Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI.
Deixeble que
Jesús estimava (El). Mar (Llac). Pere. Pesca (Pescadors
d’homes). Xarxa
(de pescar).
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts
d’homilia”.
→ ÍNDEX
BÍBLIC
dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional). Mar Roig.
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge 3 de Pasqua. C.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Actes 5,27b-32.40b-41).
En
aquells dies
els
apòstols comparegueren davant el sanedrí,
i
el gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
«Us
vam prohibir severament
d’ensenyar
res més en el nom de Jesús,
però
vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines
i
voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.»
Pere
i els apòstols contestaren:
«Obeir
Déu és primer que obeir els homes.
El
Déu dels nostres pares ressuscità Jesús,
que
vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul.
La
dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador,
per
concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats.
Nosaltres
en som testimonis,
i
n’és també testimoni l’Esperit Sant
que
Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.»
Ells
prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús,
i
els deixaren anar.
Els
apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí,
contents
que Déu els considerés dignes
de
ser maltractats pel nom de Jesús.
2ª LECTURA (Apocalipsi 5,11-14).
Jo,
Joan, tot mirant la visió
vaig
sentir les veus d’una multitud d’àngels
que
rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians.
Eren
milers i miríades de miríades que cridaven:
«L’Anyell
que ha estat degollat
és
digne de rebre tot poder,
riquesa,
saviesa, força, honor, glòria i lloança.»
Després
vaig sentir totes les criatures
que
hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar,
totes
les que hi ha en aquests llocs, que deien:
«Al
qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada
la
lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.»
Els
quatre vivents responien:
«Amén.»
I
els ancians es prosternaren adorant.
EVANGELI. (Joan 21,1-19).
NOTA.
En blau, allò que correspon a la versió llarga.
En
aquell temps,
Jesús
encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.
L’aparició
fou així.
Es
trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó,
Natanael,
de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.
Simó
Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»
Els
altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»
Sortiren
tots i pujaren a la barca,
però
aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava,
Jesús
s’aturà vora l’aigua,
però
els deixebles no el reconegueren.
Ell
els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?»
Li
contestaren: «No.»
Els
digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»
Ho
feren així i ja no la podien treure
de
tant de peix com hi havia.
Llavors
aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
«És
el Senyor.»
Així
que Simó Pere sentí aquestes paraules,
es
posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua.
Els
altres deixebles,
que
eren només a uns noranta metres de terra,
vingueren
amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc,
amb
peix i pa coent-se sobre les brases.
Jesús
els diu:
«Porteu
peixos dels que acabeu de pescar.»
Simó
Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa:
hi
havia cent cinquanta-tres peixos grossos.
Tot
i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà.
Jesús
els digué: «Veniu a esmorzar.»
Cap
dels deixebles no gosava preguntar-li qui era;
ja
ho sabien, que era el Senyor.
Jesús
s’acostà, prengué el pa i els el donava.
Igual
va fer amb el peix.
Era
la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles
després
de ressuscitar d’entre els morts.
Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:
«Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»
Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»
Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»
Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»
Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»
Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»
Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»
Pere s’entristí que Jesús li preguntés
per tercera vegada si l’estimava, i li contestà:
«Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»
Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles.
T’ho dic amb tota veritat:
Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies,
però a les teves velleses, obriràs les mans
i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.»
Jesús li deia això per indicar com seria la mort
amb què Pere havia de donar glòria a Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús afegí:
«Vine amb mi.»
B.
LLENGUATGE.
1. “Simó
de Joan”...
Els
Evangelis ens presenten l’obra de jesús:
els signes que ell va realitzar per
revelar-nos el projecte de Déu
sobre la Humanitat, i la seva realització en la Història.
L’obra de jesús, en el Quart
Evangeli, s’encasta en la història humana. Per això té un inici ("Pròleg")on se’ns resumeix el temps anterior a Crist, i té un final ("Epíleg") des d’on es continua l’obra de crist en la humanitat.
L’etapa immediatament anterior
a Jesús està personalitzada en Joan
Baptista, el Precursor. L’etapa final està personalitzada en Simó, anomenat fill de Joan. Així, doncs, la Història humana no es trenca, si bé, entre
Joan i el fill de Joan, l’obra de jesús
assenyala el “pas” des de la preparació
a la plenitud.
“Us ho asseguro: entre els nascuts de
dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en
el Regne del cel és més gran que ell” (Mateu 11,11. Joan 1,22ss).
2.
El relat que hem llegit avui té dues parts estretament vinculades per la figura
de Simó, fill de Joan. És un relat riquíssim en
simbolismes. Aquí, per no allargar-me excessivament, només en comentaré alguns
punts.
3.
“A la tercera va la vençuda”, solem dir. L’Evangeli ens fa notar explícitament
que aquesta és la tercera i definitiva vegada que Jesús s’apareixia als deixebles.
L’escenari
ha canviat en relació a les dues primeres. En les dues primeres s’indica el
lloc dient només on estaven reunits els deixebles amb les
portes tancades per por dels jueus (Joan 20,19). El marc és la trobada setmanal (missa). Allà, Jesús s’hi feia visible en mig d’ells.
Ara
és un dia qualsevol, al matí, vora el “mar” de Tiberíades (símbol
d’obertura al món enter). I Jesús s’hi fa present en forma d’un "desconegut". L’evangelista fa notar que
els deixebles, precisament aquesta tercera
vegada, no el reconeixen, i, a més, Jesús en cap moment s’hi identifica
explícitament. Serà la intuïció del deixeble
que Jesús estimava que portarà a la identificació del foraster en comprovar els “efectes” de la seva presència en la gran
“pesca” feta.
Fent notar que els deixebles no el
reconegueren, ens fa adonar que la “obediència” d’aquests a allò que
els diu el Desconegut no és “perquè
és Jesús” sinó “perquè és un ésser humà”. Així ens indica que han
començat a convertir-se, com ja s’havia promès anteriorment a Pere: “Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la
teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans” (Lluc, 22,31).
4.
També és important el simbolisme dels números. Ja no es parla dels dotze (xifra d’Israel) sinó de cinc més dos, que fan set. Cinc i set, són símbols de plenitud intensiva i
extensiva. Notem el paral·lelisme amb el
lloc i els números del capítol sisè: “cinc pans i dos peixos”. Joan 6,9).
També
el número de “peixos grans”: 153. A mi se’m fa difícil veure’n el significat,
però hi ha comentaristes que el desglossen així: (50 x 3) + 3. El cinquanta seria el número que identifica
una “comunitat adulta” nascuda de la plenitud de l’Esperit (￫Lluc 9,14). (Recordem “Pentecosta”, que vol dir cinquanta); i el tres és el número de la perfecció o de la divinitat.
5.
En el relat es fa notar que cap dels
deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor.
El pa i el peix que hi ha sobre les brases, d’on han sortit? Evidentment, són
una visualització del que Jesús ja els havia dit abans en aquest mateix indret:
“La meva carn és veritable menjar i la
meva sang és veritable beguda” (Joan 6,55. Veure també 6,9).
I els deixebles són invitats a associar-se a aquest “aliment” aportant-hi també
peixos dels que han adquirit amb la seva activitat (vida).
Aquest
“esmorzar” centra tot el relat i marca el clima necessari per interpretar el
que segueix.
6.
La segona part del relat comença amb
les tres preguntes de Jesús a Simó, fill
de Joan (literalment, Simó de
Joan). Jesús posa en relleu el lligam de Simó amb Joan, el precursor. És a dir: el seu lligam amb el passat, i que el
va portar a negar-lo rotundament (“tres vegades”).
7.
La primera pregunta pot ser entesa de dues maneres diferents, totes dues ben
coherents amb el context. És molt possible que aquí l’evangelista vulgui aquesta
ambivalència per dir-nos les “dues coses” del seu doble significat.
8.
Significat A.
La
pregunta de Jesús a Pere pot entendre’s així: Simó de Joan, m’estimes tu més del que m’estimen aquests?
Els Evangelis ens presenten un Pere força
presumptuós. “Encara que tots
fallin, jo no fallaré pas” (Mateu 26,33).
Donat
el caràcter representatiu dels personatges
dels Evangelis, és possible que aquí l’evangelista volgués corregir la pretensió d’algunes comunitats que es tenien per “més
cristianes” que altres. Aquest va ser un defecte que va néixer molt aviat
dintre l’Església, i que encara hi és ben present.
9.
Significat B.
La
pregunta de Jesús a Pere també pot entendre’s així: “Simó de Joan, m’estimes a mi més que a aquests?”.
D’entrada,
aquest significat pot semblar estrany en boca de Jesús; com si expressés
gelosia de Jesús per l’amor de Pere als seus companys. No obstant, hem de recordar que en els Evangelis, i
sobretot en el Quart Evangeli, Jesús és l’home.
Per tant, el significat real de la pregunta seria: “Estimes l’home més que als teus companys?”. És com
si a un polític li preguntéssiu: “Vols el
bé del Poble més que el profit del teu Partit?”. O com si a un mossèn li
preguntéssiu: Estimes la Humanitat més
que a la “teva” Església?
Aquest
era precisament el punt que impedia a Pere d’entendre i seguir realment Jesús.
Ell se sentia, abans que res, israelita
(“de Joan”), i seguia Jesús perquè
veia en ell al messies d’Israel
que havia d’instaurar el regnat d’Israel sobre el món.
10.
Simó (anomenat Pere o “pedra”, “cap dur”), juntament amb els Dotze,
representa aquella manera d’entendre l’elecció
d’Israel com un privilegi per
comptes d’entendre-la com una missió a
favor de tota la Humanitat. Pere volia seguir
Jesús. Però quan, acompanyant al deixeble
que Jesús estimava, la portera li pregunta si ell és també deixeble
d’aquell Home, respon que no. No
ho sóc, diu clarament. Pere ha dit la “veritat”. Es considerava “deixeble
de Jesús” (de qui se n’havia fet una idea equivocada) però no “deixeble de
l’Home”. Pere ha negat l’Home, i per això, a l’hora de la veritat, s’ha trobat
en que havia negat Jesús (Joan
18,16s).
11.
Les preguntes de Jesús a Pere, ara que ja no és possible repetir
l’error a causa de la mort del “rei dels Jueus”, provoquen que Pere es converteixi. “M’estimes més que a aquests?”
L’Evangeli
de Mateu expressa això mateix, amb una radicalitat quasi escandalosa, quan
Jesús diu: “Qui estima el pare o la mare
més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no
és digne de mi” (Mateu
10,37).
12.
“Pastura les meves ovelles”.
Només
després d’haver optat per l’amor a l’Home
per sobre de l’amor als seus, Pere rep l’encàrrec de Jesús: “Pastura les meves ovelles”. Aquestes
paraules evoquen aquelles altres que l’evangelista ha posat abans en boca de
Jesús: “Us ho ben asseguro: jo sóc la
porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i
bandolers” (Joan 10, 8).
Només
“després” d’optar preferentment per l’Home, Pere està preparat per “seguir
realment” Jesús. Ara Jesús ja pot dir-li “Segueix-me”,
i indicar-li que això comporta allò mateix que ha comportat per a ell: donar la vida “com aliment per als altres”.
És el significat que aquí té la paraula “pasturar”, i que es pot traduir millor
per apeixar. Per això “l’esmorzar” de
l’escena anterior (“Jesús s’acostà,
prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”).
Deduir
d’aquestes paraules allò que posteriorment se n’ha dit “el Primat de Pere”, contradiu
el missatge de tot l’Evangeli de Joan i de la resta dels Evangelis.
“Pasturar i apeixar les ovelles” no
indica una estructura jeràrquica
de l’Església sinó una manera de dedicar-se als altres donant-los la pròpia
vida. Aquestes paraules s’han d’entendre en relació a tota la Humanitat. Tothom
és “ovella” de Jesús en el sentit de que per a tothom Jesús ha donat la
seva vida. Ara es diu també a Pere allò que és propi de tot deixeble de
Jesús: que viure comporta anar
donant la pròpia vida pels altres. Tota altra forma d’acostar-se als altres és
il·legítima. “Tots els qui han vingut
abans de mi eren lladres i bandolers” (Joan 10, 8).
C.
MISSATGE.
13.
La vida-que-es-dóna (comunió) crea comunitats concretes, amb més o menys participants. Però aquestes
comunitats no són un fi en si mateixes
sinó que tenen per objectiu ajudar a que tots
els humans ens sentim en comunió
els uns amb els altres formant així la gran, variada i única COMUNITAT humana.
És
missió de les Comunitats
cristianes previsualitzar, en la seva manera de ser i de funcionar,
la COMUNITAT UNIVERSAL (“Regne de
Déu”). És a dir: ser “sagrament d’Humanitat”.
D:
RESPOSTA.
14. És a cada un de nosaltres, a cada parròquia, a cada Comunitat, a cada Església que l’home ens pregunta “M’estimes a mi més que als teus?”. I la resposta que se’ns demana és la mateixa que dóna Simó Pere: Tu saps que t’estimo. A pesar de les múltiples negacions passades, a pesar de tantes equivocacions i infidelitats... tu saps que jo t’estimo.
Sense
presumpció; ni més ni millor que els altres; però estimem l’Home, estimem el nostre Món (Joan 3,16).
Així
com per a Israel ser el Poble Elegit no
és un privilegi sinó una missió al servei de tota la Humanitat,
així també per a l’Església, filla i continuadora d’Israel, ser “Sagrament
d’Humanitat” no s’ha d’entendre com un privilegi sinó com una missió
a favor de tots els humans i amb tots els humans.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
Avui sovint molts cristians es pregunten si la societat actual estima prou
l’Església; però la pregunta que ens hem de fer i que ens hem de respondre és
si l’Església (nosaltres) estimem prou la “Societat”. Què significa avui
estimar la Societat?
2.
Sembla que actualment, per a molts cristians, la continuïtat de l’Església
ha passat a ser el primer problema de
l’Església. Com ho veieu, vosaltres?
3.
La forma històrica com ha aparegut i s’ha desenvolupat el “Primat de Pere” sembla força incoherent amb el missatge evangèlic. Com
ho veieu, vosaltres?
