitud fent-se vida-donada, participació de la Vida mateixa de Déu.
La mort de Jesús de Natzaret no és una mort anorreadora sinó resurreccional.
Donant‑se, la vida pren una nova dimensió que li permet anar més
enllà dels límits corporals i entrar en l’àmbit diví.
D. RESPOSTA.
16. En el nostre món de laïcitat
està ressorgint amb força molta religiositat.
Però l’experiència de molts segles ens adverteix que es pot anar contra l’Home tant des de la Religió
com des de la Laïcitat. Les víctimes, d’un cantó i de l’altre, han sigut i
continuen essent moltes, moltíssimes.
Cal trencar aquesta dinàmica perversa. Cal prendre la decisió
explícita d’evitar qualsevol actitud o comportament antihumà. “Rentar-se
les mans”, o declarar-se “innocent” perquè altres se’n fan “responsables”, no
serveix d’excusa. Cadascú és responsable de la seva actitud davant l’Home. Els Summes Sacerdots i Pilat
són un mal exemple. Aquí l’únic exemple totalment vàlid és Jesús i els perseguits que actuen com ell (Lluc 23,39ss).
17. Però a Jesús l’hem
deformat tant, que la majoria de nosaltres també haurem d’imitar Pere. És cert: ell va negar l’Home. “...es posà a proferir malediccions i juraments
assegurant que no coneixia de res aquell home”. Literalment: “que no coneixia l’home” (Mateu 26:69). Però
després “va sortir a fora” i va plorar amargament.
18. Aquest “sortir a fora” té un significat fort: sortir fora de
l’àmbit del Poder en què sempre
s’havia mogut i on s’havia fet mereixedor del retret més dur pronunciat per
Jesús: “Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols
fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes” (Mateu 16,23).
“Ves-te’n d’aquí”, li havia manat Jesús. Fins ara no havia obeït l’ordre
rebuda. Li va costar, però al final “va sortir fora”.
Prenguem-ne exemple.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. ¿En el gran afany d’avui dia per sortir, hi ha un desig sincer de Llibertat o només és
un intent d’oblidar momentàniament les servituds de cada dia?
2. La Benedicció del Ram
sol tenir un caràcter popular, multitudinari i infantil. Quins comentaris us
suggereix aquest fet?
3. Per Setmana Santa són freqüents les representacions de la
Passió de Jesús i les Processons on s’exhibeixen escenes del seu dolor. ¿La Passió de Jesús pertany al passat de fa
dos mil anys, o bé considereu que té alguna classe d’actualitat? Quina?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada