Diumenge vinent, 31 de durant l'any B

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el significat exposat).

 

Els altres (Pròxim).    (Primer) Manament.

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):
            Mestre de la Llei.

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Deuteronomi 6,2-6).

En aquells dies, Moisès digué al poble:

«Reverencia el Senyor, el teu Déu,

compleix durant tota la vida els manaments que et dono,

tant tu, com els teus fills i els fills dels teus fills.

Així viureu anys i més anys.
 

Escolta, Israel,

mira de posar en pràctica això que et mano;

així seràs un poble feliç i nombrós

en un país que regalima llet i mel,

tal com el Senyor ho va prometre als teus pares.
 

Escolta, Israel:

El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb totes les forces.
»Guarda en el teu cor les paraules dels manaments
que avui et dono.»

 

 

Nota prèvia per a la 2ª Lectura d’aquest diumenge.
Treta de la Carta als Hebreus que llegim aquets diumenges finals de l’Any B, aquesta Lectura ens parla de Jesús com a “Summe Sacerdot”.
En aquests moments en què la nostra Església “pateix” per una (suposada) manca de “sacerdots”, és fàcil interpretar equivocadament el contingut de la Carta als Hebreus.
 

Per això suggereixo, si us sembla bé, llegir “Sacerdots?” del  Vocabulari.
Seria bo iniciar una “discussió” sobre aquest punt que, presumptament, esdevindrà “clau” per al futur de l’Església.

 
2ª LECTURA (Hebreus 7,23-28).

Germans,

els sacerdots de l’antiga aliança van ser molts,

perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions.

Però Jesús, que viu per sempre,

no traspassa a ningú les funcions sacerdotals.

 

Per això té el poder de salvar definitivament

tots els qui per ell s’acosten a Déu,

ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells.

Un sacerdot així és el que ens calia:

sant, innocent i sense taca;

per això va ser tret d’enmig dels pecadors

i enlairat més amunt del cel.

 

Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia

tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble:

es va oferir a si mateix una sola vegada.

La Llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses,

però els termes del jurament que ha substituït la Llei

han consagrat el Fill,

que serà per sempre un sacerdot perfecte.

 

 

EVANGELI. (Marc 12,28b-34).

En aquell temps,

un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús

i li va fer aquesta pregunta:

«Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?»
 

Jesús li respongué:

«El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu,

el Senyor és l’únic.

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima,

amb tot el pensament, amb totes les forces.”

El segon és:

“Estima els altres com a tu mateix.”

No hi ha cap altre manament més gran que aquests.»

 

El mestre de la Llei li digué:

«Molt bé, mestre.

És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell.

I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces,

i estimar els altres com a si mateix

és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar.»
 

Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué:

«No ets lluny del regne de Déu.»

I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

B. LLENGUATGE.

 

1. L’episodi que hem llegit, situat en aquest lloc de l’Evangeli de Marc, resulta sorprenent. Jesús, seguint el seu camí, ha arribat a Jerusalem on s’ha hagut d’enfrontar a tot el sistema del Poder político-religiós que estava esclavitzant el Poble en nom de Déu.

L’enfrontament ha estat radical: per part de Jesús: expulsió dels “mercaders” del Temple; per part dels grans sacerdots i mestres de la Llei: decisió de matar Jesús (Marc 11,15ss).
I precisament en aquest ambient tan tens, l’evangelista ens presenta un mestre de la Llei que fa a Jesús, “sense segones intencions”, una pregunta clau: “Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?”

La pregunta no és per veure si Jesús coneixia o no la resposta. La resposta a aquesta pregunta la saben de memòria tots els Jueus, ja que constitueix la pregària bàsica de cada dia: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces” (Deuteronomi 6,4s).

 

2. Però la pregunta demana més del que sembla; i Jesús respon més del que la pregunta demana.

Aquí “primer manament” no vol dir només aquell que està posat en primer lloc en la “llista” dels Manaments, sinó que és refereix a aquell manament que és la font i l’origen de tots els altres. És com si la pregunta fos: “Quin és el fet o la situació de la qual provenen tots els Manaments?”.

 

Aquest “fet”, origen de tots els Manaments, és que “el Senyor és el nostre Déu”. Però ho és de tal manera (com a “Pare”) que tots els Humans quedem convertits en mútuament germans.

 

3. Per això Jesús diu no solament el “primer” dels manaments sinó també el “segon”: “Estima els altres com a tu mateix”.
En realitat, el que fa Jesús és destacar que aquests “dos manaments” són les dues cares d’un únic manament, que, en la pràctica, pren diferents formes (que seran els altres manaments).
 

“Estimar els altres com a tu mateix” era un manament ja conegut entre els jueus (Levític 22,39), però no era considerat “el segon” unit amb el primer.
En la versió de l’Evangeli de Mateu es diu més explícitament afegint: “El segon és “semblant” al primer”; o millor: el segon és la semblança del primer (Mateu 22,39).

 

4. El mestre de la Llei reconeix la bona resposta de Jesús i, fins i tot, en fa una aplicació sorprenent quan diu que l’amor als altres és més important que les “pràctiques cultuals” d’amor a Déu. La sintonia entre Jesús i el mestre de la Llei és total, i Jesús en deixa constància: “No ets lluny del Regne de Déu”.

 

Que l’Evangeli de Marc posi de manifest aquesta sintonia en un moment de gran tensió entre Jesús i els Mestres de la Llei és molt significatiu. Vol dir que Jesús no s’oposa als mestres de la Llei per principi, i com a Col·lectiu.
Per tant, formar part del grup dels mestres de la Llei no comporta de per si estar enfrontat a Jesús. Depèn de la decisió de cadascú.
 
Els Evangelis ens presenten bones persones pertanyents a “col·lectius adversos” a Jesús; com també males persones pertanyents a “col·lectius favorables”. Així ens presenta la bondat d’aquest mestre de la Llei; o de Josep d’Arimatea, membre destacat del Sanedrí (Marc 15,43); o del Centurió romà que va presidir la Crucifixió de Jesús, però que acaba confessant la seva divinitat (Marc 15,39). Per contra, també diu explícitament que “el Traïdor” era “un dels Dotze” (Marc 14,34).

 

C. MISSATGE.

5. El MISSATGE d’aquest evangeli és doble, segons es miri el contingut de les paraules o les circumstàncies del relat en si mateix.

a) Missatge del contingut.
Tota la Llei neix de “dues” fonts, que en realitat són dos aspectes d’una sola: l’amor de Déu, el qual genera en nosaltres l’amor als altres. Aquí “els altres” no han de ser entesos d’una manera teòrica i genèrica sinó ben concreta: “amor al pròxim”.

b) Missatge de les circumstàncies.
No s’ha de “valorar” una persona pel col·lectiu a què pertany, o per “l’etiqueta” que exhibeix o que se li ha imposat.

 

D: RESPOSTA.

6. També la Resposta pot ser doble:

a) Tenint en compte el contingut.
Cal no separar el primer manament del segon, ni el segon del primer. Només podem estimar Déu estimant el proïsme; i només estimem realment el proïsme si ho fem en l’horitzó de l’amor a Déu.

Aquesta expressió “en l’horitzó de l’amor a Déu” podria entendre’s malament en una societat “post-religiosa” com la nostra.

No és necessari entendre-la en sentit religiós o confessional. Cal entendre-la en sentit existencial: valorant l’altre com una realitat digna en si mateixa, independentment dels nostres conceptes, judicis, valoracions,...
 
La “trobada” amb l’altre crea vincles. En la trobada “respectuosa” no s’utilitzen mai aquests vincles per lligar l’altre, sinó que són un compromís a favor de la seva plena i creixent llibertat. En llenguatge “no-religiós” diríem: Valorar i respectar l’altre per si mateix.

 

Valorar l’altre “per si mateix” comporta considerar-lo digne del nostre respecte més absolut. En aquest sentit, el considerem com a més important que nosaltres mateixos.

 
Aquest “plus” que es posa en la persona valorada i respectada per si mateixa, en el llenguatge religiós pot dir-se’n perfectament “amor a Déu”.
 
Déu no l’ha vist mai ningú. Però tots ens en fem una “idea” (més o menys errònia), i segons les “nostres” experiències.
Aquestes “experiències” poden venir del tracte amb persones “que diuen creure en Déu”. La “nostra” idea de Déu pot ser que sigui derivada d’allò que veiem en els que es diuen o consideren “creients”.
 
Pot donar-se el cas de persones que “afirmen” que no creuen en Déu, i que, no obstant això, estimin realment els altres.
Aquest seu amor pot ser considerat “amor a Déu” (encara que potser serà millor no dir-ho així, per respecte a qui vol considerar-se “ateu”, “agnòstic” o “no-creient”).

 

b) Tenint en compte les circumstàncies.
Ens cal valorar cada persona anant més enllà del col·lectiu a què pertany o en què nosaltres l’hem inclòs. De fet, potser és precisament això el que vol significar la paraula “proïsme”. La “proximitat” que comporta consisteix en mirar la persona en si mateixa, retallant-la, com si diguéssim, del marc en què prèviament l’havíem posat o que ell mateix fa servir per definir-se. (Aquí podria ser un bon moment per llegir la Paràbola del Bon Samarità (Lluc 10,25. Diumenge 15 de l’Any C).

 

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

 

1. Quina incidència tenen els “prejudicis” en la teva relació amb les persones amb qui et trobes o amb qui convius?

 

2. Què penses de les lleis discriminatòries que hi ha a l’Església, sobretot les relacionades amb el Culte? (Dones, altres religions, separats,...).

 

3. Com influeix l’amor a Déu en la teva manera d’estimar el proïsme?