A. LECTURES
1ª LECTURA. (Jeremies 38, 4-6.8-10).
En aquells dies,
alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei:
«Que Jeremies mori d'una vegada.
Aquest home no fa sinó desmoralitzar
els guerrers que queden a la ciutat
i tots els restants del poble.
Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva
perdició.»
El rei Sedequies els respongué:
«Està a les vostres mans.»
El rei era incapaç de negar-los res.
Ells, doncs, prengueren Jeremies
i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei,
situada en el pati de la guàrdia.
L'hi baixaren amb unes cordes.
A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang;
Jeremies quedà enfonsat en el fang.
Llavors Abdemèlec, un home del palau reial,
anà a veure el rei a la porta de Benjamí i li digué:
«Rei, Senyor meu,
no està bé això que aquests homes han fet
amb el profeta Jeremies:
l'han tirat dins la cisterna, i ara,
que ja no hi ha pa a la ciutat,
es morirà allà dintre de fam.»
Llavors el rei donà aquesta orde a Abdemèlec, el cusita:
«Emporta’t tres homes
i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans que es
mori.»
2ª LECTURA (Hebreus 12, 1-4).
Germans:
Envoltats d'un núvol tan gran de testimonis,
que ens ensenyen com hem de viure la fe,
alliberem-nos de tot impediment i del pecat,
que amb tanta facilitat ens lliga i,
sense cansar-nos-en,
llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat
proposada.
Tinguem la mirada fixa en Jesús,
que ha obert el camí de la fe i el duu a terme.
Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada,
acceptà el suplici de la creu,
no fent cas de la vergonya que havia de passar;
així s'assegué a la dreta del tron de Déu.
Tinguem present aquell que aguantà
un atac tan dur contra la seva persona
de part dels pecadors;
així no us deixareu abatre, cansats de resistir.
En la vostra lluita contra el pecat,
encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
EVANGELI. (Lluc 12, 49-53).
En aquell temps Jesús deia als seus deixebles:
«He vingut a calar foc a la terra.
Com voldria ja veure-la cremar!
He de passar la prova d’un baptisme.
Com em sent el cor oprimit fins que no l’hauré passada!
¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra?
Us asseguro que no.
És la divisió, el que he vingut a portar.
Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de
dividits:
Tres contra dos, i dos contra tres.
El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare;
la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare;
la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.»
Deia també a la gent:
«Quan veieu sortir un núvol a ponent,
dieu tot seguit: “ja ve la pluja”.
I efectivament, la pluja arriba.
I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en
fa.
Hipòcrites!
Vosaltres sabeu endevinar el temps
per l’aspecte de la terra i el cel,
¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?
¿Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»
B.
LLENGUATGE.
1. La
utilització que determinats terroristes fan de l’Alcorà, el llibre bàsic de l’Islam, porta a que alguns pretenguin,
injustament, trobar-hi textos inspiradors de violència (Guerra Santa). Alguns d’aquests també intenten contraposar la
suposada agressivitat de l’Alcorà amb
el missatge pacífic i germanívol de l’Evangeli.
2. És
possible que, vist des de fora, i si s’hi busquen, es puguin trobar a l’Alcorà expressions que semblin
invitacions a la violència.
Cal
notar, però, que això mateix pot passar amb l’Evangeli (i amb tots els Escrits Sagrats de les diferents
Religions): des de fora, i si s’hi busquen, s’hi poden trobar expressions
que semblin invitacions a la violència.
3.
L’evangeli que hem llegit avui podria ser entès així si el llegim sense tenir
en compte ni el seu context ni una visió global del missatge cristià. De fet, no són pocs els no-cristians que així ens ho retreuen. I per altra part, és evident
que també hi ha hagut, i encara hi ha, massa cristians que pretenen legitimar la seva violència amb frases de
l’Evangeli.
4. “¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la
terra?”...
Ens escandalitzarien aquestes paraules de Jesús si no
coneguéssim com va ser i què va passar amb la seva vida, i amb la vida de tants
deixebles seus en les primeres comunitats cristianes.
El coneixement de la vida de Jesús ens deixa ben clar
que aquí Jesús no parla del foc i
de la divisió com si fos un programa
d’acció sinó com una trista conseqüència que cal assumir.
Tant en temps de Jesús com avui dia, veiem que, quan
algú busca sincerament el bé de tothom, i sobretot dels oprimits, sempre es
troba amb la reacció violenta de tots aquells que es beneficien de la
injustícia i de l’opressió.
5. Realment, estem davant d’un dels misteris més
incomprensibles i vergonyants de l’espècie humana: qui treballa sincerament per
una pau justa i universal provocarà
la guerra com a reacció d’alguns;
qui busca la llibertat per a tothom
provocarà el desvetllament violent dels esclavitzadors;
qui treballa per aquella unitat que
neix del respecte i d’una actitud de comunió, es trobarà amb l’acció separadora dels qui practiquen allò de
“divide y venceràs”.
6. “He de passar la prova d’un baptisme”...
Per al pacificador,
el preu de la Pau és acceptar ser víctima de la guerra.
Per a l’alliberador,
el preu de la Llibertat és caure a mans dels opressors.
El preu de fer-se pa
de comunió és exposar-se a ser triturats com el blat.
El preu de donar
la vida és córrer el risc que hi hagi un “Judes” que la prengui per vendre-se-la
per trenta monedes (Mateu
26,15).
C.
MISSATGE.
7. El
missatge de l’evangeli d’avui és trist. Però no és la tristesa allò que hi té l’última paraula sinó la generositat suprema. Val la pena fer-se pau, encara que siguem víctimes de la
guerra. Val la pena fer-se pa de comunió
encara que algú ens trituri... Allò que hem “vist” en Jesús capgira
aquesta primera valoració negativa, ja que en ell descobrim que la mort és resurrecció,
i que el pa triturat és pa vivent que dóna vida.
Així,
doncs, l’aparent fracàs és
provisional.
D:
RESPOSTA.
8. Si
buscar la pau acaba, de fet, provocant
la guerra; si la comunió acaba
portant divisió... potser valdria més deixar-ho córrer, i que les coses
continuïn com abans!
Seria una
mala resposta. Els mals de la guerra
o de la divisió, en realitat no són provocats per la pau o per la comunió
sinó que ja hi eren abans, si bé no “apareixien” per manca de contrast. Tampoc
la tenebra no “apareix” fins que en algun lloc no hi brilla la llum.
9. Com ja
ens adverteix l’evangeli de Lluc (Lluc
2,25ss), quan els pares de Jesús presenten al temple el seu fill, el Vell
Simeó ens dóna la clau per
interpretar la seva vida: “Aquest infant
serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una
senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es
revelaran els sentiments amagats al cor de molts”.
Els
sentiments negatius ja hi eren, tot i estar amagats. L’acció
alliberadora de Jesús farà que es posin de manifest. Aleshores, cadascú
haurà de decidir. “Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte
de la terra i el cel, ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint? ¿Per què
no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?”.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. “Vosaltres
sabeu endevinar el temps..., ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?
¿Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?”
2. Què us
sembla: la fidelitat a l’Home depèn
sobretot del “llibre” que inspira la nostres vides (Bíblia, Evangeli,
Alcorà,...), o d’allò profund que hi ha en el cor de cada home?
3. Entre
nosaltres sol aplicar-se la paraula “terrorisme” a grups violents que actuen al
marge de la Llei. Però dissortadament hi ha moltes formes de terrorisme,
algunes molt ben dissimulades i legals. Mireu de descobrir-les.
