Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en
el qual té el significat exposat).
Compliment (L’Hora). Festa.
Fill de l’home. Llum.
Mort. Nom. Satanàs (Sobirà d’aquest món). Senyera (Serà glorificat). Veure.
Vida eterna.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional):
→ Veure també: RELECTURES: Diumenge
5 de Quaresma B.
1ª LECTURA. (Jeremies 31, 31-34).
Vindran dies, diu l’oracle del Senyor,
que pactaré amb el casal d’Israel
i amb el casal de Judà
una aliança nova.
No serà com l’aliança que vaig pactar
amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà
per fer-los sortir del país d’Egipte;
aquella aliança, ells la van trencar,
tot i que jo era el seu amo,
diu l’oracle del Senyor.
L’aliança que jo pactaré
després d’aquells dies amb el casal d’Israel
serà aquesta, diu l’oracle del Senyor:
Posaré la meva llei en el seu interior,
l’escriuré en els seus cors.
Llavors jo seré el seu Déu,
i ells seran el meu poble.
No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient:
«Coneixeu qui és el Senyor»,
perquè tots em coneixeran;
del més petit al més gran,
diu l’oracle del Senyor,
ja que els perdonaré la culpa
i no recordaré més el seu pecat.
2ª LECTURA (Hebreus 5, 7-9).
Germans,
Jesús, durant la seva vida mortal,
s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort,
pregant-lo i suplicant-lo
amb grans clams i amb llàgrimes.
Déu l’escoltà per la seva submissió.
Així, tot i que era el Fill,
aprengué en els sofriments què és obeir,
i un cop consagrat sacerdot
es convertí en font de salvació eterna
per a tots els qui se li sotmeten.
EVANGELI. (Joan 12, 12-36).
Nota.
Per entendre millor l’Evangeli d’avui serà bo de llegir, en
l’evangeli de Joan, des del verset 12 fins al 36.
Per això els adjunto aquí en vermell.
L'endemà,
la gentada que havia
vingut a la festa,
quan van saber que Jesús
arribava a Jerusalem,
van agafar palmes i
sortiren a rebre'l cridant:
«Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel!»
Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi,
tal com diu l'Escriptura:
No tinguis por, ciutat de Sió:
mira el teu rei que arriba, muntat en un pollí de somera.
Els seus deixebles, de
moment,
no ho van comprendre;
però, quan Jesús fou
glorificat,
van recordar que li
havien fet allò que l'Escriptura deia d'ell.
La gent que era amb Jesús
quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre
i el ressuscità d'entre
els morts, en donava testimoni.
Per això tothom sortí a
rebre'l,
assabentat del senyal
prodigiós que ell havia realitzat.
Però els fariseus es
deien entre ells:
«¿Veieu com no en traieu
res?
El món sencer el segueix.»
Alguns d’entre els Grecs
que havien pujat a Jerusalem
per adorar Déu en ocasió de la festa,
anaren a trobar Felip,
que era de Bet-Saida de Galilea i li pregaven:
«Senyor, voldríem veure Jesús».
Felip anà a dir-ho a Andreu
i tots dos ho digueren a Jesús.
Jesús els respongué:
«Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.
Us ho dic amb tota veritat:
si el gra de blat, quan cau a terra, no mor,
queda sol,
però si mor,
dóna molt de fruit.
Els qui estimen la seva pròpia vida la perden;
els qui no l’estimen en aquest món,
la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi,
i s’estarà on jo m’estic.
El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat.
¿Què he de dir? ¿Pare salveu-me d’aquesta hora?
No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut.
Pare, glorifiqueu el vostre nom».
Una veu va dir del cel estant:
«Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré».
La gent que ho sentí deia que havia estat un tro;
d’altres deien que un àngel li havia parlat.
Jesús els digué:
«No és per mi que s’ha sentit aquesta veu,
és per vosaltres.
Ara és el moment que aquest món serà condemnat.
Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat,
i jo, quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi».
Deia això indicant com havia de ser la seva mort.
Llavors la gent li digué:
«Nosaltres sabem pels llibres de la Llei
que el Messies viurà per sempre.
Per què dius que el Fill de l'home ha de ser enlairat?
Qui és aquest Fill de l'home?»
Jesús els respongué:
«Per poc temps encara la llum és entre vosaltres.
Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la fosca: qui
camina a les fosques no sap on va.
Creieu en la llum, mentre la teniu,
i sereu fills de la llum.»
Després d'haver dit això, Jesús se n'anà i es va amagar d'ells.
LLENGUATGE.
1. Sorprèn el “protocol” que segueix la petició dels Grecs per “veure Jesús”. Que, potser,
vivia amagat? Que, potser, vivia en un palau-fortalesa inaccessible? Evidentment
es tracta d’una estratègia literària
per cridar l’atenció sobre la “visibilitat”
de Jesús.
2. La litúrgia, en aquest cas, inverteix l’ordre del relat de l’Evangeli de Joan. L’episodi dels Grecs ve a continuació de
la rebuda triomfal que la “multitud” ofereix a Jesús aclamant-lo com a Rei d’Israel (que nosaltres llegirem diumenge que ve, que és El Ram).
Jesús accepta només “a mitges” aquesta aclamació. Per això es presenta muntant un “humil burret”. Noteu
que l’Evangeli de Joan (diferentment dels Sinòptics) no diu que Jesús “entri” a la Capital. Al revés: el relat ens diu que és la gent qui va “sortir” a rebre’l.
Aquí la paraula “sortir” és important. La ciutat, i sobretot el Temple,
s’havien convertit en un lloc
d’esclavitud. La multitud que hi
havia anat per la “Festa”, en sentir que s’acostava Jesús, “surt” a rebre’l. El text insinua un
paral·lelisme entre l’acció de Jesús que “va cridar Llàtzer fent-lo sortir
del sepulcre (de l’àmbit de la mort) i la multitud que surt de la Ciutat (àmbit
de mort, ja que hi condemnaran a mort al mateix “Rei dels Jueus”).
També s’hi destaca el paral·lelisme entre Jesús posat al davant de la multitud
que ha sortit de Jerusalem, i
Moisès que anava al davant del poble d’Israel fent-lo sortir de la “Terra d’esclavitud” (Èxode 3,20).
Aprofitant la petició dels Grecs,
l’evangelista posa en boca de Jesús unes paraules que expressen clarament de
quina manera és “Rei”.
Jesús no va a mostrar-se als
Grecs que volien “veure’l”. ¿Ha de fer alguna cosa, la Llum, per poder ser vista? Evidentment, no. Però els Grecs, igual que la resta, encara no
tenen els ulls adequats per veure aquesta “llum”. És per això que Jesús la farà visible humanitzant-la al
màxim. Com? “Si el gra de blat, quan cau
a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. És la donació de la vida allò que la fa visible, d’una manera semblant a
com l’espiga fa visible la vida invisible del gra de blat.
4. Forma part de l’essència de la vida que es doni, igualment com forma part de
l’essència de la llavor que sigui plantada.
Per això: qui busca guardar només per a ell la seva vida, la perd: no
la viu. En canvi, qui la dóna, la troba: la viu de debò.
Que ho sàpiguen tots aquests que han aclamat Jesús com a “Rei”. Ara ell ha començat el seu camí
cap al “tron reial”. “Quan seré enlairat
damunt la terra, atrauré tothom (grec
o jueu) cap a mi”.
5. En aquests moments em
sento torbat...
La Vida és per ser donada.
Viure és estimar. Fins aquí tot és molt bonic. La majoria dels humans hem
experimentat, quan estimem algú, aquesta sensació de plenitud i de felicitat.
Però l’amor no és el sentiment més primari i espontani de la Vida.
La Vida comença dèbil, petita i insegura. L’instint més primari és
conservar-la i defensar-la; i imposar-la, com “veiem que fan” els “grans” amb
nosaltres quan som “petits”. “Experimentem” que “viure” és imposar-se als
altres. També “entenem” que
el domini sobre els altres dona “seguretat”.
6. I és així com hem anat muntant
aquest nostre món. Hem “cregut” en
el “Poder”. Hem sacralitzat el Domini.
Hem anomenat “divins” als Poderosos. Fins i tot hem parlat de Déu definint-lo com “el Totpoderós”.
Així és el nostre món, amb infinitat de víctimes
assassinades, pobles i persones executades, proscrites, marginades... pel Poder. I sovint, i en nom de Déu, de la Llei, del Progrés o de la
Democràcia.
7. Estimar el món
significa transformar aquest nostre món
dominat pel Poder (el “Príncep d’aquest món” (Joan 12,31).
No es pot transformar el món fent precisament exhibicions de Domini.
Jesús sap que només es pot canviar (salvar) el món si queda clar que la vida donada no esdevé vida
perduda; i que la força creativa
de l’Amor és capaç de capgirar la força destructiva del Poder.
Precisament per això, allò que Jesús fa i diu, desperta l’oposició i l’odi dels
Poderosos. La reacció d’aquests serà la
que els escau: condemnar-lo, i condemnar-lo a mort.
8. No és gens agradable donar
la vida quan saps que serà presa
per vendre-la per trenta monedes de plata,
o per triturar-la buscant de fer-la desaparèixer.
Jesús se sent torbat, com ens sentim torbats cada un de nosaltres quan estimem
algú que ens respon amb odi. És el moment suprem de la temptació: ¿davant tanta injustícia, no seria convenient
exhibir la pròpia força (Mateu
26,53).
9. Jesús no cau en aquesta temptació. Jesús entra en diàleg amb el
Pare. Si fos possible no passar per
aquest tràngol... Però, no: “És per
arribar en aquesta hora que jo he vingut”.
És l’hora de la fidelitat a Déu i al
Món.
La seva “missió” és precisament fer
patent que l’acció homicida del Poder
no triomfa, a pesar de les aparences.
Per pervers que sigui aquest nostre món, Déu l’estima.
Jesús no es fa enrere: “Ara el sobirà
d’aquest món serà expulsat” (Joan 12,31). “Les bombes que
han esclatat són bombes vençudes”...
Jesús es fa “derrota” per a tots aquells que necessitem “victòria”. És l’oferta
de l’Amor.
10. En un primer moment, això serà el gran escàndol.
Després... després, els qui no estimen la seva vida segons aquest món (els pobres, els perseguits, tots els
assassinats,...) “veuran Jesús”; i en Ell, veuran l’Amor suprem de Déu que els
convida a ser fills en el Fill.
(Recomano una lectura meditada
del profund poema de David Jou “Déu
parla dels àngels”.
(Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=Z6Q1AUa6xjo
C.
MISSATGE.
11. D’entrada, sembla que aquest episodi d’avui no encaixa en una
“bona notícia”. Jesús hi
parla de la seva mort, i d’una mort en Creu, horrorosa.
També ens diu que ara el Sobirà
d’aquest món serà expulsat. Si som persones de Poder o que creiem en el Poder,
aquesta seria una mala notícia. En
canvi, si som víctimes del Poder o
solidaris d’elles, sens dubte és una bona
notícia.
Que el Príncep d’aquest món
sigui expulsat no vol pas dir que ja no hi hagi Poder. Vol dir que no tindrà la última paraula.
L’última paraula, la definitiva, la
té l’Amor.
També per a Jesús, clavat a la Creu, i amb Ell tants i tants
d’altres, l’última paraula no és la
del Poder sinó la de l’Amor. “Avui estaràs amb mi al Paradís” (Lluc 23,43).
Potser algú dirà amb escepticisme: “Va! Paraules boniques...”.
Ben cert. Però la qüestió està en si són veritat o no; i també, en si ens les
creiem o no. Això ja depèn de cadascú.
D:
RESPOSTA.
12. Si continuem llegint l’evangeli d’avui, l’evangelista ens
indica quina va ser la resposta
de la multitud. Diu: “Llavors la gent li
digué: Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre.
Per què dius que el Fill de l’home
ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill
de l’home?
Jesús els respongué:
-Per poc temps encara
la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us
sorprengui la fosca: qui camina a les fosques no sap on va. Creieu en la llum,
mentre la teniu, i sereu fills de la llum” (Joan 12,35).
Qui és aquest fill de l’home?
O millor: ¿A qui no considerem ni tan sols “fill de l’home” i ens
en sentim superiors o millors, o més dignes que ell?
Quan fem del propi jo el criteri d’avaluació
dels altres, hem entrat en la Foscor.
Jesús, enlairat, personifica
tots i cada un dels condemnats, presoners, exclosos, humiliats, tinguts per ningú,... Els Evangelis no són una crònica
de la Vida de Jesús sinó una “radiografia” de la humanitat, i la resposta que Déu hi dóna.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. El Poder, conscient
de la seva mala imatge, es disfressa de mil maneres amb coses “bones”: Déu,
Llei, Constitució, Democràcia, Ordre, Progrés, Llibertat, Mercat, Igualtat,...
Quines coses “bones”, avui i aquí, són les més utilitzades com a disfressa
del Poder?
2. Quan parlem de Poder,
fàcilment mirem lluny, cap als que manen o ocupen llocs importants. Però els comportaments de domini són presents en
les nostres relacions més habituals i “normals”, entre germans, entre companys,
amb les persones amb qui ens trobem... ¿Repassem de tant en tant els nostres
comportaments per descobrir-hi possibles comportaments
de Poder?
3. Els “Poderosos” són persones normals com tu i com jo, potser
una mica més posseïts pel “Sobirà d’aquest món”. Déu també els
estima i vol ajudar-los a expulsar
aquest esperit maligne que els posseeix. ¿Fem també nosaltres el
necessari per ajudar-los a expulsar el
seu esperit maligne, o simplement els condemnem creient-nos millors
que ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada