3er. Diumenge de Pasqua. C

A. LECTURES.

Diumenge 3er. de PASQUA.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

 

Barca.      Deixebles (de Jesús).      Dreta (a mà dreta).    Deixeble que Jesús estimava (El).   Mar (Llac).    Pere.   Pesca (Pescadors d’homes).     Xarxa (de pescar).

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Mar Roig.

 → Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge 3 de Pasqua. C.

  

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu → Llegir la Bíblia. → Llibre → Capítol.   (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Actes 5,27b-32.40b-41).

En aquells dies

els apòstols comparegueren davant el sanedrí,

i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori:

«Us vam prohibir severament

d’ensenyar res més en el nom de Jesús,

però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines

i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.»

Pere i els apòstols contestaren:

«Obeir Déu és primer que obeir els homes.

El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús,

que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul.

La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador,

per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats.

Nosaltres en som testimonis,

i n’és també testimoni l’Esperit Sant

que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.»

Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús,

i els deixaren anar.

Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí,

contents que Déu els considerés dignes

de ser maltractats pel nom de Jesús.

 

2ª LECTURA (Apocalipsi 5,11-14).

Jo, Joan, tot mirant la visió

vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels

que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians.

Eren milers i miríades de miríades que cridaven:

«L’Anyell que ha estat degollat

és digne de rebre tot poder,

riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.»

Després vaig sentir totes les criatures

que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar,

totes les que hi ha en aquests llocs, que deien:

«Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada

la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.»

Els quatre vivents responien:

«Amén.»

I els ancians es prosternaren adorant.

 

EVANGELI. (Joan 21,1-19).

NOTA.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

 

En aquell temps,

Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.

L’aparició fou així.

Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó,

Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.

Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»

Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»

Sortiren tots i pujaren a la barca,

però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava,

Jesús s’aturà vora l’aigua,

però els deixebles no el reconegueren.

Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?»

Li contestaren: «No.»

Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»

Ho feren així i ja no la podien treure

de tant de peix com hi havia.

Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

«És el Senyor.»

Així que Simó Pere sentí aquestes paraules,

es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua.

Els altres deixebles,

que eren només a uns noranta metres de terra,

vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc,

amb peix i pa coent-se sobre les brases.

Jesús els diu:

«Porteu peixos dels que acabeu de pescar.»

Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa:

hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos.

Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà.

Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.»

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era;

ja ho sabien, que era el Senyor.

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix.

 

Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles

després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:

«Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»

Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»

Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Pere s’entristí que Jesús li preguntés

per tercera vegada si l’estimava, i li contestà:

«Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»

Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles.

T’ho dic amb tota veritat:

Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies,

però a les teves velleses, obriràs les mans

i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.»

Jesús li deia això per indicar com seria la mort

amb què Pere havia de donar glòria a Déu.

Després d’aquestes paraules, Jesús afegí:

«Vine amb mi.»

 

B. LLENGUATGE.

 

1. “Simó de Joan”...

Els Evangelis ens presenten l’obra de jesús: els signes que ell va realitzar per revelar-nos el projecte de Déu sobre la Humanitat, i la seva realització en la Història. L’obra de jesús, en el Quart Evangeli, s’encasta en la història humana. Per això té un inici on se’ns resumeix el temps anterior a Crist, i té un final des d’on es continua l’obra de crist en la humanitat. L’etapa immediatament anterior a Jesús està personalitzada en Joan Baptista, el Precursor. L’etapa final està personalitzada en Simó, anomenat fill de Joan. Així, doncs, la Història humana no es trenca, si bé, entre Joan i el fill de Joan, l’obra de jesús assenyala el pas des de la preparació a la plenitud. “Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell” (Mateu 11,11. Joan 1,22ss).

 

2. El relat que hem llegit avui té dues parts estretament vinculades per la figura de Simó, fill de Joan. És un relat riquíssim en simbolismes. Aquí, per no allargar-me excessivament, només en comentaré alguns punts.

 

3. “A la tercera va la vençuda”, solem dir. L’evangeli ens fa notar explícitament que aquesta és la tercera i definitiva vegada que Jesús s’apareixia als deixebles.

L’escenari ha canviat en relació a les dues primeres. En les dues primeres s’indica el lloc dient només on estaven reunits els deixebles amb les portes tancades per por dels jueus (Joan 20,19). El marc és la trobada setmanal (missa). Allà, Jesús s’hi feia visible en mig d’ells.

Ara és un dia qualsevol, al matí, vora el “mar” de Tiberíades (símbol d’obertura al món enter). I Jesús s’hi fa present en forma d’un desconegut. L’evangelista fa notar que els deixebles, precisament aquesta tercera vegada, no el reconeixen, i, a més, Jesús en cap moment s’hi identifica explícitament. Serà la intuïció del deixeble que Jesús estimava que portarà a la identificació del foraster en comprovar els “efectes” de la seva presència en la gran “pesca” feta.
Fent notar que els deixebles no el reconegueren, ens fa adonar que l’obediència d’aquests a allò que els diu el Desconegut no és “perquè és Jesús” sinó “perquè és un ésser humà”. Així ens indica que han començat a convertir-se, com ja s’havia promès anteriorment a Pere: “Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans” (Lluc, 22,31).

 

4. També és important el simbolisme dels números. Ja no es parla dels dotze (xifra d’Israel) sinó de cinc més dos, que fan set. Cinc i set, són símbols de plenitud intensiva i extensiva.  Notem el paral·lelisme amb el lloc i els números del capítol sisè: “cinc pans i dos peixos”. Joan 6,9).

També el número de “peixos grans”: 153. A mi se’m fa difícil veure’n el significat, però hi ha comentaristes que el desglossen així: (50 x 3) + 3. El cinquanta seria el número que identifica una comunitat adulta nascuda de la plenitud de l’Esperit (￫Lluc 9,14). (Recordem “Pentecosta”, que vol dir cinquanta); i el tres és el número de la perfecció o de la divinitat.

 

5. En el relat es fa notar que cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. El pa i el peix que hi ha sobre les brases, d’on han sortit? Evidentment, són una visualització del que Jesús ja els havia dit abans en aquest mateix indret: “La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda” (Joan 6,55. Veure també 6,9). I els deixebles són invitats a associar-se a aquest “aliment” aportant-hi també peixos dels que han adquirit amb la seva activitat (vida).

Aquest esmorzar centra tot el relat i marca el clima necessari per interpretar el que segueix.

 

6. La segona part del relat comença amb les tres preguntes de Jesús a Simó, fill de Joan (literalment, Simó de Joan). Jesús posa en relleu el lligam de Simó amb Joan, el precursor. És a dir: el seu lligam amb el passat, i que el va portar a negar-lo rotundament (“tres vegades”).

 

7. La primera pregunta pot ser entesa de dues maneres diferents, totes dues ben coherents amb el context. És molt possible que aquí l’evangelista vulgui aquesta ambivalència per dir-nos les dues coses del seu doble significat.

 

8. Significat A.  

La pregunta de Jesús a Pere pot entendre’s així: Simó de Joan, m’estimes tu més del que m’estimen aquests?

Els evangelis ens presenten un Pere força presumptuós. “Encara que tots fallin, jo no fallaré pas” (Mateu 26,33).

Donat el caràcter representatiu dels personatges de l’evangeli, és possible que aquí l’evangelista volgués corregir la pretensió d’algunes comunitats que es tenien per “més cristianes” que altres. Aquest va ser un defecte que va néixer molt aviat dintre l’Església, i que encara hi és ben present.

 

9. Significat B. 

La pregunta de Jesús a Pere també pot entendre’s així: “Simó de Joan, m’estimes a mi més que a aquests?”.

D’entrada, aquest significat pot semblar estrany en boca de Jesús; com si expressés gelosia de Jesús per l’amor de Pere als seus companys. No obstant, hem de recordar que ens els evangelis, i sobretot en el Quart Evangeli, Jesús és l’home. Per tant, el significat real de la pregunta seria: “Estimes l’home més que als teus companys?”. És com si a un polític li preguntéssiu: “Vols el bé del Poble més que el profit del teu Partit?”. O com si a un mossèn li preguntéssiu: Estimes la Humanitat més que la “teva” Església?.

Aquest era precisament el punt que impedia a Pere d’entendre i seguir realment Jesús. Ell se sentia, abans que res, israelita (“de Joan”), i seguia Jesús perquè veia en ell al messies d’Israel que havia d’instaurar el regnat d’Israel sobre el món.

 

10. Simó (anomenat Pere o “pedra”, “roc dur”), juntament amb els Dotze, representa aquella manera d’entendre l’elecció d’Israel com un privilegi per comptes d’entendre-la com una missió a favor de tota la Humanitat. Pere volia seguir Jesús. Però quan, acompanyant al deixeble que Jesús estimava, la portera li pregunta si ell és també deixeble d’aquell Home, respon que no. No ho sóc, diu clarament. Pere ha dit la veritat. Es considerava “deixeble de Jesús” (de qui se n’havia fet una idea equivocada) però no “deixeble de l’Home”. Pere ha negat l’Home, i per això, a l’hora de la veritat, s’ha trobat en que havia negat també Jesús (Joan 18,16s).

 

11. Les preguntes de Jesús a Pere, ara que ja no és possible repetir l’error a causa de la mort del “rei dels Jueus”, provoquen que Pere es converteixi. “M’estimes més que a aquests?”

L’evangeli de Mateu expressa això mateix, amb una radicalitat quasi escandalosa, quan Jesús diu: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi” (Mateu 10,37).

 

12. “Pastura les meves ovelles”.

Només després d’haver optat per l’amor a l’Home per sobre de l’amor als seus, Pere rep l’encàrrec de Jesús: “Pastura les meves ovelles”. Aquestes paraules evoquen aquelles altres que l’evangelista ha posat abans en boca de Jesús: “Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers” (Joan 10, 8).

Només després d’optar preferentment per l’Home, Pere està preparat per “seguir realment” Jesús. Ara Jesús ja pot dir-li “Segueix-me”, i indicar-li que això comporta allò mateix que ha comportat per a ell: donar la vida com aliment per als altres. És el significat que aquí té la paraula “pasturar”, i que es pot traduir també per apeixar. Per això l’esmorzar de l’escena anterior.

Deduir d’aquestes paraules allò que posteriorment se n’ha dit “el Primat de Pere”, contradiu el missatge de tot l’Evangeli de Joan i de la resta dels Evangelis.

“Pasturar i apeixar les ovelles” no indica una estructura jeràrquica de l’Església sinó una manera de dedicar-se als altres donant-los la pròpia vida. Aquestes paraules s’han d’entendre en relació a tota la Humanitat. Tothom és “ovella” de Jesús en el sentit de que per a tothom Jesús ha donat la seva vida. Ara es diu també a Pere allò que és propi de tot deixeble de Jesús: que viure comporta anar donant la pròpia vida pels altres. Tota altra forma d’acostar-se als altres és il·legítima. “Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers” (Joan 10, 8).

 

 

C. MISSATGE.

 

13. La vida-que-es-dóna (comunió) crea comunitats. Però aquestes comunitats no són un fi en si mateixes sinó que tenen per objectiu ajudar a que tots els humans ens sentim en comunió els uns amb els altres formant així la gran, variada i única COMUNITAT humana.

És missió de les Comunitats cristianes previsualitzar, en la seva manera de ser i de funcionar, la COMUNITAT UNIVERSAL. És a dir: ser “sagrament d’Humanitat”.

 

D: RESPOSTA.

 

14. És a cada un de nosaltres, a cada parròquia, a cada Comunitat, a cada Església que l’home ens pregunta “M’estimes a mi més que als teus?”. I la resposta que se’ns demana és la mateixa que dóna Simó Pere: Tu saps que t’estimo. A pesar de les múltiples negacions passades, a pesar de tantes equivocacions i infidelitats... tu saps que jo t’estimo.

Sense presumpció; ni més ni millor que els altres; però estimem l’Home, estimem el nostre Món (Joan 3,16).

Així com per a Israel ser el Poble Elegit no és un privilegi sinó una missió al servei de tota la Humanitat, així també per a l’Església, filla i continuadora d’Israel, ser “Sagrament d’Humanitat” no s’ha d’entendre com un privilegi sinó com una missió de a favor de tots els humans i amb tots els humans.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Avui sovint molts cristians es pregunten si la societat actual estima prou l’Església; però la pregunta que ens hem de fer i que ens hem de respondre és si l’Església (nosaltres) estimem prou la societat. Què significa avui estimar la societat?

 

2. Sembla que actualment, per a molts cristians, la continuïtat de l’Església ha passat a ser el primer problema de l’Església. Com ho veieu, vosaltres?

 

3. La forma històrica com ha aparegut i s’ha desenvolupat el “Primat de Pere” sembla força incoherent amb el missatge evangèlic. Com ho veieu, vosaltres?