Últim diumenge de l'any A. (34). Festa de "Crist Rei".

1ª LECTURA.  (Ezequiel 34:11-12, 15-17).

Això diu el Senyor Déu:

«Jo mateix buscaré les meves ovelles

i en faré el recompte.

Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat

el dia que es troba amb les ovelles dispersades,

i les recolliré de tots els llocs

on s’havien dispersat el dia de núvols i boira.

Jo mateix faré pasturar les meves ovelles,

i jo mateix les duré a reposar,

diu l’oracle del Senyor Déu.

Buscaré l’ovella perduda,

faré tornar la que s’havia allunyat,

embenaré la que s’havia fet mal,

faré posar bona la malalta,

mantindré les grasses i robustes,

les pasturaré totes amb justícia.»

I a vosaltres, el ramat,

el Senyor Déu us diu això:

«Judicaré entre l’un i altre, moltons i cabrits».

2ª LECTURA (1ª Corintis 15:20-26, 28).

Germans,

Crist ha ressuscitat d’entre els morts,

el primer d’entre tots els qui han mort.

Ja que la mort vingué per un home,

també per un home vindrà la resurrecció dels morts:

tots són d’Adam, i per això tots moren,

però tots viuran gràcies al Crist.

Cadascun al moment que li correspon:

Crist el primer,

després, a l’hora que ell vindrà,

els qui són de Crist;

a la fi, quan ell destituirà

tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder,

com a coronament de tot,

posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.

Perquè ell ha de regnar

fins que Déu haurà sotmès

tots els enemics sota els seus peus.

El darrer enemic destituït serà la Mort.

I quan tot li haurà estat sotmès,

el Fill mateix se sotmetrà a Déu

que li ho haurà sotmès tot.

Així Déu serà tot en tots.

EVANGELI. (Mateu 25:31-46).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,

acompanyat de tots els àngels,

s’asseurà al seu tron gloriós

i es reuniran davant d’ell tots els pobles.

Llavors els separarà entre ells

com un pastor separa les ovelles i les cabres,

i posarà les ovelles a la dreta,

i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta:

Veniu beneïts del meu Pare:

preneu possessió del Regne

que ell us tenia preparat des de la creació del món.

Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar,

quan tenia set em donàreu beure,

quan era foraster em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, em vau vestir,

quan estava malalt em vau visitar,

quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

i us vam donar menjar,

o que passàveu set, i us vam donar beure?

¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir,

o despullat, i us vam vestir?

¿Quan us vam veure malalt o a la presó,

i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,

per petit que fos,

m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra:

Lluny de mi, maleïts:

aneu-vos-en al foc etern

preparat per al diable i els seus àngels.

Vosaltres, quan jo tenia fam,

no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,

quan era foraster, no em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,

quan estava malalt o a la presó,

no em vau visitar.

Ells li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

o que passàveu set, foraster,

despullat, malalt o a la presó,

i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,

per petit que fos,

m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns,

mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

LLENGUATGE.

1. Heus aquí una BONA FESTA amb un MAL  LLENGUATGE.

Una “Bona Festa”.

Perquè és reconfortant poder acabar l’any litúrgic celebrant l’èxit de la Humanitat.

Des del primer capítol de la Bíblia se’ns presenta el propòsit de Déu de crear l’Home a imatge i semblança seva. I aquest Home, imatge i semblança de Déu, està destinat a ser rei de la creació (Gènesi 1,26-29).

Però quan mirem la història de la Humanitat comprovem que la immensa majoria dels humans ha viscut i viu sota el pes de l’opressió, del dolor i de la mort. Semblaria, doncs, que el projecte de Déu ha fracassat.

2. Però en Jesús de Natzaret  -que és també un condemnat a mort-  descobrim que aquesta nostra vida sobre la terra no és pas encara la Vida a què estem cridats, sinó només el camí que ens hi pot acostar. Això canvia radicalment el significat del sofriment i de la mort. La mort ja no comporta el fracàs de la Vida sinó el terme del camí que porta a la Vida.

3. No és en els que moren o són assassinats que la Vida fracassa, sinó en els assassins. Ben cert: en aquests, la Vida ha fracassat.
En canvi, aquells en els quals la Vida ha reeixit són “una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar... Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”, com llegíem el dia de Tots Sants (Apocalipsi 7,9).
Tothom qui estima, recorre amb èxit el camí cap a la Vida, i esdevé imatge i semblança de Déu, perquè Déu és amor (1ªCarta de Joan 4,8).

4. Un “mal llenguatge”.

Perquè l’expressió  “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una societat plural com la nostra, té el perill de ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no-cristians com per molts dels mateixos cristians.
Passa el mateix que amb la paraula “messies” en temps de Jesús. Els Evangelis ens diuen una i altra vegada que Jesús va prohibir severament als seus deixebles que diguessin a ningú que ell era el messies (Marc 8,30).

Els Evangelis només accepten per a Jesús el qualificatiu de “messies” o “rei” en el context de la Creu. És a dir: quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva “reialesa”; una reialesa que té, per únic tron, la Creu (Mateu 27,37)

5. Però quan el missatge cristià s’ha convertit en una Religió amb més de mil milions de “seguidors”,  i el “vicari de Crist” és un “Cap d’Estat” amb ambaixadors a la majoria dels països... aleshores, una festa que se’n digui “Jesucrist, rei de tot el món” comporta una ambigüitat perillosa i provocativa.

¿Com us sembla que serà interpretada aquesta festa pels companys musulmans, budistes o simplement no religiosos?

¿Com reaccionaríem nosaltres si a les mesquites de casa nostra celebressin una festa semblant, però des del punt de vista de l’Islam?

6. L’evangeli d’avui ens situa en la perspectiva correcta. Ens parla de Jesús fent servir l’expressió “el Fill de l’home”. És a dir: l’Home.

L’ésser humà és el criteri d’avaluació.

L’escenificació que fa Mateu és solemne i radical. Només hi ha dues classes de persones:

- les que han atès l’Home en els altres,

- i les que no han atès l’Home en els altres.

Només hi ha dues sentències: “Veniu, beneïts” als primers, i “Lluny de mi, maleïts” als segons.

“Veniu beneïts del meu Pare... quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set em donàreu beure,... (Mateu 25,34).

Lluny de mi, maleïts... quan jo tenia fam, no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,...”  (Mateu 25,41).

7. Cap referència a si eren d’una religió o d’una altra o sense religió. Cap al·lusió a altres coses que no siguin el comportament generós i solidari envers els altres.

I no hi valen les excuses: “Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós? Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi” (Mateu 25,44).

No se’ns parla de Jesús com a fundador, iniciador o centre d’una religió. Se’ns parla de l’ésser humà, per petit que sigui.

8. Seguint el llenguatge d’aquest evangeli, potser seria més oportú anomenar aquesta celebració final de l’any litúrgic: “Festa de l’Home, Rei de la Creació”. Però, donat que la paraula “rei” està tan devaluada, potser en podríem dir simplement: “Festa de la Plenitud humana”.

MISSATGE.

9. L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge ha rebut el do de la vida terrena com a camí vers la Vida. “Veniu beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món” (Mateu 25,34).

RESPOSTA.

10. A) Esforçar-nos per adequar el llenguatge a la nova situació de pluralisme. El llenguatge és per expressar-se, però recordant que també arriba als altres, els quals l’entendran des de la seva pròpia experiència i manera de pensar.

El llenguatge ha de ser apte per esdevenir diàleg; i perquè el diàleg sigui correcte cal tenir sempre en compte com serà entès.

11. B) Sigui quina sigui la nostra religió o no-religió, cal atendre l’altre, per petit que sigui.

També cal dir que vivim en una societat en què el "missatge de Jesús" hi ha entrat suficientment com perquè l’atenció als altres hagi pres, en bona part, la forma de Serveis Socials. Cal alegrar-se d’aquesta situació i és necessari col·laborar-hi des de la pròpia situació; per exemple: pagant els impostos que fan possibles aquests serveis, i controlant el seu ús, destinació i gestió; suplint deficiències;...

També cal no abusar d'aquests serveis, perquè els abusos d'uns impedeixen que se'n beneficiïn els qui realment els necessiten.

Avui, els serveis socials estan tan “erosionats” per persones que no els necessiten realment, per empreses poderoses que n’abusen o per una gestió incorrecta, que sovint no arriben als qui els necessiten de debò. No ho podem tolerar, ni excusar les seves causes.

I això sense parlar de les diferències que una incorrecta distribució de les riqueses ha generat entre els països. No hi ha “països pobres” i “països rics” sinó països empobrits i països enriquits.

PREGUNTES per al diàleg.

1. El missatge central de la festa d’avui coincideix força amb les diferents declaracions de l’ONU sobre “DretsHumans” i “Drets delsInfants”, ... Busqueu-hi diferències i coincidències.

2. L’evangeli d’avui fa inclusió amb l’evangeli de les Benaurances (Mateu 5, 1ss). A la paraula “feliços” hi correspon ara l’expressió “veniu beneïts del meu Pare”. Compareu els dos textos.

3. Amb aquest diumenge acaba l’actual Any A del calendari litúrgic. Diumenge que ve començarem l’Any B. ¿Teniu una idea prou precisa sobre el significat de l’Any Litúrgic en el seu conjunt? Quines són les seves festes de referència? Què signifiquen les lletres A, B, i C per identificar un any litúrgic?