Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI.
Creu. Jerusalem. Pensar. Pere. Satanàs. Tercer dia.
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
→ Veure també
- Entrevistes amb Fid’ho: Diumenge
22. A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Jeremies 20,7-9).
M’heu
afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir;
us heu
apoderat de mi i m’heu dominat,
però ara
passen el dia divertint-se a costa meva,
tothom es
riu de mi.
Sempre que
parlo, dono el crit d’alarma;
el meu clam
anuncia invasions i devastació.
Tot el dia
la paraula del Senyor
m’és un
motiu d’escarnis i de burles.
A la fi
pensava: no en vull parlar més;
no diré res
més en nom d’Ell.
Però llavors
sentia en el meu cor un foc que cremava;
sentia un
incendi dintre els meus ossos.
Estic rendit de tant aguantar; ja no puc més.
2ª LECTURA (Romans 12,1-2).
Germans,
per l’amor
entranyable que Déu ens té,
us demano
que li oferiu tot el que sou,
com una
víctima viva, santa i agradable.
No us
emmotlleu al món present;
transformeu-vos
renovellant
la vostra manera de veure les coses,
perquè
pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu:
reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
EVANGELI. (Mateu 16,21-27).
En aquell
temps...
Jesús
començà a deixar entendre als deixebles
que havia
d’anar a Jerusalem,
que havia de
patir molt de part dels notables,
els grans
sacerdots i els mestres de la Llei,
i que havia
de ser mort
i de
ressuscitar el tercer dia.
Pere,
pensant fer-li un favor,
es posà a
renyar-lo:
“De cap
manera, Senyor:
a vós això
no us pot passar!”
Però Jesús
es girà i li digué:
“Fuig
d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no
penses com Déu, sinó com els homes.
Llavors
Jesús digué als deixebles:
“Si algú vol
venir amb mi,
que es negui
ell mateix,
que prengui
la seva creu i m’acompanyi
Qui vulgui
salvar la seva vida la perdrà,
però el qui
la perdi per mi, la retrobarà.
¿Què en
trauria l’home
de guanyar
tot el món si perdia la vida?
¿Què podria
pagar l’home
per rescatar
la seva vida?
Perquè el
Fill de l’home ha de venir
en la glòria
del seu Pare,
voltat dels
seus àngels,
i ell pagarà
cadascú segons les seves obres”.
LLENGUATGE.
Nota.
En part, els Apunts sobre el llenguatge d’aquest evangeli d’avui
els podeu trobar a la festa de St. Pere, i al
diumenge passat (Diumenge 21 A). Aquí em fixaré més en el significat
de la "Creu".
1. “... que prengui la seva creu...”
La Creu
té dos significats diferents però
complementaris.
En primer lloc representa allò més propi i característic dels deixebles de Jesús: la seva decisió de viure la vida en forma de vida-que-es-dóna.
En aquest sentit, la Creu és vista com un arbre, i representa la recuperació del
mític Arbre de la Vida, el fruit del qual permet gaudir d’una vida de debò, aquella que no sucumbeix
a la mort.
Repassem el meravellós mite del Paradís
terrenal (Gènesi 2,8-25). Al “centre” del Jardí hi havia "dos arbres". En realitat era només un, i depèn de cadascú que sigui o “l’Arbre de la Vida”,
o l’Arbre del coneixement (de la determinació) del Bé i del Mal.
L’Home queda advertit que si en cull com a “fruit”
la determinació del Bé i del Mal,
morirà sense remei. La mort no serà un "càstig" per desobediència
sinó l’efecte directe d’un fruit
mortalment verinós per als Humans, abans de arribar a la seva adultesa.
De fet, els Humans no hem resistit la temptació
de buscar-hi el “fruit” que ens faci “com déus”...
Així hem fet aparèixer en el nostra “jardí” el Reialme de la Mort, quedant “perdut” l’Arbre de la Vida.
2. La decisió de “determinar el Bé i el Mal” converteix la Humanitat en una gran sala de judicis on tots ens enfrontem a tots com a “acusadors” i “acusats”, jutges i jutjats, condemnadors i condemnats.
L’Arbre
de la determinació del Bé i del Mal no és cap invent literari sinó el
reflex, en forma de mite, de l’experiència més tràgica que generem i sofrim els
Humans.
En nom del Bé o el Mal que cadascú
determina segons el “Poder” de què disposa, hem fet guerres (fins i tot
"santes"), genocidis, sacrificis humans, matances, tortures,
violacions, esclavituds, neteges ètniques, empresonaments,...
3. Només renunciant al fruit
verinós de l’Arbre del
bé i del mal és possible
recuperar l’Arbre de la vida.
Aquest és el significat de la “vida de Jesús”, el Nou Adam, primogènit d’una nova Humanitat. La seva “Creu” esdevé el nou Arbre de la
vida. Jesús n’és el fruit que en
penja oferint-se com aliment.
“Prendre la pròpia Creu” vol dir
alimentar-se de l’Arbre de la vida
i, a la vegada, fer-se’n “fruit”
per als altres.
4. Però la Creu pot rebre un segon significat.
L'Arbre de la vida també pot ser pres per intentar ser “com
déus”, i continuar jutjant, condemnant i matant.
La Creu, en Jesús, va ser el
compliment d’una sentència de mort: “Nosaltres
tenim una Llei i, segons aquesta Llei, home aquest ha de morir” (Joan 19,7). També a
l’Església, adoptant estructures de “Poder”, s’ha jutjat, condemnant i matat en "nom del Bé
i del Mal”.
Ha estat la "corrupció de la Creu". Prendre la Creu com a "espasa".
5. “Prendre la Creu” significa a vegades pot significar ser condemnat. I, a pesar d’això,
continuar mantenint-se fidel a la
Humanitat. “Si ets Fill de Déu baixa
de la creu, ... i creurem en tu”, els grans sacerdots, amb els mestres de
la Llei i els notables, digueren a Jesús (Mateu 27,40-42). Si Jesús
hagués “baixat de la Creu” hauria corroborat el Reialme de la Mort i la seva manera de fer. Si hagués baixat de la Creu ¿en quin “Messies” haurien cregut els qui l’increpaven?
Baixant de la Creu per salvar-se,
Jesús s’hauria fet, ell també, súbdit del Reialme de la Mort.
“Qui
vulgui salvar la seva vida la perdrà.” Per això Jesús es va mantenir fidel
a donar la vida. I aquí apareix la
gran novetat: aquesta vida donada
és acollida per Déu, que és Vida-que-es-dóna. En Déu la vida
donada és “resurrecció”.
Gràcies a Jesús el mític Arbre de la Vida torna a estar en el nostre “horitzó”
per si volem “alimentar-nos-en.
6. “Prendre la Creu” no comporta conformar-se
estoicament al “sofriment”. El sofriment
sempre forma part del “encara no...” en una vida que s’està fent.
“Prendre la Creu” és obrir-se a l’horitzó que il·lumina la vida, i transforma el dolor en solidaritat amb tots els qui pateixen,
i converteix la “mort” en donació plena.
És el “pas” (“pasqua”) a la Vida compartida o Resurrecció.
MISSATGE.
7. L’evangeli d’avui apunta directament al nucli del missatge cristià: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.
Aquest missatge queda ressaltat,
per contrast, en l’actitud dels deixebles,
evidenciada en la intervenció de Pere: “De
cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar”.
Pere acabava de proclamar que Jesús és el Messies, fill del Déu viu;
però ell pensa encara com a “súbdit” del Reialme
de la Mort. Ell encara confia més en l’espasa que en la vida-que-es-dóna
(Joan 18,10).
Pere personifica el “deixeble que encara
no segueix Jesús, però que
acabarà entenent-lo, i el seguirà”.
En la figura de "Pere" queda clara la necessitat d'una actitud permanent de conversió.
RESPOSTA.
8. El missatge és fa proposta. I la nostra resposta a aquesta proposta és acceptar-la.
L’actitud de Pere és un toc d’atenció:
tan pròxim a Jesús i, no obstant, la seva “resposta” és no acceptar la proposta.
Hi ha el perill de que ens passi també a nosaltres.
Hi ha moltes maneres de “prendre la
creu”. No totes són vàlides.
A vegades s’ha “pres” perquè tenia forma d’espasa. A vegades s’ha “pres” com un
amulet o talismà: A vegades s’ha “pres” com a bandera per anar a la guerra; o
per dictar sentències a mort. A vegades s’ha “pres” per fer-ne un penjoll d’or
o plata lluït al coll;...
9. Durant dos mil anys els deixebles de Jesús hem comès tantes
barbaritats en nom de la Creu... Ens cal estar molt atents
per no tornar a caure en errors o pecats passats...
Potser ens feria bé anar contraposant la
nostra “creu” amb l’Arbre de la vida i amb l’Arbre de la mort: si
dóna Vida, és la Creu de Jesús; si dóna mort, és la creu que Pilat imposa.
1. El Cristianisme és un missatge “trist” perquè parla de la Creu?
2. L’actitud de Pere que Jesús refusa, creieu que encara està present en l’Església? En quins aspectes?
3. Hi ha
moltes classes i estils de santcristos.
Com a suport simbòlic i expressió de fe, segurament n’hi ha de més adequats i
de no tant. Què opineu del santcrist de la vostra parròquia, de la
vostra església, de la vostra habitació,...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada