1ª LECTURA. (Miquees 5,1-4a).
Això diu
el Senyor:
«Tu
Bet-Lèhem Efrata,
petita
per figurar entre les famílies de Judà:
de tu en
sortirà el qui ha de regir Israel.»
Els seus
orígens són llunyans,
des dels
temps eterns.
Els
tindrà abandonats
fins que
la mare haurà tingut un fill;
aleshores
la resta dels germans
tornarà
cap al poble d’Israel.
Es
presentarà a fer de pastor
amb la
majestat del seu Déu,
amb la
glòria del nom del Senyor.
I viuran
en pau,
perquè
ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra.
Ell serà
la pau.
2ª LECTURA (Hebreus
10,5-10).
Germans,
Crist
deia a Déu quan entrà al món:
«No voleu
oblacions ni sacrificis,
però
m’heu format un cos;
no exigiu
l’holocaust ni l’expiació.
Per això
us dic:
Com està
escrit de mi en el llibre,
Déu meu,
vinc a fer la vostra voluntat.»
Primer ha
dit:
«Les
oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació,
no els
voleu ni els exigiu»,
encara
que totes aquestes ofrenes
són
precisament les que la llei prescrivia.
Després
afegeix:
«Vinc a
fer la vostra voluntat.»
Adoneu-vos
com suprimeix tot el que deia abans
i ho
substitueix pel que diu després.
A
nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist,
feta una
vegada per sempre
per
complir aquesta «voluntat» de Déu.
EVANGELI. (Lluc 1,39-45).
Per
aquells dies,
Maria se
n’anà decididament a la Muntanya,
a la
província de Judà;
entrà a
casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon
punt Elisabet va sentir la salutació de Maria
el nen
saltà dins les seves entranyes,
i
Elisabet, plena de l’Esperit Sant,
cridà amb
totes les seves forces:
«Ets
beneïda entre totes les dones
i és
beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc
jo perquè la mare del meu Senyor
vingui a
visitar-me?
Mira: tan
bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha
saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.
Feliç tu
que has cregut!
Allò que
el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
B.
LLENGUATGE.
Nota.
L’evangeli d’avui es llegeix també en la festa de l’Assumpció de
Maria, el 15 d’agost. Allà s’hi inclou el cant
de Maria (el Magníficat). Podeu trobar-hi alguns altres apunts (>Assumpció. Any A i Any B).
1. Avui
llegim aquest relat com a preparació del Nadal. La litúrgia primer ens presenta
la figura del Precursor (Joan
Baptista); després, és Maria qui ens acompanyarà
durant totes aquestes festes.
Diem una
vegada més que no es tracta de relats biogràfics sobre Jesús, Maria i
Josep, sinó de relats teològics amb els quals els evangelistes (en
aquest cas, Lluc) volen expressar els vincles profunds de l’Home amb tota la
Creació com a obra de déu.
2. En els
evangelis els relats d’infantesa
volen deixar-nos clar que Jesús és cent per cent humà. Més encara: ell
representa el “model d’humanitat”. Com els “pisos mostra” que a vegades els constructors fan per a la
informació visual dels possibles compradors, Jesús és presentat en els
evangelis com “l’home mostra” per a
tots aquells que vulguin esdevenir plenament humans.
3. La
nostra vida té forma d’història.
Però no hem d’imaginar la Història com un fil rectilini sinó més aviat com el
fil d’embastar de les màquines de cosir: cada punt va endavant però enllaçant
amb l’anterior. És un fil que pren forma de vaivé.
4.
L’anunci del naixement de Jesús té un punt de referència: “Al sisè més” de la
gestació del Precursor. Elisabet, amb
el seu marit Zacaries, ja ancians, representen la Història d’Israel precedent, que està a punt de completar la seva missió de preparar l’arribada de
l’home en plenitud.
Maria, un
cop rebut el missatge de la seva maternitat, no es centra en ella mateixa sinó
que va decididament a la muntanya de Judà
per acompanyar la seva parenta Elisabet.
La
descripció de la “trobada” de les dues dones és d’una gran bellesa i
profunditat.
Elisabet,
l’anciana, mira endavant: “Feliç tu que
has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.
Maria, la
noia jove, plena de fecunditat, mira enrere, sentint-se hereva de tot el Passat:
cant del Magníficat (no llegit avui).
El Precursor, l’últim dels “profetes antics”, encara dintre del
ventre de la mare, ja salta d’alegria quan experimenta la presència d’aquell
que obrirà nous horitzons.
5. De “Galilea” a “Judea”: el llenguatge dels llocs.
Galilea és el lloc on es “barregen” el
Poble elegit i els Pobles pagans.
Judea, amb Jerusalem i el temple, és el
nucli d’Israel com a Poble elegit; i
que està a punt de completar la missió
especial per a la qual havia sigut
elegit.
Maria
surt de Galilea per “connectar” amb Judea i tot allò que representa; però
després se’n torna a Galilea que és
“casa seva”. Retornarà a Judea, a
Betlem, per infantar el seu fill, perquè hereti les promeses del seu
“pare David”; però després de complir “tot
el que manava la Llei del Senyor”, també s’entornaran a Galilea, a Natzaret. Jesús no serà
anomenat “betlemita” sinó “natzarè”,
paraula que sona igual a una altra que significa “rebrot”. Jesús és el “rebrot”
de la “soca de David”; però no creixerà a Betlem (ciutat de David) sinó a Galilea
perquè les seves branques acullin tothom a la seva ombra. Quan compleixi
12 anys (edat d’emancipació en aquell temps), Jesús tornarà anar a Jerusalem on, de moment, encara hi ha la
“casa del meu Pare”; però tornarà de
seguida a Galilea on realitzarà la
seva missió d’universalitzar la “casa
del Pare” iniciant el “Regne de Déu” ofert a tothom.
C.
MISSATGE.
6. Som
hereus d’una llarga Història. L’evangeli de Lluc fa arribar la Genealogia de Jesús fins a Adam (Lluc 3,38). La Ciència actual enriqueix aquesta dimensió quan ens diu que la
nostra vida actual no prové només dels nostres avantpassats humans sinó que ve de molt més lluny. Som
hereus, juntament amb tots els vivents, d’una única vida que va
començar, encara no sabem com, en una primera cèl·lula. Biològicament, i
parlant amb tota propietat, som germans
de tots els vivents. O potser millor: som “fills” de tota la Història
passada.
D:
RESPOSTA.
7. Nadal
és una invitació i una ocasió per sentir-nos reconciliats amb tots els Humans,
amb tots els Vivents i, fins i tot, amb tot l’Univers.
Com
Maria, ens cal també anar decididament a
la muntanya de Judà; és a dir: retrobar-nos amb la nostra Història i poder
escoltar les velles i belles paraules dites també a cada un de nosaltres:
“Feliç tu que has cregut!”; feliç tu
que has dit “sí” a l’Home, que va
naixent i creixent anhelant la plenitud.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. “Feliç
tu que has cregut”. Com experimenteu la felicitat
de creure? A què us mou, aquesta felicitat?
2. Com
van les vostres relacions amb “tots
els vivents”? La fe en déu us
porta també a creure en la vida?
3.
Religiosament parlant, us quedeu a vegades a Judea, amb el seu temple, o retorneu sempre a Galilea?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada