1ª LECTURA. (Jeremies 20,7-9).
M’heu
afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir;
us heu
apoderat de mi i m’heu dominat,
però ara
passen el dia divertint-se a costa meva,
tothom es
riu de mi.
Sempre que
parlo, dono el crit d’alarma;
el meu clam
anuncia invasions i devastació.
Tot el dia
la paraula del Senyor
m’és un
motiu d’escarnis i de burles.
A la fi
pensava: no en vull parlar més;
no diré res
més en nom d’Ell.
Però llavors
sentia en el meu cor un foc que cremava;
sentia un
incendi dintre els meus ossos.
Estic rendit
de tant aguantar; ja no puc més.
2ª LECTURA (Romans 12,1-2).
Germans,
per l’amor
entranyable que Déu ens té,
us demano
que li oferiu tot el que sou,
com una
víctima viva, santa i agradable.
No us
emmotlleu al món present;
transformeu-vos
renovellant
la vostra manera de veure les coses,
perquè
pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu:
reconèixer
allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
En aquell
temps...
Jesús
començà a deixar entendre als deixebles
que havia
d’anar a Jerusalem,
que havia de
patir molt de part dels notables,
els grans
sacerdots i els mestres de la Llei,
i que havia
de ser mort
i de
ressuscitar el tercer dia.
Pere,
pensant fer-li un favor,
es posà a
renyar-lo:
“De cap
manera, Senyor:
a vós això no
us pot passar!”
Però Jesús
es girà i li digué:
“Fuig
d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no
penses com Déu, sinó com els homes.
Llavors
Jesús digué als deixebles:
“Si algú vol
venir amb mi,
que es negui
ell mateix,
que prengui
la seva creu i m’acompanyi
Qui vulgui
salvar la seva vida la perdrà,
però el qui
la perdi per mi, la retrobarà.
¿Què en
trauria l’home
de guanyar
tot el món si perdia la vida?
¿Què podria
pagar l’home
per rescatar
la seva vida?
Perquè el
Fill de l’home ha de venir
en la glòria
del seu Pare,
voltat dels
seus àngels,
i ell pagarà
cadascú segons les seves obres”.
LLENGUATGE.
Nota.
En part, els Apunts sobre el llenguatge de l’evangeli d’avui els podeu trobar a la festa de St. Pere, i al diumenge passat.
En part, els Apunts sobre el llenguatge de l’evangeli d’avui els podeu trobar a la festa de St. Pere, i al diumenge passat.
1. “...
que prengui la seva creu...”
La Creu té dos significats diferents però
complementaris.
En primer
lloc representa allò més propi i característic dels deixebles de Jesús: la seva
decisió de viure la vida en forma de vida-que-es-dóna.
En aquest
sentit la Creu és vista com un arbre, i representa la recuperació del
mític arbre de la vida, el fruit del qual permet gaudir d’una vida vida, aquella que no sucumbeix a la mort.
Rellegiu, si
us sembla, el meravellós mite del Paradís terrenal (Gènesi 2,8-25). Al centre del jardí hi havia dos arbres: l’Arbre de
la vida i l’Arbre del coneixement
(de la determinació) del bé i del
mal. L’Home queda advertit que, si menja del fruit de l’Arbre de la determinació del Bé i del Mal, morirà sense remei. La
mort no serà un càstig per una desobediència, sinó l’efecte directe d’un
fruit mortalment verinós
per als Humans.
Però els
Humans no hem resistit la temptació de “menjar del fruit” d’aquest arbre perquè “ens fa com déus”, i així hem engendrat el Reialme de la Mort, i hem
perdut l’Arbre de la vida.
2. La
decisió de “determinar el Bé i el Mal” converteix la Humanitat en una gran sala
de judicis on tots s’enfronten a tots com a acusadors i acusats, jutges i
jutjats, condemnadors i condemnats.
L’Arbre de la determinació del Bé i del Mal no
és cap invent literari sinó el reflex, en forma de mite, de l’experiència més
tràgica que hem generat i sofert els Humans. En nom del Bé i del Mal que
cadascú determina segons el “poder” de què disposa, s’han fet guerres (fins i
tot "santes"), genocidis, sacrificis humans, matances, tortures,
violacions, esclavituds, neteges ètniques,...
3. Només
deixant de menjar el fruit de l’Arbre
del bé i del mal és possible
recuperar l’Arbre de la vida, el fruit del qual és tota persona que fa
de la pròpia vida un aliment per als altres. Aquest és el significat de la vida
de Jesús, el Nou Adam, primogènit
d’una nova Humanitat. La creu és el nou Arbre de la vida. Jesús
n’és el fruit que en penja oferint-se
com aliment.
“Prendre la
pròpia Creu” vol dir alimentar-se del fruit de l’Arbre de la vida i, a la vegada, fer-se’n també fruit
per als altres, com Jesús.
4. Però la Creu té un segon significat. El nou Arbre
de la vida coexisteix amb l’Arbre
de la mort. Al Reialme de la Mort s’hi jutja, s’hi condemna i s’hi mata. La
Creu, en Jesús, va ser també el
compliment d’una sentència: “Nosaltres
tenim una Llei i, segons aquesta Llei, home aquest ha de morir” (Joan
19,7).
5. “Prendre
la Creu” significa ser condemnat i, a
pesar d’això, continuar mantenint-se fidel a la Humanitat. “Si ets Fill de Déu baixa de la creu, ... i
creurem en tu”, li diuen els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i
els notables (Mateu 27,40-42). Si Jesús hagués baixat de la Creu hauria
corroborat el Reialme de la Mort i la seva manera de fer. Si hagués baixat de
la Creu ¿en quin “Messies” haurien cregut
els qui l’increpaven? Baixant de la Creu per
salvar-se, Jesús s’hauria fet, ell també, súbdit del Reialme de la
Mort.
“Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà.”
Per això Jesús es va mantenir fidel a donar la vida. I aquí apareix la
gran novetat: aquesta vida donada
és acollida per Déu, que és Vida-que-es-dóna. En Déu la vida
donada és “resurrecció”. Gràcies
a Jesús l’Arbre de la vida torna a estar al nostre abast.
6. “Prendre
la Creu” no és conformar-se estoicament al sofriment. El sofriment sempre forma
part de “l’encara no...” d’una vida que s’està fent. “Prendre la Creu” és obrir-se a un horitzó
que il·lumina la vida i transforma el dolor en solidaritat amb tots els qui
pateixen, i converteix la mort en plenitud de donació i pas (“pasqua”) a la Resurrecció.
MISSATGE.
7. L’evangeli
d’avui apunta directament al nucli del missatge cristià: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva
creu i m’acompanyi.
Aquest missatge
queda ressaltat, per contrast, en l’actitud dels deixebles, personalitzada en la intervenció de Pere: “De cap manera, Senyor: a vós això no us pot
passar”.
Pere acabava
de proclamar que Jesús és el Messies,
fill del Déu viu; però ell pensa encara com a “súbdit” del Reialme de la
Mort. Ell encara confia més en l’espasa que en la vida-que-es-dóna
(Joan 18,10). Pere personifica el “deixeble que encara no segueix Jesús, però que acabarà entenent, i el seguirà”.
RESPOSTA.
8. El missatge
és una proposta. I la resposta consisteix en acceptar aquesta proposta.
L’actitud de
Pere és un toc d’atenció: tan pròxim a Jesús i, no obstant, la seva “resposta”
és totalment equivocada. Hi ha el perill que ho sigui també la nostra.
Hi ha moltes
maneres de “prendre la creu”. A vegades s’ha pres perquè tenia forma d’espasa;
a vegades s’ha pres com un amulet o talismà; a vegades s’ha pres com a bandera
per anar a la guerra; a vegades s’ha pres per dictar sentències; a vegades s’ha
pres per fer-ne un penjoll d’or o plata al coll;...
9. Durant
dos mil anys els deixebles de Jesús
hem comès tantes barbaritats en nom de la Creu, que ens cal estar molt atents
per no tornar a caure en errors passats o de nous.
Potser ens
pot servir allò de l’Arbre de la vida en contraposició a l’Arbre de
la mort. Si dóna vida, és la Creu de
Jesús; si dóna mort, és la creu que
imposa Pilat.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El
Cristianisme és un missatge trist?
2. L’actitud
de Pere que Jesús refusa, creieu que encara està present en l’Església? En
quins aspectes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada