8 de desembre. La Puríssima.
(Cicle A,B i C).
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Gènesi 3, 9-15.20).
Després que
l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el
Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On ets?»
Ell li
respongué:
«He
sentit que us passejàveu pel jardí i,
com que
vaig nu,
he tingut
por i m’he amagat.»
Li digué
el Senyor-Déu:
«Qui t’ha
fet saber que anaves nu?
És que
has menjat del fruit de l’arbre
que jo
t’havia prohibit de menjar?»
L’home li
digué:
«La dona
que m’heu donat
m’ha
ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El
Senyor-Déu digué a la dona:
«Per què
ho has fet, això?»
Ella li
respongué:
«És que
la serp m’ha enganyat.»
El
Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja que
has fet això,
seràs la
més maleïda de totes les bèsties
i de tots
els animals feréstecs.
T’arrossegaràs
sobre el ventre
i
menjaràs pols tota la vida.
Faré que
sigueu enemics tu i la dona,
i el teu
llinatge i el d’ella.
Ell
t’atacarà al cap,
i tu
l’atacaràs al taló.»
L’home donà
a la seva esposa el nom d’Eva,
perquè
ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
2ª LECTURA (Carta als Efesis 1, 3-6.11-12).
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel;
ens elegí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor
ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna lloança a la grandesa dels favors
que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència.
Ens hi havia destinat el designi
d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la seva grandesa,
nosaltres que des del principi
tenim posada en Crist la nostra esperança.
EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
B.
LLENGUATGE.
NOTA.
A part del “llenguatge”
de l’evangeli d’avui, també la “Festa de la Immaculada”, en si mateixa, és un
“llenguatge” sobre el qual és interessant reflexionar i, potser, corregir
alguns malentesos. Sobre “la festa”
podeu llegir els “apunts”
corresponents a la puríssima de l’Any B.
Per a aquest Any A, copio aquí els apunts
que ja vaig fer per a l’Any C.
1.
L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el llenguatge bíblic. Aquí la
“aparició” està protagonitzada per l’àngel “Gabriel”. El nom de l’àngel
ja ens indica que l’objectiu de l’aparició
serà fer conèixer els “projectes de Déu sobre la Humanitat”. Recordem que, en
la Bíblia, el nom fa la cosa. Segons els entesos, “Gabriel” significa “Déu és
fort” o bé “Déu és la meva força”. Si tenim en compte que Déu té un
“projecte”, quan es presenta “Gabriel” vol indicar que Déu tira endavant
aquest “projecte”.
2. En
aquesta ocasió, l’aparició de Gabriel serveix
també per posar en estreta relació dos relats semblants: L’aparició a Zacaries, per al naixement de Joan Baptista, i la trobada amb Maria, per al naixement de Jesús.
Es tracta
de dos relats paral·lels però no del tot, perquè el segon comença “al sisè mes” del primer. Aquest
“detall” és important. Estem parlant de infantaments.
L’expressió “sisè més” porta a
la memòria el Relat de la Creació en
el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi
1, 27). Amb aquest “detall” l’evangeli ens suggereix que abans de Jesús,
pròpiament encara no existia l’Home-imatge-de-Déu,
sinó només el pre-Home o “precursor”.
A
Zacaries se li anuncia el naixement del “Precursor”.
Al “sisè mes” d’aquesta gestació, s’anuncia el naixement de l’home,
ja plenament imatge de Déu, i, per
tant, fill
de déu.
També hi
ha altres contrastos entre els dos infantaments.
Suggereixo llegir els dos relats en paral·lel per descobrir-los-hi.
3. En el
relat que hem llegit, Maria té un “problema objectiu”: ella està casada amb un
jove important, descendent del rei David,
que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”, o fins i tot “fill
de David” ja que els fills continuaven el rang del pare; però el problema
està en que l’àngel li parla d’un fill
que serà “fill de l’Altíssim”. És clar: Maria no coneix “cap home” que pugui fer-la mare d’un fill així. Com pot
fer-ho, doncs?
4. La
resposta de l’àngel és clara i precisa: ella serà “imbuïda” de la força de l’Esperit Sant; i per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu. Així doncs, cap problema; i Maria dóna la seva
conformitat: “Jo sóc l’esclava del
Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
5. La
resposta que l’àngel dóna a Maria és extremadament significativa. Només un
altre “home” havia nascut directament “per la força de l’Esperit de Déu”: Adam (“Adam” significa “Home”).
Recordem el relat mitològic: “El
Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè
(esperit) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
6.
L’Esperit alenat sobre un “ninot de
fang” n’ha fet un ésser vivent.
El mateix
Esperit alenat sobre una noia
pletòrica de vida i generosa, la fa mare del
fill de l’Altíssim .
Maria
representa la Humanitat, jove, plena de capacitat per esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud
l’Esperit de Déu”. Per això el seu “fill” serà fill de l’Altíssim, coronament de l’obra de Déu. En Maria i
en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de Déu de crear l’Home a imatge i semblança seva comença
a fer-se visible i experimentable per a tothom.
7. Tota
la “Història anterior” ara és entesa
com a preparació; tota la “Història
següent” serà entesa com a continuació. Jesús esdevé, en el
llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit” de la
“Humanitat adulta”.
8.
Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la “dosi d’humanitat” de
Jesús. Jesús és cent per cent home
i cent per cent déu.
En aquest
relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge basat en la natura
per comunicar un missatge sobrenatural,
o millor, un missatge que porta la natura
més enllà d’ella mateixa.
Dissortadament
molta gent es queda en la “natura” interpretant com a “miracle” allò que és “llenguatge”.
Passa com quan, amb el dit, algú assenyala les estrelles, i alguns es queden
mirant només el dit.
9. El
relat d’avui fa servir la virginitat
com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús. Però
quedar-se en una virginitat biològica seria
no haver entès res de res. Fins i tot pot donar lloc a una interpretació
perillosa considerant la virginitat
biològica com una “virtut” en si mateixa. Això portaria fàcilment a
considerar la sexualitat com una “cosa impura”. Per a l’evangeli no hi
ha coses impures en si mateixes
(Mateu 15,11). La impuresa només
apareix quan un cor es torna impur per
les seves intencions injustes.
10. Cal
reconèixer que, al marge del Missatge evangèlic, ha entrat sovint en el
sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre
condemnat com a doctrina però mai superat com a mentalitat.
dualisme vol dir veure l’Home com si estigués format per la unió
de dos components contraris: un cos
material, corruptible, dolent; i una ànima
espiritual, bona, divina. En aquest
supòsit, la virtut consistiria en
alliberar de les tendències del cos corruptible
l’ànima espiritual que hi està
“empresonada”.
11. El dualisme, com a filosofia, és un intent
d’explicar l’existència del Mal. Però és un camí equivocat i perillós.
- Equivocat,
perquè deforma la realitat de l’ésser humà. No estem fets de dos components contraris, com dues meitats
enfrontades. Som cent per cent corporals.
Això sí: amb un cos capaç de rebre la força de l’Esperit i esdevenir, també
cent per cent, espirituals. “Cos” i
“esperit” no s’oposen, com no s’oposen l’aire i la música.
- Perillós:
perquè, posant la causa del Mal en el cos, no reeixirem mai en la nostra
lluita contra el Mal real. El
Mal real no està en el cos, que és bo en si mateix, com tot allò creat. El Mal
real és una conseqüència de la nostra resposta egoista a la presència dels
altres. I la manera de superar-lo és decidint-nos per una actitud de
generositat envers els altres, i no pas lluitant contra el cos.
12. En si
mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat és bona. Tant l’una com
l’altra seran bones quan expressin
una actitud generosa, i seran dolentes
quan expressin una actitud injusta, com relacions de domini, de
superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de l’altre,...
13. També
cal dir que el protagonisme de Maria
en aquest Relat no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de
l’època, el “baró” representava la força fecundant. En el relat evangèlic no
s’ignora ni es nega aquesta força
fecundant. Al contrari: es parla explícitament d’aquesta força fecundant i es fa notar que el
projecte de Déu sobre l’Home va més enllà, i per això Maria rep un “plus d’Esperit Sant” que
li permet superar la incapacitat inicial. Perquè aquest “plus d’Esperit Sant”
quedi clar, Déu sol actuar servint-se sobretot de persones incapacitades (1ª Corintis 1,26ss) per fer allò que se’ls demana,
com es pot comprovar en Elisabet, que ja
està al sisè mes, ella que era estèril: “perquè
a Déu res no li és impossible” (com indica el nom “Gabriel”).
C.
MISSATGE.
14. “No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el
seu favor”.
Maria és
figura de la Humanitat. Els humans hem rebut una vocació: engendrar un “home
nou”, en relació a “l’home vell” marcat per les relacions de domini. Potser seria més exacte no parlar de “home
nou” sinó de la “novetat” de passar de ser “creatures de Déu” a ser “fills de
Déu”. Evidentment, això ens és impossible a menys que “l’Esperit Sant vingui sobre nosaltres”. I això és precisament el que ens anuncia l’àngel.
Per això Maria i Josep se’n van sortir d’engendrar un
fill que seria anomenat Fill de Déu.
I per això també nosaltres ens en sortirem d’arribar a la filiació, una filiació ja iniciada en el fill de Maria.
D:
RESPOSTA.
15. La resposta és la mateixa que la Humanitat
ja va començar a donar a través de Maria: “Sóc
l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
És una
resposta que exclou tota actitud de passivitat. L’acció engendradora és fortament activa, i cada un de nosaltres és invitat
a continuar-la. Cadascú és com una anella d’una llarga cadena. Així ho veiem en
Maria que “se n'anà de pressa a la
Muntanya, a un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet”.
Ella, la mare de Jesús, primer se’n va a col·laborar en l’infantament del Precursor.
Dones i homes
formem una única humanitat, i
conjuntament estem cridats a engendrar
(portar a la Plenitud) l’Home, fins a esdevenir imatge
i semblança de déu.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. En la
societat de “l’home vell”, els barons
ens hem distingir per les accions de domini
i de poder. Ara això s’anomena masclisme, i encara és molt present en
l’Església. ¿Com es manifesta aquest vici tan deshumanitzador en la societat
actual? Quines excuses es fan servir per legitimar-lo? Què penseu fer per
ajudar a corregir-lo?
2. A les
nostres esglésies sol haver-hi diferents i variades imatges de la Mare de Déu,
no totes amb la mateixa capacitat de suscitar sentiments coherents amb els
evangelis. Quina imatge, en concret, us “agrada” més i per què? Com penseu
que hauria de ser una bona imatge de
Maria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada