1ª LECTURA. (Actes 2,14a.36-41).
El dia de la Pentecosta,
Pere es posà dret amb els onze,
alçà la veu i digué a la gent:
«Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte
que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar,
Déu l’ha constituït Senyor i Messies.»
En sentir això, es van penedir de tot cor,
i deien a Pere i als altres apòstols:
«Germans, digueu-nos què hem de fer.»
Pere els va respondre:
«Convertiu-vos,
i que cadascun de vosaltres es faci batejar
en el nom de Jesús, el Messies,
per obtenir el perdó dels pecats.
Així rebreu el do de l’Esperit Sant,
ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills,
i per a tots aquells que ara són lluny,
però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.»
Pere continuava confirmant això mateix
amb moltes altres paraules
i els feia aquesta recomanació:
«Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.»
Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar,
i aquell dia s’afegiren a la comunitat
unes tres mil persones.
2ª LECTURA (1ª Pere
2,20b-25).
Estimats:
Si després d’obrar bé us toca sofrir,
i ho suporteu amb paciència,
això sí que té mèrit davant de Déu.
Aquesta és la vostra vocació,
ja que també Crist patí per vosaltres,
i així us deixà el seu exemple
perquè seguiu les seves petjades.
«Ell no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.»
Quan l’insultaven, no responia insultant;
quan el turmentaven, no responia amb amenaces;
sinó que confiava la seva causa
a aquell que judica amb justícia.
A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes»,
perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.
«Les seves ferides ens curaven.»
Tots vosaltres «anàveu errants
com un ramat que es dispersa»,
però ara heu tornat a aquell
que és el vostre pastor i guardià.
EVANGELI. (Joan 10,1-10).
En aquell temps, Jesús parlà així:
«Us ho dic amb tota veritat:
el qui no entra per la porta al corral de les ovelles,
sinó que salta per un altre indret,
és un lladre o un bandoler.
El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:
el guarda li obre la porta,
i les ovelles reconeixen la seva veu;
crida les que són seves, cadascuna pel seu nom,
i les fa sortir.
Quan té a fora totes les seves, camina al davant,
i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen,
perquè no reconeixen la veu dels estranys.»
Jesús els parlà amb aquest llenguatge,
però ells no entengueren què volia dir.
Jesús continuà:
«Us ho dic amb tota veritat:
Jo sóc la porta de les ovelles.
Tots els qui havien vingut abans que jo
eren lladres o bandolers,
però les ovelles no en feien cas.
Jo sóc la porta.
Els qui entrin passant per mi,
se salvaran de tot perill,
podran entrar i sortir lliurement
i trobaran pasturatges.
Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa.
Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida,
i en tinguin a desdir.»
LLENGUATGE.
1. A vegades el missatge
dels Evangelis és tan radical que no tenim altra sortida que canviar-ne el
sentit o dir que no l’entenem. Això ha passat sovint amb les paraules que hem
llegit avui. El mateix evangelista ens fa notar que els oients no entengueren què volia dir, tot i que
Jesús havia fet servir un llenguatge molt gràfic, concret, i basat en
l’experiència diària. “El qui no entra
per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és
un lladre o un bandoler”. Evidentment! Un lladre o un bandoler sempre busca
el punt dèbil, inesperat, desprotegit...
2. Però, pel simple fet d’existir, ja entrem en la vida dels altres, i els altres entren en la nostra vida. Vivim convivint. Per tant, es
tracta de veure si hi entrem per la porta
o si som assaltadors; i també de
veure si qui entra en la nostra vida hi entra per la porta o ens assalta per
algun cantó. Assaltar vol dir entrar
usant la força o l’engany, amb segones intencions, buscant només el propi
interès, o utilitzant lleis o drets que pretenen “avalar” la intromissió.
3. Que Jesús sigui la porta
de les ovelles vol dir que tenim dos espais: l’exterior, comú
a tots; i l’interior, particular, personal, reservat, al qual només es
pot entrar amb permís de la pròpia
persona i en la mesura que ella el vulgui compartir. És un espai que ha
de ser vist com a sagrat per tots els
altres.
4. Que Jesús sigui la porta
de les ovelles també vol dir que cada ovella
té llibertat per entrar i sortir. Entrar i sortir de si mateixa, del món
en què pot estar reclosa per les pròpies manies o per valoracions
alienes. Tenir porta ens fa possible
no ofegar-nos en l’aire resclosit de la nostra closca, o d’una “identitat”
imposada.
5. “Tots els qui havien
vingut abans que jo eren lladres o bandolers”. Aquestes paraules de Jesús
són duríssimes. Abans de Jesús havien
vingut Moisès, els Profetes, els Reis, els Cabdills salvadors, els Mestres de la Llei... De tots ells s’afirma que eren
lladres o bandolers. Terrible!
Però, quina diferència hi ha entre ells i Jesús? Doncs, que tots
ells van parlar al poble situant-se per
sobre del poble. Resultat? La
destrossa de les ovelles. Només cal
repassar la Història; només calia reconèixer la situació en què es trobava el poble.
En canvi Jesús és cent per cent poble; i es manté fidel al poble fins i tot quan el poble
mateix, enganyat pels poderosos,
demana la seva destrossa (crucifixió).
6. Amb aquesta afirmació tan dura, Jesús ens indica que hi ha una única porta de les ovelles. No hi
ha cap altra manera justa d’entrar
en la vida d’una altra persona que no sigui d’igual a igual, d’humà a humà. Jesús és l’Home; en
ell hem “vist” que ser humans vol dir entendre la convivència com un servei mutu
per créixer junts en humanitat.
Ningú està per sobre ni per sota. La trobada amb els altres ha de
ser des de la llibertat i alliberadora per les dues parts. “Podran entrar i sortir lliurement i trobaran
pasturatges”.
MISSATGE.
7. Cada ovella, cada comunitat (grup espontani d’ovelles), disposa d’un espai íntim, sagrat,
inviolable, i al qual es pot “entrar i
sortir” només passant per la porta
de la llibertat.
Es tracta d’un missatge
tremendament crític amb les nostres societats; un missatge que declara injustes moltes de les relacions
humanes anomenades “institucionals” (Estat,
Religió, Família...).
Però és també un missatge
extraordinàriament alliberador per a tots aquells que no tinguin por a la llibertat i hagin decidit mantenir-se
fidels als homes.
RESPOSTA.
8. Podríem pensar en la manera de funcionar de les nostres
societats, desenvolupades o no. És cert que hi ha societats democràtiques; però, de moment, la seva democràcia és purament formal,
utilitzada sobretot per legitimar el poder
dels Poderosos.
9. Però les paraules que hem llegit haurien de ser escoltades
sobretot pels qui ens anomenem deixebles
de Jesús. És possible que sovint ens sentim assaltats pels propis germans.
Potser també sovint nosaltres som assaltadors.
Per això aquest punt hauria de ser de revisió constant, tant a nivell
personal com a nivell comunitari.
10. A nivell comunitari som corresponsables de la manera com funciona la nostra Església. Sembla
evident que s’hi han incorporat formes pròpies de les societats autoritàries. Considerem normal que s’entri en la vida de les persones o de
les comunitats utilitzant lleis, decrets, costums, tradicions, ritus,
organització,... A vegades, fins i
tot, bloquejant la consciència i la llibertat.
Ens cal fer un gir de 180 graus. Si parlem d’ovelles, ha de ser perquè tots som ovelles. Si parlem de pastors,
ha de ser perquè tots som pastors.
Però sempre, ovelles o pastors alliberats i alliberadors,
imitadors del Pastor-model, que dóna la pròpia vida pels altres convertit
en anyell pasqual. Tot el que no
sigui això és “ser lladre o bandoler”.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Repassant la vostra relació amb les persones més pròximes, considereu que a vegades han
abusat d’aquesta proximitat?
Se us han queixat d’abusar-ne vosaltres? Dit d’una altra manera: L’amor i
l’afecte vers una persona són raó suficient per “entrar” en la seva vida més
enllà del que ella vol?
2. En coses religioses,
heu renunciat a reflexionar des de la vostra consciència? Dit d’una
altra manera: Religiosament parlant,
us considereu persones adultes, o necessiteu que us diguin com heu
d’actuar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada