1er. Diumenge d'Advent. Any A.

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.

(Any litúrgic).        Fill de l’home.   Hora menys pensada.   Temps.    Vetlleu.

 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.
 
  

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.

  

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).    Diluvi.      

  

→ Veure també: →  Entrevistes amb Fid’ho.  Advent-1

A. LECTURES.

 1ª LECTURA.  (Isaïes 2,1-5).

 

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós,

sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma

la muntanya del temple del Senyor

al cim de les muntanyes i per damunt dels turons.

Totes les nacions hi afluiran,

hi aniran tots els pobles dient:

«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,

al temple del Déu de Jacob,

que ens ensenyi els seus camins

i seguim les seves rutes;

perquè de Sió en surt l’ensenyament,

de Jerusalem, l’oracle del Senyor.»
Ell posarà pau entre les nacions

i apaivagarà tots els pobles,

forjaran relles de les seves espases

i falçs de les seves llances.

Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,

ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob,

veniu, caminem a la llum del Senyor.

 

 

2ª LECTURA (Romans 13,11-14a). 

Germans,

siguem conscients dels moments que vivim.

Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.

Avui tenim la salvació més a prop nostre

que quan vam abraçar la fe.

S’acaba la nit i el dia s’acosta.

Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca,

revestim-nos l’armadura del combat a plena llum.

Comportem-nos dignament com a ple dia.

Fora l’abús de menjar i beure,

fora els plaers i les impureses,

fora les renyines i les enveges.

Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

 

 

EVANGELI. (Mateu 24,37-44). 

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

«Quan vindrà el Fill de l’home

passarà com en temps de Noè.

Els dies abans del diluvi

tothom continuava menjant i bevent i casant-se,

fins que Noè hagué entrat a l’arca.

No s’havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.

Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home.

Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp,

potser l’un fora pres i l’altre deixat;

si hi hagués dues dones molent plegades,

potser l’una fora presa i l’altra deixada.

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu

quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs:

si el cap de casa hagués previst

l’hora de la nit que el lladre vindria,

no s’hauria adormit

ni hauria permès que li entressin a casa.

Estigueu a punt també vosaltres,

que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

 

B. LLENGUATGE.

1. Comencem un nou Cicle Litúrgic. El Cicle litúrgic cons de tres ans: Any A, Any B i Any C, corresponents als tres Evangelis sinòptics: Mateu, Marc i Lluc. L’Evangeli de Joan no té “any propi” perquè té una estructura diferent de la del Sinòptics, difícil de combinar-se amb ells. Es distribuirà fragmentàriament en els tres anys del cada Cicle, sobretot en temps de Nadal i de Pasqua.

Encara que cada Any litúrgic comença amb els quatre diumenges d’Advent, (“preparació del Nadal”), el primer diumenge d’Advent és també el primer diumenge de l’Any litúrgic, i el Missal ens fa llegir un fragment dels del Final. Sembla una bona pedagogia que ja des del primer moment se’ns presenti l’horitzó final vers el qual avancem.

Tot el Cicle litúrgic, amb les seves festes i celebracions, mira cap al seu terme: l’adveniment del fill de l’home (l'Home).
Amb tot, aquest "terme" es manifesta amb dos cimals:

- Nadal, que ens mostra el fet sorprenent de la “Humanització”. Jesús hi és presentat com el “Fill de l’Home” o Fill de la Humanitat (Mateu1,1ss).

- Pasqua, que ens mostra com la Vida arriba a la Plenitud prenent forma de vida donada i compartida (resurrecció).
La Vida donada i compartida, mostra Jesús com a “Fill de Déu” (Mateu 27,54). En Ell, tots els Humans som invitats a esdevenir també “fills de Déu”. Fills en el Fill.

 

2. El relat que hem llegit ens mostra, amb un llenguatge apocalíptic, l’esdeveniment més important i esperat de la Història de la Humanitat, la “vinguda del fill de l’Home”, que ens podria passar desapercebuda si no hi estem molt atents!
Per què?

Perquè és un esdeveniment que no s’imposa sinó que només es proposa com una oferta. No esdevenim imatge de Déu per “disseny” o per “evolució”. És una oferta que se’ns fa, la bellesa i la bondat de la qual només podem “veure-les” des de “dintre”, des de l’acolliment de la oferta.
Aquest “acolliment” pot ser explícit, o implícit en l’opció per la  “bellesa de la bondat”.

 

3. Els Evangelis són, en certa manera, una correcció-per-ampliació d’allò que ja se’ns diu en el primer capítol de la Bíblia. El Gènesi ens parla de l’Home (home i dona) creat perquè esdevingui “imatge de Déu” (Gènesi 1,26).
Això hi és afirmat per deixar clar que res del que hi ha al Cel (astres), o a la Terra, no és Déu, ni imatge de Déu, ni ha de ser adorat o venerat com a Déu. 

“Déu no l’ha vist mai ningú”, i la única imatge que tenim d’Ell és la que Ell mateix ens va donant: (La descoberta progressiva de) l’ésser humà que es va “realitzant” (Joan 1,18).

 

4. L'ésser humà concret sovint està molt lluny de ser imatge de Déu. Déu és lliure i creador, i l’Home no pot ser imatge seva si no es va fent “lliure i creador”.

Així, arribats a l’Evangeli, hi descobrim que, en el Gènesi, l’Home no és encara  “creat” del tot, sinó només en forma d’una Història que es va realitzant a mesura que els Humans anem  assumint i desenvolupant els dons de la llibertat i de la creativitat.
És així que cadascú va veient “aparèixer” el fill de l’Home, cap a l’Home perfecte.

 

I aquí està el punt central: només podem “veure” l’home imatge de Déu quan ja som suficientment humans. Dit d’una altra manera: només podem veure l’arribada de l’Home perfecte si vivim de cara als humans.
Si hi vivim d’esquenes (menyspreant, utilitzant, dominant... els altres), no veurem res de res. Seríem cecs.

“Veure” o “no veure” l’Home. “Aquesta és la qüestió”.
Ser “pres” per la Humanitat o ser “deixat”. És una qüestió personal de cadascú.
El simple comportament exterior és ambivalent. És en el més profund de si mateix que cadascú decideix si viu de cara els altres o si hi viu d’esquenes. “Si hi hagués dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada” (Mateu 24,40). 

 

5. Els Evangelis ens presenten la figura de Jesús com una “paràbola” d’aquest “procés d’humanització”.
En ell se’ns fa visible anticipadament el camí i el terme de la Història humana.
La mort-resurrecciosa de Jesús (vida que es dona) és la imatge que ens permet veure ja el “Projecte de Déu” plenament dissenyat (Mateu 28,18s).

 

6. L’Home, que és “creat” per Déu, no és un simple “producte”.
Déu Creador ens ha fet “creadors”. A “imatge seva”.
Som invitats a crear-nos, establint entre nosaltres relacions d’amor.
Ens fem “humans” creant Humanitat.
I creem Humanitat quan la nostra vida pren forma de “resposta a una presència”. Per això ens cal estar sempre atents a les possibles “presències”.
 
Així el do rebut esdevé també obra i mèrit nostre. Sense deixar de ser “creatures” esdevenim també “fills”, perquè participem de la VIDA mateixa de Deu. Fills en el Fill.

 

7. Hem estat dotats de llibertat. Però la llibertat també és un repte: amb ella podem crear humanitat; però també inhumanitat. La llibertat fa possibles l’amor creatiu, però també, inhibint-la, l’odi destructor.
De fet, les dues coses són ben presents en el nostre món.

 

 

MISSATGE.

8. Al començament d’un nou Any Litúrgic, les Lectures que hem fet ens presenten l’horitzó a què estem cridats, i la necessitat d’estar-hi atents per no perdre el camí.
Estar atents a cada ocasió que se’ns presenti per fer humanitat, perquè no sabem si tornarà a presentar-se. No aprofitar cada ocasió podria tenir com a resultat més “víctimes” del mal i de la injustícia. “Un simple somriure oportú pot salvar una vida”.

 

RESPOSTA.

9. La llarga Història de la Humanitat està formada per hores i minuts. Cada moment “ofereix” la seva invitació a fer humanitat. “Siguem conscients del moment que vivim”, ens diu St. Pau en la segona Lectura (Romans 13,11). “No s’havien adonat de res”, ens adverteix Jesús en l’evangeli d’aquest diumenge (Mateu 24,39).  

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Cada any recomença l’any litúrgic, però cada any el vivim diferentment als anteriors. ¿Noteu com canvieu d’un any per l’altre? ¿Com descriuríeu aquest canvi?

 

2. A les Lectures se’ns invita a estar atents a la vinguda del fill de l’Home. ¿Com es manifesta això avui i aquí?

 

3. En Ciència, “Història” significa la narració ordenada de fets documentats. Però en la Bíblia, “Història” té un sentit molt més profund. Com el descriuríeu?