Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex general).
Apòstols (Deixebles). Creu. Jesús. Recompensa.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Apòstols.
→ Veure també Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 13.A
LECTURES.
1ª Lectura (2 Reis 4, 8-11. 14-16a)
Un dia
Eliseu passava per Sunam.
Hi havia
allà una dona benestant
que l'obligà
a quedar-se a menjar a casa seva.
Des d'aquell
dia, cada vegada que Eliseu hi passava,
s'hi quedava
a menjar.
Llavors ella
digué al seu marit:
«Estic
convençuda que l'home de Déu
que passa
sempre per casa nostra és un sant.
Fem-li una
petita habitació d'obra a la terrassa,
posem-hi un
llit, una taula, una cadira i un llum,
i cada
vegada que vingui podrà retirar-se allà.»
El dia que
Eliseu hi anà,
es retirà en
aquella habitació i s'hi quedà a dormir.
Llavors
Eliseu digué a Guihezí, el seu criat:
«¿Què podem
fer per aquesta sunamita?»
Guihezí li
respongué:
-«Mira, no
té fills, i el seu marit ja és gran.»
Eliseu li va
dir: «Crida-la.»
Guihezí la
cridà, i ella es presentà
i es quedà a
l'entrada de l'habitació.
Eliseu li
digué:
«L'any que
ve, per aquest temps,
amanyagaràs
un fill».
2ª Lectura (Romans 6, 3-4. 8-11)
Germans:
Tots els qui
hem estat batejats en Jesucrist,
hem estat
submergits en la seva mort.
Pel baptisme
hem estat sepultats amb ell en la mort,
perquè, tal
com Crist,
gràcies al
poder admirable del Pare,
va ser
ressuscitat d'entre els morts,
també
nosaltres emprenguem una nova vida.
I si hem
mort amb Crist,
creiem que
també viurem amb ell.
I sabem que
Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts,
ja no mor
més,
la mort ja
no té cap poder sobre ell.
Quan ell
morí,
morí per al
pecat una vegada per sempre,
però ara que
viu, viu per a Déu.
Igualment
vosaltres,
penseu que
sou morts pel que fa al pecat,
però viviu
per a Déu en Jesucrist.
Evangeli (Mateu 10, 37-42)
En aquell
temps Jesús digué als seus apòstols:
«Qui estima
el pare o la mare més que a mi,
no és bo per
venir amb mi.
Qui estima
els fills o les filles més que a mi,
no és bo per
venir amb mi.
Qui no pren
la seva creu i m'acompanya,
no és bo per
venir amb mi.
Els qui
vulguin guardar la vida en poder seu,
la perdran,
però els qui
per causa meva l'hauran perduda,
la
retrobaran.
Qui us acull
a vosaltres, m'acull a mi,
i qui
m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.
Qui acull un
profeta perquè és profeta,
tindrà la
recompensa dels profetes,
qui acull un
just perquè és just,
tindrà la
recompensa dels justos,
i tothom qui
doni un vas d'aigua fresca
a un
d'aquests petits,
només perquè
és el meu deixeble,
us dic amb
tota veritat,
no quedarà
sense recompensa.»
LLENGUATGE.
Nota:
Les paraules
sorprenents que Mateu posa en boca de Jesús, tenen un paral·lel en l’evangeli
de Lluc que és llegit el diumenge 23 de l’Any C. Allà hi podeu trobar més Apunts.
1. Mateu
centra el seu Evangeli en cinc grans discursos
de Jesús, en paral·lelisme amb els cinc
Llibres de la Llei de Moisès (Pentateuc).
Les paraules que hem llegit pertanyen al segon
discurs, que Mateu dedica a les Instruccions
de Jesús als Dotze apòstols, en enviant-los a predicar pels pobles de
Galilea (Mateu 10,5).
És possible
que algunes paraules d’aquest discurs,
siguin de Jesús mateix. Amb tot, és evident que les primeres paraules llegides
en el fragment d’avui no van ser pronunciades per Jesús sinó que és Mateu qui les posa en boca de Jesús
quan ja no hi havia cap perill d’entendre-les equivocadament contraposant
l’amor a ell i l’amor al pare, a la mare, al fill o filla.
2. El mateix
Jesús havia ensenyat que l’amor a Déu es manifesta en l’amor al pròxim (Mateu 22,39), i ningú més pròxim que els propis pares o fills.
Però també
pot passar que, quan estimem les persones més pròximes, les estimem de
tal manera que, en realitat, no les estimem a elles sinó a nosaltres mateixos en elles. Per això Mateu posa en boca de Jesús
la referència a “prendre la creu”: expressió que, després de l’experiència
de Jesús, havia esdevingut el símbol inequívoc d’una vida viscuda com a donació
als altres. I ho confirma amb unes paraules directes i explícites: “Els qui vulguin guardar la vida en poder
seu, la perdran; però els qui per causa meva l'hauran perduda (donada), la retrobaran” (Mateu 10,39).
MISSATGE.
3. “...qui
m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat”.
L’obra de
Déu no és ni “l’Església”, ni la Religió, ni els Cristians... L’obra de Déu és la Humanitat. Per això la missió dels apòstols (dels “enviats”) és fer Humanitat (Gènesi 1, 26) i, així, fer-se
ells mateixos humans. Tot amor concret, sigui als pares, als fills, o
fins i tot als enemics (Mateu 5,44), només ens humanitza
si és viscut en l’horitzó de l’amor a la Humanitat.
RESPOSTA.
4. Una vegada vaig veure una figuera petita i escarransida, voltada de rebrolls. Els rebrolls se la menjaven. No podia créixer per donar fruits.
Els éssers
humans som capaços de tenir molts i variats amors. Però hem de vigilar
perquè no ens passi com a aquella figuera. Hem de veure si aquests amors
ajuden o impedeixen l’amor a Jesús; és a dir: l’amor a la Humanitat.
Només l’amor a la Humanitat dóna
unitat i eficàcia als altres amors, i ens realitza també a nosaltres mateixos.
“Els qui per causa meva hauran perdut la
vida, la retrobaran” (Mateu
10,39).
Cada un de
nosaltres és com una fulla d’un gran arbre. Cada fulla pot estimar el sol, la pluja, l’aire, les flors, els insectes, la
humitat,... Però tot està en funció de l’arbre
per al que viu i del qual viu. Separada de l’arbre, la fulla no podria ni
existir.
5. Com a deixebles de Jesús hem d’estimar la
nostra família, la nostra comunitat, les nostres veritats, les nostres obres
d’art, les nostres festes, les nostres celebracions, el nostre llenguatge,...
Però tot això és vàlid quan és una manera concreta d’estimar la Humanitat.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Alguna vegada, el vostre amor a l’Església us ha dificultat el vostre amor a la societat en què viviu?
2. En l’exercici dels vostres drets, té preferència el bé comú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada