Presentació. (Anys A, B, C.)
1. Els quatre Evangelis coincideixen en fer començar la Setmana Santa amb la proclamació de Jesús com a “Rei messiànic”;
és a dir: com el “Rei alliberador”
que esperen els Pobles oprimits.
Amb tot, hi ha una diferència entre els tres relats dels Evangelis Sinòptics i el relat de l’Evangeli de Joan.
En els Sinòptics, és el Poble qui proclama “rei” a Jesús.
I Jesús entra a la Capital. Ho
fa muntant una humil somera que estava fermada, i que, en
posar-la al servei del nou Rei, és deslligada.
Mateu parla d’una somera i un pollí, destacant que la
somera és un animal de càrrega. Això
li permet presentar aquest relat com
el compliment de “allò que havia
anunciat el profeta” (Zacaries 9,9ss).
Mateu, a més, amb l’expressió “animal de càrrega”, insisteix en presentar Jesús
com aquell que “carrega damunt seu”
la missió que Israel no havia acomplert
fins aleshores.
La insistència en dir que la somera estava “lligada”, i que la
feina dels emissaris de Jesús era “deslligar-la”,
ens indica que es tracta d’un “detall” dit amb tota la intenció. Sembla clar
que aquí la somera (amb el seu pollí) representa el Poble, que per uns moments serà
“deslligat”, però que de seguida tornarà a la situació d’abans perquè “no acull” la classe de llibertat que li ofereix el nou "rei salvador".
2. En l’Evangeli de Joan, és la multitud qui “surt” a rebre Jesús.
Jesús munta un pollí que ha trobat. S’hi fa notar explícitament el significat
d’aquest pollí “segons les Escriptures”.
També es fa notar que els “deixebles” no s’adonaran d’aquest significat
fins després que Jesús ha estat
glorificat (Joan 12,16).
3. Amb aquest relat, més
“religiós” que no pas “històric”, els quatre evangelistes estableixen una inclusió
a través de la paraula “Rei”. Aquesta paraula és el centre
del relat de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, i la tornarem a trobar “presidint”
l’escena de la Crucifixió, en el títol
de sobre la Creu: “El Rei dels Jueus” (Mateu 27,37. Joan 19,19).
4. Aquesta inclusió emmarca l’activitat d’una setmana, des del diumenge, primer dia de la setmana i primer dia de la Creació (Gènesi 1,5), fins
al divendres, dia sisè, dia de la creació
de l’Home (Gènesi 1,31). El dissabte queda com a dia de repòs.
5. Aquest paral·lelisme entre la Setmana de la Creació i la Setmana
Santa és significatiu. Els quatre Evangelis posen la mort de Jesús al divendres
(“dia sisè”). Així ens volen indicar
que la creació de l’Home no
acaba fins que no arriba l’home-Jesús
que “dona la seva vida” (Joan 19,30). En l’home-Jesús podem descobrir què significa
realment la “creació de l’Home a imatge
i semblança de Déu”.
6. Les representacions, pel·lícules i explicacions “realistes”
dels Relats de la Passió han provocat
que molta gent, fins i tot entre els mateixos cristians, vegi aquests relats
com “cròniques” detallades d’allò que
va passar des del Dijous Sant fins al Diumenge, “primer dia” d’una nova setmana.
És convenient insistir en que no es tracta de “cròniques” sinó de “relats”,
escrits per persones creients que van
recollir tradicions i interpretacions sobre la Passió de Jesús fetes des de
la fe. Són escrits destinats a la
comunitat creient que sap, creu i
celebra que el final de tot és la “resurrecció”.
7. Sens dubte, aquests relats
de la Passió prenen, com a
llenguatge, fets i detalls reals.
Però la finalitat d’aquests relats no
és explicar allò que va passar (això
ja ho sabien, i massa!) sinó ajudar a descobrir el significat que la Injustícia
i la Mort tenen per als deixebles de
Jesús. I sobretot, el sentit de la “Resurrecció”.
Si es vol considerar aquests relats
com una “crònica”, caldria veure’ls més aviat com una crònica de la Humanitat sofrent, però acollida per Déu (Resurrecció).
Els Evangelis personalitzen en Jesús
aquesta humanitat sofrent, denunciant la injustícia dels Poderosos, i
assenyalant també la sorprenent i
inesperada “resposta” que hi dóna Déu.
Per deixar ben palès aquest significat
representatiu, els quatre evangelistes fan notar explícitament que
Jesús “mor” acompanyant i acompanyat dels (dos) altres crucificats.
8. En els relats dels Sinòptics també és
important notar el canvi de grup.
Durant la Passió, el grup de “Els Dotze” desapareix! Només hi queda el
grup de “Les Dones”. Elles són les
úniques que, com a deixebles, seran testimonis directes de la mort i sepultura de Jesús.
En el relat de Marc i de Mateu, també seran les úniques que veuran el sepulcre buit i rebran directament l’anunci de la Resurrecció de Jesús. Seran elles les
que rebran l’encàrrec de tornar a
convocar “Els Dotze” i encaminar-los a
Galilea.
= = = = = = = =
9. El Diumenge del Ram,
per a molts de nosaltres, va unit a la idea de les Vacances de Setmana Santa. Molts que no faran vacances estaran treballant precisament per atendre als qui en fan.
En el nostre àmbit, el Divendres Sant
és festiu. Però es tota la setmana que té un clima de vacances. A més, en l’hemisferi Nord, aquest clima ve acompanyat de la Primavera.
10. Entre nosaltres, “Setmana Santa” i “Vacances” s’influencien
mútuament. Podem aprofitar-ho. Les vacances
comporten més llibertat, més temps per entrar dintre nostre i permetre que la
vida personal es vagi “clarificant”, “fent pòsit” de tantes coses que l’enterboleixen.
11. La Setmana Santa ve
presidida per la mort resurreccional
de Jesús. Millor dit: ve presidida per la Vida
que, donant-se gratuïtament del tot, arriba a la seva PLENITUD.
Les vacances poden ser una
oportunitat per connectar amb la VIDA.
12. Per a molts, vacances vol dir
viatjar o sortir. Els sociòlegs i
psicòlegs parlen d’aquesta “necessitat” de “sortir”.
¿Quina classe de esclavituds comporta
la nostra societat que sentim tan forta la necessitat
de sortir? Precisament “sortida” (èxode)
és una paraula clau de la Setmana
Santa i de la Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada