Diumenge vinent, 4rt. d'Advent. Any A

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI. 

David.     Esperit Sant.     Esposa de.     Jesús.     Josep.      Maria.     Messies.     Messies, El. (Del Glossari:)     Nom. 

 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

 

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.

 

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).    Deixeble.    Messies.

 

 

→ Veure també: Entrevistes amb Fid'ho → Advent-4.

 

  

LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Isaïes 7,10-14).

 

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz:

«Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós,

tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts,

o tan amunt com vulguis, dalt al cel.»

 

Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.»

Llavors digué Isaïes:

«Escolteu, doncs, casa de David:

No en teniu prou de fer-vos pesats als homes

que fins us feu pesats al meu Déu?

Per això el Senyor mateix us donarà un senyal:

La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»

 

 

2ª LECTURA (Romans 1,1-7).

 

Pau, servent de Jesucrist,

cridat a ser apòstol,

destinat a anunciar la bona nova de Déu,

que ell ja havia promès pels seus profetes

en les escriptures santes.

Aquesta bona nova es refereix

al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre,

el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David,

però per l’esperit que santifica

va ser constituït Fill poderós de Déu

des que va ressuscitar d’entre els morts.

Per ell he rebut el do de ser apòstol,

missioner del seu nom a gent de tots els pobles,

perquè siguin obedients a la fe.

Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat.

Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats,

us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre,

i de Jesucrist, el Senyor. 

 

EVANGELI. (Mateu 1,18-24).

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:

Maria, la seva mare, promesa amb Josep,

abans de viure junts,
es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.

Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament,

es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.

 

Mentre ell hi pensava,

se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

«Josep, fill de David,

no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.

És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;

ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús,

perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

 

Tot això va succeir perquè es complís

el que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

Josep es despertà i,

complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa.

 

 

LLENGUATGE.

 

1. Vingué al món...

L’evangeli que hem llegit és un relat extraordinàriament elaborat on cada paraula i expressió tenen un doble nivell de significat: un significat superficial, usat com a llenguatge d’un segon significat profund, de gran contingut.

En la frase “Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera”, l’expressió “vingué al món” té una doble intenció:
1ª. Afirmar la universalitat de Jesús (“al món”), i
2ª. Posar en paral·lel el naixement de Jesús amb el “naixement” d’Adam (“el terrè”).

 

2. Aquest paral·lelisme Adam - Jesús ve reforçat per la referència a l’Esperit Sant: Jesús, com Adam, neix per la força de l’Esperit o “alè de Déu”.

Recordem com s’expressa el (segon) relat de la Creació d’Adam:
“El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra (“humus” > humà). Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
 
És a dir: “Adam” comença essent un “ninot de fang”, i, per la força de l’Esperit, passa a ser “vivent”.

Semblantment, “Jesús-fill-de-l’Home”, per la força de l’Esperit, passa a ser Déu amb nosaltres (Emmanuel).
 

Però Jesús no és un “altre” Adam sinó la seva continuació en el Procés d’Humanització començat en la creació d’Adam.
Adam va “néixer” de la terra (“humus”), i l’Esperit va fer-lo esdevenir “vivent”.
La “vida” creix i es fa Humanitat.
I l'Esperit, sempre present i actuant, va portant la Humanitat vers la plenitud humana, que se’ns fa “visible” en  Jesús.

3. Per Josep, Jesús és fill d’Israel.

És important la figura de Josep, “fill de David”. L’Evangeli de Mateu comença amb la genealogia de Jesús per via de Josep. D’acord amb aquesta genealogia, Jesús és cent per cent jueu.
 

Mateu vol ressaltar aquest punt perquè quedi clar que Déu és fidel al Poble Escollit. La “universalitat” de Jesús no exclou la “singularitat” d’Israel com a Poble Escollit. Al contrari: precisament l’elecció d’Israel tenia per finalitat preparar la plenitud de la Humanitat en Jesús.

En Jesús, queden acomplertes les promeses fetes a Israel. “Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta” (Mateu 1,22). Expressió que els Evangelis repetiran sovint i de diferents maneres.

 

4. No tinguis por de prendre Maria com esposa...

El relat insisteix en dos punts:

- Josep és “l’espòs de Maria”, i

- Jesús, ja abans de ser infantat per Maria i Josep, “neix” de l’Esperit Sant que va portant la Humanitat a la seva plenitud.

 

Cal no interpretar malament aquest missatge. Josep veu que Maria “pertany” als plans de Déu. Com que era un home just, decideix “retirar-se” de la vida de Maria, per no ficar-se on no el demanen.
 
Aquesta decisió de cap manera s’ha d’entendre com si Josep pensés que Maria “li havia fet el salt”... El Relat deixa clar des del principi  que Josep és conscient que Maria espera un fill per obra de l’Esperit Sant. Els seus “dubtes" no són sobre Maria sinó sobre la manera com ell ha de respectar la “situació de Maria”. Encara que Maria sigui la seva dona, ella no és “seva”.
La decisió que pren és generosa: “desfer en secret l’acord matrimonial”.

Però resulta també a ell se li demana la col·laboració.
L’Àngel li confirma que realment en Maria hi ha l’acció de l’Esperit Sant, però també ell hi està implicat.
En aquesta “història”, també ell hi té la missió imprescindible de ser l’espòs de Maria i pare del nen que naixerà. “Tu li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”.

 
“Posar el nom” era cosa del pare. Segons és relat, qui ha de posar el nom és Josep, encara que li haurà de posar el “nom” que li indica l’àngel de part de Déu (el “Pare” de tota la Humanitat). (En l'Evangeli de Lluc, qui ha de posar el nom és Maria. Sempre el nom “que ha estat indicat”. Lluc 1,31).

Jesús és cent per cent “humà” per via de Josep i de Maria.
Però l’evangelista vol comunicar-nos una “bona notícia”: Jesús, fill de l’Home, és també fill de Déu. I com a tal, és també el “primogènit” de la Humanitat que, en Jesús i per Jesús, és també ella filla de Déu.

 

5. “Jesús” i “Emmanuel”.

Dos noms per posar de relleu tota la realitat d’aquest “nen” que ha de néixer:

- Jesús (= Josué, en hebreu), perquè salvarà el seu Poble.

- Emmanuel (= “Déu amb nosaltres”), perquè en ell ens convertim tots en “família” de Déu. 

 

MISSATGE.

6. El relat d’avui no pretén donar-nos dades biogràfiques sobre unes persones particulars, sinó descobrir-nos, a través de Jesús-Messies, la realitat més profunda de la Humanitat: nascuts de la Terra, anem creixent a través de les generacions fins a ser capaços de rebre la plenitud de l’Esperit que ens permet esdevenir  plenament humans, participant de la Vida de Déu (“A imatge de Déu”. Gènesi 1,27).

Per participar de la Vida de Déu, evidentment, no serveix la força fecundant de cap “Poder” humà (Joan 1,11s). És Déu mateix qui la va  “engendrant” en nosaltres i a través nostre.

 

7. L’Esperit ens permet donar a la nostra vida una nova dimensió. És com quan un bon músic “engendra” una simfonia excel·lent amb les vibracions sonores “generades” pels instruments pertinents. Un instrument, per perfecte que sigui, és incapaç per si sol d’engendrar cap melodia; però en mans d’un bon músic pot fer meravelles (Lluc 1,49). 

 

RESPOSTA.

8. Seguir l’exemple de Josep. “Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, prengué Maria com a esposa”.

Cada un de nosaltres és invitat a “prendre la Humanitat com esposa”, i a posar totes les nostres capacitats al servei de la vida que ella constantment genera, fins a la plenitud de Déu en nosaltres (Efesis 3,19).

En cada un de nosaltres hi ha d’alguna manera la maternitat de Maria i la paternitat de Josep per continuar “engendrant”, amb la força de l’Esperit, aquella Humanitat creixent segons els projectes de Déu.

 

PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Superada la visió d’una “virginitat biològica”, quin canvi representa, en les relacions humanes, el matrimoni de Maria i de Josep? 

 

2. En aquest relat, Josep representa els vincles amb la tradició, i Maria la capacitat d’obertura al futur.
Com viviu, en el vostre procés humà i espiritual, aquesta doble dimensió?

 

3. Penseu que el missatge de l’evangeli d’avui tindrà, o podrà tenir, alguna influència en la vostra manera de celebrar el Nadal d’aquest any? Quina?