Crist “rei”. Festa final de l’Any litúrgic.
Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Daniel
7,13-14).
Tot mirant aquella visió de nit,
vaig veure venir enmig dels núvols del cel
com un Fill d’home,
s’acostà al vell venerable,
el presentaren davant d’ell
i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa,
i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge.
La seva sobirania és eterna, no passarà mai;
la seva reialesa no decaurà.
2ª LECTURA (Apocalipsi de sant Joan 1,5-8).
Jesucrist és el testimoni fidel,
el primer ressuscitat d’entre els morts,
el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima
i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang
per fer de nosaltres una casa reial,
uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare.
Que li sigui donada la glòria
i el poder pels segles dels segles. Amén.
Mireu, ve sobre els núvols,
i tothom el veurà amb els propis ulls,
fins aquells que el van traspassar,
i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.
Sí, amén.
Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet,
i l’Omega, que és la darrera,
diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir,
el Déu de l’univers.
EVANGELI. (Joan 18,33b-37).
En aquell temps, Pilat digué a Jesús:
«Ets tu el rei dels jueus?»
Jesús contestà:
«Surt de vós això que em pregunteu,
o són d’altres els qui us ho han dit de mi?»
Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu.
És el teu poble i els mateixos grans sacerdots
els qui t’han entregat a les meves mans.
He de saber què has fet.»
Jesús respongué:
«La meva reialesa no és cosa d’aquest món.
Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat
perquè jo no fos entregat als jueus.
I és que la meva reialesa no és d’aquí.»
Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.»
Jesús contestà:
«Teniu raó: jo sóc rei.
La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat;
per això he nascut i per això he vingut al món:
tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
B. LLENGUATGE.
1). LA FESTA.
Heus aquí una bona FESTA amb un mal LLENGUATGE.
És una festa instituïda per Pius XI, l’any 1925, i es celebrava l’últim
diumenge d’octubre. El concili Vaticà II la va posar com a cloenda de tot l’Any litúrgic.
A. Una “Bona Festa”.
1. Perquè és reconfortant poder acabar l’any litúrgic celebrant l’èxit de la Humanitat.
Des del primer capítol de la Bíblia
se’ns presenta el propòsit de Déu de
crear l’Home a imatge i semblança seva. I aquest Home, a imatge i
semblança de Déu, està destinat a ser “rei
de la creació” (Gènesi, 1,26-29).
Però quan mirem la història de la
Humanitat comprovem que la immensa majoria dels humans ha viscut i viu sota el
pes de l’opressió, del dolor i de la mort. Semblaria, doncs, que el projecte de Déu hagi fracassat.
2. Però en Jesús de Natzaret, que forma
part dels "fracassats" "condemnats a mort),
descobrim que aquesta nostra vida sobre la terra no és pas encara la Vida
a què estem cridats, sinó només el camí que ens hi porta, si el volem
seguir. Això canvia radicalment el significat del sofriment i de la mort. La
mort ja no comporta el fracàs de la
Vida sinó el terme del camí que hi porta.
3. No és en els que moren o són
assassinats que la Vida “fracassa”, sinó en els seus assassins.
En canvi, aquells en els quals la Vida ha reeixit
són “una multitud tan gran que ningú no
l'hauria poguda comptar... Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”,
com llegíem el dia de Tots
Sants (Apocalipsi 7,9).
Tothom qui estima, recorre amb èxit el camí cap a la Vida, i esdevé imatge i semblança de Déu, perquè Déu és amor (1Joan 4,8).
B. Un “mal llenguatge”.
4. Perquè l’expressió “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una societat plural com la
nostra, pot ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no
cristians com per molts dels mateixos cristians. Passa el
mateix que amb la paraula “messies”
en temps de Jesús. Els Evangelis ens diuen una i altra vegada que Jesús va prohibir severament als seus deixebles
que diguessin a ningú que ell era el messies (Marc 8,30). Jesús només
accepten el qualificatiu de “messies” o “rei” en el context de la Creu. És a
dir: quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva
“reialesa”; una reialesa que té la Creu per únic tron, (Mateu
27,37)
5. Però, després que el missatge
cristià hagués esdevingut una Religió,
amb més de mil milions de “seguidors”, i el “Vicari de Crist” sigui considerat un
“Cap d’Estat” amb ambaixadors a la majoria de països... una festa que se’n digui “Crist, rei de tot el món”
comporta, com a mínim, una ambigüitat perillosa i provocativa.
¿Com pot ser “interpretada” aquesta festa pels companys musulmans, budistes
o simplement no religiosos?
¿Com reaccionaríem nosaltres si a les
mesquites de casa nostra s’hi celebrés una festa
semblant, però des del punt de vista de l’Islam?
2.) EL TEXT de l’evangeli d’avui.
6. Fixant-nos en el text de
l’Evangeli que hem llegit aquest any del cicle B, veiem que s’hi usa la paraula “rei” amb dos significats d’alguna
manera contraposats:
- a) Hi ha els reis “segons aquest món”.
Aquests reis necessiten soldats i
súbdits que els defensin i els sostinguin. De fet, és com si es tractés de “reis de mentida”. No són reis,
sinó persones “normals”, utilitzades per fer de reis.
- b) Jesús no és d’aquesta classe de reis. Ell mateix posa el contrast en la “Veritat”.
7. Jesús és “rei de Veritat”. Però només
s’adonen i es beneficien de la seva reialesa
els qui són buscadors i seguidors de
la Veritat.
Però, què és la Veritat?
(Joan 18,38).
Aquesta és la “pregunta rèplica”
que es fa Pilat (no recollida en el Missal, avui). Aquesta és la pregunta
decisiva, perquè la nostra vida entera depèn de la resposta que hi donem.
Què és la Veritat?
C.
MISSATGE.
8. Hi ha una veritat sobre l’Home. Hi ha la veritat
que hem anat descobrint, gustant i celebrant durant tot l’any litúrgic, any rere any. Diumenge passat la contemplàvem en
forma de “fill de l’Home que arriba sobre
els núvols amb gran poder i majestat” (Marc 13,26).
És la veritat que ens fa adonar que tots junts, amb relacions mútues de
fraternitat i de servei mutu, hem estat cridats a ser reis de la creació, associats a l’obra d’amor iniciada per
Déu.
Aquesta és la Veritat.
Jesús és l’Home, i l’Home és “rei de la Creació”, sense súbdits, i amb una
meravellosa missió: ser testimonis de “aquesta” Veritat. Com Jesús, “per a això hem nascut i per a això estem al
món” (Joan
18,37).
D:
RESPOSTA.
9. Avui aquesta expressió “l’Home,
rei de la Creació” s’ha tornat molt sospitosa a causa de la destrossa que
hem fet i estem fent en el nostre “regne”. Són massa els qui han entès “rei de la Creació” com si volgués dir
ser els “amos i explotadors” dels altres i de la natura.
Realment, com a reis de la
Creació, una gran majoria de nosaltres mereix un suspens total i absolut. Potser tenen raó aquells que volen “desposseir”
l’Home d’aquest títol que hem
deshonrat.
10. Però és evident que, amb títol
o sense, progressivament l’espècie humana tenim a les nostres mans, d’alguna
manera, el destí de la Terra i dels vivents que hi habitem.
Amb títol o sense o amb
altres títols, és absolutament
necessari i urgent salvar el Planeta. Ho hem de fer per fidelitat a la
missió rebuda, i també per nosaltres mateixos.
El nostre planeta no és només el magatzem
que som capaços de “saquejar” sinó també el vaixell
que ens sosté i ens alimenta.
Sembla clar que, almenys avui dia, no pot haver-hi una autèntica resposta que no sigui a la vegada una resposta
ecològica.
(En aquest sentit, podria ser interessant llegir la famosa Resposta, ja al 1885, del líder indi Seattle al president dels Estats Units. Últimament, també el papa
Francesc, en la seva encíclica Lodato
si’ sobre l’Ecologia, ens urgeix a prendre consciència de la greu
situació en què ens hem ficat).
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. En una societat religiosament plural, us sembla coherent amb el
missatge evangèlic parlar de “Jesucrist, rei de tot el món”?
2. Actualment, i en la vostra opinió, quina relació i quins
vincles hi ha entre fe i ecologia?
3. Què estaríeu disposats a fer, individualment i com a comunitat, per “salvar-nos amb el planeta”?
== = = = = = = = = == = = = = = = = =
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada