Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex general).
Dir.
Fill
de Déu. Jerusalem.
Joan. Messies
(Elegit). Moisès
i Elies. Mort
(traspàs). Muntanya. Pere.
Pregar. Vestit.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Jerusalem.
Messies. Núvol.
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge 2on. de Quaresma. C
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Gènesi 15,5-12.17-18).
En
aquells dies,
Déu
va fer sortir fora Abram i li digué:
«Mira
el cel i posa’t a comptar les estrelles,
a
veure si les pots comptar;
doncs
així serà la teva descendència.»
Abram
cregué en el Senyor
i
el Senyor ho tingué en compte
per
donar-li una justa recompensa.
Després
li digué:
«Jo
sóc el Senyor,
que
t’he fet sortit d’Ur dels caldeus
per
donar-te aquest país;
serà
el teu heretatge.»
Abram
preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?»
Ell
respongué:
«Porta’m
una vaca, una cabra i un moltó de tres anys,
una
tórtora i un colomí.»
Li
portà tots aquests animals,
els
partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra,
però
no va partir els ocells.
Uns
ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts,
però
Abram els allunyava.
Quan
el sol s’anava a pondre,
Abram
caigué en un son profund
i
s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor.
Després
de la posta, quan ja s’havia fet fosc,
veié
un forn fumejant, una torxa encesa,
que
passava enmig dels animals partits.
Aquell
dia el Senyor va fer amb Abram una aliança
i
es comprometé en aquests termes:
«Dono
aquest país a la teva descendència,
des
del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»
2ª LECTURA (Filipencs 3,17-4,1).
NOTA.
En blau allò que correspon a la versió
llarga.
Germans,
seguiu el meu exemple i fixeu-vos
en els qui viuen segons el model que teniu en mi.
Us ho he dit sovint
i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls:
N’hi ha molts que, pel seu estil de viure,
són contraris a la creu del Crist.
El terme on s’encaminen és de perdició,
el déu que adoren és el ventre,
i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses;
tot el que aprecien són valors terrenals.
Però
nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel;
d’allà
esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor,
que
transformarà el nostre pobre cos
per
configurar-lo al seu cos gloriós,
gràcies
a aquella acció poderosa
que
li ha de sotmetre tot l’univers.
Per tant, germans meus estimats i enyorats,
vosaltres
que sou el meu goig i la meva corona,
manteniu-vos
així, en el Senyor, estimats meus.
EVANGELI. (Lluc 9,28b-36).
En aquell temps,
Jesús
prengué Pere, Joan i Jaume
i
pujà a la muntanya a pregar.
Mentre
pregava,
es
trasmudà l’aspecte de la seva cara
i
el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.
Llavors
dos homes es posaren a conversar amb ell.
Eren
Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos,
i
parlaven del traspàs d’ell,
que
s’havia d’acomplir a Jerusalem.
Pere
i els seus companys estaven adormits profundament,
però
quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús
i
els dos homes que eren amb ell.
Quan
aquests anaven a separar-se de Jesús,
Pere
li digué:
«Mestre,
que n’estem de bé, aquí dalt!
Fem-hi
tres cabanes,
una
per a vós,
una
per a Moisès
i
una altra per a Elies.»
Parlava
sense saber què es deia.
Mentre
parlava es formà un núvol i els cobrí.
Ells
s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol.
Llavors
del núvol estant una veu digué:
«Aquest
és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»
Així
que la veu hagué parlat,
es
van trobar amb Jesús tot sol.
Ells
guardaren el secret,
i
aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
B. LLENGUATGE.
1.
Un dels problemes de la litúrgia catòlica és el desordre que posa en la lectura
dels Evangelis. Els Evangelis no són un recull desordenat de
relats sinó un relat gran, compost de diferents relats més breus, però ordenats per
l’evangelista de tal manera que donin una visió ben definida de la “figura
de Jesús” com a do de Déu a la Humanitat
(Lluc 1,3s). Però les Lectures del Missal ens fan anar d’aquí
d’allà, trencant el fil d’exposició que ha fet cada evangelista.
2.
Per a aquest segon diumenge de Quaresma,
la litúrgia ens proposa el relat de la transfiguració.
No es tracta de la crònica d’una experiència personal de tres deixebles
“privilegiats”, sinó de l’escenificació d’un problema important que tenien alguns deixebles, i sobretot els tres
de qui parla, a l’hora d’entendre i
seguir Jesús.
3.
Abans del relat d’avui, l’evangelista
ha exposat un malentès entre els
deixebles i Jesús. Els deixebles, per boca de Pere, han confessat que Jesús és el Messies; però Jesús els ha prohibit severament de dir-ho a ningú (Lluc 9, 21). I és que la “resposta”
de Pere era “vàlida” però
ells l’entenien malament del tot, perquè tenien del “Messies” una idea completament
equivocada.
Quina
era la resposta “adequada”? Lluc la
posa en boca de Déu mateix; i, per emmarcar-la bé i posar-la en relleu, en fa
l’escenificació que hem llegit.
Hi ha “set actors”, i cal fixar-se en el paper
que hi representa cadascun. El teló de fons continua essent la pregunta de Jesús: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” (Lluc 9:18).
4.
L’escena comença amb Jesús que se’n va a la muntanya
i s’hi emporta Pere, Joan i Jaume. Es tracta d’uns deixebles que
“necessiten classes particulars” a causa de la seva duresa mental (Pere = “roc”,
“cap dur”. Joan 1,42. Joan i
Jaume = “fills del tro”. Marc
3,17).
La
muntanya representa l’àmbit de Déu. Jesús hi puja a pregar. En l’àmbit de Déu tot és gloriós i resplendent. Jesús s’hi troba amb
Moisès i Elies, també gloriosos. Però
els deixebles se’n queden “fora” adormits profundament.
5.
Sorprèn la conversa de Jesús amb Moisès i Elies: “Parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem”.
“Traspàs” significa èxode i també mort. El primer Èxode
protagonitzat per Moisès tenia com a destí la Terra Promesa, representada aquí per Jerusalem. Però Jerusalem,
que hauria de ser un lloc de Llibertat, s’havia convertit de fet en Terra d’opressió. Per això, Jesús haurà
d’iniciar un nou èxode per
arribar a la Llibertat.
La presència de Moisès i Elies és ben significativa si es té en compte
que l’opressió que genera “Jerusalem” es fa precisament en nom de
la Llei de Moisès i seguint l’actitud violenta d’Elies (1Reis 18,40).
Així doncs, no és sense motiu que en el relat
d’avui hi apareixen per parlar amb
Jesús sobre aquest tema, i que els deixebles se n’adonin. Però Moisès
i Elies desapareixen just abans del moment més important: quan els cobreix
el núvol.
6.
Durant la pregària de Jesús els tres deixebles estaven profundament adormits. No hi sintonitzen. Però la presència
dels seus “líders” els desvetlla. Els agrada veure junts els seus
tres “cabdills”, però ho interpreten malament: mentre els tres personatges parlen del traspàs de
Jesús, ells estan pensant en instal·lar-se
allà. I quan s’adonen que els seus
Moisès i Elies se’n van, Pere intenta aturar-los: “Mestre (literalment “cabdill”),
que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a
Moisès i una altra per a Elies”.
Amb ironia comenta Lluc: “Parlava sense
saber què es deia”.
7.
I entra en escena el núvol,
símbol de la presència sobirana de Déu. El núvol
cobreix Jesús i també els deixebles. Aquests s’espanten. ¿Com pot ser que ells,
simples humans, també entrin dintre el núvol?!
Doncs,
sí. I del núvol en surt una veu que
es dirigeix precisament a ells, i amb una ordre explícita: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”. “Escolteu-lo”.
Com si els digués: Els “vostres” Moisès i Elies ja han passat. Ara és
l’hora de Jesús. Escolteu-lo a ell, superant d’una vegada la vostra “fixació”
en Moisès (la Llei) i Elies (la violència. 1Reis 18,40. 2Reis 1,10ss).
C.
MISSATGE.
8.
Pere, amb els seus companys, s’obstina a entendre Jesús com
un cabdill religiós, en paral·lel amb
Moisès i Elies. Com a cabdill religiós
pertanyeria a l’esfera divina,
separada de la resta dels humans.
Però
el núvol els cobreix també a ells, i
ja no hi són ni Moisès ni Elies. Ara només estan amb Jesús, i és a ell a qui
han d’escoltar. I Jesús els havia parlat no pas de “victòries” sinó de
la seva “mort i resurrecció” (Lluc
9,22).
9.
L’escena de la Transfiguració recorda
la del Baptisme de Jesús: el cel s’ha obert i l’Esperit de Déu ha
baixat per fer niu entre els humans (Lluc 3,22).
El
messianisme de Jesús no el trasllada a un “àmbit diví”, fent-ne un superhome que, amb força i poder,
restablirà Israel. Jesús és l’home elegit (“l’home mostra”)
en qui els humans podem aprendre a ser “homes”
segons el projecte de Déu. I aquest projecte
no inclou un lideratge de “Poder”,
com el que els deixebles volien atribuir a Jesús. Al revés: el lideratge de Jesús es realitza en forma
de vida que es dóna. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà,
però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24).
D:
RESPOSTA.
10.
Per als tres deixebles de mentalitat dura, la “classe particular”
que han rebut deuria ser encara més dura...
Comenta l’evangelista: “Ells guardaren el
secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist”.
“Guardar
el secret” del vertader messianisme de Jesús, sembla que ha
estat una actitud permanent de molts deixebles.
Durant
la seva llarga Història, l’Església, o ha sigut perseguida (època de les
Catacumbes) o s’ha trobat en
connivència amb els poderosos (situació de Cristiandat). Avui no estem ni en una situació ni en l’altra. Per
això avui molts es pregunten: En la situació actual, què significa “Escoltar Jesús”?
11.
Les circumstàncies de cada deixeble són molt diverses, i cadascú haurà de
prendre’s aquella llibertat que li permeti “ser
fidel”. Però l’evangeli d’avui ens indica que “fer-hi tres cabanes” per “instal·lar-se” allà dalt, no és el camí.
Aquesta és una “resposta” exclosa.
12.
En una societat laica (on les Religions no formen part de l’estructura
social) i plural (on conviuen diverses Religions) apareix la temptació
de muntar-nos-hi la pròpia cabana:
crear-nos àmbits d’espiritualitat
on puguem dir-nos: “Que n’estem de bé,
aquí dalt!”.
Però
la vivència espiritual que Jesús
provoca en nosaltres no és mai per “quedar-nos allà dalt” sinó per reforçar la
nostra “encarnació” en la realitat
humana en què vivim i que entre tots anem fent (o desfent). Jesús no fa el seu èxode
per marxar de la vida real de les persones sinó per sortir d’un àmbit religiós que, per a uns pocs
resultava un privilegi, i per a la gran majoria resultava deshumanitzador.
“Tira mar endins i caleu les xarxes per
pescar”, havia dit Jesús als tres mateixos deixebles que apareixen a l’escena d’avui (Lluc 5,4).
Espiritualitat i Encarnació, juntes. Mai l’una sense l’altra.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
La “religió” com a “àmbit de refugi”
és un tema sovintejat. L’evangeli d’avui sembla excloure-ho. Altres evangelis
semblen proposar-ho (Mateu
11,28. Marc 6,31).
Com ho veieu, vosaltres? Quina experiència en teniu?
2.
Sovint es parla de Jesús com a fundador d’una (nova) Religió. Però, d’acord amb els Evangelis, sembla més correcte
entendre’l com a iniciador (“primogènit”) d’una Humanitat renovada. Com ho veieu? Qui és per vosaltres, Jesús?
