diumenge, 21 de novembre del 2021

Diumenge vinent, 1er. diumenge d'Advent. Any C.

 


 

Tertúlia en espiral.

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

VOCABULARI.  (> Índex general).

 
Any litúrgic.    Drets (dempeus).     Fill de l’home.         Temps.        Tornada.        Vetlleu (estigueu atents).

 

Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Núvol.   Univers.

 

 

Veure també: Tertúlia en espiral Advent 1. C.

 

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu Llegir la Bíblia. Llibre Capítol.   (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

Comencem un Nou Curs.

Any C.

(Això significa que l'Evangeli "protagonista" serà el de St. Lluc).

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Jeremies  33,14-16).

 

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor,

que compliré aquella promesa que tinc feta

a la casa d’Israel i a la de Judà.

Aquells dies, aquells temps,

faré néixer a David un plançó bo,

que es comportarà en el país amb justícia i bondat.

Aquells dies serà salvat el país de Judà

i viurà confiada la ciutat de Jerusalem.

I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

 

2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs  3,12.4,2).

 

Germans,

que el Senyor faci créixer fins a vessar

l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom,

tal com nosaltres també us estimem.

Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants

i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare,

el dia que Jesús, el nostre Senyor,

vindrà amb els seus sants. Amén.


I ara, germans,

volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor.

Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament

sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu;

ja ho feu, però us demano que avanceu encara més.

Ja sabeu els preceptes que us vam donar

de part de Jesús, el Senyor.

 

EVANGELI. (Lluc 21,25-28.34-36).

 

En aquell temps, deia Jesús als deixebles:

«Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles.

A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor,

esverades pels bramuls de la mar embravida.

La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres

que sobrevindran arreu del món,

perquè fins l’estelada del cel trontollarà.

 

Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol,

amb poder i amb una gran majestat.

Quan tot això comenci a succeir,

alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.


»Estigueu atents sobre vosaltres:

Que l’excés de menjar i beure

o la preocupació dels negocis

no afeixugués el vostre cor

i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta,

perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom,

sigui on sigui de la terra.

Estigueu alerta pregant en tota ocasió

i demanant que pugueu sortir-vos-en

de tot això que ha de succeir,

i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»

 

 

B. LLENGUATGE.

 

1. “Advent” vol dir arribada o vinguda.

Com a 1er. diumenge d’Advent comencem a preparar l’arribada de Jesús pròpia del Nadal. Però també, com a 1er. diumenge de l’Any litúrgic, l’evangeli d’avui ens presenta l'horitzó que ens obra l'any Litúrgic: la “2ª arribada” de Jesús en forma de Fill de l’home en plenitud.
És una bona pedagogia que en començar un nou Curs litúrgic se’ns presenti ja el terme vers el qual caminem. Per això l’evangeli d’avui és, de fet, el mateix que llegíem fa quinze dies, al final de l’Any B (diumenge 33 de durant l’any), si bé aleshores llegíem la versió segons Marc, i en canvi avui hem llegit la versió segons Lluc, que serà l’evangelista protagonista d’aquest Any C.

El discurs escatològic (de skaton = temps finals), dit també apocalíptic (de apokalypsis = revelació de secrets amagats), segons la versió de Lluc no parla, com la versió de Marc, de “dolors de part”, però la idea bàsica és la mateixa. “Llavors veuran venir el Fill de l’Home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat” (Marc 13,26 i Lluc 21,27).

 

2. L’expressió “venir sobre un núvol” no ens ha de desorientar. L’Home (el “fill de l’Home”) no ve de fora. L’Home és realment “fill de l’Home”, “fill de la Humanitat”. Més encara: és “fill” de tota la Creació. La referència al “núvol” (“...vindrà sobre un núvol”...) és una manera d’indicar la presència activa de Déu en aquesta “arribada de l’Home”.

 

3. Avui dia la Ciència ha descobert i ensenya les profundíssimes connexions que hi ha entre totes les coses de l’Univers. Els dits amb què ara teclejo aquestes lletres que tu, lector, estàs llegint estan formats per uns àtoms que són més antics que el nostre Sistema Solar, i eren components d’alguna estrella o de pols interestel·lar fa milers de milions d’anys; i dintre de poc, ben lluny dels meus dits, formaran part d’un altre vivent, d’un mineral o de l’atmosfera.

 

4. Això que actualment ensenya la Ciència, d’alguna manera ja ho havia intuït el sentiment religiós de moltes persones.
Certament, des de la Religió no es va descobrir l’Evolució de la Vida i de l’Univers, però es va intuir que estem dintre d’una GRAN HISTÒRIA que amb tot i entre tots anem fent.

Cada un de nosaltres és una història; i la nostra història personal és fruit, part i actora dins la Gran Història de l’Univers.

 

5. El discurs escatològic dels Evangelis Sinòptics “connecta” l’Home amb el ritme, les peripècies i convulsions de la Història de l’Univers.

Quan es va escriure l’Evangeli de Lluc, els jueus i els cristians estaven experimentant en la seva pròpia carn guerres, matances i grans desastres... “Fins l’estelada del cel trontollarà”. Però l’evangelista els invita a “llegir” tot això com a signes dels temps. “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats” (Lluc 21,28).

 

6. Avui sabem que l’Univers és tan immens que resulta difícil pensar que nosaltres, o fins i tot el nostre minúscul sistema solar, hi puguem tenir la més mínima rellevància. Astronòmicament parlant, no tenim cap mica d’importància.

Amb tot, el sentiment de no estar “perduts” en l’Univers sinó de ser-hi “estimats”, ens ve a la ment tan bon punt intuïm que aquest incommensurable Univers no és només una immensa màquina sinó que és també un “llibre; un llibre per als minúsculs éssers intel·ligents capaços de “llegir-lo”, si volen llegir-lo. Són innombrables les persones que han vist i veuen l’Univers com un gran poema d’amor que Algú ha escrit precisament per als éssers humans que acceptin “d’entrar” en aquest Projecte d’amor.

 

7. L’aparició de l’Home.

Si no ho recordo malament, al museu Dalí de Figueres hi ha una gran pintura que, vista de prop, està composta de petits dibuixos, taques, ombres,... però, si us n’allunyeu suficientment, hi apareix amb tota claredat el retrat d’una persona (A. Lincoln). De manera semblant, quan “mirem” el món amb suficient perspectiva, podem descobrir-hi un “poema d’amorque ens descriu l’Home com a coronament de tota la Creació. Això ens invita a pensar que la nostra història personal i la Gran Història no són pas cegues, simples successions d’esdeveniments, sinó que són el fruit d’un “projecte”. Així ho expressa explícitament l’inici de l’Evangeli de Joan: “Al principi hi havia la Paraula (el Projecte)”. Per això en diem “Història Sagrada”. (Joan 1,1).

Evidentment, quan aquí parlem de “història” no li donem pas el significat que aquesta paraula té modernament com a “coneixement documentat de fets passats”, sinó que té una significació molt més profunda. Quan diem “història” estem parlant d’una manera de ser, d’una manera d’existir. Vol indicar que ens entenem a nosaltres mateixos, juntament amb tot l’Univers, com una realitat que ha tingut un inici i que va avançant vers un horitzó obert, encara desconegut, però ja intuït com a plenitud de tots en el Tot.

 

C. MISSATGE.

8. El missatge està directament expressat en les mateixes paraules que hem llegit: ”Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”.

Al començament d’un nou curs litúrgic no sabem quines experiències ens tocarà de viure-hi. Podem suposar que n’hi haurà de bones i de dolentes, perquè estem en una història que té un bon terme, però, a vegades, passa per un mal camí. Fins i tot, sota l’efecte multiplicador dels mitjans de comunicació, sovint podem tenir la sensació de que “tot s’enfonsa”.
Però això no és pas necessàriament una cosa dolenta. Per fer un món nou, potser primer és necessari deixar net el “terreny” on construir-lo.

Bellament, i amb profunditat, ho expressa el científic i poeta David Jou:

 

Què vols que esperem ara de Tu

sinó camí,

molt de camí,

la llibertat que queda després de caure tots els regnes,

d’enfonsar-se tots els poders,

d’ensorrar-se tots els somnis de glòria?

En aquest buit que queda,

quant d’espai per a néixer altra vegada!

Del llibre Cartografies de Déu.

(Viena Edicions, Barcelona, 2016).

 

Ben cert: “En aquest buit que queda, quant d’espai per a néixer altra vegada!”



D: RESPOSTA.

9. També la resposta ens ve directament donada per les paraules de l’evangeli d’avui: “Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor... Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home (Lluc 21,34).

 

“Drets davant el fill de l’Home”. Drets, fent cada dia Nova Humanitat amb la nostra activitat o amb les nostres limitacions (que activen l’activitat d’altres). L’Home en plenitud és l’horitzó de la Gran Història. L’Home és el criteri de l’èxit i del fracàs: d’èxit, per tot aquell que ha “fet humanitat”; de fracàs, per tot aquell que “ha obstaculitzat la Humanització” encallant-la amb els seus propis "projectes".

En aquesta tasca de “fer humanitat” no existeix atur, ni jubilació forçada, ni incapacitat permanent... Sempre hi estem “en actiu”.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Com us afecta la sensació difusa de que tot s’està enfonsant? Dit d’una altra manera: Si creiem que “un altre món és possible”, no podria tenir alguna cosa de bo que “tot s’enfonsi”?

 

2. Advent. Preparació del Nadal. Quin, Nadal?

 

3. Feu-vos un comentari o reflexió sobre el vers de David Jou “En aquest buit que queda, quant d’espai per néixer altra vegada!”. O dit d’una altra manera: Per Nadal, ¿Qui pot néixer de nou: Jesús? Nosaltres? Tots?

 

diumenge, 14 de novembre del 2021

Diumenge vinent, últim de l'Any Litúrgic B. Festa de Crist Rei.

 



 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

  Rei.  Veritat.

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu Llegir la Bíblia. Llibre Capítol. (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Daniel  7,13-14).

Tot mirant aquella visió de nit,

vaig veure venir enmig dels núvols del cel

com un Fill d’home,

s’acostà al vell venerable,

el presentaren davant d’ell

i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa,

i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge.

La seva sobirania és eterna, no passarà mai;

la seva reialesa no decaurà.

 

2ª LECTURA (Apocalipsi de sant Joan 1,5-8).

Jesucrist és el testimoni fidel,

el primer ressuscitat d’entre els morts,

el sobirà dels reis de la terra.

Ell ens estima

i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang

per fer de nosaltres una casa reial,

uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare.

Que li sigui donada la glòria

i el poder pels segles dels segles. Amén.

 

Mireu, ve sobre els núvols,

i tothom el veurà amb els propis ulls,

fins aquells que el van traspassar,

i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.

Sí, amén.

Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet,

i l’Omega, que és la darrera,

diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir,

el Déu de l’univers.

 

EVANGELI. (Joan 18,33b-37).

En aquell temps, Pilat digué a Jesús:

«Ets tu el rei dels jueus?»

Jesús contestà:

«Surt de vós això que em pregunteu,

o són d’altres els qui us ho han dit de mi?»

Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu.

És el teu poble i els mateixos grans sacerdots

els qui t’han entregat a les meves mans.

He de saber què has fet.»

Jesús respongué:

«La meva reialesa no és cosa d’aquest món.

Si fos d’aquest món,

els meus homes haurien lluitat

perquè jo no fos entregat als jueus.

I és que la meva reialesa no és d’aquí.»

Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.»

Jesús contestà:

«Teniu raó: jo sóc rei.

La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat;

per això he nascut i per això he vingut al món:

tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»

 

B. LLENGUATGE.

 1. Hem arribat al final de l’Any litúrgic, i el Missal ens proposa, com a resum, la festa de Jesucrist, rei de tot el món. És una festa instituïda per Pius XI, l’any 1925, i es celebrava l’últim diumenge d’octubre. El concili Vaticà II la va posar com a cloenda de l’Any litúrgic.

 

El “llenguatge” de la festa en si mateixa, en una societat plural com la nostra, és força discutible. Sobre aquest punt podeu llegir els APUNTS corresponents a l’Any A (Crist Rei).

 2. Fixant-nos en el text evangèlic que hem llegit, veiem que s’hi usa la paraula “rei” amb dos significats diferents:

 
- a) Hi ha els reissegons aquest món”.
Aquests reis necessiten soldats i súbdits que els defensin i els sostinguin. De fet, és com si es tractés de “reis de mentida”. No són reis; només són persones usades per fer de reis.

- b) Jesús no és d’aquesta classe de reis. Jesús mateix posa el contrast en la Veritat.

 

3. Jesús ésrei de veritat”; però només s’adonen i es beneficien de la seva reialesa els qui són buscadors i seguidors de la veritat.

Però, què és la veritat? (Joan 18,38).

Aquesta és la rèplica que fa Pilat (no recollida en el Missal, avui). Aquesta és la pregunta decisiva, perquè la nostra vida entera depèn de la resposta que hi donem.

Què és la veritat?

C. MISSATGE.

4. Hi ha una veritat sobre l’Home. Hi ha la veritat que hem anat descobrint, gustant i celebrant durant tot l’any litúrgic, any rere any. Diumenge passat la contemplàvem en forma de “fill de l’Home que arriba sobre els núvols amb gran poder i majestat(Marc 13,26).  
És la veritat que ens fa adonar que tots junts, amb relacions mútues de fraternitat i de servei, hem estat cridats a ser reis de la creació, associats a l’obra d’amor iniciada per Déu.
Aquesta és la veritat.
Jesús és l’Home, i l’Home és “rei de la Creació”, sense súbdits, i amb una meravellosa missió: ser testimonis d’aquesta veritat. Com Jesús, “per a això hem nascut i per a això estem al món” (Joan 18,37).

 

D: RESPOSTA.

5. Avui aquesta expressió “l’Home, rei de la Creació” s’ha tornat molt sospitosa a causa de la destrossa que hem fet i estem fent en el nostre “regne”. Són massa els qui han entès “rei de la Creació” com si volgués dir ser els “amos i explotadors” dels altres i de la natura.

Realment, com a reis de la Creació, una gran majoria de nosaltres mereix un suspens total i absolut. Potser tenen raó aquells que volen desposseir l’Home d’aquest títol que hem deshonrat.

 

6. Però és evident que, amb títol o sense, actualment l’espècie humana tenim a les seves mans, d’alguna manera i cada vegada més, el destí de la Terra i dels vivents que l’habitem.

Amb títol o sense o amb altres títols, és absolutament necessari i urgent salvar el Planeta. Ho hem de fer per fidelitat a la missió rebuda, i també per nosaltres mateixos.
El nostre planeta no és només el magatzem que som capaços de “saquejar” sinó també el vaixell que ens sosté i ens alimenta.

Sembla clar que, almenys avui dia, no pot haver-hi una autèntica resposta que no sigui a la vegada una resposta ecològica.

(En aquest sentit, podria ser interessant llegir la famosa Resposta del líder indi Seattle al president dels Estats Units. Últimament també el papa Francesc, en la seva encíclica Lodato si’ sobre l’Ecologia, ens urgeix a prendre consciència de la greu situació en què ens hem ficat.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. En una societat religiosament plural, us sembla coherent amb el missatge evangèlic parlar de “Jesucrist, rei de tot el món”?

2. Actualment, i en la vostra opinió, quina relació i quins vincles hi ha entre fe i ecologia?

3. Què estaríeu disposats a fer, individualment i com a comunitat, per “salvar-nos amb el planeta”?

 

diumenge, 7 de novembre del 2021

Diumenge vinent, 33è. i penúltim de durant l'any B.


 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

VOCABULARI.  (> Índex general).

Fill de l’home.     L’Hora.     Temps.   

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això comporta que, en els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços portin a la Pàgina d’Inici. Des d’allà, escolliu Llegir la Bíblia. Llibre Capítol. (Els d’aquí, ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Daniel 12,1-3).

En aquell temps

es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials,

que vetlla pels fills del teu poble;

hi haurà un temps de desgràcies

com no se n’havien vist

des que existeixen les nacions fins aquell moment.

Però en aquell moment serà salvat el teu poble,

tots els qui estaran inscrits en el llibre.

La multitud dels qui dormen a la pols de la terra

es desvetllarà,

uns per a la vida eterna,

altres per a la vergonya d’una reprovació eterna.

Els justos resplendiran com la llum del firmament,

els qui hauran conduït el poble pel bon camí

brillaran com els estels per sempre més.

 

2ª LECTURA (Hebreus 10,11-14.18).

Tots els sacerdots oficien diàriament

i ofereixen sovint unes víctimes semblants,

que mai no poden treure els pecats.

Però Jesucrist,

després d’oferir-se una sola vegada

com a víctima pels pecats,

s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,

esperant que Déu faci dels seus enemics

l’escambell dels seus peus.

Amb una sola oblació

ha consagrat del tot i per sempre

els qui havien de ser santificats.

Un cop Déu ha perdonat els pecats,

ja no cal presentar cap més ofrena

per obtenir-ne el perdó.

 

 

EVANGELI. (Marc 13,24-32).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Aquells dies, després d’aquelles desgràcies,

el sol s’enfosquirà,

la lluna no farà claror,

les estrelles aniran caient del cel

i els estols que dominen allà dalt trontollaran.

Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols

amb gran poder i amb gran majestat.

Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits,

que vindran de tots quatre vents,

des dels extrems més llunyans de la terra i del cel.

 

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó:

quan les seves branques es tornen tendres

i neixen les fulles

sabeu que l’estiu s’acosta.

Igualment, quan vosaltres veureu tot això,

sapigueu que ell s’acosta,

que ja és a les portes.

Us dic amb tota veritat

que no passarà aquesta generació

sense que s’hagi complert tot això.

El cel i la terra passaran,

però les meves paraules no passaran.

Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res,

ni tan sols els àngels ni el Fill;

només ho sap el Pare.»

 

B. LLENGUATGE.

  

1. Segons molts comentaristes, els Evangelis són “Relats de la Passió de Jesús” amb una llarga introducció.

Per entendre la mort resurreccional de Jesús és necessari un procés previ de conversió. Per això és convenient la llarga introducció.

 

2. L’Evangeli de Marc acaba aquesta llarga introducció posant en boca de Jesús un discurs, anomenat “escatològic” (de skaton = temps finals) o “apocalíptic” (que revela un secret).
S’hi usa un llenguatge sorprenent i difícil, sobretot quan es llegeix separat del relat de la Passió (com és ara el cas).
 
A pesar de la seva dificultat, aquest discurs escatològic (en l’Evangeli, posat immediatament abans del relat de la Passió) té una gran importància, ja que se’ns hi ofereix la clau per descobrir el significat resurreccional de la mort de Jesús, amb la de tots els “crucificats”.

 

3. Resumint-lo molt i simplificant-lo més, podríem dir que aquest discurs ens presenta el Mal i el Sofriment de la Humanitat com si fossin els dolors de part” previs a l’infantament de lHome en plenitud.
Al final d’aquest discurs escatològic s’hi troben les paraules que hem llegit en l’evangeli d’avui, on hi destaca l’afirmació més important: “Llavors veuran venir el “fill de l’Home” (l’Home) sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat”.

 

4. Aquesta “visió” ens prepara per entendre el moment més significatiu de la Passió: l’espectacle de Jesús a la Creu, després que “es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda” (Marc 15,33). En aquesta escena, Jesús no apareix moribund sinó ple de força, fent dos grans crits.

Encara que la majoria dels espectadors n massa “cecs” per notar la foscor i per descobrir el sentit de l’espectacle dels crucificats, Marc ens hi presenta, en una visió avançada, el fill de l’home venint sobre els núvols amb gran poder i majestat.

 

5. El significat de la “foscor estesa per tota la terra”, en el relat de la Passió, ja ve suggerit per les paraules del discurs escatològic que hem llegit:Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran”(Marc 13,24). Són una referència explícita al Inici de tot, just abans de la Creació, quan “les tenebres cobrien la superfície de l’oceài l’Esperit de Déu planava sobre les aigües (Gènesi 1,2). Déu, amb sa paraula creadora (“Déu digué”) trenca les “tenebres creant la Llum i tota la resta, fins arribar a l’Home.

 

6. A la Passió, dues “paraules poderoses” de Jesús també trenquen la foscor que s’havia estès per tota la Terra (Marc 15,33).

La 1ª “paraula forta”, dirigida a Déu, és certament el crit del crucificat que experimenta la gran soledat de la seva situació. Però és també el crit de sorpresa i d’admiració de qui pren consciència de ser “l’hereu” de tota la vella Creació, i “primogènit” de la Nova. (Doble significat deabandonat”.    (Marc 15,34).

Com a hereu, Déu li traspassa la seva Obra. A partir d’ara, tot és posat a les seves mans, com explícitament afirma l’Evangeli de Mateu: “He rebut plena autoritat al cel i a la terra” (Mateu 28,18). També ho afirma St. Pau en la seva carta als Colossencs: “Perquè en Jesucrist resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat, i vosaltres heu arribat a la plenitud gràcies a ell, que és cap de totes les potències i autoritats” (Colossencs 2,9).

 

7. La 2ª “paraula forta” marca l’inici de l’actuació del nou Senyor: “Jesús llançà un gran crit i expirà” (Marc 15,37).
Aquest “crit” està en paral·lel amb la paraula de Déu Creador: “Déu digué”. Fins a nou vegades es repeteix aquesta expressió en el Relat de la Creació (Gènesi 1,3.6.9.11.14,20.24.26.29).
 

L’Evangeli diu que Jesús, fent un gran el crit, “expirà. És a dir: “vessa” el seu Esperit, que és la seva força, la seva vida. Amb ella comença el (nou) “Regne de la vida-que-es-dóna”. És la manifestació de l’Home Nou, o millor: l’esclat de l’Home, que ha passat de ser “creatura” a ser “fill primogènit”.

En l’home-Jesús la relació dels éssers humans amb Déu deixa de ser només de “dependència vital” per esdevenir també i sobretot una relació de “resposta lliure i amorosa”; una relació filial. Fills en el Fill.

 

8. “Quan serà tot això?...”

Del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare”.

La Humanitat té forma de Història. En el llenguatge bíblic, Jesús és presentat com “el moment” en què tot això succeirà (Marc 13,26). Jesús a la Creu, aixecat entre terra i cel, fet espectacle, assenyala el pas d’una situació a l’altra. “Ara arriba la condemna d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi” (Joan 12,31).

Però hi ha també la “història personal” de cadascú. A cada un de nosaltres arriba el moment en què hem d’elegir entre estar a favor de l’Home, o contra l’Home. Davant cada crucificat cal elegir: el Crucificat o la Llei que el condemna.

Quan serà això?

Només Déu ho sap. A cada un de nosaltres se’ns demana que vetllem. “Estar atents” és una expressió repetida en aquest discurs escatològic de Jesús (Marc 13,5.9.23.33.35.37...).
 

Per què tanta atenció?
Perquè el nostre menyspreu de l’Home sempre ens queda dissimulat sota la capa de “valors importants”: “religió”, “llei”, “justícia”, “llibertat”, “democràcia”, “legalitat”, “ordre públic”,  “progrés”, “pau social”,...
En cada ésser humà, la capacitat per identificar la falsedat dels seus valors-excusa i optar per l’Home, arriba quan arriba...
Sempre és “al moment menys pensat”...

 

C. MISSATGE.

9. Al final de l’Any litúrgic se’ns presenta la figura sorprenent del “fill de l’Homevenint sobre els núvols amb gran poder i majestat. És la culminació reeixida del projecte de Déu: “Fem l’Home a imatge i semblança nostra” (Gènesi 1,26).

El nostre infantament com a fills de Déu no és una tasca simple. Ens ho complica la tendència dels humans a voler ser “com déus” (Gènesi 3,5).
Moguts pel nostre instint més primari, pretenem “emancipar-nos de Déu” constituint-nos nosaltres mateixos en “déus” sobre els altres. Així hem fet aparèixer el “regne del Domini i de la Mort, convertint el nostre món en un espai de lluita entre l’Esperit humanitzador i el Poder deshumanitzador.
 

Però, a pesar dels enganys, de les obres espectaculars i de les aparents victòries del “Poder”, tot està orientat a la rehabilitació esplendorosa dels “oprimits”. “Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!” (Mateu 5,10).

Per això, els “dolors de part” sempre acaben feliçment per a tothom qui vol ser plenament humà.

 

D: RESPOSTA.

10. Tots, en un primer moment, ens trobem situats en el bàndol dels Poderosos, ja sigui perquè tenim Poder o perquè creiem en el Poder i el desitgem. Fins i tot quan som esclaus, intentem compensar-ho creant els nostres propis espais de domini sobre altres més febles.

Però arriba un moment en què descobrim la fal·làcia i la injustícia dels comportaments de domini, i, d’una manera o altra, ens arriba la crida a la solidaritat amb els qui pateixen, amb els oprimits, amb els crucificats. Aquest és el moment en què ens ho juguem tot, segons escoltem o no aquesta crida, que ens arriba a l’hora menys pensada (Mateu 24,44).

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Repassant la vostra vida personal, hi descobriu moments concrets en què se us va fer especialment “visible” el fill de l’Home? Dit d’una altra manera: recordeu moments concrets en què se us van “enfonsar” determinats “valors” que us impedien “veure” realment l’Home?

 

2. Com interpreteu el moment actual de l’Església? Allò que “s’enfonsa”, us ajuda a descobrir l’Home?

 

3. “Aprenent la lliçó de la figuera”, segons el que diu l’evangeli, com interpreteu els moments actuals de la nostra Humanitat?